Sergi Pàmies i Bertran
 Pàmies al MHC el 2008 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 de gener de 1960 París, França |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor, periodista, traductor, crític de televisió |
| Família | |
| Pares | Gregorio López Raimundo  i Teresa Pàmies i Bertran |
Premis
| |
 | |
Sergi Pàmies i López, més conegut com a Sergi Pàmies i Bertran o simplement Sergi Pàmies, (París, 26 de gener de 1960) és un narrador,[1] articulista de La Vanguardia,[2] traductor[3] i crític de televisió català.[4] És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo.[5]
Biografia
Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb forta població immigrant a la zona metropolitana de París. Aleshores, el retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), publicat amb Quaderns Crema.[6] Els reculls de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) i La bicicleta estàtica (2010) es van situar durant setmanes al capdamunt de les llistes de més venuts.[7]
Els seus contes i novel·les han estat traduïts a set llengües,[8] entre les quals l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès, i el japonès. Al català, ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.[5][9] Actualment col·labora als programes Els matins de TV3, 8 al dia de 8tv i a La Vanguardia. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio i a RAC1.[10]
El 19 de desembre del 2013 el jurat del Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en la vessant esportiva, va anunciar que li concedia el guardó.[11]
Obres
Reculls de contes
- T'hauria de caure la cara de vergonya, Quaderns Crema, 1986. ISBN 978-84-85704-85-9
- Infecció, Quaderns Crema, 1987. ISBN 978-84-7727-006-5
- La gran novel·la sobre Barcelona, Quaderns Crema, 1999. ISBN 978-84-7727-186-4
- L'últim llibre de Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2000. ISBN 978-84-7727-309-7
- Si menges una llimona sense fer ganyotes, Quaderns Crema, 2006. ISBN 978-84-7727-452-0
- La bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010. ISBN 978-84-7727-487-2
- Cançons d'amor i de pluja, Quaderns Crema, 2013. ISBN 978-84-7727-547-3
Novel·les
- La primera pedra, Quaderns Crema, 1990. ISBN 978-84-7727-060-7
- L'instint, Quaderns Crema, 1993. ISBN 978-84-7727-101-7
- Sentimental, Quaderns Crema, 1995. ISBN 978-84-7727-135-2
- Confessions d'un culer defectuós Editorial Empúries, 2016. ISBN 978-84-16367-59-7
Guions
- El matí de Josep Cuní Catalunya Ràdio (1989), un sol programa.
- Sang bruta (amb Quim Monzó). Ràdionovel·la emesa a Catalunya Ràdio (1990).
Traduccions
- Guillaume Apollinaire, Les onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
- Bob de Groot, Lleonard sempre és un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
- Agota Kristof, El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
- Agota Kristof, La prova. La Magrana, 1990.
- Agota Kristof, La tercera mentida. La Magrana, 1991.
- Agota Kristof, Ahir. Barcelona: La Magrana, 1996.
- Agota Kristof, L'hora grisa, o L'últim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
- Amélie Nothomb, Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
- Daniel Pennac, Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1995.
- Charles Perrault, La caputxeta vermella i altres contes. Edicions 62, 1995.
- Jean-Philippe Toussaint, La màquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.
Premis
- Premi Ícaro 1990: La primera pedra.[12]
- Premi Prudenci Bertrana de novel·la, 1993: L'instint.[12]
- Finalista del premi Laure Bataillon, 1993: Traducció francesa de L'instint.
- Premi Crítica Serra d'Or de contes, 1998: La gran novel·la sobre Barcelona.[12]
- Premi Ciutat de Barcelona, 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.[12]
- Premi Lletra d'Or, 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.[12]
- IV Premi Setenil 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.[12]
- Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu.[13]
Referències
- ↑ http://www.diarioinformacion.com/arte-letras/2011/07/31/vivir-naufragios/1153118.html
- ↑ Oller, Silvia «Sergi Pàmies guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-2011 [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ http://www.elcultural.es/noticias/BUENOS_DIAS/1480/Sergi_Pamies
- ↑ http://www.rtve.es/television/20110316/polifacetico-sergi-pamies/417336.shtml
- ↑ 5,0 5,1 http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,621821232_622583769_1_941321663,00.html?accio=detall&home=
- ↑ Dades biogràfiques a càrrec de Manel Ollé a LletrA
- ↑ Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.
- ↑ Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=1QyV2KeA-ZE Sergi Pàmies presentació en public d'Amélie Nothomb
- ↑ Gaillard, Valèria «No he fet net amb el passat. Entrevista a Sergi Pàmies». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 14-19. GI-143-1965.
- ↑ «Sergi Pàmies, guanyador del X Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu». LaTdP.cat, 19-12-2013. [Consulta: 19 desembre 2013].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 http://www.escriptors.cat/autors/pamiess/pagina.php?id_sec=3272
- ↑ «Sergi Pàmies guanya el Vázquez Montalban de Periodisme esportiu». Diari Ara, 20-12-2013 [Consulta: 20 desembre 2013].
Enllaços externs
- «Sergi Pàmies i Bertran». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- LletrA. «Sergi Pàmies i Bertran». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Recull d'articles al cercador de La Vanguardia (castellà)
| Periodisme cultural i polític |
|
|---|---|
| Periodisme esportiu |
|
