Vés al contingut

Dinastia Joseon: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 258: Línia 258:


=== Xina ===
=== Xina ===
Although the Joseon dynasty considered 1392 as the foundation of the Joseon kingdom, Imperial China did not immediately acknowledge the new government on the Korean peninsula. In 1401, the Ming court recognized Joseon as a [[tributary state]] in its [[Tributary system of China|tributary system]]. In 1403, the [[Yongle Emperor]] conveyed a patent and a gold seal to [[Taejong of Joseon]], thus confirming his status and that of his dynasty.<ref name="kang49">Kang, Etsuko H. (1997). [https://books.google.com/books?id=4f0jnNzdRb4C&pg=PA49&dq= ''Diplomacy and Ideology in Japanese-Korean Relations: from the Fifteenth to the Eighteenth Century,'' p. 49.]</ref>
Tot i que la dinastia Joseon considerava el 1392 com l'any de fundació del regne Joseon, la Xina imperial no va reconèixer immediatament el nou govern a la península de Corea. El 1401, la cort Ming va reconèixer Joseon com a [[estat tributari]] en el seu [[Sistema tributari de la Xina|sistema tributari]]. El 1403, l' emperador [[Yǒnglè]] va enviar una patent i un segell d'or a [[Taejong de Joseon]], la qual cosa confirmava el seu estatus i el de la seva dinastia.<ref name="kang49">{{Ref-llibre|cognom=Kang|nom=Etsuko Hae-Jin|enllaçautor= |coautors= |títol=Diplomacy and Ideology in Japanese-Korean Relations: From the Fifteenth to the Eighteenth Century |url=https://books.google.es/books?id=m85lCwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|editorial=Springer|pàgina=49|llengua=anglès|lloc= |data=2016|isbn=9780230376939 }}</ref>


In the 19th century, China had faced major disputes due to the rise of the West and Japan. These countries, which have already established a sovereign state system, have asked about the "unknown status" of the relationship between Qing and Joseon. Its motives were the [[French expedition to Korea|Byeong-in yangyo]] (1866) and the [[Shinmiyangyo]] (1871). France and the U.S. asked if the war with Joseon would be invasion of the Qing Dynasty and the Qing Dynasty would intervene. Then China replied, "Joseon is a tributary state, but it is an independent state and it is an independent state, but it is a tributary state." The world then confirmed that Joseon is a sovereign state like any other tributary state of China.<ref>{{cite news |url = https://www.donga.com/news/Opinion/article/all/20210528/107151591/1 |script-title = ko:‘반일’ 이전에 ‘항청’… 속국을 거부한 조선의 싸움[박훈 한일 역사의 갈림길]－ |publisher = [[The Dong-a Ilbo]] |author = Park Hoon (박훈) |date = 2021-05-28 |language = ko |quote = 19세기 후반 서양과 일본의 대두로 중대한 도전에 직면하게 된다. 이미 주권국가 체제를 확립한 이 국가들이 조청(朝淸)관계의 ‘정체’를 묻기 시작한 것이다. 그 계기는 병인양요(1866년), 신미양요(1871년)였다. 프랑스와 미국은 조선과 전쟁을 하면 청나를 침범하는 게 되는지, 청나라는 개입할 것인지, 그 이전에 도대체 조청관계는 어떤 것인지를 물었다. 청 정부의 답변은 ‘속국이지만 자주적인 나라이고, 자주적이지만 동시에 속국’이었다. 즉, 속국자주(屬國自主)였다. |trans-quote= In the 19th century, China had faced major disputes due to the rise of the West and Japan. These countries, which have already established a sovereign state system, have asked about the "unknown status" of the relationship between Qing and Joseon. Its motives were the [[French expedition to Korea|Byeong-in yangyo]] (1866) and the [[Shinmiyangyo]] (1871). France and the United States asked if the war with Joseon would be invasion of the Qing dynasty and the Qing dynasty would intervene. Then the Qing dynasty replied, "Joseon is a tributary state, but it is an independent state and it is an independent state, but it is a tributary state." The world then confirmed that Joseon is a sovereign state like any other tributary state of China.}}</ref>{{better source|date=August 2021}}
In the 19th century, China had faced major disputes due to the rise of the West and Japan. These countries, which have already established a sovereign state system, have asked about the "unknown status" of the relationship between Qing and Joseon. Its motives were the [[French expedition to Korea|Byeong-in yangyo]] (1866) and the [[Shinmiyangyo]] (1871). France and the U.S. asked if the war with Joseon would be invasion of the Qing Dynasty and the Qing Dynasty would intervene. Then China replied, "Joseon is a tributary state, but it is an independent state and it is an independent state, but it is a tributary state." The world then confirmed that Joseon is a sovereign state like any other tributary state of China.<ref>{{cite news |url = https://www.donga.com/news/Opinion/article/all/20210528/107151591/1 |script-title = ko:‘반일’ 이전에 ‘항청’… 속국을 거부한 조선의 싸움[박훈 한일 역사의 갈림길]－ |publisher = [[The Dong-a Ilbo]] |author = Park Hoon (박훈) |date = 2021-05-28 |language = ko |quote = 19세기 후반 서양과 일본의 대두로 중대한 도전에 직면하게 된다. 이미 주권국가 체제를 확립한 이 국가들이 조청(朝淸)관계의 ‘정체’를 묻기 시작한 것이다. 그 계기는 병인양요(1866년), 신미양요(1871년)였다. 프랑스와 미국은 조선과 전쟁을 하면 청나를 침범하는 게 되는지, 청나라는 개입할 것인지, 그 이전에 도대체 조청관계는 어떤 것인지를 물었다. 청 정부의 답변은 ‘속국이지만 자주적인 나라이고, 자주적이지만 동시에 속국’이었다. 즉, 속국자주(屬國自主)였다. |trans-quote= In the 19th century, China had faced major disputes due to the rise of the West and Japan. These countries, which have already established a sovereign state system, have asked about the "unknown status" of the relationship between Qing and Joseon. Its motives were the [[French expedition to Korea|Byeong-in yangyo]] (1866) and the [[Shinmiyangyo]] (1871). France and the United States asked if the war with Joseon would be invasion of the Qing dynasty and the Qing dynasty would intervene. Then the Qing dynasty replied, "Joseon is a tributary state, but it is an independent state and it is an independent state, but it is a tributary state." The world then confirmed that Joseon is a sovereign state like any other tributary state of China.}}</ref>{{better source|date=August 2021}}

Revisió del 11:47, 17 des 2021

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaDinastia Joseon
조선 (ko) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 34′ 48″ N, 126° 58′ 39″ E / 37.58°N,126.9775°E / 37.58; 126.9775
CapitalHanseongbu
Seül Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població13.000.000 (1907) Modifica el valor a Wikidata (59,09 hab./km²)
Idioma oficialcoreà
xinès clàssic Modifica el valor a Wikidata
Religióneoconfucianisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície220.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació5 agost 1392 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució12 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
SegüentImperi Coreà Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialBritish Supreme Court for China and Japan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monedamun coreà Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+08:32 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, "Regne de Joseon" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, "Dinastia Joseon") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles.[1][2]Fou el darrer regne dinàstic de Corea.[3]Va ser fundat per Yi Seong-gye el juliol de 1392 i substituït per l'Imperi Coreà l'octubre de 1897.[4]El regne va ser fundat sobre les ruïnes d'un altre regne coreà, Goryeo, quan aquest aquest va ser enderrocat. El país va rebre el seu nom ben aviat i la capital es va traslladar a l'actual Seül. Al nord, les fronteres del regne es van expandir fins als límits naturals dels rius Amnok i Tumen a través de la submissió dels jurtxets.

Durant els seus 500 anys de durada, Joseon va encoratjar la consolidació dels ideals i doctrines confucianes a la societat coreana. El neoconfucianisme es va instal·lar com a ideologia del nou estat. En conseqüència, es va desencoratjar el budisme, que ocasionalment es va enfrontar a persecucions. Joseon va consolidar el seu domini efectiu sobre el territori de l'actual Corea i va contemplar l'apogeu de la cultura clàssica coreana, el comerç, la literatura i la ciència i la tecnologia. A la dècada de 1590, el regne es va veure greument afeblit causa de les invasions japoneses. Diverses dècades més tard, Joseon va ser envaït per la dinastia Jin posterior i la dinastia Qing el 1627 i el 1636–1637 respectivament,[5] fet que donà lloc a una política aïllacionista cada cop més dura, per la qual el país va ser conegut com el "regne ermità" a la literatura occidental.[6][7] Després del final d'aquestes invasions des de Manxúria, Joseon va experimentar un període de gairebé 200 anys de pau i prosperitat, juntament amb un desenvolupament cultural i tecnològic. No obstant això, tot el poder que el regne va recuperar durant el seu aïllament es va esvair a mesura que el segle XVIII arribava al final. Enfrontat a les lluites internes, a la pressió internacional i a les rebel·lions internes, el regne de Joseon va decaure ràpidament a finals del segle XIX.

El període de Joseon ha deixat un important llegat a la Corea moderna; gran part de la cultura, l'etiqueta, les normes i les actituds socials modernes cap als temes d'actualitat, juntament amb l'idioma coreà modern i els seus dialectes, deriven de la cultura i tradicions de Joseon. La burocràcia i les divisions administratives modernes de Corea també es van establir durant el període de Joseon.

Història

Primer període Joseon

Retrat del rei Taejo de Joseon.

Fundació

A finals del segle XIV, el Regne de Goryeo, de gairebé 500 anys d'antiguitat, establert per Wang Geon el 918, trontollava; les funcions de l'estat s'havien col·lapsat després d'anys de guerra i una ocupació de facto de l'Imperi Mongol. Després de l'aparició de la dinastia Ming, la cort reial de Goryeo es va dividir en dues faccions rivals: un grup liderat pel general Yi Seong-gye que donava suport a la Xina Ming i un grup liderat pel general Choe Yeong, que donava suport a la Xina Yuan. Quan un missatger de Ming va arribar a Goryeo el 1388 (14è any de regnat del rei U) per exigir el retorn d'una part important de la part nord de Goryeo, el Choe va aprofitar l'oportunitat per argumentar a favor d'un atac a la península de Liaodong. Goryeo afirmava ser el successor del Regne de Goguryeo, i per tant també reclamava parts de Manxúria com a part del territori coreà.

El general Yi Seong-gye va ser elegit per dirigir l'atac, però en el seu camí cap al nord es va rebel·lar. Va dirigir les seves forces cap al sud i les va conduir cap a la capital de Goryeo, l'actual Kaesong, on va fer un cop d'estat i va deposar el rei U a favor del seu fill, el rei Chang el 1388. L'any següent, va matar el rei U i el seu fill, després d'una restauració fallida. Yi Seonggye va obligar un altre rei anomenat Yi a fer-se càrrec del tron (es va convertir en el rei Gongyang). El 1392, Yi va eliminar Jeong Mong-ju, un líder molt respectat d'un grup lleial a Goryeo, va destronar el rei Gongyang i el va enviar a l'exili a Wonju, i després a Samcheok, on va ser assassinat el 1394 al costat del seu fill, el príncep hereu Jeongseong. Així, el regne de Goryeo arribava a la seva fi després de gairebé 500 anys d'existència.

Al començament del seu regnat, Yi Seonggye, ara com a rei Taejo, tenia la intenció de continuar utilitzant el nom de Goryeo per al país que governava i simplement canviar la línia reial de descendència per la seva, per tal de mantenir una façana com si res no hagués passat i continuar la tradició de Goryo. No obstant això, després de nombroses amenaces de motí dels nobles Gwonmun, dràsticament debilitats però encara influents, que van continuar jurant lleialtat a les restes dels Goryeo i ara al degradat clan Wang, el consens a la cort reformada va ser que era necessari un nou títol dinàstic per marcar un canvi. En anomenar el nou regne, Taejo va contemplar dues possibilitats: "Hwaryeong" i "Joseon". Després de moltes deliberacions internes, així com de l'aval de l'emperador veí de la dinastia Ming, Taejo va declarar que el nom del regne era Joseon,[8] un tribut a l'antic estat coreà de Gojoseon.[9] També va traslladar la capital de Kaesong a Hanyang, l'actual Seül.

Conflicte entre els prínceps

El tron ​​a Gyeongbokgung

Després de l'establiment del regne també va sorgir la qüestió de quin dels fills de Yi havia de succeir al seu pare com a rei de Joseon. Tot i que Yi Bang-won, cinquè fill de Taejo amb la reina Sineui, havia contribuït més a ajudar a l'ascens al poder del seu pare, el primer ministre Jeong Dojeon i Nam Eun van utilitzar la seva influència sobre el rei Taejo per per proposar el seu vuitè fill (segon fill amb la reina Sindeok), el príncep Uian (Yi Bang-seok) com a príncep hereu el 1392.

Aquest conflicte va sorgir principalment perquè Jeong Do-jeon, que va donar forma i va establir la base ideològica, institucional i jurídica del nou regne més que ningú, veia Joseon com un regne encapçalat per ministres designats pel rei, mentre que Yi Bang-won volia establir. una monarquia absoluta governada directament pel rei. Amb el suport de Taejo, Jeong Do-jeon va limitar el poder de la família reial en prohibir la participació política dels prínceps i en intentar desmantellar els exèrcits privats dels prínceps. Ambdós bàndols eren conscients de l'odi entre ells i es preparaven per atacar primer.

Després de la mort sobtada de la reina Sindeok, mentre el rei Taejo encara estava de dol per la seva segona esposa, Yi Bangwon va colpejar primer, va assaltar el palau i va matar Jeong Dojeon i els seus partidaris, així com els dos fills de la reina Sindeok (els seus germanastres), inclòs el príncep hereu el 1398. Aquest incident es va conèixer com la Primera Lluita dels Prínceps.

Horroritzat pel fet que els seus fills estiguessin disposats a matar-se per la corona, i esgotat psicològicament per la mort de la seva segona esposa, el rei Taejo va abdicar i immediatament va coronar el seu segon fill Yi Banggwa com a rei Jeongjong. Un dels primers actes del rei Jeongjong com a monarca fou revertir la capital a Kaesong, on es creu que se sentia molt més còmode, lluny de la tòxica lluita pel poder. No obstant això, Yi Bangwon va conservar el poder real i aviat va entrar en conflicte amb el seu descontent germà gran, Yi Banggan, que també anhelava poder. L'any 1400, la tensió entre la facció de Yi Bang-won i els partidaris de Yi Bang-gan era tan forta que va esdevenir un conflicte total que es va conèixer com la Segona Lluita dels Prínceps. Després de la lluita, el derrotat Yi Banggan va ser exiliat a Dosan mentre els seus partidaris eren executats. Totalment intimidat, el rei Jeongjong va investir immediatament Yi Bangwon com a hereu presumptiu i va abdicar voluntàriament. Aquest mateix any, Yi Bangwon va assumir per fi el tron ​​de Joseon com a rei Taejong, tercer rei de Joseon.

Consolidació del poder reial

Al principi del regnat de Taejong, l'antic rei Taejo es va negar a renunciar al segell reial que significava la legitimitat del govern de qualsevol rei. Tot i això, Taejong va posar en marxa polítiques que creia que demostrarien la seva capacitat per governar. Un dels seus primers actes com a rei va ser abolir el privilegi que havien tingut molts membres de la classe alta i de l'aristocràcia fins aleshores: poder tenir exèrcits privats. La seva revocació d'aquests drets per formar forces independents va eliminar la seva capacitat per organitzar revoltes a gran escala i va augmentar dràsticament el nombre d'homes emprats a l'exèrcit nacional. La següent decisió va ser revisar la legislació vigent sobre la tributació de la propietat de la terra, així com un registre de població. Amb el descobriment de terres prèviament ocultes, els ingressos de l'estat es van duplicar.

El 1399, Taejong havia jugat un paper important en el desmantellament de Dopyeong, una assemblea dels temps de l'antiga administració estatal que tenia el monopoli del poder judicial sota el debilitat poder estatal de Goryeo, a favor del consell d'estat de Joseon, (hangul 의정부 hanja 議政府) un nou òrgan del poder central al voltant del rei i dels seus edictes. Després d'implementar les seves decisions inicials, el rei Taejong va redactar un nou decret , segons el qual totes les decisions aprovades pel Consell d'Estat només podien entrar en vigor amb l'aprovació del rei. Això va acabar amb el costum dels ministres i assessors de la cort de prendre decisions mitjançant debats i negociacions entre ells, amb la qual cosa s'aplegava més poder en mans del rei. Aleshores, Taejong va establir la seva pròpia oficina, coneguda com l'oficina Sinmun, on els residents podien presentar casos si havien estat tractats injustament o amenaçats per funcionaris del govern o per l'aristocràcia. Tanmateix, Taejong va mantenir intactes les reformes de Jeong Do-jeon en la seva major part. A més, Taejong va executar o exiliar molts dels seus partidaris que l'havien ajudat a pujar al tron ​​per tal d'enfortir la seva pròpia autoritat reial. Per limitar la influència dels seus parents, també va matar els quatre germans de la seva reina i el seu fill Sejong. Taejong segueix sent una figura controvertida que va matar molts dels seus rivals i familiars per aconseguir el poder i, tanmateix, va governar amb eficàcia per millorar la vida de la població, va reforçar la defensa nacional i va establir una base sòlida per al govern del seu successor Sejong.

Sejong el Gran

Retrat de Ha Yeon que va servir com a yeonguijeong durant el regnat del rei Sejong.
Una pàgina del Hunmin Jeong-eum Eonhae, una traducció parcial del Hunminjeongeum, la promulgació original de l'alfabet coreà.

L'agost de 1418, després de l'abdicació de Taejong dos mesos abans, Sejong el Gran va pujar al tron. El maig de 1419, el rei Sejong, sota el consell i la guia del seu pare Taejong, es va embarcar en l'expedició oriental de Gihae per eliminar les molèsties dels waegu (pirates costaners) que havien estat operant des de l'illa de Tsushima.

El setembre de 1419, el dàimio de Tsushima, Sadamori, va capitular davant la cort de Joseon. El 1443, es va signar el tractat de Gyehae, que atorgava al dàimio de Tsushima el dret de comerciar amb Corea amb 50 vaixells l'any, a canvi d'enviar tributs a Corea i ajudar a aturar qualsevol incursió pirata costanera dels waegu als ports coreans.[10][11][12][13]

A la frontera nord, Sejong va establir quatre forts i sis posts fronterers (hanja:四郡六鎭; hangul: 사군육진 ) per protegir la població dels jurtxets, que més tgard es convertirien en manxús . El 1433, Sejong va enviar el general Kim Jong-seo al nord per defensar-se dels jurtxets. La campanya militar de Kim va capturar diversos castells, va continuar cap al nord i va recuperar l'antiga terra coreana, aproximadament on es troba la posterior frontera coreana-xinesa.[14]

Durant el govern de Sejong, Corea va contemplar avenços en ciències naturals, agricultura, literatura, medicina tradicional xinesa i enginyeria. L'èxit de Sejong en diverses àrees va fer que després de la seva mort se li donés el títol de "el Gran".[15] La contribució més recordada del rei Sejong és la creació del hangul, l'alfabet coreà, el 1443; L'ús quotidià del hanja per a l'escriptura finalment va ser superat pel hangul a la meitat posterior del segle XX.

Sis ministres màrtirs

Després de la mort del rei Sejong, el seu fill Munjong va continuar el llegat del seu pare, però aviat va morir de malaltia el 1452, només dos anys després de la coronació. El va succeir el seu fill de dotze anys, Danjong. Com que era massa jove per governar, el govern del regne va recaure en el conseller en cap d'estat, Hwangbo In, i en el general Kim Jong-seo, juntament amb la seva germana, la princesa Gyeonghye, que li feia de tutora.[16]No obstant això, l'oncle de Danjong, Sejo, va aconseguir el control del govern i finalment va deposar el seu nebot per convertir-se en el setè rei de Joseon el 1455. El 1456, el rei Sejo va ordenar l'execució de sis ministres,[17][18] sospitosos d'haver planejat un intent d'assassinat contra el rei amb l'objectiu de aconseguir que Danjong tornés al tron, i també va assassinar Danjong al palau de Yeongwol, on havia estat enviat a l'exili

Tot i haver arrabassat el tron ​​al seu jove nebot, Sejo va demostrar ser almenys tan bon monarca com Taejong. Va reforçar el sistema administratiu del país, inclosos els censos, i un sistema per mobilitzar les tropes de manera eficaç. Va introduir reformes agràries per millorar l'economia i va fomentar la publicació de llibres. El més important és que va compilar el Gran Codi per a l'Administració de l'Estat, que es va convertir en la pedra angular de l'administració dinàstica i va proporcionar la primera forma de dret constitucional en forma escrita a Corea.

Prosperitat cultural i reformes administratives

El feble fill de Sejo, Yejong, el va succeir com a vuitè rei, però va morir dos anys més tard, el 1469. El nebot de Yejong, Seongjong, va pujar al tron. El seu regnat va estar marcat per la prosperitat i el creixement de l'economia nacional i l'ascens d'erudits neoconfucians anomenats sarim que van ser animats per Seongjong a entrar en la política de la cort. Va establir la Hongmungwan (hanja:弘文館), la biblioteca reial i el consell assessor format per erudits confucians, amb els quals parlava de filosofia i polítiques governamentals. Va inaugurar una època daurada cultural que va rivalitzar amb el regnat de Sejong amb la publicació de nombrosos llibres sobre geografia, ètica i diversos altres camps.

També va enviar diverses campanyes militars contra els jurtxets a la frontera nord el 1491, com molts dels seus predecessors. La campanya, dirigida pel general Heo Jong, va tenir èxit, i els derrotats jurtxets, liderats pel clan Udige (hanja:兀狄哈), es van retirar al nord del riu Yalu . El rei Seongjong va ser succeït pel seu fill, Yeonsangun, el 1494.

Purgues de literats

Article principal: Sahwa
Retrat de l'erudit neoconfucià, Jo Gwang-jo 조광조 (1482–1519)

Yeonsangun és considerat sovint el pitjor tirà dels Joseon, principalment com a resultat de la persecució dels erudits entre 1498 i 1506.[19][20]El seu comportament es va tornar erràtic després que va saber que la seva mare biològica no era la reina Junghyeon sinó la deposada reina Yun, que es va veure obligada a beure verí després d'enverinar una de les concubines de Seongjong per gelosia i deixar una marca de rascades a la cara de Seongjong. Quan se li va mostrar una peça de roba presumptament tacada amb la sang de la seva mare com a resultat del vòmit després de beure verí, va matar dues de les concubines de Seongjong que havien acusat Yun, i va donar una espenta a la Gran Reina Insu, que després va morir. Va executar els membres del govern que havien donat suport a la mort de Yun juntament amb les seves famílies. També va executar erudits sarim per escriure frases crítiques sobre com Sejo havia usurpat el tron.

Yeonsangun també es va apoderar de mil dones de les províncies per servir com a animadores del palau i es va apropiar del Sungkyunkwan com a lloc de plaer personal. Va abolir l'Oficina de Censors, la funció de la qual era criticar les accions i polítiques inadequades del rei, i el Hongmungwan. Va prohibir l'ús del hangul després que alguns veïns haguessin criticat el rei amb cartells escrits en hangul. Després de 12 anys de desgovern, finalment va ser deposat en un cop d'estat que va donar el tron al seu germanastre Jungjong el 1506.

Jungjong fou un rei fonamentalment feble a causa de les circumstàncies que el van situar al tron, però el seu regnat també va viure un període de reformes importants dirigides pel seu ministre Jo Gwang-jo, un carismàtic líder de l'escola sarim. Va establir un sistema d'autogovern local anomenat hyangyak per enfortir l'autonomia local i l'esperit comunitari entre la gent, va intentar reduir la bretxa entre els rics i els pobres amb una reforma agrària que distribuiria les terres als agricultors de manera més equitativa i limitaria la quantitat de terra i nombre d'esclaus que una persona podia posseir, va publicar escrits confucians en dialectes locals i va intentar reduir la mida de l'aparell estatal reduint el nombre de buròcrates. Segons els Anals de la dinastia Joseon, es deia que cap funcionari no gosava d'acceptar suborns o explotar la seva posició durant aquest període perquè el rei, com a inspector general, aplicava la llei estrictament.

Les reformes radicals van ser ben rebudes pel poble, però es van trobar amb una ferotge oposició per part dels funcionaris conservadors del govern que havien ajudat Jungjong a pujar al tron. Van fer plans perquè Jungjong dubtés de la lleialtat del seu ministre Jo tot escrivint: "Jo serà el rei" (주초위왕, 走肖爲王) amb mel o aigua ensucrada a les fulles d'una morera, de manera que les erugues deixessin aquesta la mateixa frase com una mena de manifestació sobrenatural. Jo Gwang-jo va ser executat, i la majoria de les reformes van morir amb ell, i un nou període de persecució dels erudits va tenir lloc el 1519. Durant els següents 50 anys, la cort va ser devastada per lluites sagnants i caòtiques entre faccions que donaven suport a consorts i prínceps rivals.

Període Joseon mitjà

Jeong Cheol 정철 (1536-1593), cap de la facció occidental

El període intermedi del regne de Joseon va estar marcat per una sèrie d'intenses i sagnants lluites de poder entre faccions polítiques que van debilitar el país i invasions a gran escala per part del Japó i Manxúria que gairebé van enderrocar el regne.

Lluita entre faccions

La facció sarim que havia sofert una sèrie de derrotes polítiques durant els regnats de Yeonsangun, Jungjong i Myeongjong, va aconseguir el control del govern durant el regnat del rei Seonjo, però aviat es va dividir en faccions oposades, conegudes com els orientals i els occidentals. Al cap de dècades, els propis orientals es van dividir en els del sud i els del nord; al segle XVII els occidentals també es van dividir permanentment en els noron i els soron.[21]Les alternances de poder entre aquestes faccions anaven sovint acompanyades de càrrecs de traïció i purgues sagnants, que iniciaven un cicle de venjança amb cada canvi de règim.

Un exemple és el cas de traïció de 1589 (기축 옥사), en què un membre de la facció oriental, Jeong Yeo-rip, va ser acusat de conspirar amb la intenció d'iniciar una revolta. Jeong havia establert un grup de partidaris que també havien rebut entrenament militar per lluitar contra els pirates japonesos. Encara hi ha incertesa sobre la finalitat del grup, que reflectia el desig d'una societat sense classes i que es va estendre a la regió de Honam. El líder de la facció occidental, Jeong Cheol, va dirigir la investigació i va utilitzar l'incident per perseguir tots els membres de la facció oriental que menys havien tingut a veure amb Jeong. Finalment, més de 1.000 persones van ser assassinades o enviades a l'exili.

Primeres invasions japoneses

Article principal: Invasions japoneses de Corea (1592 - 1598)
Un vaixell tortuga (rèplica)

Al llarg de la història de Corea, hi va haver freqüent pirateria al mar i bandolerisme a terra. L'únic propòsit de la marina de Joseon era assegurar el comerç marítim contra els wokou. L'armada repel·lia els pirates utilitzant una forma avançada de tecnologies de pólvora que incloïen canons i sagetes de foc en forma de singijeon desplegats per hwacha.

Durant les invasions japoneses de la dècada de 1590, Toyotomi Hideyoshi, que planejava la conquesta de la Xina Ming amb canons portuguesos, va envair Corea amb els seus dàimios i les seves tropes, amb la intenció d'utilitzar Corea com a trampolí. La divisió de faccions a la cort de Joseon, la incapacitat per avaluar la capacitat militar japonesa i els intents fallits de diplomàcia van provocar una mala preparació per part de Joseon. L'ús japonès d'armes de foc europees va fer que la major part de la part sud de la península coreana fos ocupada en pocs mesos, i tant Hanseong (actual Seül) com Pyongyang també foren ocupades.

Interior d'un vaixell tortuga.

La resistència local, inclosa la guerra de guerrilles, va frenar les forces japoneses, i la invasió es va aturar completament després que l'almirall Yi Sun-sin destruís la flota d'invasió japonesa. Corea va aconseguir el control de les rutes marítimes, la qual cosa obstaculitzà greument les línies de subministrament japoneses. A més, la Xina Ming va intervenir al costat dels coreans, i va enviar una gran força el 1593 que, juntament amb els soldats coreans, va fer retrocedir els soldats japonesos.

Durant la guerra, els coreans van desenvolupar poderoses armes de foc i els vaixells tortuga. Les forces Joseon i Ming van derrotar els japonesos, però a un preu elevat. Després de la guerra, les relacions entre Corea i Japó van quedar totalment suspeses fins al 1609.

Invasions manxús

Articles principals: Primera invasió manxú de Corea i Invasió Qing de Joseon
Una pintura coreana que representa dos guerrers jurtxets i els seus cavalls

Després de les invasions japoneses, la península de Corea va quedar devastada. Mentrestant, Nurhaci (r. 1583–1626), el cap dels jianzhou jurchens, estava unificant les tribus jurtxets de Manxúria en una forta coalició que el seu fill Huang-Taiji (r. 1626––1643) acabaria rebatejant com a "manxús". Després de declarar set greuges contra la Xina Ming el 1618, Nurhaci i els Ming es van involucrar en diversos conflictes militars. En aquestes ocasions, Nurhaci va requerir l'ajuda de Gwanghaegun de Joseon (r.1608–1623), la qual cosa posà l'estat coreà en una posició difícil perquè la cort Ming també demanava ajuda..[22]Gwanghaegun va intentar mantenir la neutralitat, però la majoria dels seus funcionaris es van oposar a ell per no donar suport a la Xina Ming, que havia salvat Joseon durant les invasions de Hideyoshi.[22]

El 1623, Gwanghaegun va ser deposat i substituït per Injo de Joseon (r. 1623–1649), que va bandejar els partidaris de Gwanghaejun. Revertint la política exterior del seu predecessor, el nou rei va decidir donar suport obertament als Ming, però el 1624 va esclatar una rebel·lió liderada pel comandant militar Yi Gwal, i va destrossar les defenses militars de Joseon al nord.[22]Fins i tot després d'acabar l'aixecament, el rei Injo va haver de dedicar forces militars per garantir l'estabilitat de la capital, fet que deixava menys soldats per defensar les fronteres del nord.[22]

L'any 1627, un exèrcit de 30.000 jurchens liderat pel nebot de Nurhaci, Amin, va envair les defenses de Joseon.[23]Després d'una campanya llampec, assistida pels yangban del nord que havien donat suport a Gwanghaegun, els jurchens van imposar un tractat que va obligar Joseon a acceptar "relacions fraternes" amb el regne dels jurchens.[24]Com que Injo va persistir en les seves polítiques antimanxús, l'emperador Qing Huang-Taiji va enviar una expedició punitiva de 120.000 homes a Joseon el 1636.[25]Derrotat, el rei Injo es va veure obligat a acabar amb les seves relacions amb els Ming i reconèixer, en canvi, els Qing com a suzeranis.[26]El successor d'Injo, Hyojong de Joseon (r. 1649–1659) va intentar formar un exèrcit per allunyar els seus enemics i conquerir els Qing per venjar-se, però mai va poder actuar segons els seus designis.[27]

Malgrat el restabliment de les relacions econòmiques i entrar oficialment al sistema tributari imperial xinès, els líders i intel·lectuals de Joseon es van mantenir ressentits amb els manxús, als quals consideraven bàrbars.[24] Molt després de sotmetre's als Qing, la cort de Joseon i molts intel·lectuals coreans van continuar utilitzant els períodes de regnat Ming, com quan un erudit va marcar el 1861 com "l'any 234 de Chongzhen".[28]

Darrer període Joseon

Aparició del silhak i renaixement dels Joseon

Retrat de Kim Yuk 김육 (1570–1658) un dels primers filòsofs silhak del període Joseon
Fortalesa de Hwaseong a Suwon

Després de les invasions del Japó i Manxúria, Joseon va viure un període de pau de gairebé 200 anys. Joseon va ser testimoni de l'aparició del silhak (aprenentatge pràctic). El primer grup d'estudiosos del silhak defensava una reforma integral dels exàmens de la funció pública, la fiscalitat, les ciències naturals i la millora de les tècniques agrícoles i de gestió.[29][30] Pretenia reconstruir la societat Joseon després que hagués estat devastada per les dues invasions. Sota el lideratge de Kim Yuk, el primer ministre del rei Hyeonjong, es van implementar les reformes, que van demostrar tenir beneficis significatius, tant per als ingressos del Tresor com també per a la majoria dels camperols.

El conflicte entre faccions va créixer amb particular intensitat, especialment sota els regnats dels reis Sukjong i Gyeongjong, amb importants i ràpids de la facció governant, coneguda com a hwanguk (hanja 換局; literalment canvi en l'estat de les coses). Per tant, els següents reis, Yeongjo i Jeongjo, van implantar una política molt estricta, anomenada tangpyeongchaek (hanja 蕩平策) on ningú no es veia afavorit i tothom era tractat per igual. Els individus eren reclutats per a l'administració de l'estat independentment de la facció política a què pertanyien.[31][32]

El rei Yeongjo i el rei Jeongjo van liderar el renaixement del regne de Joseon.[33][34] El nét de Yeongjo, Jeongjo, va dur a terme diverses reformes durant el seu regnat, la més coneguda va ser potser l'establiment de la Biblioteca Reial Gyujanggak en un intent de millorar la posició cultural i política de Joseon. El rei Jeongjo també va liderar diverses iniciatives socials i va obrir l'aparell estatal a persones que normalment no hi haurien pogut accedir a causa del seu estatus i posició socials. El rei Jeongjo va tenir el suport de molts dels estudiosos del silhak. El regnat del rei Jeongjo també va contemplar el creixement i desenvolupament de la cultura popular de Joseon. Els estudiosos del silhak van animar l'estat a reflectir les tradicions i estils de vida dels seus habitants i van establir estudis sobre la història de Corea, geografia , epigrafia i llengua.

Sinjeong, reina regent de Joseon. Va servir com a regent nominal de Joseon, i va seleccionar Gojong per col·locar-lo al tron.

Decadència

Després de la mort del rei Jeongjo, els Joseon es van haver d'enfrontar a problemes externs i interns difícils. Internament, els fonaments de la llei i l'ordre nacionals es van afeblir com a resultat de la sedo jeongchi, hangul 세도 정치, hanja 勢道政治 ("política del parentiu") per part dels parents de la família reial.[35][36]

El jove rei Sunjo va succeir el rei Jeongjo el 1800. Amb la mort de Jeongjo, la facció del Patriarca Intransigent va prendre el poder amb la regència de la reina vídua Jeongsun, la família de la qual tenia forts lligams amb els intransigents, i va iniciar una persecució dels catòlics. Però després de la retirada i mort de la reina vídua, els intransigents van ser derrocats gradualment i la facció Noron, inclosa la família Andong Kim de Kim Jo-sun, pare de la reina Sunwon, va aconseguir el poder. A poc a poc els Andong Kim van arribar a dominar la cort.[37]

Amb el domini dels Andong Kim, va començar l'era de la sedo jeongchi. El poder estava en mans de les reines (la mare del nen rei) familiars i funcionaris favorits. Aquests reis no tenien autoritat monàrquica i no podien dirigir el govern. Els yangban d'altres famílies, aclaparats pel poder exercit pels parents reials, no podien parlar. A mesura que el poder es concentrava en mans dels llinatge reial dels parents, hi va haver desordre en el procés de govern i la corrupció es va fer rampant. S'oferien grans sumes en suborn als llinatges poderosos per obtenir càrrecs amb un rang nominalment alt. Fins i tot els càrrecs de baix rang es compraven i venien. A més de la lluita pel poder, durant aquesta època Joseon fou devastat per inundacions, fam i epidèmies, un fet que van augmentar la insatisfacció de la gent, i va provocar l'esclat de nombrosos aixecaments i disturbis.[35][36]

Final de la dinastia

Heungseon Daewongun 흥선 대원군(이하응)

El 1863 el rei Gojong va pujar el tron. El seu pare, el regent Heungseon Daewongun, va governar per ell fins que Gojong va arribar a l'edat adulta. Durant mitjans de la dècada del 1860 el regent va ser el principal defensor de l'aïllacionisme i l'instrument de la persecució dels catòlics nadius i estrangers, una política que va conduir directament a la campanya francesa contra Corea el 1866. Els primers anys del seu govern també van ser testimonis d'un gran esforç per restaurar el ruïnós palau de Gyeongbok, seu de l'autoritat reial. Durant el seu regnat, el poder i l'autoritat dels favorits, com els Andong Kim, van disminuir bruscament. Per desfer-se de les famílies Andong Kim i Pungyang Cho, va promoure persones sense fer referència a partits polítics o afiliacions familiars, i per reduir les càrregues del poble i consolidar la base de l'economia de la nació, va reformar el sistema fiscal. El 1871, les forces estatunidenques i coreanes es van enfrontar en un intent estatunidenc de "diplomàcia de canoneres", després de l'incident del "General Sherman" de 1866.

El 1873, el rei Gojong va anunciar que assumia el govern reial. Amb la posterior retirada de Heungseon Daewongun, la futura reina Min (més tard anomenada emperadriu Myeongseong) es va convertir en un poder a la cort, i va col·locar la seva família en alts càrrecs de la cort.

El Japó, després de la Restauració Meiji, va adquirir tecnologia militar occidental i va obligar Joseon a signar el tractat de Kanghwa el 1876, pel qual s'obrien tres ports al comerç i es concedia als japonesos l'extraterritorialitat. Port Hamilton va ser ocupat breument per la Royal Navy el 1885.

L'emperador Gojong

Molts coreans menyspreaven les influències japoneses i estrangeres sobre la seva terra i el corrupte govern opressor de la dinastia Joseon. El 1881 es va formar el Byeolgigun, una moderna unitat militar d'elit, amb instructors japonesos. Els sous dels altres soldats es van veure frenat i l'any 1882 els soldats amotinats van atacar els oficials japonesos i fins i tot van obligar la reina a refugiar-se al camp. El 1894, la revolució camperola de Donghak va contemplar els agricultors aixecar-se en una rebel·lió massiva, amb el líder camperol Jeon Bong-jun derrotant les forces del governant local Jo Byong-gap a la batalla de Go-bu l'11 de gener de 1894; després de la batalla, les propietats de Jo van ser lliurades als camperols. Al maig, l'exèrcit camperol havia arribat a Jeonju, i el govern de Joseon va demanar ajuda al govern de la dinastia Qing per acabar amb la revolta.[38] [39]

Els Qing van enviar 3.000 soldats i els rebels van negociar una treva, però els japonesos van considerar la presència dels Qing com una amenaça i van enviar 8.000 soldats propis, que s'apoderaren del Palau Reial de Seül i instal·laren un govern pro-japonès el 8 de juny de 1894. Això aviat es va convertir en la Primera Guerra sino-japonesa (1894–1895) entre el Japó i la Xina Qing, lliurada principalment a Corea.[40][41][42]

L'emperadriu Myeongseong (coneguda com a "Reina Min"[43]) havia intentat contrarestar la interferència japonesa a Corea i estava considerant recórrer a l'Imperi Rus i a la Xina per obtenir suport. El 1895, l'emperadriu Myeongseong va ser assassinada per agents japonesos.[44] El ministre japonès a Corea, el tinent general vescomte Miura gairebé segur que va orquestrar el complot contra ella. Un grup d'agents japonesos[44] va entrar al Palau Reial de Gyeongbokgung a Seül, que estava sota control japonès,[44]i la reina Min va ser assassinada. Posteriorment, el seu cos fou violat, ruixat amb oli i cremat.

Els Qing van reconèixer la derrota al Tractat de Shimonoseki (17 d'abril de 1895), que garantia oficialment la independència de Corea de la Xina. [40] Va ser un pas cap a Japó aconseguint l' hegemonia regional a Corea. La cort de Joseon, pressionada per la invasió de poders més grans, va sentir la necessitat de reforçar la integritat nacional i va declarar l' Imperi coreà , juntament amb la reforma de Gwangmu el 1897. El rei Gojong va assumir el títol d' emperador.per tal d'afirmar la independència de Corea. A més, es van buscar altres potències estrangeres per a tecnologia militar, especialment Rússia, per defensar-se dels japonesos. Tècnicament, el 1897 marca la fi del període Joseon, ja que es va canviar el nom oficial de l'imperi; tanmateix, la dinastia Joseon encara regaria, encara que pertorbada pel Japó i Rússia.

Els Qing van reconèixer la derrota al tractat de Shimonoseki (17 d'abril de 1895), que garantia oficialment la independència de Corea de la Xina.[45]Va ser un pas cap a l'assoliment, per part de Japó, de l' hegemonia regional a Corea. La cort de Joseon, pressionada per la invasió de poders més grans, va sentir la necessitat de reforçar la integritat nacional i va declarar l'Imperi coreà, juntament amb la reforma de Gwangmu el 1897. El rei Gojong va assumir el títol d' emperador, per tal d'afirmar la independència de Corea.[46] A més, es van buscar altres potències estrangeres per a tecnologia militar, especialment Rússia, per defensar-se dels japonesos. Tècnicament, el 1897 marca la fi del període Joseon, ja que es va canviar el nom oficial de l'imperi; tanmateix, la dinastia Joseon encara regnaria, tot i que pertorbada pel Japó i Rússia.

En una complicada sèrie de maniobres i contramaniobres, el Japó va fer retrocedir la flota russa a la batalla de Port Arthur el 1905. Amb la conclusió de la Guerra russo-japonesa de 1904-1905 amb el tractat de Portsmouth, el camí estava obert per al Japó. per prendre el control de Corea. Després de la signatura del tractat d'Eulsa el 1905, Corea es va convertir en un protectorat del Japó. El príncep Itō va ser el primer resident general de Corea, tot i que va ser assassinat per l'activista independentista coreà An Jung-geun el 1909 a l'estació de tren de Harbin. El 1910 l'Imperi japonès finalment es va annexionar Corea.[47]

Govern

El regne de Joseon era una monarquia altament centralitzada i una burocràcia neoconfuciana tal com va codificar el Gyeongguk daejeon, una mena de constitució de Joseon.

Rei

El tron del fènix del rei de Joseon a Gyeongbokgung
Estendard reial del rei de Joseon

El rei tenia autoritat absoluta, però el poder real del rei variava segons les condicions polítiques imperants. Estava lligat per tradicions, decisions dels reis anteriors, el Gyeongguk daejeon i la doctrina confuciana. El rei exigia una lleialtat absoluta als seus funcionaris i súbdits, però s'esperava que els funcionaris havien de guiar el rei en cas que creguessin que estava fent alguna cosa estúpida o dolenta. Es considerava que els desastres naturals es produïen a causa dels errors del rei i, per tant, els reis de Joseon eren molt sensibles a aquests fets. Durant les sequeres o altres catàstrofes, que sovint es repetien, el rei acceptava sovint les crítiques tant dels funcionaris com dels habitants, i fos el que fos el que haguessin de dir o escriure, estaven protegits de la persecució per la llei (tot i que hi havia algunes excepcions).

La comunicació directa entre el rei i la gent comuna era possible mitjançant el sistema de peticions escrites sangeon (hangul 상언 ;hanja 上言) i el sistema de peticions orals gyeokjaeng (hangul 격쟁 ; hanja 擊錚). Mitjançant el sistema de peticions orals gyeokjaeng, els plebeus podien colpejar un gong o un tambor davant del palau o durant les processons públiques del rei per apel·lar directament les seves queixes o peticions al rei. Això permetia que fins i tot els membres analfabets de la societat Joseon fessin una petició al rei. A l'Ilseongnok es registren més de 1.300 relats relacionats amb el gyeokjaeng.[48][49][50]

Segells reials

  • Segell utilitzat del 1392 al 1401.
    Segell utilitzat del 1392 al 1401.
  • Segells utilitzats simultàniament a la dinastia Ming, de 1401 a 1637.[51]
    Segells utilitzats simultàniament a la dinastia Ming, de 1401 a 1637.[51]
  • Segells utilitzats simultàniament a la dinastia Qing - utilitzats entre 1637[52]i 1653.[53]
    Segells utilitzats simultàniament a la dinastia Qing - utilitzats entre 1637[52]i 1653.[53]
  • Segell utilitzat simultàniament a la dinastia Qing - entre 1653 i 1776.[54]
    Segell utilitzat simultàniament a la dinastia Qing - entre 1653 i 1776.[54]
  • Segell utilitzat simultàniament a la dinastia Qing, entre 1776 i 1876.
    Segell utilitzat simultàniament a la dinastia Qing, entre 1776 i 1876.
  • El segell es va produir el 15 de desembre de 1876 per utilitzar-lo en documents estatals relacionats amb el Japó.
    El segell es va produir el 15 de desembre de 1876 per utilitzar-lo en documents estatals relacionats amb el Japó.
  • "Daegunjubo" dissenyat per substituir l'antic "Joseongukwangjiin", utilitzat com a segell del rei per a documents, com ara els documents de nomenament d'alts càrrecs governamentals i les ordenances proclamades a Corea.- Entre 1882 i 1897[55]
    "Daegunjubo" dissenyat per substituir l'antic "Joseongukwangjiin",
    utilitzat com a segell del rei per a documents, com ara els documents de nomenament d'alts càrrecs governamentals i les ordenances proclamades a Corea.- Entre 1882 i 1897[55]
  • "DaejoseonDaegunjubo" es va utilitzar com "el segell de l'estat" per a les credencials en les relacions diplomàtiques amb altres països. : entre 1882[55]
    "DaejoseonDaegunjubo" es va utilitzar com "el segell de l'estat" per a les credencials en les relacions diplomàtiques amb altres països. : entre 1882[55]

Funcionaris

Els funcionaris governamentals estaven classificats en nou nivells, i cada nivell estava dividit en un nivell sènior i un nivell júnior. Per tant, la classificació anava des del primer nivell sènior (정1품, 正一品) fins al novè nivell júnior (종9품, 從九品). La promoció s'aconseguia per l'edat o mitjançant un reial decret basat en un examen o recomanació estatal. Els oficials del 1r grau superior al 3r grau superior portaven túnica vermella. Els del 3r al 6è vestien de blau. Els de grau inferior portaven túnica verda.[56][57]

El càrrec de funcionari sovint donava un estatus de yangban, un títol nobiliari que podia ser heretat durant tres generacions. Per obtenir aquest títol, calia aprovar una sèrie d'exàmens gwageo. Aquests presentaven tres variants, literària, militar i variada, i l'examen literari era el més prestigiós. Moltes dels càrrecs clau, incloses les tres oficines del Samsa, només estaven oberts als graduats amb titulacions literàries.

L'examen literari comportava una sèrie de quatre proves, i s'havien d'aprovar totes per ser funcionari. 33 candidats escollits d'aquesta manera passarien a l'examen final, davant el rei. El candidat amb la puntuació més alta seria nomenat per a un càrrec de 6è rang junior (un salt de sis rangs). Els dos candidats amb les següents puntuacions més altes serien designats per a un càrrec de 7è rang júnior. Els set candidats amb les següents puntuacions més altes serien assignats al vuitè rang junior. Els 23 candidats restants rebrien el 9è rang junior, el més baix dels 18 rangs.

Els oficials del primer nivell sènior i júnior, així com del segon nivell sènior s'anomenaven amb el títol honorífic de "dae-gam" (대감, 大監) mentre que el segon júnior i el tercer sènior rebien el nom de "yeonggam" (영감, 令監).[58]Aquests funcionaris vestits de vermell, anomenats col·lectivament "dangsanggwan" (당상관, 堂上官), participaven en el procés de presa de decisions assistint a les reunions del consell del rei. La resta s'anomenaven "danghagwan" (당하관, 堂下官).

Govern central

Retrat del conseller d'estat en cap (yeonguijeong) Chae Je-gong. (1720~1799)

Consell d'Estat

El Consell d'Estat de Joseon (Uijeongbu, 의정부, 議政府) era l'assemblea suprema del país, però el seu poder i autoritat van anar disminuint gradualment. El cap de l'assemblea (Yeonguijeong , 영의정, 領議政), el conseller d'Estat Dret (Jwauijeong, 좌의정, 左議政), i el conseller d'Estat Esquerre (Uuijeong, 우의정, 右議政) eren els màxims funcionaris del govern. Tots tres eren assistits per un ministre Esquerre (Jwachanseong, 좌찬성, 左贊成) i un ministre Dret (Uichangseong, 우찬성, 右贊成), tots dos de primer rang menor, i set oficials de rang inferior.[59][60] El poder del Consell d'Estat era inversament proporcional al poder del rei. Hi va haver períodes en què controlava directament els Sis Ministeris, l'òrgan executiu suprem de la monarquia, però en general només tenia una funció assessora a un rei més fort. Els funcionaris podrien ocupar diversos càrrecs alhora.

Sis ministeris

Els Sis Ministeris (Yukjo, 육조, 六曹) ) eren el poder executiu suprem del regne, a part del rei. Cada ministre (Panseo, 판서, 判書) ocupava el rang número tres després dels líders i ajudants del primer ministre i tots tenien un viceministre (Champan, 참판, 參判), al mateix nivell. Dels sis ministres, un era de rang superior als altres: el ministre encarregat del personal. A mesura que la influència del Consell d'Estat va disminuir amb el pas del temps, el ministre de Personal es va convertir sovint en el líder de facto dels altres ministres. Els sis càrrecs ministerials, classificats per importància, eren els següents:

  • Ministeri de Personal (Ijo, 이조, 吏曹) - es preocupava principalment pel nomenament dels funcionaris.
  • Ministeri d'Hisenda (Hojo, 호조, 戶曹) - polítiques fiscals, finances, censos, agricultura i política territorial.
  • Ministeri de Ritus (Yejo, 예조, 禮曺) - rituals, cultura, diplomàcia, examen gwageo.
  • Ministeri de Defensa (Byeongjo, 병조, 兵曺) - afers militars
    • Oficina de la Policia (Podocheong, 포도청, 捕盜廳) - oficina d'ordre públic.
  • Ministeri de Justícia (Hyeongjo, 형조, 刑曺) - administració de la llei, esclavitud, càstigs.
  • Ministeri de Comerç (Gongjo, 공조, 工曹) - indústria, obres públiques, producció, mineria.

Tres Oficines

Retrat de l'inspector general Yun Bonggu (1681-1767)

Tres Oficines, o Samsa (hangul 삼사) és un nom comú per a les tres organitzacions que van servir com a principals cossos d'impressió, així com per a les finances i l'equilibri del rei i els funcionaris. Tot i que seguir el model del sistema xinès, van jugar un paper molt més destacat al govern de Joseon que els seus homòlegs xinesos. En el paper de responsable d'impressió, no tenien autoritat real per decidir o implementar polítiques, però sí que van tenir veu influent en el debat posterior.

Els funcionaris que servien a les tres organitzacions eren sovint més joves i d'un estatus inferior al d'altres funcionaris, però a canvi tenien una forta reputació acadèmica, i gaudien de privilegis i prestigi (per exemple, els que practicaven la censura podien beure alcohol en horari laboral per la seva funció de criticar el rei). Per ser nomenats, havien de passar per una revisió més exhaustiva del caràcter i els antecedents familiars. El camí més difícil cap als càrrecs més alts del sistema era a través dels òrgans de Samsa, i gairebé sempre era a partir d'aquí on es reclutaven els membres al Consell d'Estat.

  • Oficina de l'Inspector General (Saheonbu, 사헌부), supervisava l'administració del poder estatal i els funcionaris tant als organismes centrals com als locals, per detectar corrupció, malversació o ineficiència. També s'encarregava de promoure la moral pública i els costums confucians i de reparar els greuges de la població. Estava encapçalat per l'Inspector General (Daesaheon·대사헌), un funcionari de segon nivell que supervisava 30 funcionaris en gran part independents.
  • Oficina de la Censura (Saganwon·사간원) - la seva funció principal era protestar contra el rei si hi havia accions o polítiques incorrectes o inadequades. Els decrets importants del rei eren revisats primer pels censors, que podien demanar la seva retirada si es consideraven inadequats. També emetia opinions sobre l'estat general de les coses. Estava compost per cinc funcionaris, encapçalats pel Censor en Cap (Daesagan·대사간), de 3r rang superior.[57]

Tot i que l'objectiu principal de l'Oficina de l'Inspector General eren els funcionaris i el de l'Oficina de la Censura era el rei, les dues oficines sovint feien les tasques de l'altra. Juntes, s'anomenaven "Yangsa" (양사) que literalment significa "tots dos oficis", i sovint treballaven conjuntament, especialment quan intentaven revertir una decisió del rei.

  • L'Oficina d'Assessors Especials (Hongmungwan, 홍문관 弘文 館 s'encarregava de la Biblioteca Reial i actuava com a com a institut d'investigació per estudiar la filosofia confuciana i respondre les preguntes del rei. Els seus funcionaris assistien a conferències diàries anomenades gyeongyeon, (경연), on es parlava amb el rei d'història i de filosofia confuciana. Aquestes discussions sovint portaven a parlar d'esdeveniments polítics d'actualitat i, per tant, això també donava influència a l'Assemblea com a consellera. Estava encapçalada per un acadèmic sènior (Daejehak, 대제학), un càrrec a temps parcial que servia simultàniament en un altre alt càrrec (com ara al Consell d'Estat), així com un líder adjunt (Bujehak, 부제학), que era un alt càrrec a temps complet de nivell tres, i que de fet era qui realment dirigia l'oficina. Ser un erudit destacat era una posició molt prestigiosa a la comunitat coreana profundament confuciana. L'oficina es va establir per substituir el Saló dels Notables (Jiphyeonjeon; 집현전), que va ser liquidat pel rei Sejo arran dels cas dels Sis ministres màrtirs.

Altres institucions

Les principals oficines inclouen les següents:

  • El Secretariat Reial (Seungjeongwon, 승정원), era un enllaç entre el rei i els departaments. Hi havia sis secretaries, una per cada departament, i tots els funcionaris eren de tercer nivell. La tasca principal era remetre els reials decrets als departaments i i presentar peticions dels funcionaris i del poble al rei, però també eren consellers del rei i també ocupaven càrrecs clau a la cort del rei. Això era especialment cert pel que fa al secretari en cap reial, (도승지), que era l'enllaç amb el departament de personal i era el més proper al rei de tots els funcionaris, i sovint gaudia d'un gran poder que es derivava del favor del rei. Hong Guk-yeong (durant el regnat de Jeongjo) i Han Myeong-hwe (durant el de Sejo) són alguns exemples de secretaris reials en cap que van ser els funcionaris més poderosos del seu temps.
  • L'Oficina de la Capital (Hanseongbu, 한성부) era l'encarregada de dirigir la capital, Hanyang o l'actual Seül. Era dirigida pel Panyoon (판윤), de 2n rang sènior, equivalent a l'actual alcalde de Seül.
  • L'Oficina Reial d'Investigació (Uigeumbu, 의금부) era un òrgan d'investigació i execució sota el control directe del rei. Principalment tractava de traïció i altres casos greus que concernien al rei i la família reial i servien per arrestar, investigar, empresonar i executar condemnes contra els presumptes delinqüents, que sovint eren funcionaris del govern.[61]
  • Els funcionaris de l'Oficina de Registres (Chunchugwan, 춘추관) escrivien, compilaven i mantenien el govern i els registres històrics. L'encapçalava un conseller d'Estat, i molts dels càrrecs eren ocupats per funcionaris que també treballaven en altres cossos. Hi havia vuit historiògrafs, l'única tasca dels quals era redactar actes de reunions per als arxius històrics.[62]
  • El Seonggyungwan o Acadèmia Reial (성균관) preparava els futurs funcionaris del govern. Els que aprovaven les dues primeres etapes dels exàmens gwageo (examen literari) eren admesos al Seonggyungwan. Cada classe constava normalment de 200 estudiants, que vivien a al seu propi internat pagat per l'estat i que seguien les estrictes rutines i normes de l'escola. També servia com a santuari estatal per als savis confucians coreans. Les opinions dels estudiants sobre les polítiques governamentals, especialment les declaracions col·lectives i les manifestacions, podien ser influents, ja que representaven un consens fresc i incorrupte dels joves estudiosos. El funcionari a càrrec era el Daesaseong (대사성), de 3r rang superior, i 36 funcionaris més, inclosos els d'altres oficines, estaven implicats en la gestió de l'acadèmia.

Govern local

Els funcionaris d'alt rang eren enviats des del govern central. De vegades, un inspector reial secret (Amhaeng-eosa·암행어사) era nomenat pel rei per viatjar d'incògnit i supervisar els funcionaris provincials. Aquests inspectors encoberts eren generalment joves funcionaris de rang inferior, però estaven investits amb autoritat reial per acomiadar funcionaris corruptes.

  • Províncies (Do·도道) - Hi havia vuit províncies, cadascuna de les quals estava governada per un governador (gwanchalsa, 관찰사 觀察使), un càrrec de 2n rang menor.
  • Bu(부) - oficines administratives a càrrec de les principals ciutats de les províncies. Cada bu estava dirigit pel buyoon (부윤), que equivalia al governador en rang.
  • Mok (목 牧) - Hi havia vint moks, que governaven grans comtats anomenats 'ju' (주州). Estaven dirigits pel moksa (목사 牧使), de 3r rang sènior.
  • Comtat (Gun·군 郡) - Hi havia vuitanta comtats a Joseon, cadascun governat per un gunsu (군수 郡守), un funcionari de quart rang júnior.
  • Hyeon (현縣) - Els hyeons grans estaven governats pel hyeongryeong (현령 縣令) de 5è rang júnior, mentre que els hyeons més petits estaven governats pel hyeonggam (현감 縣監) de 6è rang júnior.

Divisions administratives

Article principal: Vuit províncies de Corea

Durant la major part del període Joseon, el país estigué dividit en vuit províncies (do; 도; 道). Els límits provincials es van mantenir sense canvis durant gairebé 500 anys, des del 1413 fins al 1895, i configuraren el paradigma geogràfic que es manté evident a la península coreana en les divisions administratives actuals, els dialectes i els costums i característiques regionals. Els noms de les vuit províncies encara estan en ús d'una forma o una altra.

Retrat de Kim Hu (1751-1805), un oficial militar de la dinastia Joseon

Forces armades

Naegeumwi

Aquests guàrdies reials eren tropes d'elit de 200 homes que custodiaven el rei, la reina i els ministres. Aquests eren soldats seleccionats personalment pel rei. Normalment portaven túnica vermella.

Guàrdia privada del rei

La guàrdia privada del rei estava formada per guardaespatlles personals del rei. Portaven túnica negra.

Exèrcit

L'exèrcit principal estava format per 50.000 soldats, i el rei nomenava els seus generals. Normalment portaven túniques blanques i negres i diversos tipus d'armadures. Constava d'infanteria, soldats d'elit o pengbaesu, cavalleria o gabsa, arquers i artilleria.

Marina

La marina de Joseon constava de dos tipus de vaixells de guerra principals, el panokseon i el vaixell tortuga. També utilitzava petits vaixells i barques de pesca per al reconeixement i desembarcament. El rei també nomenava els seus almiralls.

Relacions exteriors

Delegació de Pobingsa (보빙사), primera delegació diplomàtica de Joseon que va visitar Occident, inclòs els Estats Units, el 1883.[63]

Joseon va dur a terme una política aïllacionista des del segle XVII fins a finals del segle XIX, ajudat per la seva experiència amb els conqueridors anteriors. Les relacions comercials i diplomàtiques foren limitades, i per això sovint se l'anomena "regne ermità". Segons Seth, el motiu de l'aïllament de Corea es troba en gran part en la seva ubicació geogràfica, cosa que la feia menys exposada a qualsevol altra cosa que no fossin les influències japoneses i xineses, a diferència dels països del sud-est asiàtic, on els europeus arribaven abans i amb més facilitat.[64]

Seth afirma, tanmateix, que aquest adjectiu és una "exageració" perquè durant el mateix període, els xinesos i els japonesos (així com els pobles del sud-est asiàtic) eren igualment distants, i Corea no va trencar tots els vincles amb el món exterior, atès que mantenia contacte amb la Xina i el Japó, tot limitant-ne la comunicació. Als coreans no se'ls permetia viatjar a l'estranger i també es prohibia la construcció de grans vaixells. Va ser només durant els viatges diplomàtics que els funcionaris i els científics van poder viatjar als països veïns en rutes preestablertes. Les ocasionals delegacions xineses van poder entrar al país amb un procediment similar, no estaven en contacte amb ningú més que amb les persones designades, se'ls permetia d'entrar al palau per una porta especial i s'allotjaven en un edifici emmurallat separat.[65]

Les delegacions coreanes poques vegades visitaven el Japó, fins i tot llavors principalment només a l'illa de Tsushima a l'estret de Corea. Els comerciants japonesos només podien desembarcar a Busan, on només podien romandre a l'anomenada Casa del Japó i comerciar només amb determinades persones. Les relacions comercials amb els xinesos i els japonesos, malgrat el seu caràcter limitat,foren fonts importants de noves tecnologies, però també van permetre que que els moniatos, els bitxos o el tabac, ara indispensables per als coreans, entressin a l'agricultura coreana. També a través de la Xina, els estudiosos coreans es van familiaritzar amb les idees "il·lustrades" i el cristianisme.[65]

Xina

Tot i que la dinastia Joseon considerava el 1392 com l'any de fundació del regne Joseon, la Xina imperial no va reconèixer immediatament el nou govern a la península de Corea. El 1401, la cort Ming va reconèixer Joseon com a estat tributari en el seu sistema tributari. El 1403, l' emperador Yǒnglè va enviar una patent i un segell d'or a Taejong de Joseon, la qual cosa confirmava el seu estatus i el de la seva dinastia.[66]

In the 19th century, China had faced major disputes due to the rise of the West and Japan. These countries, which have already established a sovereign state system, have asked about the "unknown status" of the relationship between Qing and Joseon. Its motives were the Byeong-in yangyo (1866) and the Shinmiyangyo (1871). France and the U.S. asked if the war with Joseon would be invasion of the Qing Dynasty and the Qing Dynasty would intervene. Then China replied, "Joseon is a tributary state, but it is an independent state and it is an independent state, but it is a tributary state." The world then confirmed that Joseon is a sovereign state like any other tributary state of China.[67]Plantilla:Better source

Traditionally, China had a laissez-faire policy toward Joseon; despite being a tributary of China, Joseon was autonomous in its internal and external affairs, and China did not manipulate or interfere in them. However, after 1879, China abandoned its laissez-faire policy and became directly involved in the affairs of Joseon. This "radical change in China's policy" was in reaction to the growing influence of Western powers and Japan in Joseon, and to ensure China's national security. China's new policy toward Joseon was set by Li Hongzhang and implemented by Yuan Shikai. According to Ming-te Lin: "Li's control of Korea from 1885 to 1894 through [Yuan Shikai] as resident official represented an anachronistic policy of intervention toward Korea."[68]

Gyorin

This long-term, strategic policy contrasts with the gyorin (kyorin) (neighborly relations) diplomacy in dealings with Jurchen, Japan, Ryukyu Kingdom, Siam and Java.[69] Gyorin was applied to a multi-national foreign policy.[70] The unique nature of these bilateral diplomatic exchanges evolved from a conceptual framework developed by the Chinese. Gradually, the theoretical models would be modified, mirroring the evolution of a unique relationship.[71]

Japó

As an initial step, a diplomatic mission was dispatched to Japan in 1402. The Joseon envoy sought to bring about the re-establishment of amicable relations between the two countries and he was charged to commemorate the good relations which existed in ancient times. This mission was successful, and shōgun Ashikaga Yoshimitsu was reported to have been favorably impressed by this initial embassy.[72] Not less than 70 diplomatic missions were dispatched from the Joseon capital to Japan before the beginning of Japan's Edo period.[73]

Reciprocal missions were construed as a means of communication between Korean kings and Japanese shōguns of almost equal ranking. The emperors of Japan at the time were figureheads with no actual political or military power[74][75] and the actual political and military rulers of Japan that Joseon communicated with were the shoguns who were represented as "tycoon of Japan" in many foreign communications in order to avoid the conflict with the Sinocentric system in which the emperor of China was the highest authority, and all rulers of tributary states were known as "kings".[76]

Membres de la dinastia Joseon

Llista

N° Nom de temple Període de regnat
Occidentalització Hangul Hanja
1 Taejo 태조 太祖 1392 1398
2 Jeonjong 정종 定宗 1398 1400
3 Taejong 태종 太宗 1400 1418
4 Sejong 세종 世宗 1418 1450
5 Munjong 문종 文宗 1450 1452
6 Danjong 단종 端宗 1452 1455
7 Sejo 세조 世祖 1455 1468
8 Yejong 예종 睿宗 1468 1469
9 Seongjong 성종 成宗 1469 1494
10 Yeonsangun 연산군 燕山君 1494 1506
11 Jungjong 중종 中宗 1506 1544
12 Injong 인종 仁宗 1544 1545
13 Myegjong 명종 明宗 1545 1567
14 Seonjo 선조 宣祖 1567 1608
15 Gwanghaegun 광해군 光海君 1608 1623
16 Injo 인조 仁祖 1623 1649
17 Hyonjong 효종 孝宗 1649 1659
18 Hyeonjong 현종 顯宗 1659 1675
19 Sukjong 숙종 肅宗 1675 1720
20 Gyeongjong 경종 景宗 1720 1724
21 Yeongjo 영조 英祖 1724 1776
22 Jeongjo 정조 正祖 1776 1800
23 Sunjo 순조 純祖 1800 1834
24 Heonjong 헌종 憲宗 1834 1849
25 Cheoljong 철종 哲宗 1849 1863
Imperi coreà
26 Kojong 고종 高宗 1863 1907
27 Sunjong 순종 純宗 1907 1910

Referències

  1. ↑ «Chosŏn dynasty | Korean history» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 10 febrer 2019].
  2. ↑ Ouellette, Jennifer «Kingdom mixes zombie outbreak with political intrigue in winning combo» (en anglès). Ars Technica, 30-01-2019 [Consulta: 1r maig 2019].
  3. ↑ Dorling Kindersley; Lucy Worsley. Women Our History (en anglès), 2019, p. 82. ISBN 9780241395332. 
  4. ↑ «조선» (en coreà). 한국민족문화대백과 // Enciclopèdia de la cultura nacional coreana.
  5. ↑ Kang, Jae-eun. The Land of Scholars: Two Thousand Years of Korean Confucianism (en anglès). Homa & Sekey Books, 2006, p. 328. ISBN 1931907307. 
  6. ↑ «Chosŏn dynasty» (en anglès). Encyclopædia Britannica [Consulta: 3 gener 2014].
  7. ↑ «Joseon: Korea’s Confucian kingdom» (en anglès). Korea Times, 01-06-2012. [Consulta: 3 gener 2014].
  8. ↑ Nahm, 1988, p. 92–93.
  9. ↑ Kang, Jae-eun. The Land of Scholars: Two Thousand Years of Korean Confucianism (en anglès). Homa & Sekey Books, 2006, p. 177. ISBN 9781931907309 [Consulta: 7 agost 2015].  «Yi Seong-gye va emetre un edicte reial per proclamar el nom del nou regne com a "Joseon" i va amnistiar a tots els criminals que s'oposessin a la transició. L'afirmació de Taizu que "només el nom de Joseon és bell i antic" es refereix naturalment a Gija Joseon.»
  10. ↑ Keith L. Pratt; Richard Rutt; James Hoare. Korea: A Historical and Cultural Dictionary (en anglès). Edició il·lustrada i reimpresa. Routledge, 1999. ISBN 9780700704637. 
  11. ↑ Kozo Yamamura, John Whitney Hall. The Cambridge history of Japan (en anglès). Volum 3 de The Cambridge History of Japan. Edició abreujada, il·lustrada, reimpresa. Cambridge University Press, 1990 (Cambridge history ebook collection). ISBN 9780521223546. 
  12. ↑ (coreà) 계해약조 癸亥約條 Arxivat 2011-06-10 a Wayback Machine. Nate / Britannica
  13. ↑ (coreà) 계해조약 癸亥約條 Arxivat 2011-06-10 a Wayback Machine. Nate / Enciclopèdia de la cultura coreana
  14. ↑ Park Yeong-gyu. 웅진, 지식하우스. 한권으로 읽는 세종대왕실록 [Annals del rei Sejong el Gran llegits en un volum] (en coreà), 2008. ISBN 978-89-01-07754-3. 
  15. ↑ «King Sejong the Great And The Golden Age Of Korea» (en anglès). asiasociety.org, 19-08-2008. [Consulta: 27 novembre 2009].
  16. ↑ An, Seung-jun. «Forgotten story of Princess Gyeonghye» (en anglès). Korea Times, 04-04-2014. [Consulta: 22 febrer 2018].
  17. ↑ Nahm, 1998, p. 92–93.
  18. ↑ Bauer, 2013, p. 567.
  19. ↑ Seth, 2010, p. 151.
  20. ↑ Nahm, 1998, p. 117.
  21. ↑ Ebrey, Patricia; Walthall, Ann. East Asia: A Cultural, Social, and Political History (en anglès). Volume II: From 1600. Cengage Learning, 2013, p. 255. ISBN 978-1133606499 [Consulta: 15 juliol 2015]. 
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Ebrey, Walthall & Palais 2006, p. 349
  23. ↑ Kennedy 1943 (líder de l'expedició); Ebrey, Walthall & Palais 2006, p. 350 (nombre de tropes).
  24. ↑ 24,0 24,1 Larsen 2008, p. 36
  25. ↑ Ebrey, Walthall & Palais 2006, p. 350
  26. ↑ Lee & de Bary 1997, p. 269
  27. ↑ Larsen 2008, p. 36; Ebrey, Walthall & Palais 2006, p. 350
  28. ↑ Kim Haboush 2005, p. 132
  29. ↑ Seth, 2010, p. 190–191.
  30. ↑ Nahm, 1988, p. 128.
  31. ↑ «탕평책» (en coreà). 한국민족문화대백과.
  32. ↑ 이성무 // Lee Seong-moo. 조선 시대 당쟁사 [Història de les guerres de faccions a la Dinastia Joseon] (en coreà). volum 2. 아름다운날, 12 novembre 2007. ISBN 9788989354833. 
  33. ↑ A Brief History of Korea (en anglès). Ewha Womans University Press, gener 2005. ISBN 9788973006199 [Consulta: 23 desembre 2016]. 
  34. ↑ Beirne, Paul. Su-un and His World of Symbols: The Founder of Korea's First Indigenous Religion (en anglès). Routledge, abril 2016. ISBN 9781317047490 [Consulta: 23 desembre 2016]. 
  35. ↑ 35,0 35,1 Nahm, 1988, p. 131–132.
  36. ↑ 36,0 36,1 Seth, 2010, p. 216–221.
  37. ↑ 오영교 // Oh Young-kyo. 세도정권기 조선사회와 대전회통 (en coreà). 혜안, 25 juliol 2007. ISBN 9788984943131. 
  38. ↑ Nahm, 1988, p. 156–159.
  39. ↑ Seth, 2010, p. 238–240.
  40. ↑ Seth, 2010, p. 246–247.
  41. ↑ Cumings, 1997, p. 120.
  42. ↑ Nahm, 1988, p. 179.
  43. ↑ Characteristics of Queen of Corea The New York Times November 10, 1895
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Park Jong-hyo (박종효), antic professor a la Universitat Estatal de Moscou (en coreà) Dong-a Ilbo, 01-01-2002, p. 472 ~ 485.
  45. ↑ (anglès) «Tractat de Shimonoseki» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  46. ↑ Seth, 2010, p. 249–252.
  47. ↑ Seth, 2010, p. 252–256.
  48. ↑ «Ilseongnok: Records of Daily Reflections» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 6 desembre 2017].
  49. ↑ Injae, Lee; Miller, Owen; Jinhoon, Park; Hyun-Hae, Yi. Korean History in Maps (en anglès). Cambridge University Press, 2014. ISBN 9781107098466 [Consulta: 6 desembre 2017]. 
  50. ↑ «상언격쟁» (en coreà). Agència de continguts creatius de Corea. [Consulta: 6 desembre 2017].
  51. ↑ (coreà) Registres autèntics de Taejong, vol. 1, any 1401, 6è mes, 12è dia
  52. ↑ (coreà) Registres autèntics d'Injoo, vol. 35, any 1637, 11è mes, 20è dia.
  53. ↑ 김지남 // Kim Ji-nam. «capítol 9». A: 통문관지 [Tongmungwanji (registres de la diplomàcia de Joseon)] (en coreà). volum 3, 1888, p. 126~127. 
  54. ↑ (coreà) Registres autèntics de Jeongjo, vol. 2, any 1776, 8è mes, 18è dia
  55. ↑ 55,0 55,1 (coreà) Revista de la Secretaria Reial, vol. 2902, any 1882, mes 7, dia 1
  56. ↑ Gyeongguk daejeon
  57. ↑ 57,0 57,1 Nahm, 1988, p. 95.
  58. ↑ Kyujanggak Institute for Korean Studies, "About Rank of Joseon Officials"
  59. ↑ «좌의정(左議政)» (en coreà). Glossari d'estudis coreans. [Consulta: 16 febrer 2014].
  60. ↑ «우의정(右議政)» (en coreà). Glossari d'estudis coreans. [Consulta: 16 febrer 2014].
  61. ↑ «한성부» (en coreà). Enciclopèdia Doosan. [Consulta: 1r març 2014].
  62. ↑ «춘추관» (en coreà). Enciclopèdia Doosan. [Consulta: 1r març 2014].
  63. ↑ «THE EMBASSY FROM COREA.; STOPPING HERE ONLY TO MEET THE PRESIDENT AND THEN AWAY TO BOSTON» (en anglès). The New York Times, 18-09-1883.
  64. ↑ Seth, 2010, p. 215–216.
  65. ↑ 65,0 65,1 Seth, 2010, p. 215–216;222.
  66. ↑ Kang, Etsuko Hae-Jin. Diplomacy and Ideology in Japanese-Korean Relations: From the Fifteenth to the Eighteenth Century (en anglès). Springer, 2016, p. 49. ISBN 9780230376939. 
  67. ↑ Park Hoon (박훈) (en coreà) The Dong-a Ilbo, 28-05-2021. «19세기 후반 서양과 일본의 대두로 중대한 도전에 직면하게 된다. 이미 주권국가 체제를 확립한 이 국가들이 조청(朝淸)관계의 ‘정체’를 묻기 시작한 것이다. 그 계기는 병인양요(1866년), 신미양요(1871년)였다. 프랑스와 미국은 조선과 전쟁을 하면 청나를 침범하는 게 되는지, 청나라는 개입할 것인지, 그 이전에 도대체 조청관계는 어떤 것인지를 물었다. 청 정부의 답변은 ‘속국이지만 자주적인 나라이고, 자주적이지만 동시에 속국’이었다. 즉, 속국자주(屬國自主)였다.»
  68. ↑ Lin, 2014, p. 69–71.
  69. ↑ Chun-gil Kim The History of Korea, pp. 76-77. 7
  70. ↑ «사대교린 (조선 외교), Britannica online Korea».
  71. ↑ Toby, Ronald P. (1991). State and Diplomacy in Early Modern Japan: Asia in the Development of the Tokugawa Bakufu, p. 87.
  72. ↑ Titsingh, p. 320.
  73. ↑ Lewis, James Bryant. Frontier contact between chosŏn Korea and Tokugawa Japan, p. 269 n. 89, citing Hanguk Chungse tae-il kysōpsa yŏngu (1996) by Na Chongpu.
  74. ↑ Shillony, Ben-Ami. The Emperors of Modern Japan, 2008. ISBN 978-9004168220. 
  75. ↑ Shillony, Ben-Ami. Jews & the Japanese: The Successful Outsiders, January 24, 2012. ISBN 9781462903962. 
  76. ↑ Kang, Diplomacy and Ideology, p. 206.

Bibliografia

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Joseon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_Joseon&oldid=28867312»