Caspar David Friedrich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caspar David Friedrich

Autoretrat primerenc de Caspar David Friedrich
Naixement 5 de setembre de 1774
Greifswald
Defunció 7 de maig de 1840 (als 65 anys)
Dresden, Imperi Alemany
Signatura

Caspar David Friedrich (5 de setembre de 1774, Greifswald - Dresden, Imperi Alemany, 7 de maig del 1840) fou un destacat paisatgista del moviment romàntic. Les seves obres sovint representen paisatges, i la natura sovint s'hi presenta amb un caràcter transcendent.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Arbre amb corbs. En les seves representacions de monuments megalítics nòrdics, en particular de la costa bàltica, Friedrich intenta insistir en l'harmonia entre naturalesa i creació humana. Les seves composicions estan construïdes per estudis individuals. En lloc de les pedres que formaven en el seu dia les tombes, ara només hi ha arbres. D'aquesta manera es crea un recinte sagrat integrat per elements de la naturalesa.
Un home i una dona contemplant la lluna Friedrich insisteix a mostrar figures d'esquena, enfront a una vall o davant un dilatat paisatge. No tan sols li serveixen com elements d'adorn, sinó que també afegeixen a incrementar l'efecte de llunyania de l'horitzó. A més, la seva presència provoca en l'espectador una mirada intima i pietosa. A través de la figura de la parella intenta plasmar l'experiència conjunta.
Monjo al costat del mar La costa és un dels temes preferits de Friedrich. Amb ella aconsegueix expressar el seu entusiasme per l'entorn natural.
L'artista entenia la naturalesa com quelcom poderós, la qual infinitat i majestat provoca en l'home un profund respecte, quasi religiós. La petitesa de la figura del monjo realça aquest contrast entre una naturalesa il·limitada i l'existència humana.
Roques blanques a l'Ille de Rügen. Aquest quadre és un exemple del descobriment de paisatges i de punts de mira poc habituals. Les escarpades roques donen pas a una vista profunda que s'obre a la intensitat del mar. El primer pla ofereix poc espai als caminants. D'aquesta situació límit es desprèn una serenitat força opressiva.
El mar de gel
Aquest quadre s'anomenà en un primer moment L'Esperança frustrada, en record d'una obra anterior que representa el naufragi d'un vaixell nomenat Esperança. La pintura simbolitza els esforços en va de l'home per endinsar-se en terres llunyanes i descobrir els secrets de Déu. Ensems, l'obra reflecteix la pèrdua de les esperances patriòtiques per part de Friedrich a l'inici de l'època de la Restauració.
L'Alta Muntanya. Per plasmar les seves idees religioses en quadres de paisatge, Friedrich se serví de dos temes principals: la boira i les muntanyes de gran altura. En el centre d'aquesta vista de muntanya s'alcen amb molt de poder les cimes. La boira és com un enviat del cel que cobreix les formes plàstiques i atorga a les siluetes un toc de misteri o solemnitat.[1][2][3]

Fill d'un fabricant de sabó i espelmes, d'estricte fe luterana, va néixer a Greifswald, petit poble costaner del mar Bàltic, i la seva joventut restà marcada per la tragèdia personal. La seva mare morí de verola quan ell tenia set anys, la seva germana sucumbí al tifus, i el 1787 s'ofegà en intentar rescatar-lo quan ell va caure sota el gel. Encara moltes persones consideren aquests tristos esdeveniments com la raó d'aquesta disposició melangiosa i de l'encant espiritual dels seus paisatges.

Friedrich començà la seva formació artística als vint anys a l'Acadèmia de Copenhaguen, en la qual va tenir, entre altres, el professor Jens Juel. El 1798 ja s'havia establert a Dresden, on hi romandria la resta de la seva vida. Allà va conèixer als representants més destacats del Romanticisme alemany, com ara els poetes Novalis (1772-1801), Heinrich von Kleist (1777-1811) Philipp Otto Runge (17771810) i els pintors Georg Friedrich Kersting, Carl Gustav Carus els quals exercirien una gran influència sobre Friedrich. Fins al 1807 no es dedicà plenament a la pintura. El 1810 ingressà en l'Acadèmia de Berlín i el 1816 en la de Dresden.[1][2] [3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Friedrich no aspira a reproduir fidelment la naturalesa en els seus paisatges. El seu objectiu és traduir en imatges pictòriques les seves pròpies experiències metafísiques, direcció a la qual l'impulsà Philipp Otto Runge. El significat de les seves obres es veu enriquit per freqüents referències a la mitologia alemanya. En els seus quadres emfatitzà el desig humà de fondre's amb l'univers diví. L'artista arribà a aquesta conclusió, i així la seva primera gran obra fou Creu a la muntanya (1808), tema al qual tornaria una volta i una altra. Aquesta obra igual que els seus altres paisatges, resta plena d'intenses representacions poètiques dels escenaris del nord d'Europa i la pintà en un estil deliberadament meticulós i formal.

Malgrat que basats en l'observació directa, els seus paisatges no aspiren a reproduir fidelment la naturalesa, sinó a produir un efecte dramàtic i memorable. A pesar de que les seves imatges són famoses per la seva contemplació melangiosa del món, la seva actitud davant el paisatge no sols representava el seu punt de vista personal, sinó que es tractava d'una moda de l'època.

A més de pintures, Friedrich deixà una considerable obra escrita. Algunes realitzacions importants són:
La creu de la muntanya (Retaule Tetschener) (1808), Galeria de Pintura, Dresden;
L'abadia d'Eichwald (1809-1810), Galeria Nacional, Berlín;
El viatger enfront el mar i la boira, vers (1818), Kunsthalle, Hamburg;
Arbre amb corbs, vers el (1822), Museu de Louvre, París;
Un home i una dona contemplant la lluna (1824) Gemäldegalerie, SMPK, Berlín;
Monjo al costat del mar (1808-1810), Galerie der Romantik, Staaliche Schlösser und Gärten, Berlín.[1][2][3]

En la Ficció[modifica | modifica el codi]

El 2005 l'editorial Empúries va publicar la novel·la Tota la Vida d'Ada Castells, que narra la vida de l'escriptor alemany des de la ficció.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 h.f. 'ullmann 1000 ObrasMaestras de la Pintura, pàgs. 348-351 ISBN 978-3-8331-6111-7
  2. 2,0 2,1 2,2 Grijalbo 1001 Pinturas que hay que ver antes de morir, pàgs. 367 i 390 ISBN 978-84-253-4111-3
  3. 3,0 3,1 3,2 h.f. ullmann 501 Grandes Artistas, pàg. 192 article de Stephen Farthing ISBN 978-84-253-4383-4
  4. http://elpais.com/diario/2005/03/21/catalunya/1111370858_850215.html


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caspar David Friedrich