Llista de pièrids de la península Ibèrica i Balears

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En aquesta taula, hi figuren la totalitat de les espècies de pièrids que podem trobar a la península Ibèrica i a les Illes Balears, amb la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).[nota 1][nota 2] Hi ha uns 76 gèneres i 1.100 espècies a tot el món, 25 de les quals es poden trobar a la península Ibèrica.

Hi consten algunes de les espècies més comunes a la regió, moltes adaptades a viure en hàbitats molt humanitzats, com llindars de camins en camps cultivats, descampats o parcs. Presenten coloracions generalment blanques o grogues, amb taques i punts negres. És habitual un accentuat dimorfisme sexual. Algunes, com Colias crocea, Pieris brassicae o Pontia daplidice, fan migracions importants.

Coliadinae[modifica]

Coliadinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Colias alfacariensis Safranera pàl·lida[2] Sud i centre d'Europa i Turquia.[3] Arreu.[3] Zones herboses i seques, terrenys calcaris i pendents rocosos.[3]
Colias alfacariensis
Colias alfacariensis
Colias crocea Safranera de l'alfals[2] Nord d'Àfrica, sud i centre d'Europa i Orient Mitjà fins a l'oest de l'Àsia central.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3]
Colias crocea
Colias crocea
Colias hyale - Centre d'Europa, nord-oest i centre d'Àsia i altres zones aïllades.[3] Pirineus, Granada, Palència, Guipúscoa i Navarra.[3] Àrees herboses amb flors en sòls bàsics.[3]
Colias hyale
Colias hyale
Colias hyale
Colias hyale
Colias phicomone Safranera alpina Serralada Cantàbrica, Pirineus, Alps i Carpats.[3] Serralada Cantàbrica i Pirineus.[3] Pendents herbosos i prats alpins.[3]
Colias phicomone
Colias phicomone
Gonepteryx cleopatra Cleòpatra[2] Nord-oest d'Àfrica, sud d'Europa i Orient Mitjà.[3] Arreu.[3] boscos oberts i zones arbustives obertes, normalment rocosos.[3]
Gonepteryx cleopatra
Gonepteryx cleopatra
Gonepteryx rhamni Llimonera[2] Nord-oest d'Àfrica i des d'Europa fins a l'oest de Sibèria.[3] Arreu excepte Illes Balears.[3] Zones arbustives seques o humides, normalment amb boscos i pendents herbosos i rocosos amb arbustos.[3]
Gonepteryx rhamni
Gonepteryx rhamni

Dismorphiinae[modifica]

Dismorphiinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Leptidea reali Angelet de muntanya[2] Incerta, zones d'Europa.[3] Incerta. Incert.
Leptidea sinapis Angelet[2] Europa i Orient Mitjà fins a l'oest de Sibèria i Tian Shan.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3]
Leptidea sinapis
Leptidea sinapis

Pierinae[modifica]

Pierinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Anthocharis cardamines Aurora[2] Europa, Orient Mitjà i Àsia temperada fins al Japó.[3] Absent en parts del sud-oest i a Balears.[3] Prats humits, clarianes de bosc, zones amb vegetació ruderal[3]
Anthocharis cardamines
Anthocharis cardamines
Anthocharis euphenoides Aurora groga[2] Sud-oest d'Europa.[3] Arreu excepte nord-oest de Portugal i Balears.[3] Zones seques i càlides amb flors, marges de cultius...[3]
Anthocharis euphenoides
Anthocharis euphenoides
Aporia crataegi Blanca de l'arç[2] Nord-oest d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà i Àsia temperada fins al Japó. Absent a les illes Balears.[3] Arreu.[3] Àrees arbustives, prats, zones agrícoles...[3]
Aporia crataegi
Aporia crataegi
Colotis evagore Blanqueta de la taperera[2] Nord-oest d'Àfrica, sud-est de la península Ibèrica, sud-oest de l'Aràbia Saudita, Etiòpia i Somàlia.[3] Costa mediterrània del sud-oest peninsular.[3] barrancs i pendents rocosos secs i càlids i marges de camps de cultiu.
Colotis evagore
Colotis evagore
Euchloe bazae Grogueta del desert[2] Endemisme ibèric.[3] Punts concrets de la Osca i Granada. Extingida a Lleida.[3] Pendents rocosos càlids i secs, valls àrides i oasis.[3]
Euchloe bazae
Euchloe bazae
Euchloe belemia Marbrada zebrada[2] Sud-oest d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà.[3] Sud i zona central.[3] Zones rocoses, seques i amb flors, cultius abandonats...[3]
Euchloe belemia
Euchloe belemia
Euchloe crameri Marbrada comuna[2] Nord d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] Arreu excepte Illes Balears.[3] Zones obertes, càlides i seques i àrees amb vegetació ruderal.[3]
Euchloe crameri
Euchloe crameri
Euchloe simplonia Marbrada alpina[2] Pirineus, Serralada Cantàbrica i Alps.[3] Pirineus i Serralada Cantàbrica.[3] prats alpins i subalpins amb flors i pendents rocosos i herbosos.[3]
Euchloe simplonia
Euchloe simplonia
Euchloe tagis Marbrada de ponent[2] Sud-oest d'Europa i zones del Marroc i del nord d'Algèria.[3] Sud peninsular i colònies disperses pel centre i nord.[3] pendents i barrancs rocosos, secs i càlids.[3]
Euchloe tagis
Euchloe tagis
Pieris brassicae Blanca de la col[2] Nord, d'Àfrica, Europa i des de l'Orient Mitjà fins a l'Himàlaia. Possiblement també zones dels EUA, Xile i Sud-àfrica, entre d'altres.[3] Arreu.[3] Qualsevol.
Pieris brassicae
Pieris brassicae
Pieris ergane Blanqueta de la pedrosa[2] Sud d'Europa i Orient Mitjà.[3] Rara i local, es pot trobar en zones de Castella i Lleó, província de Conca, Aragó, Lleida i Girona.[3] Zones rocoses i arbustives, càlides i seques.[3]
Pieris ergane
Pieris ergane
Pieris mannii Blanqueta de la mitja lluna[2] Marroc i des del sud d'Europa fins a Turquia i Síria.[3] Costa sud-oest peninsular, Madrid, Osca i Catalunya.[3] Zones rocoses, seques i càlides, entre arbustos i arbres dispersos.[3]
Pieris mannii
Pieris mannii
Pieris napi Blanqueta perfumada[2] Nord-oest d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà, Àsia temperada i Nord-amèrica.[3] Arreu excepte Balears.[3] Preferentment zones humides, herboses i amb flors.[3]
Pieris napi
Pieris napi
Pieris rapae Blanqueta de la col[2] Nord d'Àfrica, Europa i Àsia. Introduïda a Nord-amèrica i Austràlia.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3]
Pieris rapae
Pieris rapae
Pontia callidice Pòntia dels cims[2] Pirineus, Alps, Orient Mitjà fins a Mongòlia i Nord-amèrica.[3] Pirineus.[3] Pendents alpins oberts, rocosos i herbosos.[3]
Pontia callidice
Pontia callidice
Pontia daplidice Pòntia comuna[2] Nord d'Àfrica, sud-oest d'Europa i Orient Mitjà.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3]
Pontia daplidice
Pontia daplidice
Zegris eupheme Aurora dels guarets[2] Marroc, Península Ibèrica i Orient Mitjà.[3] Present en zones localitzades del centre i est (excepte alguna regió septentrional).[3] Zones rocoses seques amb flors, marges de cultiu i cultius abandonats.[3]
Zegris eupheme
Zegris eupheme

Nota[modifica]

  1. Extinció Extinta.  · Extinta en estat salvatge Extinta en estat salvatge.  · En perill crític En perill crític.  · En perill En perill.  · Vulnerable Vulnerable.  · Depèn de la conservació Depèn de la conservació.  · Gairebé amenaçada Gairebé amenaçada.  · Risc mínim Risc mínim.  · NA No avaluada.[1]
  2. Totes les espècies han estat avaluades gràcies a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN

Referències[modifica]

  1. «IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 24 gener 2014].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 3,39 3,40 3,41 3,42 3,43 3,44 3,45 3,46 3,47 3,48 3,49 3,50 3,51 3,52 3,53 3,54 3,55 3,56 3,57 3,58 3,59 3,60 3,61 3,62 3,63 3,64 3,65 3,66 3,67 3,68 3,69 3,70 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica]