Joaquim Vehils i Fochs
  | |
| Nom original | (ca) Joaquim Maria Vehils i Fochs (es) Joaquín María Vehils y Fochs |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 maig 1857 Barcelona |
| Mort | 6 abril 1934 (76 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor |
 | |
Joaquim Maria Vehils i Fochs[1] (Barcelona, 23 de maig de 1857 - 6 d'abril de 1934) va ser un director i compositor català.
Biografia[modifica]
Va néixer al carrer Ferran VII de Barcelona (l'actual Carrer de Ferran), fill de l'advocat Joaquim Vehils i Catà de la Torre (*-1884),[2] de Barcelona, i d'Elvira Fochs i Odessa,[1] també de Barcelona.[3] Fou net de l'alcalde de Barcelona Marià Vehils i Salvat, mort l'any 1837, també advocat, i besnet de l'advocat Joaquim Vehils i Lleonart.
Joaquim Vehils i Fochs es va interessar per la música després d'estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol i violoncel amb l'italià P. Sianesi. També estudià harmonia amb Gabriel Balart.
Va debutar com a director al Teatro Real de Madrid on hi va passar diverses temporades i al mateix escenari, durant les temporades de 1887 i 1888, va dirigir la Societat Coral Euterpe. És a partir d'aquell moment quan va iniciar una notable carrera internacional per Europa, en què actuaria a diversos llocs com Bucarest, Londres, Viena, Amsterdam, Brussel·les, Gant, Lovaina, Le Havre, París, Marsella, Bèrgam, Constantinoble, Odessa, Sant Petersburg, i fins i tot al Caire i Sud-amèrica, en la major part dels casos, com a director operístic.
Va actuar vàries vegades al Liceu, on va ser empresari un breu període de l'any 1898. Fou autor de diverses sarsueles.[4]
Es va casar amb Rafaela Grau i Bolívar. Van ser pares de Rafael Vehils Grau-Bolívar, advocat i polític, qui va continuar amb la tradició familiar de l'exercici de l'advocacia. Joaquim Vehils i Fochs va morir el dia 6 d'abril de 1934 a Barcelona.[5]
Obres[modifica]
- Los gomosos llancers.
- María Amelia "masurca".
- Mercedes "nocturn"
- Mi primera inspiración "nocturn" (ca.1870)
- Zéfiro "vals" (ca.1870)
- Fantasía sobre motivos de la Traviata de Verdi.
- ¡¡La mar!! (ca.1870)
- Protesta de amistad (ca.1870)
- La buenaventura (Madrid, 1877), sarsuela amb text d'Emilio Álvarez Blázquez (1833-1900), estrenada al Teatre de la Zarzuela de Madrid el 30 de novembre de 1877.
- Un capdell (1880), sarsuela amb text de Miquel Palà i Marquillas (1854-1886),[6] estrenada el 5 de maig de 1880 al Teatre Novedades de Barcelona.
- La virgen del Pilar (Barcelona, 1880), drama líric amb text de Ricardo Caballero Martínez, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 15 de juliol de 1880.
- Los dos príncipes (1880), música en col·laboració amb Francesc Pérez-Cabrero. Estrenada al Teatre Tívoli el 29 de juliol de 1880.
- Caridad (ca.1900)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 En la inscripció del registre civil de Barcelona, el segon cognom està escrit com Fochs. També en l'esquela de la seva defunció, publicada el 1934 per La Vanguardia.
- ↑ Joaquim Vehils i Catà de la Torre va morir a Madrid, on treballava, el 5 de setembre de 1884. A l'esquela de la defunció, el cognom de la seva dona apareix també com a Fochs.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1857, llibre 2n, número de registre 1905.
- ↑ «Joaquim Vehils i Fochs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 08-04-1934, pàg. 3.
- ↑ Miquel Palà i Marquillas va néixer a Manresa en 1854 i va morir a Barcelona el 2 de juliol de 1886.
Bibliografia[modifica]
- Aviñoa, Xosé.. Història de la música catalana, valenciana i balear. Diccionari I-Z Barcelona: Edicions 62, 1999.