Usuari:Anskarbot/Traduccions/To Kill a Mockingbird

Si cerqueu the film based on the novel, vegeu To Kill a Mockingbird (film).

To Kill a Mockingbird

Fitxa
Autor	Harper Lee
Llengua	English
Publicació	United States, July 11, 1960
Editorial	J. B. Lippincott & Co.
Format	Print (hardback and paperback)
Dades i xifres
Nombre de pàgines	296 (first edition, hardback)

per Matar un Mockingbird  és una novel·la per  Harper Lee publicat el 1960. Era immediatament exitós, guanyant el  Pulitzer Premi, i ha esdevingut un clàssic de modern Literatura americana. La trama i els caràcters són loosely basat en les observacions de l'autor del seu familiar i veïns, així com en un esdeveniment que va ocórrer prop del seu hometown el 1936, quan era 10  els anys vells.

Si cerqueu the film based on the novel, vegeu To Kill a Mockingbird (film).

To Kill a Mockingbird

Fitxa
Autor	Harper Lee
Llengua	English
Publicació	United States, July 11, 1960
Editorial	J. B. Lippincott & Co.
Format	Print (hardback and paperback)
Dades i xifres
Nombre de pàgines	296 (first edition, hardback)

To Kill a Mockingbird is a novel by Harper Lee published in 1960. It was immediately successful, winning the Pulitzer Prize, and has become a classic of modern American literature. The plot and characters are loosely based on the author's observations of her family and neighbors, as well as on an event that occurred near her hometown in 1936, when she was 10 years old.

La novel·la és renowned per la seva escalfor i humor, malgrat tractar els assumptes seriosos d'estupre i desigualtat racial. El pare del narrador, Atticus Finch, ha servit com a heroi moral per molts lectors i com a model d'integritat per advocats. Un crític explica l'impacte de la novel·la per escriptura, "En el twentieth segle, per Matar un Mockingbird és probablement el més llibre llegit àmpliament que tracta cursa en Amèrica, i el seu protagonista, Atticus Finch, la majoria de enduring fictional imatge d'heroïcitat racial."

The novel is renowned for its warmth and humor, despite dealing with the serious issues of rape and racial inequality. The narrator's father, Atticus Finch, has served as a moral hero for many readers and as a model of integrity for lawyers. One critic explains the novel's impact by writing, "In the twentieth century, To Kill a Mockingbird is probably the most widely read book dealing with race in America, and its protagonist, Atticus Finch, the most enduring fictional image of racial heroism."

Com a Gòtic Del Sud novell i un Bildungsroman, els temes primaris de per Matar un Mockingbird implicar injustícia racial i la destrucció d'innocència. Els Becaris han anotat que Lee també adreça assumptes de classe, valor, compassió, i funcions de gènere en l'americà Sud Profund. El llibre és àmpliament ensenyat en escoles en països que parlen anglesos amb lliçons que emfasitzen tolerance i decry prejudici. Malgrat els seus temes, per Matar un Mockingbird ha estat subjecte a campanyes per extracció d'aules públiques, sovint desafiat pel seu ús d'epítets racials.

As a Southern Gothic novel and a Bildungsroman, the primary themes of To Kill a Mockingbird involve racial injustice and the destruction of innocence. Scholars have noted that Lee also addresses issues of class, courage, compassion, and gender roles in the American Deep South. The book is widely taught in schools in English-speaking countries with lessons that emphasize tolerance and decry prejudice. Despite its themes, To Kill a Mockingbird has been subject to campaigns for removal from public classrooms, often challenged for its use of racial epithets.

Recepció a la novel·la variada àmpliament a publicació. L'Anàlisi literària d'ell és esparsa, considerant el número de les còpies venudes i el seu ús estès en educació. Autor Mary McDonough Murphy, qui va recollir impressions individuals del llibre per diversos autors i figures públiques, crida per Matar un Mockingbird "un astonishing fenomen". El 2006, bibliotecaris britànics ranked el llibre endavant del Bíblia mentre un "cada adult hauria de llegir abans que moren". va ser adaptat a Un Oscar-guanyant pel·lícula el 1962 per director Robert Mulligan, amb un screenplay per Horton Foote. Des de 1990, un joc basat en la novel·la ha estat actuada anualment en Harper Lee hometown de Monroeville, Alabama. Fins avui, és Lee novel·la publicada única, i tot i que continua a respond a l'impacte del llibre, ha rebutjat qualsevol publicitat personal per ella o la novel·la des de 1964.

Reception to the novel varied widely upon publication. Literary analysis of it is sparse, considering the number of copies sold and its widespread use in education. Author Mary McDonough Murphy, who collected individual impressions of the book by several authors and public figures, calls To Kill a Mockingbird "an astonishing phenomenon". In 2006, British librarians ranked the book ahead of the Bible as one "every adult should read before they die". It was adapted into an Oscar-winning film in 1962 by director Robert Mulligan, with a screenplay by Horton Foote. Since 1990, a play based on the novel has been performed annually in Harper Lee's hometown of Monroeville, Alabama. To date, it is Lee's only published novel, and although she continues to respond to the book's impact, she has refused any personal publicity for herself or the novel since 1964.

Biographical background and publication

Nascut el 1926, Harper Lee va créixer cap amunt d'en la ciutat Del sud de Monroeville, Alabama, on esdevenia amics propers amb aviat-a-ser escriptor famós Truman Capote. Va assistir a Huntingdon Universitat en Montgomery (1944–45), i llei estudiada llavors al Universitat d'Alabama (1945–49). Mentre assistint a universitat, va escriure per campus revistes literàries: Huntress a Huntingdon i la revista d'humor Rammer Jammer a la Universitat d'Alabama. A ambdues universitats, va escriure històries curtes i altres feines sobre injustícia racial, un tema rarament esmentat en tals campus al temps. El 1950, Lee mogut a Ciutat de Nova York, on va treballar com a empleat de reserva per Britànic A L'Estranger Airways Empresa; allà, va començar escriure una col·lecció d'assajos i històries curtes sobre persones en Monroeville. Esperant ser publicat, Lee va presentar la seva escriptura el 1957 a un agent literari recomanat per Capote. Un editor a J. B. Lippincott li va aconsellar a quit la línia aèria i concentrar en escriptura. Donacions d'amics, incloent Michael i Marró d'Alegria i Alice Lee Finch, li va permetre per escriure uninterrupted per un any.

Born in 1926, Harper Lee grew up in the Southern town of Monroeville, Alabama, where she became close friends with soon-to-be famous writer Truman Capote. She attended Huntingdon College in Montgomery (1944–45), and then studied law at the University of Alabama (1945–49). While attending college, she wrote for campus literary magazines: Huntress at Huntingdon and the humor magazine Rammer Jammer at the University of Alabama. At both colleges, she wrote short stories and other works about racial injustice, a rarely mentioned topic on such campuses at the time. In 1950, Lee moved to New York City, where she worked as a reservation clerk for British Overseas Airways Corporation; there, she began writing a collection of essays and short stories about people in Monroeville. Hoping to be published, Lee presented her writing in 1957 to a literary agent recommended by Capote. An editor at J. B. Lippincott advised her to quit the airline and concentrate on writing. Donations from friends, including Michael and Joy Brown and Alice Lee Finch, allowed her to write uninterrupted for a year.

Finalment, Lee va gastar dos i uns anys mitjos que escriuen per Matar un Mockingbird . Una descripció de la creació del llibre pel Nacional Endowment pels Arts relaciona un episodi quan Lee esdevenia tan frustrat que ella tossed el manuscrit fora de la finestra a la neu. El seu agent li va fer el recupera. El llibre va ser publicat en juliol 11, 1960, inicialment va titular Atticus . Lee El va rebatejar per reflectir una història que va anar més enllà un retrat de caràcter. L'equip d'editorial a Lippincott va advertir Lee que probablement vendria només diverses còpies de miler. El 1964, Lee recalled les seves esperances pel llibre quan va dir, "jo mai esperat qualsevol classe d'èxit amb sóc ockingbird.'  ...  Esperava per un ràpid i merciful mort a les mans del reviewers però, alhora, ordeno d'esperat a algú li agradaria prou per donar-me encoratjament. Encoratjament públic. Vaig esperar per un petit, mentre vaig dir, però aconseguia força una parcel·la sencera, i de diverses maneres això era només sobre tan espantant com el ràpid, merciful mort havia esperat." En comptes d'un "ràpid i merciful mort", Lector Digest va Condensar Llibres va escollir el llibre per reprinting en part, el qual el va donar un ample readership immediatament. Des de la publicació original, el llibre mai ha estat fora d'empremta.

Ultimately, Lee spent two and a half years writing To Kill a Mockingbird. A description of the book's creation by the National Endowment for the Arts relates an episode when Lee became so frustrated that she tossed the manuscript out the window into the snow. Her agent made her retrieve it. The book was published on July 11, 1960, initially titled Atticus. Lee renamed it to reflect a story that went beyond a character portrait. The editorial team at Lippincott warned Lee that she would probably sell only several thousand copies. In 1964, Lee recalled her hopes for the book when she said, "I never expected any sort of success with 'Mockingbird.' ... I was hoping for a quick and merciful death at the hands of the reviewers but, at the same time, I sort of hoped someone would like it enough to give me encouragement. Public encouragement. I hoped for a little, as I said, but I got rather a whole lot, and in some ways this was just about as frightening as the quick, merciful death I'd expected." Instead of a "quick and merciful death", Reader's Digest Condensed Books chose the book for reprinting in part, which gave it a wide readership immediately. Since the original publication, the book has never been out of print.

Plot summary

Vegeu també: List of To Kill a Mockingbird characters

Vegeu també: List of To Kill a Mockingbird characters

El llibre obre amb el Finch l'avantpassat de família, Simon Finch, un Cornish Methodist fugint intolerància religiosa en Anglaterra, resolent en Alabama, esdevenint ric i, contrari a les seves creences religioses, comprant diversos esclaus.

The book opens with the Finch family's ancestor, Simon Finch, a Cornish Methodist fleeing religious intolerance in England, settling in Alabama, becoming wealthy and, contrary to his religious beliefs, buying several slaves.

La història principal té lloc durant tres anys del Depressió Gran en el fictional "ciutat vella cansada" de Maycomb, Alabama. Enfoca en de sis anys Scout Finch, qui viu amb el seu germà més vell Jem i el seu widowed pare Atticus, un mig-advocat envellit. Jem I Scout befriend un noi Anet anomenat que visita Maycomb per quedar amb la seva tia cada estiu. Els tres nens són aterrits de, i fascinated per, el seu veí, el reclusive "Boo" Radley. Els adults de Maycomb és hesitant per parlar sobre Boo i, per molts anys, pocs tenir vist li. Els nens alimenten cadascú altre és imaginació amb rumors sobre el seu aspecte i raons per quedar amagat, i fantasien sobre com per aconseguir-li fora de la seva casa. Següent dos estius d'amistat amb Anet, Scout i Jem troba que algú està deixant-los regals petits en un arbre a fora del Radley lloc. Diversos temps, el misteriós Boo gestos de marques d'afecte als nens, però, a la seva decepció, mai apareix en persona.

The main story takes place during three years of the Great Depression in the fictional "tired old town" of Maycomb, Alabama. It focuses on six-year-old Scout Finch, who lives with her older brother Jem and their widowed father Atticus, a middle-aged lawyer. Jem and Scout befriend a boy named Dill who visits Maycomb to stay with his aunt each summer. The three children are terrified of, and fascinated by, their neighbor, the reclusive "Boo" Radley. The adults of Maycomb are hesitant to talk about Boo and, for many years, few have seen him. The children feed each other's imagination with rumors about his appearance and reasons for remaining hidden, and they fantasize about how to get him out of his house. Following two summers of friendship with Dill, Scout and Jem find that someone is leaving them small gifts in a tree outside the Radley place. Several times, the mysterious Boo makes gestures of affection to the children, but, to their disappointment, never appears in person.

Atticus És fixat pel tribunal per defensar Tom Robinson, un home negre que ha estat acusat de raping una dona blanca jove, Mayella Ewell. Tot i que molts de Maycomb els ciutadans desaproven, Atticus acorda defensar Tom. Altres nens taunt Jem i Scout per Atticus' accions, cridant-li un "nigger-amant". Scout És temptat per estar cap amunt de per l'honor del seu pare per baralla, fins i tot encara que ha dit li no a. Per la seva part, Atticus fa front a un grup d'homes intent en linxament Tom. Aquest perill és averted quan Scout, Jem, i vergonya d'Anet la trepa a dispersar per forçar-los per veure la situació de Atticus' i els punts de vista de Tom.

