Depressió major
La depressió és una malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma principal.
Etiologia
Múltiples factors, actuant moltes vegades en combinació, estan implicats en la depressió:
- Factors genètics: la depressió esdevé sovint en familiars consanguinis de pacients depressius.
- Factors neurofisiològics: tant la disminució com la pèrdua d'eficàcia dels neurotransmissors disminueixen el to afectiu. Se sap que, de vegades, la depressió és deguda a un dèficit específic d'aquests neurotransmissors: serotonina, noradrenalina i dopamina.
- Factors socials i culturals: l'estrès de la nostra societat ha augmentat en els últims anys la incidència de la depressió.
- Diversos estudis científics[1][2][3][4][5][6] han trobat correlacions significatives entre la depressió i alguns pesticides agrícoles.
S'ha de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicològic (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o d'altres) o una malaltia física desfermen, sobre un terreny predisposat, la depressió.
Epidemiologia
Encara que les xifres canvien segons les fonts, en un moment determinat el 10% de la població pateix depressió. Més freqüent a partir dels 40 anys, també hi ha casos en nens, fins i tot petits. Es veu més sovint en dones.
Símptomes
Podem classificar la depressió de forma simplificada en dues categories:
- Depressió endògena: no hi ha factors desencadenants
- Depressió reactiva: trobem sempre una situació conflictiva que justifica l'aparició de la depressió.
La depressió altera l'estat d'ànim (afectivitat) dels pacients: el símptoma fonamental és la tristesa patològica, entesa com un sentiment de tristesa més durador i intens del que considerem normal, fins i tot més greu que una pèrdua d'un ésser estimat. La tristor és molt forta de matinada i al matí.
Una ansietat important sense una causa justificada, és també un altre símptoma freqüent, que s'acompanya d'irritabilitat.
Tanmateix altera el pensament, de forma que hi ha una disminució de la concentració i pensament lent. Canvien les idees: els pacients tenen idees negatives, fins i tot de suïcidi.
La depressió produeix símptomes físics: cefalees, dolor abdominal, vertigen, dispnea (sensació de manca d'aire). Fins i tot, les depressions poden presentar-se només amb aquests símptomes (depressió emmascarada), dificultant el seu diagnòstic.
Quant a alteració del comportament, la depressió pot generar: manca de comunicació, aïllament, agitació, i fins i tot conducta agressiva (tant sobre el mateix pacient com sobre els altres).
La depressió és la major causa de la baixa autoestima, ja que enfosqueix la percepció d'un mateix i la distorsiona, fa automenyspreuar-se i jutjar-se (criticar-se mordaçment) sense pietat i contra un mateix, lleva les ganes de viure i l'esperança. Impregna la persona que la pateix de negativitat, pessimisme i culpa sense bases reals, i colma d'odi a un mateix. Però al seu torn la depressió també és un símptoma que l'autoestima ha estat ferida per altres causes, que minven aquesta tant directament com de manera indirecta per mitjà de la depressió provocada.[7]
Diagnòstic
Realitzat pels metges, tant els especialistes en Psiquiatria com pels metges de família es fa després de l'entrevista clínica. Tanmateix hi ha diversos qüestionaris que ajuden a fer la diagnosi. No existeix cap anàlisi o prova radiogràfica que ajudi a la diagnosi, encara que, de vegades, poden ser molt útils per excloure malalties físiques (incloent neurològiques): malaltia de Parkinson, hipotiroïdisme i càncers.
Subtipus
El DSM-IV-TR reconeix cinc subtipus de trastorn depressiu major, dites especificacions, a més d'assenyalar la durada, la gravetat i la presència de símptomes psicòtics:
- La depressió melancòlica es caracteritza per una pèrdua de plaer en la majoria o en la totalitat de les activitats i la manca de reactivitat als estímuls plaents, és a dir, que haurien de provocar plaer. Una estat d’ànim més depressiu que el que seria natural en una situació de gran dolor o davant de la pèrdua d’un ésser estimat. Hi poden haver sentiments de de culpa excessiva o injustificada. Acostuma a donar-se un empitjorament dels símptomes en hores matinals. També es pot donar retard psicomotor o una pèrdua excessiva de pes degut a la disminució de la gana produïda per la gran tristesa ocasionada per la depressió.
