Sergio de Castro

Sergio de Castro

(1980)
Biografia
Naixement	15 setembre 1922 Buenos Aires (Argentina)
Mort	31 desembre 2012 (90 anys) Saint-Étienne (França)
Activitat
Ocupació	artista, pintor
Gènere	Poesia
Participà en
11 juliol 1959	documenta 2
Premis  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres

Sergio Federico de Castro (Buenos Aires, 15 de setembre de 1922 - París, 31 de desembre de 2012) fou un artista argentí naturalitzat francès. Va destacar principalment en la pintura, música i disseny de vitralls.

Biografia

Castro va néixer al si d'una família aristocràtica argentina provinent de Galícia i d'Euskadi (la Casa de Castro). El seu pare era diplomàtic, per la qual cosa entre 1923 (amb pocs mesos d'edat) i 1932, Castro va viure a Suïssa amb els seus pares i les seves dues germanes. A aquesta època va conéixer ciutats com Lausana, Ginebra i Torí.

El 1933 va accedir com a alumne d'una escola jesuïta a Montevideo i va estudiar composició musical. Va descobrir la poesia amb l'estudi formal de la llengua espanyola. Va quedar marcat per la poesia de César Vallejo. Anys després, Castro tindria relacions amb escriptors com Octavio Paz, Julio Cortázar, Kostas Papaioannou i Josep Palau i Fabre. També va mantenir una amistat amb altres artistes com Maria Helena Vieira da Silva, Arpad Szenes i Nikos Hadjikyriakos-Ghikas.

Més tard - durant una estada a l'Uruguai-, va conèixer al pintor Joaquín Torres García, amb el qual en 1941 va estudiar pintura i art monumental fins al 1949.

En 1942 es va mudar a l'Argentina (on viuria fins al 1949). En 1945 va aconseguir un treball com a secretari a l'Observatori d'Astronomia de la ciutat de Córdoba (Argentina), on també va començar a treballar com a assistent del músic Manuel de Falla a Alta Gracia.

En 1945 i 1946 va ser becari del govern francès.

Durant l'any 1946 va exposar a Nova York amb el Taller de Torres García. Aquell mateix any va viatjar al nord-oest de l'Argentina i al sud de Perú per tal d'estudiar l'art precolombí, amb Gonzalo Fonseca, Julio Uruguay Alpuy i Jonio Montiel.

En 1949 va ser nomenat professor d'Història de la Música al nou Conservatori de Música de la ciutat de La Plata. Va abandonar aquesta ocupació quan obtingué una beca del govern francés per tal de perfeccionar els seus estudis musicals a París, on es va instal·lar en novembre de 1949.

Des del 1951 es va dedicar exclusivament a la pintura.

El 1955, la seva amiga la traductora Edith Aron li va presentar a l'escriptor Julio Cortázar, qui esdevindria un gran amic seu. Castro va inspirar el personatge del pintor parisenc Étienne de la famosa antinovel·la de Cortázar, Rayuela. En aquesta obra s'esmenta l'estreta relació amb el protagonista, Horacio Oliveira, amb el seu amic al Club de la Serpiente, el qual, a més, el visita de tant en tant al seu taller a París.

El 1960 va obtenier el premi Hallmark a Nova York. El 1979 va ésser naturalitzat francès.

El 1980 va exposar al pavelló de l'Argentina a la 39a Biennal de Venècia. Entre 1981 i 1986 va treballar com a professor associat a la Facultat de Ciències Humanes a la Universitat d'Estrasburg. En 1979 va ésser nomenat Oficial de l'Ordre des arts et des lettres.

En 2006 -aconsellat pel col·leccionista Pierre Darinot- Sergio de Castro va fer una gran donació de 220 obres al Musée des Beaux-Arts de Saint-Lô.

Entre els seus amics hi hagué nombrosos músics com Maurice Ohana, Alberto Ginastera o Michael Gielen.

Va morir el 31 de desembre de 2012 a París, amb 90 anys.

Avui reposa al Cementiri de Montparnasse, a París, a pocs metres d'un altre dels seus grans amics, l'escriptor Samuel Beckett.

Obres monumentals

• La Creació del Món (1956-1958), de 6 m per 20 m de grandària. Va realitzar aquest treball a l'obrador de J. J. K. Ray (1898-1979), pintor i mestre vidrier a París. Aquesta obra es troba a l'església de l'antic monestir de les benedictines del Sant Sacrament a Couvrechef- La Folie, a la ciutat de Caen.
• La Redempció (1968-1969), de 4.5 m per 17 m, per al temple luterà Dietrich-Bonhoeffer-Kirche, a Hamburg-Dulsberg (Alemanya).
• Els Profetes (1978-1981), cinc vitralls per a finestres ja existents de la Col·legiata de Notre Dame de l'Assomption a Romont, Friburg (Suïssa).
• Dues pintures murals per al pavelló Martirené de l'hospital de Saint-Bois, a Montevideo (Uruguai), projecte realitzat per Torres García i els seus alumnes.
• Mural per a la biblioteca del Yonne, a Saint-Georges-sur-Baulche, a Auxerre (França).
• Decoració del vestíbul de l'empresa Atochem a La Défense (París), amb un conjunt de cinc murals i una escultura mòbil.

• 
  Seté dia de la Creació, Couvrechef - La Folie. Foto: Dominique Souse.
• 
  La Bardissa Ardent, Collégiale de Romont (Suïssa), 1980. Foto: Dominique Souse.
• 
  Vidriera de Jonàs, Collégiale de Romont. Foto: Dominique Souse.
• 
  Vidriera de l'arbre de Jessé, Collégiale de Romont. Foto: Dominique Souse.
• 
  Vidriera del carro d'Elies, Collégiale de Romont (Suïssa), 1980. Foto: Dominique Souse.

Bibliografia

• Denys Sutton, Sergio de Castro, Le Musée de Poche, París, 1963.
• Jacques Thuillier, Les Prophètes, Madrid, Ediciones El Viso, 1984.
• (castellà) Jacques Thuillier, Los Profetas, Madrid, Ediciones El Viso, 1984.
• Étienne Chatton, Nouveaux signes du sacré : Le vitrail contemporain, Lausanne, Fribourg, Coédition Loisirs et Pédagogie, Fragnière, 1985.
• (castellà) Marie-Pierre Colle-Corcuera, Artistas latinoamericanos en su estudio, México, Noriega Editores, 1994.
• Jacques Thuillier, Sergio de Castro : 60 ans de création, 1944-2004, Paris, Somogy, 2006.
• Véronique David, « Castro et le défi du vitrail », dans In Situ, revue des patrimoines, 2009, n^o 123.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sergio de Castro

• Sergio de Castro (web oficial)
• Vimeo - Compte oficial Sergio de Castro
• Fitxa de Sergio de Castro a la pàgina web París.Cervantes.es
• [1] Obra de Sergio de Castro, 64.19 - L'atelier - Eté (Oli sobre tela, 130 x 195 cm- al Mumok de Viena.
• [2] Pàgina web de Denis Krieger Mes vitraux favoris amb fotografies dels vitralls de Sergio de Castro per al Monestir de les Benedictines a Couvrechef - La Folie (Caen) i per a la Col·legiata de Romont (Suïssa).
• [3] Article de Véronique David (Centre André Chastel),"Castro et le défi du vitrail", publicat a In Situ: Revue des Patrimoines, 2009.