Castrum
El castrum (nom llatí; en plural castra) era el campament nocturn romà.
Cada vegada que l'exèrcit romà s'aturava en algun lloc per passar la nit establia el castrum, dins dels límits del qual quedava protegit l'exèrcit. Aquesta operació no es va ometre mai ni quan estaven a punt d'entrar en combat, i els soldats encarregats de construir-lo ho feien sense interferir en els que duien a terme la batalla.
Contràriament a tots els exèrcits antics, les legions romanes de l'antiga Roma en campanya construïen cada vespre un campament fortificat. Aquest costum és molt antic, i es remunta potser a les reformes de Marc Furi Camil (Gai Mari va codificar més tard aquests costums).
Taula de continguts |
Construcció [modifica]
Un campament d'etapa per a quatre legions (de 16.000 a 20.000 homes) té forma rectangular, aproximadament de 655 per 610 metres de costat (o sigui una superfície de 40 hectàrees). Un campament d'hivernada o permanent seria dues vegades més gran.
Tria de l'indret [modifica]
Per raons tàctiques, l'emplaçament preferit era en un lloc alt. Però els criteris essencials eren l'accés segur i fàcil (ja que el campament s'instal·la en finalitzar la jornada, i les tropes estan cansades), la presència d'un punt d'aigua, prats suficients per al farratge dels cavalls i dels animals de càrrega i un terreny com més uniforme millor, amb prou pendent per al drenatge: ni boscos, ni roques, ni torrents.
Plànol [modifica]
1) Praetorium – 2) Via praetoria
3) Via principalis
4) Porta principalis dextra (dreta)
5) Porta praetoria – 6) Porta principalis sinistra (esquerra)
7) Porta decumana
El plànol és sempre el mateix, i permet una construcció molt ràpida. El tribú i els centurions encarregats d'establir el campament recorren el terreny i fixen l'emplaçament del pretori o praetorium (la tenda de campanya del general), un quadrat de 60 metres de costat. La bandera blanca plantada en aquest indret serveix d'indicació per organitzar-hi tot el campament al voltant: els camins, les tendes de campanya, el fòrum i la tanca. Darrere la tanca, es deixa lliure un espai de prop de seixanta metres per tal de permetre els moviments de les unitats; així, a més a més, els primers rengles de tendes queden resguardats dels llançaments enemics.
Dues vies principals, el cardo o via praetoria i el decumanus o via principalis, s'encreuen en angle recte davant el pretori. Si el nombre de legions que allotja el campament és més elevat, també era traçada una via quintana paral·lela a la via principalis.
Les tropes d'elit acampen a banda i banda del pretori i estan formades per infanteria i cavalleria.
Els valetudinaria són zones mèdiques incorporades al campament a partir de la professionalització dels exèrcits d'August, autèntics hospitals de campanya.
Desenvolupament de la construcció [modifica]
Els soldats no comencen a condicionar el campament fins que el lloc és completament marcat a terra per banderoles de color. S'excava un fossat i es forma un talús o terraplè (agger), que és estabilitzat per terrossos de gespa. La infanteria pesant (3.000 homes) és l'encarregada d'excavar, mentre que les tropes lleugeres i la cavalleria munten guàrdia entre l'enemic i el campament. Aquesta guàrdia neteja el glacis, per tal d'impedir que s'hi acosti l'enemic. Les branques són utilitzades per fer-ne cervices, punts de fre disposats sobre el glacis, el fossat o el talús. Aleshores s'entren els equipatges. Després, a poc a poc, quan es posa la tanca d'estaques (vallum), entra la infanteria pesada, seguida de la cavalleria.
Aquest és l'esquema clàssic. Si cal fer cas de l'arqueologia i dels textos, sembla que cada vespre les tropes repetien la maniobra d'urgència. La columna (agmen) es divideix en dues columnes que se separen fins a formar un rectangle (agmen quadrata). El comboi de mules entra dins el rectangle i la rereguarda pren posició en línia sobre l'últim costat. Una vegada immobilitzades i havent rectificat les alineacions, les tropes passen a fer les tasques de fortificació i els mulaters instal·len les tendes de campanya. El resultat és un campament amb els costats generalment rectes, tot i que els angles són més aviat aproximats, amb un perímetre, i sovint amb cada costat, que és un múltiple de 94 m, la longitud ideal del maniple.