- La depressió atípica es caracteritza per la reactivitat emocional i la positivitat, importants augments de pes o augment de la gana, son excessiva (hipersòmnia), una sensació de pesadesa a les extremitats coneguda com a paràlisi de plom, i un deteriorament significatiu de les relacions socials com a conseqüència de la hipersensibilitat a la percepció de rebuig personal ocasionat per altres persones.
- La depressió catatònica és una forma rara i molt severa de la depressió major, en la qual hi ha pertorbacions en el comportament motor, entre altres símptomes. Aquí la persona pot arribar a patir mudesa i quasi estupor. Hi pot haver una pèrdua de mobilitat, total o parcial, de certes zones del cos i la pèrdua de certes facultats psicomotrius.
- La depressió postpart es caracteritza per ser un trastorn depressiu associat amb el part de manera directa. Fa referència a la intensa i sostinguda depressió que pateixen les mares després del part, que pot arribar a ser inclús incapacitant. La depressió postpart, que té una taxa d'incidència d’un 10-15% entre les noves mares, en general es pateix en un termini de tres mesos a partir del part. No s'ha de confondre amb el “baby blues”
- El trastorn afectiu estacional (SAD) és una forma de depressió en la qual els episodis depressius sempre es donen a la tardor o a l'hivern, i arriben a la seva resolució a la primavera. El diagnòstic es fa si almenys dos episodis o més s'han produït en els mesos més freds, i no hi ha agut cap episodi a la primavera o estiu, durant un període de dos anys o més. S’assenyala directament com a desencadenant del brot depressiu la falta o disminució d’hores de llum en aquestes estacions.
Situacions particulars
La depressió en les dones
La depressió es dóna en la dona amb una freqüència que és quasi el doble de la del baró.[8][9]
Potser factors hormonals podrien contribuir a la taxa més alta de depressió en la dona. Altra explicació possible es basa en el context social que viuen les dones, relatives al sexisme (gènere).
En particular, en relació amb els canvis del cicle menstrual, l'embaràs, l'avortament, el període de pospart, la premenopausia i la menopausa. Les hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona), a causa d'una existència de menors nivells d'estrògens, semblen ocupar per tant un cert paper en la etiopatogenia de la depressió.[10]
D'altra banda, el sexisme amb el seu consegüent estrès, falta de recursos econòmics i determinats valors soci-culturals es relacionen amb menys autoestima en les dones, així com més problemes psicològics.
Un estudi recent de l'Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units (NIMH) va demostrar que les dones que presentaven predisposició a patir la síndrome premenstrual (SPM) greu s'alleugen dels seus símptomes físics i anímics (per exemple, de la depressió) quan se'ls suprimeixen les seues hormones sexuals a través d'un tractament farmacològic. Si eixe tractament s'interromp, les hormones es reactiven i, al cap de poc, els símptomes tornen. D'altra banda, a les dones sense SPM, la supressió temporal de les hormones no els produeix cap efecte.[11][12]
La depressió postpart és un trastorn depressiu que pot afectar a les dones després del naixement d'un fill. Està àmpliament considerada com tractable. Els estudis mostren entre un 5 i un 25 per cent de prevalença, però les diferències metodològiques d'eixos estudis fan que la veritable taxa de prevalença no estiga clara.[13]
En recents estudis s'ha demostrat una associació entre l'aparició de depressió en dones d'edat avançada i un augment de la mortalitat (per diferents causes, principalment per accidents asculars cerebrals).[14]
La depressió en els homes
Encara que la prevalença global és inferior entre els homes, la taxa de suïcidi consumat en ells és quatre vegades més alta que en les dones. Tot i això, els intents de suïcidi són més comuns en la dona que en l'home. A partir dels 70 anys, la taxa de suïcidi en l'home augmenta, arribant al nivell màxim després dels 85 anys.[15][16][17]
La depressió també pot afectar la salut física de l'home, encara que en una forma diferent a la de la dona. Alguns estudis indiquen que la depressió s'associa amb un risc elevat de malaltia coronària en ambdós sexes. No obstant això, només en el baró s'eleva la taxa de mortalitat deguda a una malaltia coronària que es dóna juntament amb un trastorn depressiu.[18]
Tractament
Els antidepressius són psicofàrmacs que els metges utilitzen per aconseguir la curació dels pacients. Els més utilitzats, en l'actualitat, són els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. Cal dir que l'inici de l'efecte d'aquests fàrmacs és lent: al voltant de dues setmanes és el temps per poder veure efectes importants en els pacients. Tanmateix la psicoteràpia pot ser molt útil i, de fet, en el tractament de la depressió reactiva és fonamental.
Vegeu també
Referències
- ↑ Psychiatric disorders among Egyptian pesticide applicators and formulators. By Amr MM, Halim ZS, Moussa SS. In Environ Res. 1997;73(1-2):193-9. PMID 9311547
- ↑ Depression and pesticide exposures among private pesticide applicators enrolled in the Agricultural Health Study. By Beseler CL, Stallones L, Hoppin JA, Alavanja MC, Blair A, Keefe T, Kamel F. In: Environ Health Perspect. 2008 Dec; 116(12):1713-9.PMID 19079725
- ↑ A cohort study of pesticide poisoning and depression in Colorado farm residents. By Beseler CL, Stallones L. In Ann Epidemiol. 2008 Oct; 18(10):768-74.PMID 18693039
- ↑ Mood disorders hospitalizations, suicide attempts, and suicide mortality among agricultural workers and residents in an area with intensive use of pesticides in Brazil. By Meyer A, Koifman S, Koifman RJ, Moreira JC, de Rezende Chrisman J, Abreu-Villaca Y. In J Toxicol Environ Health A. 2010; 73(13-14):866-77. PMID 20563920
- ↑ Suicide and potential occupational exposure to pesticides, Colorado 1990-1999, By Stallones L. In J Agromedicine. 2006; 11(3-4):107-12. PMID 19274902
- ↑ Increased risk of suicide with exposure to pesticides in an intensive agricultural area. A 12-year retrospective study. Di Parrón T, Hernández AF, Villanueva E. In Forensic Sci Int. 1996 May 17; 79(1):53-63.PMID 8635774
- ↑ La autoestima, Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, 2007. ISBN 978 84 670 2465 4(castellà)
- ↑ Blehar, M. D. y Oren, D. A. (1997). Gender differences in depression. Medscape Women's Health, 2:3. Revisado de: Women's increased vulnerability to mood disorders: Integrating psychobiology and epidemiology. Depression, 1995; 3:3-12.
- ↑ Whooley, M. A. y Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. Arch Intern Med, 158:2.129-2.135.
- ↑ Estrogen replacement and response to fluoxetine in a multi-center geriatric depression trail. American Journal of Geriatric Psychiatry. 1997.
- ↑ Rubinow, D. R., Schmidt, P. J. y Roca, C. A. (1998). Estrogen-serotonin interactions: Implications for affective regulation. Biological Psychiatry, 44(9), 839-850.
- ↑ Schmidt, P. J., Neiman, L. K., Danaceau, M. A., Adams, L. F. y Rubinow, D. R. (1998). Differential behavioral effects of gonadal steroids in women with and in those without premenstrual syndrome. Journal of the American Medical Association, 338:209-216.
- ↑ Agency for Health Care Research and Quality: Perinatal Depression: Prevalence, Screening Accuracy, and Screening Outcomes.
- ↑ Whooley, M. A., Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. Arch Intern Med, 158:2.129-2.135.
- ↑ Mann, J. J., Waternaux, C., Haas, G. L. et al. (1999). Towards a clinical model of suicidal behavior in psychiatric patients. Am J Psychiatry, 156:181-189.
- ↑ García-Resa, E., Braquehais, D., Blasco, H., Ramírez, A., Jiménez, L., Díaz-Sastre, C., Baca García, E. y Saiz, J. (19??). Aspectos sociodemográficos de los intentos de suicidio. Actas Esp Psiquiatr
- ↑ Schmidtke, A., Bille-Brahe, U., DeLeo, D. y cols. (1996). Attempted suicide in Europe: Rates, trends and sociodemographic characteristics of suicide attempters during the period 1989-1992. Results of the WHO/EURO Multicentre Study on Parasuicide. Acta Psychiatr Scand, 93:327-338.
- ↑ Ferketick, A. K., Schwartzbaum, J. A., Frid, D. J. y Moeschberger, M. L. (2000). Depression as an antecedent to heart disease among women and men in the NHANES I study. National Health and Nutrition Examination Survey. Archives of Internal Medicine, 160(9), 1261-1268.
Enllaços externs
- Plantilla:CanalSalut GenCat Ciutadania
- Guia de pràctica clínica de la depressió en atenció primària. del Dr. Lluís Burgués Monserrat. Associació Andorrana de Metges d'Atenció Primària. Publicat pel Ministeri de Salut i Benestar del Govern d'Andorra
- Més informació sobre la depressió i antidepressius a la web Forumclinic (informació oferta per especialistes de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona)