Llei de Dulong i Petit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La llei de Dulong i Petit diu que les capacitats calorífiques atòmiques de la majoria d'elements sòlids, amb l'excepció del carboni, bor, beril·li i silici, mesurades a la pressió atmosfèrica, són d'unes 6,4 cal/°C a temperatures ordinàries.

Aquesta llei fou obtinguda de forma empírica l'any 1819 pels científics francesos Pierre Louis Dulong i Alexis Thérèse Petit i només és aproximada. Va representar pels químics un nou mètode per calcular aproximadament les masses atòmiques d'elements químics.

També es pot expressar d'altres maneres. Així la capacitat calorífica molar, C, d'aquests elements resulta ser aproximadament tres vegades la constant dels gasos R:

C = 3 \cdot R \approx 3 \cdot 8{,}3\, \frac{\mathrm{J}}{\mathrm{mol}\cdot\mathrm{K}} = 24{,}9\, \frac{\mathrm{J}}{\mathrm{mol}\cdot\mathrm{K}}


Referències[modifica | modifica el codi]