Ou del diable

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ou de diable
Phallus impudicus
Phallus impudicus
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Phallales
Família: Phallaceae
Gènere: Phallus
Espècie: P. impudicus
Nom binomial
Phallus impudicus
Linnaeus, 1753
Exemplars d'ou del diable.

L'ou de diable o fal·lus impúdic[1] (Phallus impudicus) és un bolet que presenta una peculiar forma de dispersió que consisteix a atreure insectes amb la forta olor que desprèn la gleva, provocant que es dipositin damunt el cos fructífer i omplin les seves potes de la substància gelatinosa que conté les espores, aconseguint així la seva distribució.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Cos fructífer: al principi en forma d'ou, semisoterrat, de color blanc, amb una mena de rizoide a la seva part inferior del mateix color. En aquesta fase es pot reconèixer si es talla per la meitat perquè presenta una zona central blanca, una capa intermèdia de color verd oliva que correspon a la gleva i a la zona més externa, davall la cutícula, una capa ocràcia gelatinosa que recobreix el cos fructífer. Quan el peridi s'obre, emergeix el cos fructífer, de 3 a 5 cm. d'alt, de color blanc, en forma cònica, amb reticulacions que eixen, que és on es disposa la gleva. La gleva és gelatinosa, de color verd oliva clar, inclou les espores i desprèn una forta i desagradable olor de carn podrida.
  • Peu: d'entre 10-20 x 2-3,5 cm d'alt, esponjós, de color blanc.
  • Espores: ovalades, de 3-5 X 1,5-2 micres, disposades en la gleva, esporada groc pàl·lid.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar a gran part d'Europa i l'Amèrica del Nord, i també es pot recollir a la Xina,[2] Costa Rica,[3] Islàndia,[4] Índia,[5] Tanzània[6] i el sud-est d'Austràlia.[7] A l'Amèrica del nord, és molt comú a l'oest del riu Mississipí; en canvi, Phallus ravenelii és més comú a l'est.[8] El bolet està associat amb la fusta podrida, i com a tal es troba majoritàriament en boscos caducifolis, des de l'estiu fins a finals de tardor, malgrat que també es poden trobar exemplars en boscos de coníferes o fins i tot, en àrees verdes com parcs i jardins.[9] També es poden formar associacions micorizes amb certs arbres.[10]

Als Països Catalans, l'ou del diable es troba en sòls amb abundant matèria orgànica, en zones de boscos planifolis, i més rarament, en margenals de camins, boscos de coníferes i en avetars repoblats.[11] S'ha observat la seua presència en alguns alzinars de l'illa de Mallorca, així com a zones de bosc mixt. Se'n poden trobar majoritàriament a la tardor, malgrat que el seu període s'allarga des de la primavera fins a l'hivern.

Risc de confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

Es pot confondre amb l'ou del diable violaci (Phallus hadriani) que té l'ou de color rosa o violaci i creix a jardins. En l'estat primari es podria confondre a simple vista amb Clathrus ruber ja que al principi també es desenvolupa sota terra en forma d'ou.

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

Quan es troba en l'etapa d'ou, la capa més interna pot ésser retallada amb un ganivet i menjada crua, ja que és cruixent i amb un sabor atractívol.[12]

Aquest bolet es menja a França i Alemanya on és venut fresc, en conserva o emprat en l'elaboració de botifarres.[9]

A l'Edat mitjana va ésser utilitzat per guarir la gota i com a una poció d'amor.[9]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. TERMCAT (català)
  2. Bau Y-S, Liu B. «Phalloides of China». Life Sciences Advances, vol. 3, 1, 1984, pàg. 50–55.
  3. Saenz JA, Nassar M. «Mushrooms of Costa Rica - families Phallaceae and Clathraceae». Revista de Biologia Tropical, vol. 30, 1, 1982, pàg. 41–52.
  4. Hallgrimsson H, Jensson E, Kristinsson H. «Three new Gasteromycetes discovered in Iceland» (en icelandic). Natturufraedingurinn, vol. 61, 3–4, 1992, pàg. 219–27.
  5. Khare B. «Some Gasteromycetes from Uttar Pradesh India». Indian Phytopahtology, vol. 29, 1, 1976, pàg. 34–38.
  6. Calonge FD, Harkonen M, Saarimaki T, Mwasumbi L. «Tanzanian mushrooms and their uses. 5. Some notes on the Gasteromycetes». Karstenia, vol. 37, 1, 1997, pàg. 3–10.
  7. Orchard AE. Fungi of Australia. Canberra: Australian Biological Resources Study, 1996, p. 141. ISBN 0-643-06907-0. 
  8. Dickinson C, Lucas J. The Encyclopedia of Mushrooms. London: Orbis Publishing, 1979. ISBN 0856130567. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Zeitlmayr. Wild Mushrooms:An Illustrated Handbook. Hertfordshire: Garden City Press, 1976. ISBN 0-584-10324-7. 
  10. Andersson O. «The distribution and ecology of Phallus impudicus in the Nordic countries». Svensk Botanisk Tidskrift, vol. 83, 4, 1989, pàg. 219–41.
  11. Història natural dels Països Catalans, vol. 5, (fongs i líquens), p. 321, 1a edició (1991). Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
  12. Bon, Marcel. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North-western Europe. London: Hodder & Stoughton, 1987, p. 300. ISBN 0-340-39935-X.  L'entrada per P. impudicus d'aquest llibre explica la comestibilitat de la capa interna d'aquest bolet.
  • Marchand, A. (1976) - Champignons du nord et du midi, volum IV (Gasteromycetes) pàgina 376, Ed. Société mycologique des pyrénées méditerranéennes, Diffusion Hachette 1976, ISBN 84-399-4768-2.
  • Lamaison, J.-L. et Polese, J.-M. (1998) - Grand guide encyclopédique des champignons,, Artémis éditions 1998, ISBN 2-84416-005-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]