Adelina Agostinelli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1882  Verdello (Itàlia) |
| Mort | 6 juliol 1954 (71 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, cantant d'òpera |
| Veu | Soprano i mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
Adelina Agostinelli (Bèrgam, Regne d'Itàlia, 1882 - Buenos Aires, Argentina, 1954) va ser una cantant soprano i docent italiana.
Es va destacar a diverses ciutats europees, nord-americanes i principalment a Buenos Aires, on es va instal·lar després de 1911. Al llarg de la seva carrera, va interpretar i va protagonitzar òperes compostes per Giuseppe Verdi i Giacomo Puccini, entre altres artistes destacats.[1][2]
Trajectòria[modifica]
A Europa i el món[modifica]
Nascuda a Bèrgam en 1882, Adelina Agostinelli va estudiar a Milà al costat de Giuseppe Quiroli, amb qui després va contreure matrimoni.[3] Va començar la seva carrera artística en 1903, en el Teatre Fraschini de la ciutat de Pavia, interpretant a Fedora en l'obra homònima d'Umberto Giordano; en aquest mateix any va intervenir en l'òpera Tosca, de Giacomo Puccini.[3] El 1904 es va presentar en el Teatre de La Scala de Milà en l'òpera Simon Boccanegra de Giuseppe Verdi, compartint el repartiment amb Mattia Battistini.[1] En els anys següents es va destacar en nombrosos teatres de Sud-amèrica, Rússia, Espanya, Anglaterra, Itàlia i en altres països d'Europa. Entre 1908 i 1910 va pertànyer a la llista de la Metropolitan Opera House de Nova York; de fet, una ressenya d'un diari novaiorquès ens recorda que després de la seva interpretació de "Suïcidi", en La Gioconda de Amilcare Ponchielli, va rebre aplaudiments que van durar entre tres i quatre minuts. Cap al 1911, va interpretar per primera vegada per la Scala el paper de "la Mariscala", protagonista de l'òpera El cavaller de la rosa (de l'alemany, Der Rosenkavalier), composta per Richard Strauss.[3]
A Argentina[modifica]
Va actuar per primera vegada a l'Argentina el 1908, en el Teatre Politeama, participant de l'obra Manon Lescaut de Puccini; a l'any següent va integrar el repartiment del Teatre Colón, en el qual va actuar durant diverses temporades.[1] En la temporada de 1910, Agostinelli va participar de Mefistofele (de Arrigo Boito), La Bohème (de Giacomo Puccini), Il Battista (de Giacondo Fi) i Pagliacci (de Ruggero Leoncavallo).[4][5][6][7] En la de 1911, va protagonitzar Thaïs (de Jules Massenet), Mefistofele (de Arrigo Boito), Don Carlo (de Giuseppe Verdi) i La Fanciulla del West (de Giacomo Puccini); va tornar a protagonitzar aquesta última obra l'agost d'aquell any, novament en el paper de Minnie, en el Teatre Solís de Montevideo, a Uruguai, compartint el protagonisme amb Edoardo Ferrari-Fontana i Titta Ruffo.[8][4][9][10][2][11] Posteriorment, en la temporada de 1916, va participar en les òperes Borís Godunov (de Modest Mussorgsky), Die Meistersinger von Nürnberg (de Richard Wagner), Un ballo in maschera (de Verdi), i Pagliacci (de Leoncavallo).[12][13][14][7]
Radicada a Buenos Aires, va començar a organitzar companyies d'òpera i espectacles per als teatres Òpera, Coliseu i Polietama.[2] El 14 de febrer de 1925 va formar part de la companyia que va interpretar Il trovatore, composta per Verdi, en la inauguració del Teatre Verdi de la Canyada de Gómez, a la província de Santa Fe; en aquella ocasió, Agostinelli va ser protagonista de l'òpera al costat d'Adalberto Giovannoni, obra que va ser dirigida per Antonio Marranti i va comptar amb la participació de músics de l'Associació del Professorat Orquestral de Buenos Aires.[15][16] Es va retirar del teatre el 1929, dedicant-se a l'ensenyament del cant. Va morir a Buenos Aires el 1954.[2]
Homenatges[modifica]
El 2006, el diari La Nación de l'Argentina va llançar una col·lecció de CD titulada Las voces, glorias de la ópera, que incloïa un enregistrament de 1912 d'Agostinelli, representant La traviata de Giuseppe Verdi.[17]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (Petriella & Sosa Miatello 1976, p. 6)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (Petriella & Sosa Miatello 1976, p. 7)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Holdridge Records. «Adelina Agostinelli» (en anglès). Cylinders. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 4 juliol 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Óperas del Teatro Colón. «Mefistofele».
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «La Bohème».
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «Il Battista».
- ↑ 7,0 7,1 Óperas del Teatro Colón. «Los Payasos».
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «Thaïs».
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «Don Carlo».
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «La Fanciulla del West».
- ↑ Salgado, Susana. «Capítulo 19: 1907 - 1914». A: The Teatro Solís: 150 Years of Opera, Concert, and Ballet in Montevideo (en anglès). Wesleyan University Press, 2003, p. 138. ISBN 0-8195-6593-8.
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «Boris Godunov».
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «Los maestros cantores de Núremberg».
- ↑ Óperas del Teatro Colón. «Un baile de máscaras».
- ↑ Suárez Urtubey, Pola. «El Teatro Verdi, un gran milagro cañadense». La Nación, 21-05-2009. Arxivat de l'original el 2015-07-05. [Consulta: 4 juliol 2015].
- ↑ Álvarez, Gerardo. «Museo Histórico Municipal de Cañada de Gómez. La historia de un museo de historia». Pampa Gringa, 1995. Arxivat de l'original el 2009-11-07. [Consulta: 4 juliol 2015].
- ↑ La Nación. «Llega mañana la colección de las glorias de la ópera», 23-07-2006. Arxivat de l'original el 2015-07-05. [Consulta: 4 juliol 2015].
Bibliografia[modifica]
- Petriella, Dionisio; Insulsa Miatello, Sara (1976). Petriella, Dionisio. «Agostinelli, Adelina». A: Diccionario Biográfico Ítalo - Argentino. A. Asociación Dante Alighieri, 1976. ISBN 9089-85/0. Arxivat 2019-05-03 a Wayback Machine. 9089-85/0