El recinte [modifica]
Fins i tot per a una sola nit, sempre es construeix el castrum, malgrat els esforços considerables que requereix. Al voltant del campament s'excava un fossat de tall triangular, de 2,25 m de fons i 4,5 m d'ample. La terra és llençada cap a l'interior del camp per tal de formar un talús (agger) de tall trapezoïdal (5,25 m d'ample a la base i 2,75 m a dalt, amb una alçada d'1,25 m). Aquest talús o terraplè, que forma un camí de ronda al capdamunt, prou ample per deixar-hi passar diversos homes de front, és superat per una palissada, formada d'estaques portades pels legionaris. Aquestes estaques són d'una alçada d'aproximadament 1,7 m, i punxegudes a tots dos extrems (per facilitar que es clavin bé a terra per sota i per millorar-ne l'aspecte defensiu per dalt). Enfonsades uns 30 cm, fan créixer l'alçada del talús 1,4 m (o sigui, que en total fa uns 4 m).
Les portes són simples obertures en aquest fossat, i n'hi ha quatre. Davant de cada obertura, un nou fossat i talús obstrueixen el pas, per tal d'entrebancar l'accés dels eventuals atacants.
Defensa del camp [modifica]
El castrum de perímetre reduït permet no ocupar més que una petita part de la legió en tasques de vigilància: per a un perímetre de 1.000 m, amb un guàrdia cada 10-15 m, només cal tenir desperts de 70 a 100 homes (més els de les entrades i les rondes), o sigui menys d'una trentena part de la tropa. La legió que marxarà l'endemà estarà fresca i a punt per a la batalla, ja que s'haurà beneficiat d'un son reparador.
Organització de la guàrdia [modifica]
Els velitares (tropes lleugeres de la República) formaven en posició avançada fora del camp, prop de les portes, a les quals asseguraven la vigilància. A cada sentinella designat per un sotsoficial del seu maniple se li lliura una tauleta de terra cuita (tessera) que porta un senyal escrit. En el transcurs de la nit, quatre cavallers efectuen junts quatre rondes. Al començament de cada torn de vigilància, sona la corneta i comencen les rondes. Els cavallers demanen a cada sentinella la seva tessera. Així es comprova que els diversos sentinelles no s'hagin adormit o hagin deixat el seu lloc, i llavors continua la ronda. Les tesserae es porten el matí al tribú, que troba el culpable i immediatament és condemnat a mort i executat per lapidació.
En cas d'atac [modifica]
Cada 50 m, homes que dormen amb les armes estan llestos per intervenir. Aquest pla immutable permet que, en cas d'atac, mai els agafin totalment desprevinguts, ja que al davant tenen un glacis despullat de vegetació d'almenys 50 m d'ample, i tots els legionaris puguin anar al punt previst sense una ordre precisa, segons el pla i els exercicis repetits. Aquesta disposició permet rebutjar un atac sobtat i limitat.
En cas d'un atac en massa, l'escàs perímetre (1.000 m) permet d'alinear 3 homes a cada metre i, fent entrar la infanteria lleugera, conservar 1.500 homes en reserva per reforçar un punt concret que es trobi en dificultats. Aquests efectius es mouen ràpidament i es col·loquen al lloc que els pertoca, ja que la disposició del camp i els llocs prefixats són sempre els mateixos, i no cal que els donin cap ordre determinada. En tota la història de Roma, no es va prendre mai cap campament defensat per la seva legió sencera, en cap atac de dia o de nit.
Base de sortida [modifica]
Aquests campaments poden servir de base de sortida per combatre l'enemic i llavors la legió té un lloc segur on poder replegar-se. Es deixen efectius de guàrdia importants per guardar el campament i els equipatges. L'avantatge, fins i tot amb efectius reduïts, és que la legió llavors és expedita: no porta tota la impedimenta a sobre, mentre que en marxa es troba impedita, és a dir, es veu destorbada per la càrrega personal de cada legionari, les mules amb els equipatges, etc.
Camps semipermanents o permanents [modifica]
El plànol és idèntic, amb una muralla de pedra i un fossat una mica més profund. Per al conjunt del recinte, s'han previst quatre torns de guàrdia. Nombroses ciutats tenen l'origen, i fins i tot el nom, en aquests camps romans, principalment a les antigues províncies frontereres de l'Imperi, on s'establien les fortificacions més importants: Castres o Estrasburg, a França; Barcino o Tarraco, a Catalunya; Chester, Lancaster, Lincoln o Manchester, a Anglaterra; Colònia, Bonn o Magúncia, a Alemanya; Nimega als Països Baixos, etc.
Vegeu també [modifica]
|
|||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castrum |
