Porraimos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme Porraimos o Porrajmos (pronunciació: /pʰoɽajˈmos/) (en idioma romaní «devastació» ), o les paraules Mudarimos, Mudaripen o Samudaripen («genocidi»; depenent dels dialectes) indiquen l'anihilació massiva dels gitanos o poble romaní per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Com el més conegut extermini dels jueus o Xoà, el Porrajmos va ser decidit sobre la base de la teoria racista que caracteritzava el nazisme i el feixisme, en particular després de la publicació del Manifest de la Raça.

Com que la població gitana (principalment Roma però també Sinti) de l'Europa oriental no estava organitzada com els jueus, i perquè no es coneix acuradament el nombre de gitanos que el 1935 vivien en aquell territori, és difícil de dir amb precisió quantes foren les víctimes. Ian Hancock, director del Programa d'estudis Romaní a la Universitat de Texas a Austin, suggereix una xifra que oscil·la entre els 500.000 i 1.500.000 de víctimes mentre que Sybil Milton historiador de l'"Holocaust Memorial Museum" fa una estimació de 220.000 a 500.000 morts.[1] Zbigniew Brzezinski estima que els Roma assassinats pels nazis foren 800,000.[2]

Els Roma i Sinti que eren deportats als camps de concentració a vegades vivien en seccions separades i, en aquest llocs, les condicions higiènico-sanitàries eren molt dolentes. En altres casos eren equiparats als altres presoners. Els gitanos van protagonitzar una revolta contra els guardians nazis, per tal d'evitar ésser portats als forns crematoris.

Un punt especialment terrible van ser els experiments "científics" fets sobre els gitanos realitzats a partir de 1943 a Auschwitz i altres camps de concentració. Molts d'ells van ser inoculats amb virus patògens per observar la reacció de l'organisme per afrontar la malaltia, altres van ser obligats a ingerir aigua salada fins a la mort. Particularment dur va ser el tractament reservat a les dones gitanes. Les més joves van ser esterilitzades, mentre les madures eren utilitzades per veure de quin color es tornava el seu cos, nu, quan eren sotmeses a experiments de congelació.

Des del final de la Segona Guerra Mundial es va dedicar molt poca atenció a l'extermini dels Roma i només en els darrers anys s'han presentat documents sobre aquest tema. La qüestió d'una possible reparació als familiars del règim nazi es veu com encara remota, també per la impossibilitat, en molts casos, de reconstruir els respectius arbres genealògics.

A Itàlia, els Roma i els Sinti van ser empresonats a camps de concentració d'Agnone (convent de San Berardino), Berra, Bojano, Bolzano, Ferramonti, Tossicìa, Vinchiaturo, Perdasdefogu i Tremiti. Eran Roma italians, però també d'altres països; molt d'ells eren Roma eslaus. Una gran part aconseguiren fugir i s'uniren als combatents antifeixistes partisans.

La Societat pels Pobles Amenaçats estimà i distribuí per països les pèrdues humanes enregistrades:

  • Iugoslàvia: 90,000
  • Romania: 36,000
  • Polònia 35,000
  • URSS 35,000
  • Hongria 28,000
  • França 15,150
  • Alemanya: 15,000
  • Àustria 6,800
  • Bohèmia: 6,500
  • Eslovàquia: 3,000
  • Letònia 2,500
  • Estònia 1,000
  • Itàlia 1,000
  • Lituània 1,000
  • Països Baixos 500
  • Bèlgica 400
  • Luxemburg 200
  • Grècia 50

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porraimos Modifica l'enllaç a Wikidata
  • A forza di essere vento. Lo sterminio nazista degli Zingari", Rivista A, Cofanetto composto da 2 cd rom di documentari e testimonianze, ed un libricino di 72 pagine. Reperibile in http://www.anarca-bolo.ch/a-rivista/aforzadiesserevento/index.htm
  • AA.VV., Alla periferia del mondo. Il popolo dei Rom e dei Sinti escluso dalla storia, Fondazione Roberto Franceschi, Milano, 2003
  • AA.VV., A Forza Di Essere Vento. Lo Sterminio Nazista Degli Zingari (2 DVD), Editrice A e Wide Records, Milano, 2006
  • Giovanna Boursier, Massimo Converso, Fabio Iacomini, Zigeuner. Lo sterminio dimenticato, Sinnos, Roma, 1996
  • Giovanna Boursier, Gli zingari nell'Italia fascista, in «Italia Romanì», n. 1, Roma, 1996
  • Giovanna Boursier, La persecuzione degli zingari nell'Italia fascista, in «Studi Storici», n. 4, Roma, 1996
  • Giovanna Boursier, Lo sterminio degli zingari durante la seconda guerra mondiale, in «Studi Storici», n. 2, Roma, 1995
  • Giovanna Boursier, Zingari internati durante il fascismo, in «Italia Romanì», n. 2, Roma, 1999
  • Luca Bravi, Altre tracce. Sul sentiero per Auschwitz, Cisu, Roma, 2002
  • Virgilia Donati, Porrajmos. La persecuzione razziale dei Rom-Sinti durante il periodo nazi-fascista, Istituto di cultura sinta, Mantova, 2003
  • Karola Fings, Herbert Heuss, Frank Sparing, Dalla ricerca razziale ai campi nazisti. Gli zingari nella Seconda guerra mondiale, Anicia, Roma, 1998
  • Isabel Fonseca, Seppellitemi in piedi, Sperling & Kupfer, Milano, 1999
  • Mirella Karpati, Zingari ieri e oggi, Centro studi zingari, Roma, 1993
  • Guenter Lewy, La persecuzione nazista degli zingari, Einaudi, Torino, 2002
  • Annamaria Masserini, Storia dei nomadi. La persecuzione degli zingari nel XX secolo, Edizioni GB, Padova, 1990
  • Otto Rosenberg, La lente focale. Gli zingari nell'Olocausto, Marsilio, Venezia, 2000
  • Lo sterminio degli zingari durante la seconda guerra mondiale (parte III)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ROMANIES AND THE HOLOCAUST: A REEVALUATION AND AN OVERVIEW
  2. Brzezinski, Zbigniew. Out of Control: Global Turmoil on the Eve of the 21st Century. Simon and Schuster, 2010, p. 10. ISBN 9781439143803.