Atticus is appointed by the court to defend Tom Robinson, a black man who has been accused of raping a young white woman, Mayella Ewell. Although many of Maycomb's citizens disapprove, Atticus agrees to defend Tom. Other children taunt Jem and Scout for Atticus' actions, calling him a "nigger-lover". Scout is tempted to stand up for her father's honor by fighting, even though he has told her not to. For his part, Atticus faces a group of men intent on lynching Tom. This danger is averted when Scout, Jem, and Dill shame the mob into dispersing by forcing them to view the situation from Atticus' and Tom's points of view.

Perquè Atticus no els vol per ser present a Tom Robinson judici, Scout, Jem i rellotge d'Anet en secret del colored balcó. Atticus Estableix que el accusers—Mayella i el seu pare, Bob Ewell, el la ciutat beguda—és lying. També esdevé clar que el friendless Mayella feia avenços sexuals cap a Tom i el seu pare li van agafar i li va batre. Malgrat evidència significativa de la innocència de Tom, el jurat li condemna. Jem La Fe en justícia és malament sacsejat, mentre és Atticus', quan un Tom desesperat és disparat i matat mentre intentant fugir de presó.

Because Atticus does not want them to be present at Tom Robinson's trial, Scout, Jem and Dill watch in secret from the colored balcony. Atticus establishes that the accusers—Mayella and her father, Bob Ewell, the town drunk—are lying. It also becomes clear that the friendless Mayella was making sexual advances towards Tom and her father caught her and beat her. Despite significant evidence of Tom's innocence, the jury convicts him. Jem's faith in justice is badly shaken, as is Atticus', when a hopeless Tom is shot and killed while trying to escape from prison.

Malgrat guanyar el cas, Bob Ewell la reputació és ruined, i jura revenge. Ell escopinades en Atticus' cara en el carrer, intenta trencar al presiding la casa de jutge i menaces Tom Robinson widow. Finalment, ataca el defenseless Jem i Scout mentre caminen casa en una nit fosca de l'escolar Halloween pageant. Jem El Braç és trencat en la lluita, però entre la confusió, algú ve al rescat dels nens. L'home misteriós porta Jem casa, on Scout s'adona de que és Boo Radley.

Despite winning the case, Bob Ewell's reputation is ruined, and he vows revenge. He spits in Atticus' face on the street, tries to break into the presiding judge's house and menaces Tom Robinson's widow. Finally, he attacks the defenseless Jem and Scout as they walk home on a dark night from the school Halloween pageant. Jem's arm is broken in the struggle, but amid the confusion, someone comes to the children's rescue. The mysterious man carries Jem home, where Scout realizes that he is Boo Radley.

Maycomb El Xèrif arriba i descobreix que Bob Ewell ha estat matat en la lluita. El xèrif argumenta amb Atticus sobre la prudència i ethics d'aguantar Jem o Boo responsable. Atticus Finalment accepta la història del xèrif que Ewell senzillament va caure en el seu ganivet propi. Boo Pregunta Scout per caminar-li a casa, i després que diu adéu a ell a la seva porta de front, desapareix una altra vegada. Mentre estant en el Radley porxo, Scout imagina vida de Boo perspectiva i remordiments que ells mai repaid li per els regals havia donat els.

Maycomb's sheriff arrives and discovers that Bob Ewell has been killed in the struggle. The sheriff argues with Atticus about the prudence and ethics of holding Jem or Boo responsible. Atticus eventually accepts the sheriff's story that Ewell simply fell on his own knife. Boo asks Scout to walk him home, and after she says goodbye to him at his front door, he disappears again. While standing on the Radley porch, Scout imagines life from Boo's perspective and regrets that they never repaid him for the gifts he had given them.

Autobiographical elements

Lee Ha dit que per Matar un Mockingbird no és un autobiografia, sinó un exemple de com un autor "hauria d'escriure sobre el que sap i escriure truthfully". No obstant això, diverses persones i esdeveniments de Lee la infantesa paral·lela aquells del fictional Scout. Lee Pare, Amasa Coleman Lee, era un advocat, similar a Atticus Finch, i el 1919, va defensar dos homes negres acusats d'assassinat. Després que van ser condemnats, penjat i mutilat, ell mai provat un altre cas de delinqüent. Lee El Pare era també l'editor i editor del Monroeville diari. Tot i que més d'un proponent de segregació racial que Atticus, gradualment esdevenia més liberal en els seus anys més tardans. Encara que Scout la mare morta quan era una criatura, Lee era 25 quan la seva mare, Frances Cunningham Finch, va morir. Lee La Mare era prone a un condició nerviosa que rendered el seu mentalment i emocionalment absent. Lee va tenir un germà va anomenar Edwin, qui — com el fictional Jem — era quatre anys més vells que la seva germana. Mentre en la novel·la, un negre housekeeper va venir diàriament per preocupar-se pel Lee casa i família.

Lee has said that To Kill a Mockingbird is not an autobiography, but rather an example of how an author "should write about what he knows and write truthfully". Nevertheless, several people and events from Lee's childhood parallel those of the fictional Scout. Lee's father, Amasa Coleman Lee, was an attorney, similar to Atticus Finch, and in 1919, he defended two black men accused of murder. After they were convicted, hanged and mutilated, he never tried another criminal case. Lee's father was also the editor and publisher of the Monroeville newspaper. Although more of a proponent of racial segregation than Atticus, he gradually became more liberal in his later years. Though Scout's mother died when she was a baby, Lee was 25 when her mother, Frances Cunningham Finch, died. Lee's mother was prone to a nervous condition that rendered her mentally and emotionally absent. Lee had a brother named Edwin, who — like the fictional Jem — was four years older than his sister. As in the novel, a black housekeeper came daily to care for the Lee house and family.

Lee modeled El caràcter d'Anet en el seu amic d'infantesa, Truman Capote, sabut llavors tan Truman Persones. Tan l'Anet va viure al costat a Scout a l'estiu, Capote va viure al costat a Lee amb les seves ties mentre la seva mare va visitar Ciutat de Nova York. Com Anet, Capote va tenir una imaginació impressionant i un regal per fascinating històries. Ambdós Lee i Capote era atypical nens: ambdós estimat per llegir. Lee Era un scrappy tomboy qui era ràpidament per lluitar, però Capote va ser ridiculitzat pel seu vocabulari avançat i lisp. Ella i Capote fet i actuat fora d'històries van escriure en un vell Underwood typewriter Lee el pare els va donar. Esdevenien amics bons quan tots dos van sentir alienats del seu mira atentament; Capote va cridar el dos d'ells "a part persones". El 1960, Capote i Lee va viatjar a Kansas junt d'investigar els assassinats múltiples que eren la base per Capote nonfiction novel·la A Sang Freda .

Lee modeled the character of Dill on her childhood friend, Truman Capote, known then as Truman Persons. Just as Dill lived next door to Scout during the summer, Capote lived next door to Lee with his aunts while his mother visited New York City. Like Dill, Capote had an impressive imagination and a gift for fascinating stories. Both Lee and Capote were atypical children: both loved to read. Lee was a scrappy tomboy who was quick to fight, but Capote was ridiculed for his advanced vocabulary and lisp. She and Capote made up and acted out stories they wrote on an old Underwood typewriter Lee's father gave them. They became good friends when both felt alienated from their peers; Capote called the two of them "apart people". In 1960, Capote and Lee traveled to Kansas together to investigate the multiple murders that were the basis for Capote's nonfiction novel In Cold Blood.

Avall el carrer del Lees va viure una família la casa de la qual era sempre entaulat amunt; van servir com els models pel fictional Radleys. El fill de la família aconseguida a algun problema legal i el pare li van mantenir a casa per 24 anys fora de vergonya. Va ser amagat fins a virtualment oblidat; va morir el 1952.

Down the street from the Lees lived a family whose house was always boarded up; they served as the models for the fictional Radleys. The son of the family got into some legal trouble and the father kept him at home for 24 years out of shame. He was hidden until virtually forgotten; he died in 1952.

L'origen de Tom Robinson és menys clar, tot i que molts haver speculated que el seu caràcter va ser inspirat per diversos models. Quan Lee era 10  els anys vells, una dona blanca prop de Monroeville va acusar un home negre va anomenar Walter Lett de raping li. La història i el judici van ser coberts pel diari del seu pare que va informar que Lett va ser condemnat i sentenciat a mort. Després que una sèrie de cartes va aparèixer reclamar Lett havia estat falsament acusat, la seva frase era commuted a vida en presó. Va morir allà de tuberculosi el 1937. Becaris creuen que Robinson les dificultats reflecteixen el cas notori del Scottsboro Nois, en quins nou homes negres van ser condemnats de raping dues dones blanques en negligible evidència. Tanmateix, el 2005, Lee va declarar que va haver dins importar alguna cosa menys sensacionalista, tot i que el Scottsboro el cas va servir "el mateix propòsit" per mostrar Del sud prejudici s. Emmett Till, un adolescent negre que va ser assassinat per flirting amb una dona blanca en Mississipi el 1955, i la mort de la qual és abonada com a catalitzador pel Moviment De Drets Civils, és també considerat un model per Tom Robinson.

The origin of Tom Robinson is less clear, although many have speculated that his character was inspired by several models. When Lee was 10 years old, a white woman near Monroeville accused a black man named Walter Lett of raping her. The story and the trial were covered by her father's newspaper which reported that Lett was convicted and sentenced to death. After a series of letters appeared claiming Lett had been falsely accused, his sentence was commuted to life in prison. He died there of tuberculosis in 1937. Scholars believe that Robinson's difficulties reflect the notorious case of the Scottsboro Boys, in which nine black men were convicted of raping two white women on negligible evidence. However, in 2005, Lee stated that she had in mind something less sensational, although the Scottsboro case served "the same purpose" to display Southern prejudices. Emmett Till, a black teenager who was murdered for flirting with a white woman in Mississipi in 1955, and whose death is credited as a catalyst for the Civil Rights Movement, is also considered a model for Tom Robinson.

Style

The narrative is very tough, because [Lee] has to both be a kid on the street and aware of the mad dogs and the spooky houses, and have this beautiful vision of how justice works and all the creaking mechanisms of the courthouse. Part of the beauty is that she... trusts the visual to lead her, and the sensory.

—— Allan Gurganus

The narrative is very tough, because [Lee] has to both be a kid on the street and aware of the mad dogs and the spooky houses, and have this beautiful vision of how justice works and all the creaking mechanisms of the courthouse. Part of the beauty is that she... trusts the visual to lead her, and the sensory.

——Allan Gurganus

L'element més fort de l'estil anotat per crítics i reviewers és Lee talent per narration, el qual en una revisió primerenca en Temps va ser cridat "tàctil brilliance". Escrivint una dècada més tard, un altre becari va anotar, " Harper Lee té un regal notable de que diu història. El seu art és visual, i amb fluïdesa cinematogràfica i subtlety veiem una escena que fon a una altra escena sense jolts de transició." Lee Combina la veu del narrador d'un nen que observa el seu entorn amb una dona crescuda està reflectint en la seva infantesa, utilitzant l'ambigüitat d'aquesta veu combinada amb la tècnica narrativa de flashback per jugar intricately amb perspectives. Aquest mètode narratiu permet Lee per dir un " delightfully deceptive" història que barreja la simplicitat d'observació d'infantesa amb situacions d'adult va complicar per motivacions amagades i unquestioned tradició. Tanmateix, a temps el blending causes reviewers per qüestionar Scout preternatural vocabulari i profunditat de comprensió. Ambdós Harding LeMay i el novel·lista i crític literari Granville Hicks dubte expressat que nens com sheltered com Scout i Jem podria entendre les complexitats i els horrors van implicar en el judici per Tom Robinson vida.

The strongest element of style noted by critics and reviewers is Lee's talent for narration, which in an early review in Time was called "tactile brilliance". Writing a decade later, another scholar noted, "Harper Lee has a remarkable gift of story-telling. Her art is visual, and with cinematographic fluidity and subtlety we see a scene melting into another scene without jolts of transition." Lee combines the narrator's voice of a child observing her surroundings with a grown woman's reflecting on her childhood, using the ambiguity of this voice combined with the narrative technique of flashback to play intricately with perspectives. This narrative method allows Lee to tell a "delightfully deceptive" story that mixes the simplicity of childhood observation with adult situations complicated by hidden motivations and unquestioned tradition. However, at times the blending causes reviewers to question Scout's preternatural vocabulary and depth of understanding. Both Harding LeMay and the novelist and literary critic Granville Hicks expressed doubt that children as sheltered as Scout and Jem could understand the complexities and horrors involved in the trial for Tom Robinson's life.

Escrivint sobre Lee estil i ús d'humor en una història tràgica, becari Jacqueline Tavernier- Courbin estats: "Riure  ... [Exposa] la gangrena sota la superfície bonica però també per demeaning el; un pot difícilment  ... Ser controlat pel que un és capaç de riure a." Scout observacions precoces sobre els seus veïns i el comportament inspiren Nacionals Endowment del director d'Arts David Kipen per cridar-li "histèricament graciós". per adreçar assumptes complexos, tanmateix, Tavernier- Courbin anota que Lee utilitza paròdia, sàtira, i ironia eficaçment per utilitzar la perspectiva d'un nen. Després que promeses d'Anet per casar-li, llavors gasta massa temps amb Jem, Scout raona la manera millor d'aconseguir-li per parar atenció a ella és per batre-li amunt, el qual fa molts cronometra. Scout primer dia en escola és un tractament satíric d'educació; el seu mestre diu que ha de desfer el dany Atticus ha wrought en ensenyar-li per llegir i escriure, i prohibeix Atticus d'ensenyar el seu més llunyà. Lee tracta el més unfunny situacions amb ironia, tanmateix, mentre Jem i Scout intenta entendre que Maycomb racisme d'abraçades i encara prova sincerament per quedar una societat decent. La Sàtira i la ironia són utilitzades a tal una extensió que Tavernier- Courbin suggereix una interpretació pel títol del llibre: Lee està fent el mocking—d'educació, el sistema de justícia, i la seva societat pròpia per utilitzar-los tan temes de la seva desaprovació humorística.

Writing about Lee's style and use of humor in a tragic story, scholar Jacqueline Tavernier-Courbin states: "Laughter ... [exposes] the gangrene under the beautiful surface but also by demeaning it; one can hardly ... be controlled by what one is able to laugh at." Scout's precocious observations about her neighbors and behavior inspire National Endowment of the Arts director David Kipen to call her "hysterically funny". To address complex issues, however, Tavernier-Courbin notes that Lee uses parody, satire, and irony effectively by using a child's perspective. After Dill promises to marry her, then spends too much time with Jem, Scout reasons the best way to get him to pay attention to her is to beat him up, which she does several times. Scout's first day in school is a satirical treatment of education; her teacher says she must undo the damage Atticus has wrought in teaching her to read and write, and forbids Atticus from teaching her further. Lee treats the most unfunny situations with irony, however, as Jem and Scout try to understand how Maycomb embraces racism and still tries sincerely to remain a decent society. Satire and irony are used to such an extent that Tavernier-Courbin suggests one interpretation for the book's title: Lee is doing the mocking—of education, the justice system, and her own society by using them as subjects of her humorous disapproval.

Els Crítics també anoten els mètodes d'entretenir van utilitzar per conduir la trama. Quan Atticus és fora de ciutat, Jem tanca amb clau un Escola de diumenge classmate en l'església basement amb el furnace durant un joc de Shadrach. Això incita el seu negre housekeeper Calpurnia a escort Scout i Jem a la seva església, el qual permet els nens una ullada a la seva vida personal, així com Tom Robinson és. Scout cau adormit durant el Halloween pageant i fa un tardy entrada onstage, causant l'audiència per riure uproariously. És tan distreta i va avergonyir que prefereix anar casa en el seu vestit de pernil, el qual salva la seva vida.

Critics also note the entertaining methods used to drive the plot. When Atticus is out of town, Jem locks a Sunday school classmate in the church basement with the furnace during a game of Shadrach. This prompts their black housekeeper Calpurnia to escort Scout and Jem to her church, which allows the children a glimpse into her personal life, as well as Tom Robinson's. Scout falls asleep during the Halloween pageant and makes a tardy entrance onstage, causing the audience to laugh uproariously. She is so distracted and embarrassed that she prefers to go home in her ham costume, which saves her life.

Genres

Els Becaris han caracteritzat per Matar un Mockingbird com tots dos un Gòtic Del Sud i venint-de-edat o Bildungsroman novel·la. El grotesque i proper-qualitats sobrenaturals de Boo Radley i la seva casa, i l'element de la injustícia racial que implica Tom Robinson contribueix a l'aura del Gòtic en la novel·la. Lee va utilitzar el Gòtic "de terme" per descriure el arquitectura de Maycomb courthouse i en relació amb Anet exaggeratedly morbid actuacions com Boo Radley. Outsiders és també un element important de textos gòtics Del sud i Scout i Jem qüestions sobre la jerarquia en els becaris de causa de la ciutat per comparar el novell a Atrapador en el Sègol i Aventures de Huckleberry Finn . Malgrat desafiar els sistemes de la ciutat, Scout reveres Atticus com a autoritat sobretot altres, perquè creu que seguint un és conscience és la prioritat més alta, fins i tot quan el resultat és ostracisme social. Tanmateix, debat de becaris sobre la classificació gòtica Del sud, anotant que Boo Radley és de fet ésser humà, protector, i benèvol. A més, en adreçar temes com alcoholisme, incest, estupre, i violència racial, Lee va escriure sobre la seva ciutat petita realistically més que melodramatically. Retrata els problemes de caràcters individuals com universal underlying assumptes en cada societat.

Scholars have characterized To Kill a Mockingbird as both a Southern Gothic and coming-of-age or Bildungsroman novel. The grotesque and near-supernatural qualities of Boo Radley and his house, and the element of racial injustice involving Tom Robinson contribute to the aura of the Gothic in the novel. Lee used the term "Gothic" to describe the architecture of Maycomb's courthouse and in regard to Dill's exaggeratedly morbid performances as Boo Radley. Outsiders are also an important element of Southern Gothic texts and Scout and Jem's questions about the hierarchy in the town cause scholars to compare the novel to Catcher in the Rye and Adventures of Huckleberry Finn. Despite challenging the town's systems, Scout reveres Atticus as an authority above all others, because he believes that following one's conscience is the highest priority, even when the result is social ostracism. However, scholars debate about the Southern Gothic classification, noting that Boo Radley is in fact human, protective, and benevolent. Furthermore, in addressing themes such as alcoholism, incest, rape, and racial violence, Lee wrote about her small town realistically rather than melodramatically. She portrays the problems of individual characters as universal underlying issues in every society.

Mentre els nens que vénen d'edat, Scout i Jem cara realitats dures i aprendre d'ells. Lee Sembla per examinar Jem sentit de pèrdua sobre com els seus veïns li han decebut més de Scout és. Jem Diu al seu veí Maudie el dia després el judici, "és com bein' una eruga embolicada en un capoll  ... Sempre vaig pensar Maycomb folks era el millor folks en el món, menys allò és el que semblaven agrada". Això li dirigeix per lluitar amb entendre les separacions de cursa i classe. Tan la novel·la és una il·lustració dels canvis Jem cares, és també una exploració de les realitats Scout ha de fer front a com a atypical noia en el verge de womanhood. Com un becari escriu, " per Matar un Mockingbird pot ser llegit com a feminista Bildungsroman, per Scout emergeix de les seves experiències d'infantesa amb un sentit clar del seu lloc en la seva comunitat i una conscienciació del seu poder potencial com la dona ella un dia ser."

As children coming of age, Scout and Jem face hard realities and learn from them. Lee seems to examine Jem's sense of loss about how his neighbors have disappointed him more than Scout's. Jem says to their neighbor Miss Maudie the day after the trial, "It's like bein' a caterpillar wrapped in a cocoon ... I always thought Maycomb folks were the best folks in the world, least that's what they seemed like". This leads him to struggle with understanding the separations of race and class. Just as the novel is an illustration of the changes Jem faces, it is also an exploration of the realities Scout must face as an atypical girl on the verge of womanhood. As one scholar writes, "To Kill a Mockingbird can be read as a feminist Bildungsroman, for Scout emerges from her childhood experiences with a clear sense of her place in her community and an awareness of her potential power as the woman she will one day be."

Themes

In the 33 years since its publication, [To Kill a Mockingbird] has never been the focus of a dissertation, and it has been the subject of only six literary studies, several of them no more than a couple of pages long.

——Claudia Johnson in To Kill a Mockingbird: Threatening Boundaries, 1994

In the 33 years since its publication, [To Kill a Mockingbird] has never been the focus of a dissertation, and it has been the subject of only six literary studies, several of them no more than a couple of pages long.

——Claudia Johnson in To Kill a Mockingbird: Threatening Boundaries, 1994

Malgrat la popularitat immensa de la novel·la a publicació, no ha rebut l'atenció crítica propera pagada a altres clàssics americans moderns. Don Noble, editor d'un llibre d'assajos sobre la novel·la, calcula que la proporció de les vendes a assajos analítics poden ser un milió a un. Christopher Metress escriu que el llibre és "una icona de qui emotive balancejar les restes estranyament potents perquè també queda unexamined". Noble suggereix no rep atenció acadèmica a causa del seu estat compatible com a millor-venedor ("Si aquelles moltes persones com ell, no pot ser qualsevol bo.") I que els lectors generals semblen per sentir no requereixen interpretació analítica.

Despite the novel's immense popularity upon publication, it has not received the close critical attention paid to other modern American classics. Don Noble, editor of a book of essays about the novel, estimates that the ratio of sales to analytical essays may be a million to one. Christopher Metress writes that the book is "an icon whose emotive sway remains strangely powerful because it also remains unexamined". Noble suggests it does not receive academic attention because of its consistent status as a best-seller ("If that many people like it, it can't be any good.") and that general readers seem to feel they do not require analytical interpretation.

Harper Lee Ha quedat famously detached d'interpretar la novel·la des del mid-1960 s. Tanmateix, va donar alguna idea als seus temes quan, en una carta rara a l'editor, va escriure en resposta al passionate reacció el seu llibre va causar: "Segurament és senzill a la intel·ligència més senzilla que per Matar un Mockingbird períodes fora d'en paraules de rarament més de dues síl·labes un codi d'honor i conducta, cristià en el seu ethic, que és el patrimoni de tot Southerners."

Harper Lee has remained famously detached from interpreting the novel since the mid-1960s. However, she gave some insight into her themes when, in a rare letter to the editor, she wrote in response to the passionate reaction her book caused: "Surely it is plain to the simplest intelligence that To Kill a Mockingbird spells out in words of seldom more than two syllables a code of honor and conduct, Christian in its ethic, that is the heritage of all Southerners."

Southern life and racial injustice

Quan el llibre va ser alliberat, reviewers va anotar que va ser dividit a dues parts, i l'opinió va ser barrejada sobre Lee habilitat de connectar-los. La primera part de les preocupacions novelles la fascinació dels nens amb Boo Radley i els seus sentiments de seguretat i comoditat en el barri. Reviewers Era generalment charmed per Scout i Jem observacions del seu quirky veïns. Un escriptor era tan impressionat per Lee és detallat explicacions de les persones de Maycomb que ell categorized el llibre com Del sud romàntic regionalisme. Aquest sentimentalisme pot ser vist en Lee representació del Del sud sistema de casta per explicar gairebé el comportament de #cada caràcter en la novel·la. Scout Tia Alexandra atribueix Maycomb les culpes d'habitants i avantatges a genealogia (famílies que tenen joc streaks i bevent streaks), i el narrador posa l'acció i caràcters entre un finely va detallar fons del Finch història familiar i la història de Maycomb. Aquest regionalist el tema és més enllà reflectit en Mayella Ewell aparent powerlessness per admetre els seus avenços cap a Tom Robinson, i Scout definició de "bo folks" persones de ser amb sentit bo que fa el més poden amb el que tenen. El Del Sud ell, amb les seves tradicions i taboos, sembla per conduir la trama més dels caràcters.

When the book was released, reviewers noted that it was divided into two parts, and opinion was mixed about Lee's ability to connect them. The first part of the novel concerns the children's fascination with Boo Radley and their feelings of safety and comfort in the neighborhood. Reviewers were generally charmed by Scout and Jem's observations of their quirky neighbors. One writer was so impressed by Lee's detailed explanations of the people of Maycomb that he categorized the book as Southern romantic regionalism. This sentimentalism can be seen in Lee's representation of the Southern caste system to explain almost every character's behavior in the novel. Scout's Aunt Alexandra attributes Maycomb's inhabitants' faults and advantages to genealogy (families that have gambling streaks and drinking streaks), and the narrator sets the action and characters amid a finely detailed background of the Finch family history and the history of Maycomb. This regionalist theme is further reflected in Mayella Ewell's apparent powerlessness to admit her advances toward Tom Robinson, and Scout's definition of "fine folks" being people with good sense who do the best they can with what they have. The South itself, with its traditions and taboos, seems to drive the plot more than the characters.

La segona part de la novel·la tracta quin llibre reviewer Harding LeMay termed "la vergonya que corroeix esperit del civilitzat blanc Southerner en el tractament del Negro". En els anys que segueixen el seu alliberament, molts reviewers considerat per Matar un Mockingbird una novel·la principalment concernida amb relacions de cursa. Claudia Durst Johnson el considera "raonable de creure" que la novel·la era shaped per dos esdeveniments que impliquen assumptes racials en Alabama: Rosa Parcs' negativa per cedir el seu seient en un autobús de ciutat a una persona blanca, el qual sparked el 1955 Montgomery Boicot D'Autobús, i els 1956 aldarulls al Universitat d'Alabama després que Autherine Lucy i Polly Myers va ser admès (Myers finalment va retirar la seva aplicació i Lucy va ser expulsada, però restablit el 1980). Per escrit sobre el context històric de la construcció de la novel·la, dos altre comentari de becaris literari: " per Matar un Mockingbird va ser escrit i va publicar amidst el més significatiu i conflicte-canvi social muntat en el Del sud des de la Guerra Civil i Reconstrucció. Inevitablement, malgrat el seu mid-1930 s posant, la història dita de la perspectiva del 1950 s veus els conflictes, tensions, i les pors van induir per aquesta transició."

The second part of the novel deals with what book reviewer Harding LeMay termed "the spirit-corroding shame of the civilized white Southerner in the treatment of the Negro". In the years following its release, many reviewers considered To Kill a Mockingbird a novel primarily concerned with race relations. Claudia Durst Johnson considers it "reasonable to believe" that the novel was shaped by two events involving racial issues in Alabama: Rosa Parks' refusal to yield her seat on a city bus to a white person, which sparked the 1955 Montgomery Bus Boycott, and the 1956 riots at the University of Alabama after Autherine Lucy and Polly Myers were admitted (Myers eventually withdrew her application and Lucy was expelled, but reinstated in 1980). In writing about the historical context of the novel's construction, two other literary scholars remark: "To Kill a Mockingbird was written and published amidst the most significant and conflict-ridden social change in the South since the Civil War and Reconstruction. Inevitably, despite its mid-1930s setting, the story told from the perspective of the 1950s voices the conflicts, tensions, and fears induced by this transition."

Becari Patrick Chura, qui suggereix Emmett Till era un model per Tom Robinson, enumera les injustícies endured pel fictional Tom que Till també va fer front a. Chura Anota la icona del violador negre que causa mal a la representació del " mythologized vulnerable i sagrat Del sud womanhood". Qualssevol transgressions per homes negres que merament hinted a contacte sexual amb femelles blanques durant el temps la novel·la va ser posada sovint resultat en un càstig de mort per l'acusat. Tom Robinson el judici era juried per pagesos blancs pobres que li van condemnar malgrat evidència aclaparadora de la seva innocència, mentre més educat i moderar blanc townspeople va donar suport la decisió del jurat. A més, la víctima d'injustícia racial en per Matar un Mockingbird era físicament impaired, el qual li va fer incapaç de cometre l'acte va ser acusat de, però també li va esguerrar en altres maneres. Roslyn Siegel inclou Tom Robinson com a exemple del recurring motif entre escriptors Del sud blancs de l'home negre com "estúpid, pathetic, defenseless, i dependent al just tractant dels blancs, més que la seva intel·ligència pròpia per salvar-li". Tot i que Tom és estalviat de ser linxat, és matat amb violència excessiva durant una escapada intentada de presó, quan és va disparar disset temps.

Scholar Patrick Chura, who suggests Emmett Till was a model for Tom Robinson, enumerates the injustices endured by the fictional Tom that Till also faced. Chura notes the icon of the black rapist causing harm to the representation of the "mythologized vulnerable and sacred Southern womanhood". Any transgressions by black males that merely hinted at sexual contact with white females during the time the novel was set often resulted in a punishment of death for the accused. Tom Robinson's trial was juried by poor white farmers who convicted him despite overwhelming evidence of his innocence, as more educated and moderate white townspeople supported the jury's decision. Furthermore, the victim of racial injustice in To Kill a Mockingbird was physically impaired, which made him unable to commit the act he was accused of, but also crippled him in other ways. Roslyn Siegel includes Tom Robinson as an example of the recurring motif among white Southern writers of the black man as "stupid, pathetic, defenseless, and dependent upon the fair dealing of the whites, rather than his own intelligence to save him". Although Tom is spared from being lynched, he is killed with excessive violence during an attempted escape from prison, when he is shot seventeen times.

El tema d'injustícia racial apareix símbol ically en la novel·la també. Per exemple, Atticus ha de disparar un rabid gos, fins i tot encara que no és la seva feina per fer tan. Carolyn Jones argumenta que el gos representa prejudici dins de la ciutat de Maycomb, i Atticus, qui espera en un carrer desertat per disparar el gos, ha de lluitar contra el racisme de la ciutat sense ajuda d'altres ciutadans blancs. És també sol quan fa front a un grup pretenent linxar Tom Robinson i una vegada més en el courthouse durant el judici de Tom. Lee Fins i tot utilitza dreamlike imatgeria de l'incident de gos boig per descriure alguns del courtroom escenes. Jones escriu, "[ t]ell gos boig real en Maycomb és el racisme que nega el humanity de Tom Robinson.... Quan Atticus fa el seu summation al jurat, ell literalment bares ell al jurat és i la ràbia de la ciutat."

The theme of racial injustice appears symbolically in the novel as well. For example, Atticus must shoot a rabid dog, even though it is not his job to do so. Carolyn Jones argues that the dog represents prejudice within the town of Maycomb, and Atticus, who waits on a deserted street to shoot the dog, must fight against the town's racism without help from other white citizens. He is also alone when he faces a group intending to lynch Tom Robinson and once more in the courthouse during Tom's trial. Lee even uses dreamlike imagery from the mad dog incident to describe some of the courtroom scenes. Jones writes, "[t]he real mad dog in Maycomb is the racism that denies the humanity of Tom Robinson.... When Atticus makes his summation to the jury, he literally bares himself to the jury's and the town's anger."

Class

One of the amazing things about the writing in To Kill a Mockingbird is the economy with which Harper Lee delineates not only race—white and black within a small community—but class. I mean different kinds of black people and white people both, from poor white trash to the upper crust—the whole social fabric.

—— Lee Ferrer

One of the amazing things about the writing in To Kill a Mockingbird is the economy with which Harper Lee delineates not only race—white and black within a small community—but class. I mean different kinds of black people and white people both, from poor white trash to the upper crust—the whole social fabric.

——Lee Smith

En una 1964 entrevista, Lee va remarcar que el seu aspiration era "per ser  ... El Jane Austen d'Alabama Del sud." Tant Austen i Lee va desafiar l'estat social quo i valor individual valorat sobre social estant. Quan Scout avergonyeix el seu més pobre classmate, Walter Cunningham, al Finch casa un dia, Calpurnia, el seu cuiner negre, chastises i li castiga per fer tan. Atticus respecta Calpurnia judici, i més tard en el llibre fins i tot posicions fins a la seva germana, la Tia formidable Alexandra, quan fortament suggereix acomiaden Calpurnia. Un escriptor anota que Scout, "en Austenian moda", satiritza dones amb qui no desitja per identificar. crític Literari Jean Blackall llista les prioritats van compartir pels dos autors: "afirmació d'ordre en societat, obediència, courtesy, i respecte per l'individu sense consideració per estat".

In a 1964 interview, Lee remarked that her aspiration was "to be ... the Jane Austen of South Alabama." Both Austen and Lee challenged the social status quo and valued individual worth over social standing. When Scout embarrasses her poorer classmate, Walter Cunningham, at the Finch home one day, Calpurnia, their black cook, chastises and punishes her for doing so. Atticus respects Calpurnia's judgment, and later in the book even stands up to his sister, the formidable Aunt Alexandra, when she strongly suggests they fire Calpurnia. One writer notes that Scout, "in Austenian fashion", satirizes women with whom she does not wish to identify. Literary critic Jean Blackall lists the priorities shared by the two authors: "affirmation of order in society, obedience, courtesy, and respect for the individual without regard for status".

Els Becaris argumenten que Lee l'aproximació a classe i cursa era més complexa "que ascribing prejudici racial principalment a 'blanc pobre trash'  ... Lee Demostra que els assumptes de gènere i classe intensifiquen prejudici, silenci les veus que podrien desafiar l'ordre d'existir, i molt complicar la concepció de molts americans de les causes de racisme i segregació." Lee l'ús de la veu narrativa de classe mitjana és un dispositiu literari que permet un intimacy amb el lector, malgrat tot de classe o fons cultural, i fosters un sentit de nostàlgia. Compartint Scout i Jem perspectiva, el lector és permès per comprometre en relacions amb el conservador antebellum Dubose; el més baix-classe Ewells, i el Cunninghams que és igualment pobre però comportar-se en vastly maneres diferents; el ric però ostracized Dolphus Raymond; i Calpurnia i altres membres de la comunitat negra. Els nens interioritzen Atticus' admonition no per jutjar algú fins que han caminat al voltant d'en la pell d'aquella persona, obtenint una comprensió més gran de persones motives i comportament.

Scholars argue that Lee's approach to class and race was more complex "than ascribing racial prejudice primarily to 'poor white trash' ... Lee demonstrates how issues of gender and class intensify prejudice, silence the voices that might challenge the existing order, and greatly complicate many Americans' conception of the causes of racism and segregation." Lee's use of the middle-class narrative voice is a literary device that allows an intimacy with the reader, regardless of class or cultural background, and fosters a sense of nostalgia. Sharing Scout and Jem's perspective, the reader is allowed to engage in relationships with the conservative antebellum Mrs. Dubose; the lower-class Ewells, and the Cunninghams who are equally poor but behave in vastly different ways; the wealthy but ostracized Mr. Dolphus Raymond; and Calpurnia and other members of the black community. The children internalize Atticus' admonition not to judge someone until they have walked around in that person's skin, gaining a greater understanding of people's motives and behavior.

Courage and compassion

La novel·la ha estat anotada pel seu poignant exploració de formes diferents de valor. Scout inclinació impulsiva per lluitar estudiants que insult Atticus reflecteix el seu intent d'estar cap amunt de per ell i defensar-li. Atticus És el centre moral de la novel·la, tanmateix, i ell teaches Jem un de les lliçons més significatives de valor. En una declaració que foreshadows Atticus' motivació per defensar Tom Robinson i descriu Dubose, qui és determinat per la trencar d'un morfina addiction, Atticus diu Jem que el valor és "quan tu és llepat abans que comences però comences de tota manera i el veus a través de cap assumpte quin".

The novel has been noted for its poignant exploration of different forms of courage. Scout's impulsive inclination to fight students who insult Atticus reflects her attempt to stand up for him and defend him. Atticus is the moral center of the novel, however, and he teaches Jem one of the most significant lessons of courage. In a statement that foreshadows Atticus' motivation for defending Tom Robinson and describes Mrs. Dubose, who is determined to break herself of a morphine addiction, Atticus tells Jem that courage is "when you're licked before you begin but you begin anyway and you see it through no matter what".

Charles Escuts, qui ha escrit el llibre únic-biografia de longitud de Harper Lee fins avui, ofereix la raó per la novel·la enduring la popularitat i l'impacte és que "les seves lliçons de respecte i dignitat humana per altres queden fonamentals i universals". Atticus' lliçó a Scout que "mai realment entens una persona fins que consideres coses del seu punt de vista  — fins que ascendeixes al voltant en la seva pell i passeig al voltant d'en ell" exemplifica la seva compassió. Ella ponders el comentari quan escoltant a Mayella Ewell testimony. Quan Mayella reacciona amb confusió a Atticus' qüestió si té qualssevol amics, Scout ofereix que ha de ser més solitària que Boo Radley. Tenint caminat Boo casa després que salva les seves vides, Scout posicions en el Radley porxo i considera els esdeveniments de l'anterior tres anys de Boo perspectiva. #Un comentaris d'escriptor, "...  [ w] hile La tragèdia de preocupacions novella i injustícia, heartache i pèrdua, també porta amb ell un sentit fort [de\] valor, compassió, i una conscienciació d'història per ser éssers humans millors."

Charles Shields, who has written the only book-length biography of Harper Lee to date, offers the reason for the novel's enduring popularity and impact is that "its lessons of human dignity and respect for others remain fundamental and universal". Atticus' lesson to Scout that "you never really understand a person until you consider things from his point of view — until you climb around in his skin and walk around in it" exemplifies his compassion. She ponders the comment when listening to Mayella Ewell's testimony. When Mayella reacts with confusion to Atticus' question if she has any friends, Scout offers that she must be lonelier than Boo Radley. Having walked Boo home after he saves their lives, Scout stands on the Radley porch and considers the events of the previous three years from Boo's perspective. One writer remarks, "... [w]hile the novel concerns tragedy and injustice, heartache and loss, it also carries with it a strong sense [of] courage, compassion, and an awareness of history to be better human beings."

Gender roles

Tan Lee explora Jem desenvolupament en venir a agafadors amb un racista i unjust societat, Scout s'adona de quin sent mitjà femella, i diversos caràcters femella influeixen el seu desenvolupament. Scout Identificació primària amb el seu pare i el germà més vell li permet per descriure la varietat i profunditat de caràcters femella en el novell tant mentre un d'ells i com a outsider. Scout els models femella primaris són Calpurnia i el seu veí Maudie, tots dos de qui és fort willed, independent, i protector. Mayella Ewell També té una influència; Scout li mira destrueix un home innocent per tal d'amagatall el seu desig propi per ell. Els caràcters femella que comenten el més en Scout manca de disposició a adhere a una funció més femenina és també els qui promou el més racista i classist punts de vista. Per exemple, Dubose chastises Scout per no portant un vestit i camisole, i indica és ruining el nom familiar per no fent tan, a més d'insultant Atticus' intencions per defensar Tom Robinson. Per equilibrar les influències masculines de Atticus i Jem amb les influències femenines de Calpurnia i Maudie, un becari escriu, " Lee gradualment demostra que Scout està esdevenint un feminista en el Del sud, per amb l'ús de primer-persona narration, indica que Scout/ Jean Louise encara manté l'ambivalència sobre ser una senyora Del sud va posseir com a nen."

Just as Lee explores Jem's development in coming to grips with a racist and unjust society, Scout realizes what being female means, and several female characters influence her development. Scout's primary identification with her father and older brother allows her to describe the variety and depth of female characters in the novel both as one of them and as an outsider. Scout's primary female models are Calpurnia and her neighbor Miss Maudie, both of whom are strong willed, independent, and protective. Mayella Ewell also has an influence; Scout watches her destroy an innocent man in order to hide her own desire for him. The female characters who comment the most on Scout's lack of willingness to adhere to a more feminine role are also those who promote the most racist and classist points of view. For example, Mrs. Dubose chastises Scout for not wearing a dress and camisole, and indicates she is ruining the family name by not doing so, in addition to insulting Atticus' intentions to defend Tom Robinson. By balancing the masculine influences of Atticus and Jem with the feminine influences of Calpurnia and Miss Maudie, one scholar writes, "Lee gradually demonstrates that Scout is becoming a feminist in the South, for with the use of first-person narration, she indicates that Scout/ Jean Louise still maintains the ambivalence about being a Southern lady she possessed as a child."

Les Mares absents i els pares injuriosos són un altre tema en la novel·la. Scout I Jem la mare morta abans de Scout li podria recordar, Mayella la mare és morta, i Radley és silenciós sobre Boo confinament a la casa. A part de Atticus, els pares van descriure és abusers. Bob Ewell, és hinted, molested la seva filla, i Radley empresona el seu fill en la seva casa fins a Boo és recordat només com a phantom. Bob Ewell I Radley representa una forma de masculinitat que Atticus no, i la novel·la suggereix que tals homes així com el tradicionalment femení hypocrites a la Societat Missionera pot dirigir societat astray. Atticus Posicions a part d'altres homes com a model únic de masculinitat; com un becari explica: "és la feina d'homes reals que encarnen les qualitats masculines tradicionals d'individualisme heroic, bravery, i un unshrinking coneixement d'i dedication a moralitat i justícia social, per posar la societat directament."

Absent mothers and abusive fathers are another theme in the novel. Scout and Jem's mother died before Scout could remember her, Mayella's mother is dead, and Mrs. Radley is silent about Boo's confinement to the house. Apart from Atticus, the fathers described are abusers. Bob Ewell, it is hinted, molested his daughter, and Mr. Radley imprisons his son in his house until Boo is remembered only as a phantom. Bob Ewell and Mr. Radley represent a form of masculinity that Atticus does not, and the novel suggests that such men as well as the traditionally feminine hypocrites at the Missionary Society can lead society astray. Atticus stands apart from other men as a unique model of masculinity; as one scholar explains: "It is the job of real men who embody the traditional masculine qualities of heroic individualism, bravery, and an unshrinking knowledge of and dedication to social justice and morality, to set the society straight."

Laws, written and unwritten

Al·Lusió s a assumptes legals en per Matar un Mockingbird , particularment en escenes a fora de de el courtroom, ha dibuixat l'atenció de becaris legals. Claudia Durst Johnson Escriu que "un volum més gran de lectures crítiques ha estat amassed per dos becaris legals en revistes de llei que per tots els becaris literaris en revistes literàries". L'obertura cita el segle XIX assagista Charles Anyell llegeix: "Advocats, suposo, era nens una vegada." Johnson Anota que fins i tot en Scout i Jem món d'infantesa, compromises i els tractats són copejats amb cadascú altre per spitting en un el palmell i les lleis són parlats per Atticus i els seus nens: l'és correcte que Bob Ewell empaita i trampes fora de temporada? Molts codis socials són trencats per persones en simbòlic courtrooms: Dolphus Raymond ha estat exilat per societat per agafar una dona negra com la seva muller de llei comuna i tenint interracial nens; Mayella Ewell és batut pel seu pare en càstig per fer un petó Tom Robinson; pel ser va convertir en un no-persona, Boo Radley rep un càstig lluny més gran que qualsevol tribunal li podria haver donat. Scout repetidament trenca codis i lleis i reacciona al seu càstig per ells. Per exemple, rebutja portar frilly roba, dient que Tia Alexandra "intents fanàtics per col·locar-li en ells li van fer sent "un cotó rosa penitentiary tancament en en [el seu]". Johnson estats, "[ t]ell novell és un estudi de com Jem i Scout comença per percebre la complexitat de codis socials i com la configuració de relacions va dictar per o posat de per aquells codis falla o nurtures els habitants de (el seu) mons petits."

Allusions to legal issues in To Kill a Mockingbird, particularly in scenes outside of the courtroom, has drawn the attention from legal scholars. Claudia Durst Johnson writes that "a greater volume of critical readings has been amassed by two legal scholars in law journals than by all the literary scholars in literary journals". The opening quote by the 19th-century essayist Charles Lamb reads: "Lawyers, I suppose, were children once." Johnson notes that even in Scout and Jem's childhood world, compromises and treaties are struck with each other by spitting on one's palm and laws are discussed by Atticus and his children: is it right that Bob Ewell hunts and traps out of season? Many social codes are broken by people in symbolic courtrooms: Mr. Dolphus Raymond has been exiled by society for taking a black woman as his common-law wife and having interracial children; Mayella Ewell is beaten by her father in punishment for kissing Tom Robinson; by being turned into a non-person, Boo Radley receives a punishment far greater than any court could have given him. Scout repeatedly breaks codes and laws and reacts to her punishment for them. For example, she refuses to wear frilly clothes, saying that Aunt Alexandra's "fanatical" attempts to place her in them made her feel "a pink cotton penitentiary closing in on [her]". Johnson states, "[t]he novel is a study of how Jem and Scout begin to perceive the complexity of social codes and how the configuration of relationships dictated by or set off by those codes fails or nurtures the inhabitants of (their) small worlds."

Loss of innocence

Lee Va utilitzar el mockingbird per simbolitzar innocència en la novel·la.

Songbirds i el seu simbolisme associat apareix per tot la novel·la. L'últim nom de la família de Finch també comparteix Lee el nom virginal de mare. El titular  mockingbird és una clau motif d'aquest tema, el qual primer apareix quan Atticus, havent donat el seu aire de nens-rifles per Nadal, permet el seu Oncle Jack per ensenyar-los per disparar. Atticus Els adverteix que, tot i que poden disparar tot el bluejays volen", han de recordar que "és un pecat per matar un mockingbird". Confós, Scout s'acosta el seu veí Maudie, qui explica que mockingbirds mai fer mal altres criatures de vida. Assenyala fora d'aquell mockingbirds senzillament proporcionar plaer amb les seves cançons, refrany, "Ells no una cosa però cantar els seus cors fora de per nosaltres." Escriptor Edwin Bruell summarized el simbolisme quan va escriure el 1964, "'per matar un mockingbird' és per matar allò que és innocent i harmless—com Tom Robinson." Els Becaris han anotat que Lee sovint retorna al mockingbird el tema quan intentant fer un punt moral. 

Lee used the mockingbird to symbolize innocence in the novel.

Songbirds and their associated symbolism appear throughout the novel. The family's last name of Finch also shares Lee's mother's maiden name. The titular mockingbird is a key motif of this theme, which first appears when Atticus, having given his children air-rifles for Christmas, allows their Uncle Jack to teach them to shoot. Atticus warns them that, although they can "shoot all the bluejays they want", they must remember that "it's a sin to kill a mockingbird". Confused, Scout approaches her neighbor Miss Maudie, who explains that mockingbirds never harm other living creatures. She points out that mockingbirds simply provide pleasure with their songs, saying, "They don't do one thing but sing their hearts out for us." Writer Edwin Bruell summarized the symbolism when he wrote in 1964, "'To kill a mockingbird' is to kill that which is innocent and harmless—like Tom Robinson." Scholars have noted that Lee often returns to the mockingbird theme when trying to make a moral point.

Tom Robinson és l'exemple de cap entre diversos innocents va destruir carelessly o intencionadament per tot la novel·la. Tanmateix, becari Christopher Metress connecta el mockingbird a Boo Radley: "En comptes de volent explotar Boo per la seva diversió pròpia (mentre ella al principi de la novel·la per posar en jocs de gòtic sobre la seva història), Scout ve per veure-li com a sóc ockingbird'—aquell és, mentre algú amb una bondat interior que ha de ser cherished." Les últimes pàgines del llibre il·lustren això com Scout relaciona el moral d'una història Atticus ha estat llegint a ella, i en al·lusions a ambdós Boo Radley i Tom Robinson estats sobre un caràcter que va ser entès malament, "quan finalment li van veure, per què no havia fet qualsevol d'aquelles coses  ... Atticus, era real maco," al qual ell responds, "La majoria de persones són, Scout, quan finalment els veus."

Tom Robinson is the chief example among several innocents destroyed carelessly or deliberately throughout the novel. However, scholar Christopher Metress connects the mockingbird to Boo Radley: "Instead of wanting to exploit Boo for her own fun (as she does in the beginning of the novel by putting on gothic plays about his history), Scout comes to see him as a 'mockingbird'—that is, as someone with an inner goodness that must be cherished." The last pages of the book illustrate this as Scout relates the moral of a story Atticus has been reading to her, and in allusions to both Boo Radley and Tom Robinson states about a character who was misunderstood, "when they finally saw him, why he hadn't done any of those things ... Atticus, he was real nice," to which he responds, "Most people are, Scout, when you finally see them."

La novel·la exposa el pèrdua d'innocència així que freqüentment que reviewer R. Un. Dave Reclama que perquè cada caràcter ha de fer front a, o fins i tot patir derrota, el llibre agafa en elements d'un clàssic tragèdia. En explorar com cada caràcter tracta seu o la seva derrota personal pròpia, Lee construeix un marc per jutjar si els caràcters són herois o ximplets. Guia el lector en tals judicis, alternant entre unabashed adoració i mossegant ironia. Scout L'Experiència amb la Societat Missionera és un ironic juxtaposició de dones que simulat li, xafarderia, i "reflectir un smug, actitud de colonialista cap a altres curses" mentre donant el "aspecte de gentility, piety, i moralitat". Per contra, quan Atticus perd el cas de Tom, és últim per deixar el courtroom, excepte els seus nens i el negre spectators en el colored balcó, qui augmenta silenciosament mentre camina per sota els, a honor els seus esforços.

The novel exposes the loss of innocence so frequently that reviewer R. A. Dave claims that because every character has to face, or even suffer defeat, the book takes on elements of a classical tragedy. In exploring how each character deals with his or her own personal defeat, Lee builds a framework to judge whether the characters are heroes or fools. She guides the reader in such judgments, alternating between unabashed adoration and biting irony. Scout's experience with the Missionary Society is an ironic juxtaposition of women who mock her, gossip, and "reflect a smug, colonialist attitude toward other races" while giving the "appearance of gentility, piety, and morality". Conversely, when Atticus loses Tom's case, he is last to leave the courtroom, except for his children and the black spectators in the colored balcony, who rise silently as he walks underneath them, to honor his efforts.

Reception

Malgrat els avisos dels seus editors que el llibre no podria vendre bé, de pressa esdevenia un sensation, portant aclama a Lee en cercles literaris, en el seu hometown de Monroeville, i per tot Alabama. El llibre va passar per impressions subsegüents nombroses i esdevenia àmpliament disponible a través de la seva inclusió en el Llibre del Club de Mes i les edicions van alliberar per Lector Digest va Condensar Llibres .

Despite her editors' warnings that the book might not sell well, it quickly became a sensation, bringing acclaim to Lee in literary circles, in her hometown of Monroeville, and throughout Alabama. The book went through numerous subsequent printings and became widely available through its inclusion in the Book of the Month Club and editions released by Reader's Digest Condensed Books.

Les Reaccions inicials a la novel·la van ser variades. El Nou Yorker el va declarar "especialitzat, unpretentious, i totalment ingeniós", i L'Atlàntic Mensual ' s reviewer el va valorar tan "agradable, undemanding lectura", però fundar la veu narrativa—"una noia de sis anys amb l'estil de prosa d'un adult bé educat"—per ser implausible. Temps revista 1960 revisió dels estats de llibre que ell " teaches el lector un astonishing número de veritats útils sobre poques noies i sobre trucades i" vida Del sud Scout Finch "el més apel·lant nen des de Carson McCullers' Frankie va aconseguir deixat darrere del casament". El Chicago Tribú de diumenge va anotar l'aproximació fins i tot entregada al narration dels esdeveniments de la novel·la, escriptura: "Això és en cap manera una novel·la sociològica. No subratlla cap causa...   Per Matar un Mockingbird és una novel·la d'importància nacional contemporània forta."

Initial reactions to the novel were varied. The New Yorker declared it "skilled, unpretentious, and totally ingenious", and The Atlantic Monthly's reviewer rated it as "pleasant, undemanding reading", but found the narrative voice—"a six-year-old girl with the prose style of a well-educated adult"—to be implausible. Time magazine's 1960 review of the book states that it "teaches the reader an astonishing number of useful truths about little girls and about Southern life" and calls Scout Finch "the most appealing child since Carson McCullers' Frankie got left behind at the wedding". The Chicago Sunday Tribune noted the even-handed approach to the narration of the novel's events, writing: "This is in no way a sociological novel. It underlines no cause... To Kill a Mockingbird is a novel of strong contemporary national significance."

No tots els comentaris eren entusiastes, tanmateix. Alguns revisa lamented l'ús de pobre blanc Southerners, i víctimes negres unidimensionals, i Granville Hicks labeled el llibre " melodramatic i contrived". Quan el llibre era primer escriptor alliberat, Del sud Flannery O' Connor comentat, "penso pel llibre d'un nen ell bé. Està interessant que tot el folks que està comprant no sap estan llegint el llibre d'un nen. Algú ought per dir el que és." Carson McCullers aparentment estat d'acord amb el Temps revisió de revista, escrivint a un cosí: "Bé, mel, una cosa sabem és que és #ser poaching en les meves conserves literàries."

Not all comments were enthusiastic, however. Some reviews lamented the use of poor white Southerners, and one-dimensional black victims, and Granville Hicks labeled the book "melodramatic and contrived". When the book was first released, Southern writer Flannery O'Connor commented, "I think for a child's book it does all right. It's interesting that all the folks that are buying it don't know they're reading a child's book. Somebody ought to say what it is." Carson McCullers apparently agreed with the Time magazine review, writing to a cousin: "Well, honey, one thing we know is that she's been poaching on my literary preserves."

Un any després de ser publicat, per Matar un Mockingbird havia estat traduït a deu llengües. En els anys de llavors ençà, ha venut sobre 30  milions de còpies i estat traduït a sobre 40 llengües. per Matar un Mockingbird mai ha estat fora d'empremta en hardcover o paperback i ha esdevingut part del currículum de literatura estàndard. Una 2008 enquesta dels llibres secundaris llegits per estudiants entre graus 9–12 en els EUA indica la novel·la és el més llibre llegit àmpliament en aquests graus. Una 1991 enquesta pel Llibre del Club de Mes i el Biblioteca de Congrés Centre pel Llibre trobat que per Matar un Mockingbird va ser valorat darrere de només el Bíblia en llibres que són "més sovint citat com fer una diferència".

One year after being published, To Kill a Mockingbird had been translated into ten languages. In the years since, it has sold over 30 million copies and been translated into over 40 languages. To Kill a Mockingbird has never been out of print in hardcover or paperback and has become part of the standard literature curriculum. A 2008 survey of secondary books read by students between grades 9–12 in the U.S. indicates the novel is the most widely read book in these grades. A 1991 survey by the Book of the Month Club and the Library of Congress Center for the Book found that To Kill a Mockingbird was rated behind only the Bible in books that are "most often cited as making a difference".

El 50è aniversari de l'alliberament de la novel·la va ser conegut amb celebracions i reflexions en el seu impacte. Eric Zorn del Chicago Tribú elogia Lee "ús ric de llengua" però escriu que la lliçó central és que "el valor no és sempre flashy, no és sempre prou, però és sempre en estil". Jane Sullivan en el Sydney Herald de Matí acorda, declarant que el llibre "encara rouses indignació fresca i horroritzada" mentre examina moralitat, un tema que recentment ha esdevingut unfashionable. Chimamanda Ngozi Adichie escriptura en El Guardian declara que Lee, rar entre novel·listes americans, escriu amb "una tinta ferotgement progressiva, en el qual allà és res inevitable sobre racisme i el seu molt la fundació és oberta de qüestionar", comparant-li a William Faulkner, qui va escriure sobre racisme com a inevitability. crític Literari Rosemary Goring en Escòcia L'Herald anota les connexions entre Lee i Jane Austen, declarant el tema central del llibre, que "un és condemnes morals val lluitar per, fins i tot al risc de ser reviled" és eloquently va parlar.

The 50th anniversary of the novel's release was met with celebrations and reflections on its impact. Eric Zorn of the Chicago Tribune praises Lee's "rich use of language" but writes that the central lesson is that "courage isn't always flashy, isn't always enough, but is always in style". Jane Sullivan in the Sydney Morning Herald agrees, stating that the book "still rouses fresh and horrified indignation" as it examines morality, a topic that has recently become unfashionable. Chimamanda Ngozi Adichie writing in The Guardian states that Lee, rare among American novelists, writes with "a fiercely progressive ink, in which there is nothing inevitable about racism and its very foundation is open to question", comparing her to William Faulkner, who wrote about racism as an inevitability. Literary critic Rosemary Goring in Scotland's The Herald notes the connections between Lee and Jane Austen, stating the book's central theme, that "one’s moral convictions are worth fighting for, even at the risk of being reviled" is eloquently discussed.

Nadiu Alabamian Allen Barra precipitadament criticat Lee i la novel·la en La Revista de Wall Street cridant Atticus un " repository de cracker-epigrames de tonell" i la novel·la representa un "sucre- coated mite" d'història d'Alabama. Barra Escriu, "és temps per parar pretenent que per Matar un Mockingbird és alguna classe de timeless clàssic que posicions amb les feines grans de literatura americana. El seu humanisme liberal exsangüe és tristament va datar..." Thomas Mallon en el Nou Yorker critica Atticus' stiff i self- righteous demeanor, i trucades Scout "una classe de nina construïda altament" el discurs de la qual i les accions són improbable. Tot i que reconeixent que les feines novelles, Mallon ataca Lee " wildly veu narrativa inestable per desenvolupar una història sobre un barri de contingut fins que comença a impart morals en el courtroom teatre, seguint amb la seva observació que "el llibre ha començat a cherish la seva bondat pròpia" pel temps el cas és per damunt. Defensant el llibre, Semblant Ajayi escriu que la justícia "és sovint complicat, però sempre ha de ser fundat a la idea d'igualtat i fairness per tot." Ajayi Declara que els lectors de forces del llibre per qüestionar assumptes sobre cursa, classe, i societat, però que no va ser escrit per resoldre'ls.

Native Alabamian Allen Barra sharply criticized Lee and the novel in The Wall Street Journal calling Atticus a "repository of cracker-barrel epigrams" and the novel represents a "sugar-coated myth" of Alabama history. Barra writes, "It's time to stop pretending that To Kill a Mockingbird is some kind of timeless classic that ranks with the great works of American literature. Its bloodless liberal humanism is sadly dated..." Thomas Mallon in the New Yorker criticizes Atticus' stiff and self-righteous demeanor, and calls Scout "a kind of highly constructed doll" whose speech and actions are improbable. Although acknowledging that the novel works, Mallon blasts Lee's "wildly unstable" narrative voice for developing a story about a content neighborhood until it begins to impart morals in the courtroom drama, following with his observation that "the book has begun to cherish its own goodness" by the time the case is over. Defending the book, Akin Ajayi writes that justice "is often complicated, but must always be founded upon the notion of equality and fairness for all." Ajayi states that the book forces readers to question issues about race, class, and society, but that it was not written to resolve them.

Molts escriptors comparen les seves percepcions de per Matar un Mockingbird com adults amb quan ells primer llegit el tan nens. Mary McDonagh Murphy celebritats entrevistades incloent-hi Oprah Winfrey, Rosanne Efectiu, Tom Brokaw, i Harper germana Alice Lee, qui va llegir el novell i va compilar les seves impressions d'ell tan els nens i els adults a un llibre van titular Scout, Atticus, i Boo .

Many writers compare their perceptions of To Kill a Mockingbird as adults with when they first read it as children. Mary McDonagh Murphy interviewed celebrities including Oprah Winfrey, Rosanne Cash, Tom Brokaw, and Harper's sister Alice Lee, who read the novel and compiled their impressions of it as children and adults into a book titled Scout, Atticus, and Boo.

Atticus Finch and the legal profession

Article principal: Atticus Finch

Article principal: Atticus Finch

I promised myself that when I grew up and I was a man, I would try to do things just as good and noble as what Atticus had done for Tom Robinson.

—— Scott Turow

I promised myself that when I grew up and I was a man, I would try to do things just as good and noble as what Atticus had done for Tom Robinson.

——Scott Turow

Un dels impactes més significatius per Matar un Mockingbird ha tingut és Atticus Finch model d'integritat per la professió legal. Mentre becari Alice Petry explica, " Atticus ha esdevingut alguna cosa d'un folk heroi en cercles legals i és tractat gairebé com si era una persona real." Morris Dees del Centre De Llei De Pobresa Del Sud cita Atticus Finch com la raó esdevenia un advocat, i Richard Matsch, el jutge federal que presided sobre el Timothy McVeigh judici, compta Atticus com a influència judicial important. Una llei professor al Universitat de Notre Dame va declarar que el més influent textbook va ensenyar d'era per Matar un Mockingbird , i un article en el Revisió de Llei del Michigan reclamacions, "Cap advocat de vida real ha fet més pel self-imatge o percepció pública de la professió legal," abans de qüestionar si, " Atticus Finch és un paragon d'honor o un especialment slick pistola contractada".

One of the most significant impacts To Kill a Mockingbird has had is Atticus Finch's model of integrity for the legal profession. As scholar Alice Petry explains, "Atticus has become something of a folk hero in legal circles and is treated almost as if he were an actual person." Morris Dees of the Southern Poverty Law Center cites Atticus Finch as the reason he became a lawyer, and Richard Matsch, the federal judge who presided over the Timothy McVeigh trial, counts Atticus as a major judicial influence. One law professor at the University of Notre Dame stated that the most influential textbook he taught from was To Kill a Mockingbird, and an article in the Michigan Law Review claims, "No real-life lawyer has done more for the self-image or public perception of the legal profession," before questioning whether, "Atticus Finch is a paragon of honor or an especially slick hired gun".

El 1992, un editorial d'Alabama va demanar la mort de Atticus, dient que tan liberal com Atticus era, ell encara treballat dins d'un sistema d'institucionalitzat racisme i sexism i no hauria de ser revered. L'editorial sparked un flurry de respostes d'advocats que van entrar a la professió a causa d'ell i esteemed li com a heroi. Crítics de Atticus manté és moralment ambigu i no utilitza les seves habilitats legals per desafiar l'estat racista quo en Maycomb. Tanmateix, el 1997, el Alabama Bar Estatal va aixecar un monument a Atticus en Monroeville, marcant la seva existència com el "primer commemorative fita en la història judicial de l'estat". El 2008, Lee ella va rebre un honorary afiliació especial a l'Alabama Bar Estatal per crear Atticus que "ha esdevingut la personificació de l'advocat exemplar en servir les necessitats legals del pobre".

In 1992, an Alabama editorial called for the death of Atticus, saying that as liberal as Atticus was, he still worked within a system of institutionalized racism and sexism and should not be revered. The editorial sparked a flurry of responses from attorneys who entered the profession because of him and esteemed him as a hero. Critics of Atticus maintain he is morally ambiguous and does not use his legal skills to challenge the racist status quo in Maycomb. However, in 1997, the Alabama State Bar erected a monument to Atticus in Monroeville, marking his existence as the "first commemorative milestone in the state's judicial history". In 2008, Lee herself received an honorary special membership to the Alabama State Bar for creating Atticus who "has become the personification of the exemplary lawyer in serving the legal needs of the poor".

Social commentary and challenges

Per Matar un Mockingbird ha estat una font de controvèrsia significativa des del seu sent el tema d'aula estudia tan d'hora com 1963. El llibre racial slurs, profanity, i la discussió franca d'estupre ha dirigit persones per desafiar el seu appropriateness en biblioteques i aules a través dels Estats Units. El Associació De Biblioteca Americana va informar que per Matar un Mockingbird era número 21 del 100 més freqüentment desafiat llibres de 2000–2009.

To Kill a Mockingbird has been a source of significant controversy since its being the subject of classroom study as early as 1963. The book's racial slurs, profanity, and frank discussion of rape have led people to challenge its appropriateness in libraries and classrooms across the United States. The American Library Association reported that To Kill a Mockingbird was number 21 of the 100 most frequently challenged books of 2000–2009.

Un dels primers incidents del ser de llibre van desafiar era en Hannover, Virgínia, el 1966: un pare va protestar que l'ús de l'estupre com a dispositiu de trama era immoral. Johnson Cita exemples de cartes a diaris locals, el qual va variar de amusement a fúria; aquelles cartes que expressen el més ultratge, tanmateix, es va queixar sobre Mayella Ewell atracció a Tom Robinson sobre el depictions d'estupre. A aprendre els administradors escolars aguantaven oïdes per decidir el llibre appropriateness per l'aula, Harper Lee va enviar $10 a El Richmond Dirigent de Notícia suggerint-lo per ser utilitzat cap al enrollment de "el Comtat d'Hannover Tauler Escolar en qualsevol primer grau de la seva elecció". El Associació D'Educació Nacional el 1968 col·locat el segon novell en una llista dels llibres que reben el més queixes d'organitzacions privades—després de Poc Negre Sambo .

One of the first incidents of the book being challenged was in Hanover, Virginia, in 1966: a parent protested that the use of rape as a plot device was immoral. Johnson cites examples of letters to local newspapers, which ranged from amusement to fury; those letters expressing the most outrage, however, complained about Mayella Ewell's attraction to Tom Robinson over the depictions of rape. Upon learning the school administrators were holding hearings to decide the book's appropriateness for the classroom, Harper Lee sent $10 to The Richmond News Leader suggesting it to be used toward the enrollment of "the Hanover County School Board in any first grade of its choice". The National Education Association in 1968 placed the novel second on a list of books receiving the most complaints from private organizations—after Little Black Sambo.

Amb un canvi d'actituds sobre cursa en el 1970 s, per Matar un Mockingbird reptes fets front a d'una classe diferent: el tractament de racisme en Maycomb no va ser condemnat harshly prou. Això ha portat a disparate percepcions que la novel·la té un impacte generalment positiu en relacions de cursa per lectors blancs, però una recepció més ambigua per lectors negres. En un alt-cas de perfil a fora dels EUA, districtes escolars en les províncies canadenques de Nou Brunswick i Nova Scotia intentat per tenir el llibre tret d'ensenyament estàndard curricula en el 1990 s, declarant:

With a shift of attitudes about race in the 1970s, To Kill a Mockingbird faced challenges of a different sort: the treatment of racism in Maycomb was not condemned harshly enough. This has led to disparate perceptions that the novel has a generally positive impact on race relations for white readers, but a more ambiguous reception by black readers. In one high-profile case outside the U.S., school districts in the Canadian provinces of New Brunswick and Nova Scotia attempted to have the book removed from standard teaching curricula in the 1990s, stating:

La terminologia en aquests estudiants de temes novells a humiliating experiències que els roben del seu self-respecte i el respecte del seu mira atentament. La paraula ' Nigger' és utilitzat 48 temps [en] la novel·la...  Creiem que el currículum d'Arts de Llengua anglès en Nova Scotia ha d'habilitar tots estudiants per sentir còmodes amb idees, els sentiments i les experiències van presentar sense por d'humiliació...   Per Matar un Mockingbird és clarament un llibre que ja no coneix aquests objectius i per tant ja no ha de ser utilitzat per instrucció d'aula.

The terminology in this novel subjects students to humiliating experiences that rob them of their self-respect and the respect of their peers. The word 'Nigger' is used 48 times [in] the novel... We believe that the English Language Arts curriculum in Nova Scotia must enable all students to feel comfortable with ideas, feelings and experiences presented without fear of humiliation... To Kill a Mockingbird is clearly a book that no longer meets these goals and therefore must no longer be used for classroom instruction.

A més, malgrat el focus temàtic de la novel·la en injustícia racial, els seus caràcters negres no són plenament va examinar. En el seu ús d'epítets racials, estereotip d depictions de superstitious negres, i Calpurnia, qui a alguns crítics és una versió actualitzada del " esclau acontentat" motif i a altres senzillament unexplored, el llibre és vist tan marginalizing caràcters negres. Un escriptor afirma que l'ús de Scout narration serveix com a mecanisme convenient per lectors per ser innocents i detached del conflicte racial. Scout Funcions "de veu com el no-em que permet la resta de nosaltres—negre i blanc, home i femella—de trobar la nostra posició relativa en societat". Una guia d'ensenyament per la novel·la publicada per La Revista anglesa cautions, "què sembla meravellós o potent a un grup d'estudiants pot semblar degradar a un altre". Un assessor d'arts de llengua canadenc trobat que el novell resonated bé amb estudiants blancs, però que els estudiants negres el van trobar " demoralizing".

Furthermore, despite the novel's thematic focus on racial injustice, its black characters are not fully examined. In its use of racial epithets, stereotyped depictions of superstitious blacks, and Calpurnia, who to some critics is an updated version of the "contented slave" motif and to others simply unexplored, the book is viewed as marginalizing black characters. One writer asserts that the use of Scout's narration serves as a convenient mechanism for readers to be innocent and detached from the racial conflict. Scout's voice "functions as the not-me which allows the rest of us—black and white, male and female—to find our relative position in society". A teaching guide for the novel published by The English Journal cautions, "what seems wonderful or powerful to one group of students may seem degrading to another". A Canadian language arts consultant found that the novel resonated well with white students, but that black students found it "demoralizing".

Tanmateix, la novel·la és citada com a raó important per l'èxit de drets civils en el 1960 s, que va arribar al moment correcte per ajudar el Del sud i la nació grapple amb les tensions racials (de)/de) el accelerating moviment de drets civils". La seva publicació és tan de prop associat amb el Moviment de Drets Civil que molts estudis del llibre i biografies de Harper Lee inclou descripcions de moments importants en el moviment, malgrat el fet que va tenir no implicació directa en qualsevol d'ells. Drets Civils dirigent Andrew Jove comentaris que separen de l'efectivitat del llibre és que inspira esperança en el midst de caos i confusió" i per utilitzar els epítets racials retrata la realitat dels temps en el qual va ser posat. Vistes joves la novel·la com "un acte de humanity" en mostrar la possibilitat de les persones que augmenten per sobre dels seus prejudicis. autor d'Alabama Mark Childress el compara a l'impacte de Oncle Tom Cabina , un llibre que és popularly implicated en començar els EUA Guerra Civil. Childress Declara la novel·la "dóna blanca Southerners una manera d'entendre el racisme que han estat portats cap amunt d'amb i per trobar una altra manera. I persones més blanques en el Sud eren persones bones. La majoria de persones blanques en el Sud no tirava bombes i causant havoc... Penso el llibre realment els va ajudar vingut per entendre el que era malament amb el sistema en la manera que qualsevol número de treatises podria mai, perquè era art popular, perquè va ser dit del punt de vista d'un nen."

However, the novel is cited as a major reason for the success of civil rights in the 1960s, that it "arrived at the right moment to help the South and the nation grapple with the racial tensions (of) the accelerating civil rights movement". Its publication is so closely associated with the Civil Rights Movement that many studies of the book and biographies of Harper Lee include descriptions of important moments in the movement, despite the fact that she had no direct involvement in any of them. Civil Rights leader Andrew Young comments that part of the book's effectiveness is that it "inspires hope in the midst of chaos and confusion" and by using racial epithets portrays the reality of the times in which it was set. Young views the novel as "an act of humanity" in showing the possibility of people rising above their prejudices. Alabama author Mark Childress compares it to the impact of Uncle Tom's Cabin, a book that is popularly implicated in starting the U.S. Civil War. Childress states the novel "gives white Southerners a way to understand the racism that they've been brought up with and to find another way. And most white people in the South were good people. Most white people in the South were not throwing bombs and causing havoc... I think the book really helped them come to understand what was wrong with the system in the way that any number of treatises could never do, because it was popular art, because it was told from a child's point of view."

Diane McWhorter, Pulitzer historiador Premiat del Birmingham Campanya de drets civils, afirma que per Matar un Mockingbird condemna racisme en comptes de racists, i declara que cada nen en el Del sud té moments de racial dissonància cognitiva quan són fets front a amb la realitat dura de desigualtat. Aquest sentiment els causa per qüestionar les creences amb el qual han estat aixecats, el qual per molts nens és el que la novel·la fa. McWhorter Escriu de Lee, "...Per una persona blanca del Del sud d'escriure un llibre així en el tardà 1950s és realment inusual—pel seu molt existència un acte de protesta." Autor James McBride trucades Lee brillant però para curt de cridar el seu valent: "penso per cridar Harper Lee t'afronta amable de absolve tu del vostre racisme propi... Ella certament posat els estàndards en termes de com aquesta necessitat d'assumptes per ser parlat, però en moltes maneres sento ... El bar moral és estat abaixat. I allò és realment afligint. Necessitem mil Atticus Finches." McBride, tanmateix, defensa el llibre sentimentality, i la manera Lee s'acosta la història amb "honradesa i integritat".

Diane McWhorter, Pulitzer Prize-winning historian of the Birmingham civil rights campaign, asserts that To Kill a Mockingbird condemns racism instead of racists, and states that every child in the South has moments of racial cognitive dissonance when they are faced with the harsh reality of inequality. This feeling causes them to question the beliefs with which they have been raised, which for many children is what the novel does. McWhorter writes of Lee, "...for a white person from the South to write a book like this in the late 1950s is really unusual—by its very existence an act of protest." Author James McBride calls Lee brilliant but stops short of calling her brave: "I think by calling Harper Lee brave you kind of absolve yourself of your own racism... She certainly set the standards in terms of how these issues need to be discussed, but in many ways I feel ... the moral bar's been lowered. And that's really distressing. We need a thousand Atticus Finches." McBride, however, defends the book's sentimentality, and the way Lee approaches the story with "honesty and integrity".

Inaccurate rumor regarding potential Capote authorship

Lee Amic d'infantesa, autor Truman Capote, va escriure en la jaqueta de pols de la primera edició, "Algú rar ha escrit aquest molt bé primera novel·la: un escriptor amb el sentit més viu de vida, i el més tebi, sentit més autèntic d'humor. Un llibre de tocar; i tan graciós, així que likeable." Aquest comentari ha estat construed per suggerir que Capote va escriure el llibre o el va editar fortament. L'únic donant suport evidència per aquest rumor és el 2003 informe d'un Tuscaloosa diari, el qual va citar Capote pare biològic, Archulus Persones, mentre reclamant que Capote havia escrit "gairebé tot" del llibre. El rumors va ser posat per descansar el 2006 quan un Capote la carta va ser donada a Monroeville museu de patrimoni literari. Escrivint a un veí en Monroeville el 1959, Capote va esmentar que Lee escrivia un llibre que era per ser publicat aviat. Notes extenses entre Lee i el seu editor a Lippincott també refute el rumor de Capote authorship. Lee germana més vella Alice ha responded al rumor, refrany: "Allò és la mentida més gran mai va dir."

Lee's childhood friend, author Truman Capote, wrote on the dust jacket of the first edition, "Someone rare has written this very fine first novel: a writer with the liveliest sense of life, and the warmest, most authentic sense of humor. A touching book; and so funny, so likeable." This comment has been construed to suggest that Capote wrote the book or edited it heavily. The only supporting evidence for this rumor is the 2003 report of a Tuscaloosa newspaper, which quoted Capote's biological father, Archulus Persons, as claiming that Capote had written "almost all" of the book. The rumors were put to rest in 2006 when a Capote letter was donated to Monroeville's literary heritage museum. Writing to a neighbor in Monroeville in 1959, Capote mentioned that Lee was writing a book that was to be published soon. Extensive notes between Lee and her editor at Lippincott also refute the rumor of Capote's authorship. Lee's older sister Alice has responded to the rumor, saying: "That's the biggest lie ever told."

Honors

Harper Lee i President George W. Bush al novembre 5, 2007, la cerimònia que atorga Lee el Medalla presidencial de Llibertat per per Matar un Mockingbird

Durant els anys immediatament seguint la publicació de la novel·la, Harper Lee va gaudir de l'atenció la seva popularitat garnered li, concedint entrevistes, visitant escoles, i assistint a esdeveniments honoring el llibre. El 1961, quan per Matar un Mockingbird era en la seva 41a setmana en la llista de best seller, va ser atorgat el Pulitzer Premi, stunning Lee. El també guanyat el Premi de Fraternitat del Conferència nacional de cristians i Jews en el mateix any, i el Paperback del premi d'Any de Best sellers revista el 1962. Començant el 1964, Lee va començar per girar avall entrevistes, queixant-se que les qüestions eren monotonous, i va créixer concernit que atenció va rebre bordered en la classe de celebritats de publicitat va buscar. ha declinat des d'aleshores per parlar amb reporters sobre el llibre. Ha també steadfastly rebutjat per proporcionar una introducció, escrivint el 1995: "les Introduccions inhibeixen plaer, maten l'alegria d'anticipació, frustren curiositat. La cosa bona única sobre Introduccions és que en alguns casos retarden la dosi per venir. Mockingbird Encara diu el que ha de dir; ha dirigit sobreviure els anys sense preàmbul."

Harper Lee and President George W. Bush at the November 5, 2007, ceremony awarding Lee the Presidential Medal of Freedom for To Kill a Mockingbird

During the years immediately following the novel's publication, Harper Lee enjoyed the attention its popularity garnered her, granting interviews, visiting schools, and attending events honoring the book. In 1961, when To Kill a Mockingbird was in its 41st week on the bestseller list, it was awarded the Pulitzer Prize, stunning Lee. It also won the Brotherhood Award of the National Conference of Christians and Jews in the same year, and the Paperback of the Year award from Bestsellers magazine in 1962. Starting in 1964, Lee began to turn down interviews, complaining that the questions were monotonous, and grew concerned that attention she received bordered on the kind of publicity celebrities sought. She has declined ever since to talk with reporters about the book. She has also steadfastly refused to provide an introduction, writing in 1995: "Introductions inhibit pleasure, they kill the joy of anticipation, they frustrate curiosity. The only good thing about Introductions is that in some cases they delay the dose to come. Mockingbird still says what it has to say; it has managed to survive the years without preamble."

El 2001, Lee era inducted a l'Acadèmia d'Alabama d'Honor. En el mateix any, Chicago alcalde Richard M. Daley va iniciar un programa de lectura per tot les biblioteques de la ciutat, i va escollir el seu llibre favorit, per Matar un Mockingbird , mentre el primer títol del Una Ciutat, Un Llibre programa. Lee Va declarar que "hi ha no honor més gran la novel·la podria rebre". Per 2004, la novel·la havia estat escollida per 25  comunitats per variacions del citywide programa de lectura, més de qualsevol altra novel·la. David Kipen del Nacional Endowment dels Arts, qui va supervisar El Gran Llegit, estats "...Les Persones només semblen per connectar amb ell. Draga cap amunt de coses en les seves vides pròpies, les seves interaccions a través de línies racials, encontres legals, i infantesa. És només aquesta clau d'esquelet a tantes parts diferents de les vides de persones, i ells cherish el."

In 2001, Lee was inducted into the Alabama Academy of Honor. In the same year, Chicago mayor Richard M. Daley initiated a reading program throughout the city's libraries, and chose his favorite book, To Kill a Mockingbird, as the first title of the One City, One Book program. Lee declared that "there is no greater honor the novel could receive". By 2004, the novel had been chosen by 25 communities for variations of the citywide reading program, more than any other novel. David Kipen of the National Endowment of the Arts, who supervised The Big Read, states "...people just seem to connect with it. It dredges up things in their own lives, their interactions across racial lines, legal encounters, and childhood. It's just this skeleton key to so many different parts of people's lives, and they cherish it."

El 2006, Lee va ser atorgat un honorary doctorat del Universitat de Notre Dame. Durant la cerimònia, els estudiants i l'audiència van donar Lee una ovació d'estar, i el sencer graduant la classe aguantada cap amunt de còpies de per Matar un Mockingbird a honor el seu. Lee va ser atorgat el Medalla presidencial de Llibertat en novembre 5, 2007 per President George W. Bush. En els seus comentaris, Bush va declarar, "Un raona per Matar un Mockingbird va tenir èxit és el cor assenyat i amable de l'autor, el qual ve a través d'en cada pàgina...   Per Matar un Mockingbird ha influït el caràcter del nostre país per bé. És estat un regal al món sencer. Com a model d'escriptura bona i humane sensibility, aquest llibre serà llegit i va estudiar per sempre."

In 2006, Lee was awarded an honorary doctorate from the University of Notre Dame. During the ceremony, the students and audience gave Lee a standing ovation, and the entire graduating class held up copies of To Kill a Mockingbird to honor her. Lee was awarded the Presidential Medal of Freedom on November 5, 2007 by President George W. Bush. In his remarks, Bush stated, "One reason To Kill a Mockingbird succeeded is the wise and kind heart of the author, which comes through on every page... To Kill a Mockingbird has influenced the character of our country for the better. It's been a gift to the entire world. As a model of good writing and humane sensibility, this book will be read and studied forever."

Adaptations

1962 film

Article principal: To Kill a Mockingbird (film)

Article principal: To Kill a Mockingbird (film)

El llibre va ser fet al bé-rebut 1962 pel·lícula amb el mateix títol, starring Gregory Peck mentre Atticus Finch. El productor de la pel·lícula, Alan J. Pakula, va recordar Fotografies Universals executius que li qüestionen sobre un guió potencial: "van dir, 'Quina història planeges dir per la pel·lícula?' Vaig dir, 'Tenir-te llegit el llibre?' Van dir, 'Sí.' Vaig dir, 'Allò és la història.'" La pel·lícula era un impacte a l'oficina de caixa, de pressa grossing més de $20 milions d'un $2 milions de pressupost. Va guanyar tres Oscars: Actor Millor per Gregory Peck, Direcció d'Art millor-Decoració Posada, Negre-i-Blanc, i Escriptura millor, Screenplay Basat en Material d'Un altre Medi per Horton Foote. Va ser nomenat per cinc més Oscars incloent Actriu millor en una Funció de Donar suport per Mary Badham, l'actriu que va jugar Scout.

The book was made into the well-received 1962 film with the same title, starring Gregory Peck as Atticus Finch. The film's producer, Alan J. Pakula, remembered Universal Pictures executives questioning him about a potential script: "They said, 'What story do you plan to tell for the film?' I said, 'Have you read the book?' They said, 'Yes.' I said, 'That's the story.'" The movie was a hit at the box office, quickly grossing more than $20 million from a $2 million budget. It won three Oscars: Best Actor for Gregory Peck, Best Art Direction-Set Decoration, Black-and-White, and Best Writing, Screenplay Based on Material from Another Medium for Horton Foote. It was nominated for five more Oscars including Best Actress in a Supporting Role for Mary Badham, the actress who played Scout.

Harper Lee Va ser complagut amb la pel·lícula, refrany: "En que filma l'home i la part van conèixer... He tingut molts, molts ofereix per convertir-lo en musicals, a televisió o jocs d'etapa, però he sempre va rebutjar. Aquella pel·lícula era una feina d'art." Peck va conèixer Lee pare, el model per Atticus, abans que el filmant. Lee El Pare mort abans de l'alliberament de la pel·lícula, i Lee era tan impressionat amb Peck actuació que li va donar el seu pare pocketwatch, el qual va tenir amb ell el vespre va ser atorgat el Oscar per actor millor. Anys més tard, era reticent de dir Lee que el rellotge va ser robat fora del seu equipatge en Londres Heathrow Aeroport. Quan Peck finalment va dir Lee, va dir ella responded, "'Bé, és només un rellotge.' Harper—Sent profundament, però no és una persona sentimental sobre coses." Lee i Peck va compartir una amistat molt de temps després de la pel·lícula va ser feta. Peck El Nét va ser anomenat " Harper" en el seu honor.

Harper Lee was pleased with the movie, saying: "In that film the man and the part met... I've had many, many offers to turn it into musicals, into TV or stage plays, but I've always refused. That film was a work of art." Peck met Lee's father, the model for Atticus, before the filming. Lee's father died before the film's release, and Lee was so impressed with Peck's performance that she gave him her father's pocketwatch, which he had with him the evening he was awarded the Oscar for best actor. Years later, he was reluctant to tell Lee that the watch was stolen out of his luggage in London Heathrow Airport. When Peck eventually did tell Lee, he said she responded, "'Well, it's only a watch.' Harper—she feels deeply, but she's not a sentimental person about things." Lee and Peck shared a friendship long after the movie was made. Peck's grandson was named "Harper" in her honor.

En maig 2005, Lee va fer un uncharacteristic aspecte al Los Angeles Biblioteca Pública a la petició de Peck widow Veronique, qui va dir de Lee: "és com un tresor nacional. És algú que ha fet una diferència...Amb aquest llibre. El llibre és encara tan fort mentre mai era, i així que és la pel·lícula. Tots els nens en els Estats Units van llegir aquest llibre i veure la pel·lícula en el setè i vuitens graus i escriure papers i assajos. El meu marit utilitzat per aconseguir milers i milers de cartes de mestres que els enviarien a ell."

In May 2005, Lee made an uncharacteristic appearance at the Los Angeles Public Library at the request of Peck's widow Veronique, who said of Lee: "She's like a national treasure. She's someone who has made a difference...with this book. The book is still as strong as it ever was, and so is the film. All the kids in the United States read this book and see the film in the seventh and eighth grades and write papers and essays. My husband used to get thousands and thousands of letters from teachers who would send them to him."

Play

El llibre també ha estat adaptat com a joc per Christopher Sergel. Va debutar el 1990 en Monroeville, una ciutat que etiqueta ell "La Capital Literària d'Alabama". El joc corre cada maig en el comtat courthouse terres i townspeople fer el repartiment. Membres d'audiència d'home blancs són escollits a l'entreacte per fer el jurat. Durant el courtroom escena els moviments de producció al Monroe Comtat Courthouse i l'audiència és racially segregated. Autor Albert Murray dit de la relació de la ciutat a la novel·la (i l'actuació anual): "esdevé part del ritual de ciutat, com el religiós underpinning de Mardi Gras. Amb la ciutat sencera omplerta al voltant del real courthouse, és part d'una educació central, cívica—el que Monroeville aspires per ser."

The book has also been adapted as a play by Christopher Sergel. It debuted in 1990 in Monroeville, a town that labels itself "The Literary Capital of Alabama". The play runs every May on the county courthouse grounds and townspeople make up the cast. White male audience members are chosen at the intermission to make up the jury. During the courtroom scene the production moves into the Monroe County Courthouse and the audience is racially segregated. Author Albert Murray said of the relationship of the town to the novel (and the annual performance): "It becomes part of the town ritual, like the religious underpinning of Mardi Gras. With the whole town crowded around the actual courthouse, it's part of a central, civic education—what Monroeville aspires to be."

Segons un Nacional Geogràfic article, la novel·la és tan revered en Monroeville que les persones citen línies d'ell com Scripture; tot i així Harper Lee ella ha rebutjat assistir a qualssevol actuacions, perquè "ella abhors qualsevol cosa que comercia en la fama del llibre". A underscore aquest sentiment, Lee va reclamar que un llibre de receptes va anomenar Calpurnia Cookbook no ser publicat i venut fora del Monroe Museu de Patrimoni del Comtat. David Lister en L'Independent declara que Lee negativa per parlar a reporters els fa desitja entrevistar-li molt més, i les seves marques "de silenci Bob Dylan sembla uns mitjans de comunicació tart". Malgrat el seu discouragement, un número d'augmentar de turistes ha vingut a Monroeville, esperant veure Lee inspiració pel llibre, o Lee ella. Els Residents locals els criden " Mockingbird groupies", i tot i que Lee no és reclusive, rebutja publicitat i entrevistes amb un Infern "emfàtic, no!"

According to a National Geographic article, the novel is so revered in Monroeville that people quote lines from it like Scripture; yet Harper Lee herself has refused to attend any performances, because "she abhors anything that trades on the book's fame". To underscore this sentiment, Lee demanded that a book of recipes named Calpurnia's Cookbook not be published and sold out of the Monroe County Heritage Museum. David Lister in The Independent states that Lee's refusal to speak to reporters makes them desire to interview her all the more, and her silence "makes Bob Dylan look like a media tart". Despite her discouragement, a rising number of tourists have come to Monroeville, hoping to see Lee's inspiration for the book, or Lee herself. Local residents call them "Mockingbird groupies", and although Lee is not reclusive, she refuses publicity and interviews with an emphatic "Hell, no!"

See also

• Literatura del sud
• Timeline De l'africà Moviment de Drets Civil americà
• Per Matar un Mockingbird en cultura popular

• Southern literature
• Timeline of the African American Civil Rights Movement
• To Kill a Mockingbird in popular culture

Notes

REFR H0000 < r e f e r e n c e s g r o u p = n o t e / >

Bibliography

• Johnson, Claudia. Per Matar un Mockingbird: Fronteres Amenaçadores. Twayne Editors: 1994. ISBN 0-8057-8068-8
• Johnson, Claudia. Comprensió per Matar un Mockingbird: Un Estudiant Casebook a Assumptes, Fonts, i Historic Documents. Greenwood Premsa: 1994. ISBN 0-313-29193-4
• Lee, Harper. Per Matar un Mockingbird. HarperCollins: 1960 (Perennial edició de Clàssics: 2002). ISBN 0-06-093546-4
• Mancini, Candice, (ed.) (2008). Racisme en Harper Lee és per Matar un Mockingbird, El Grup de Vendaval. ISBN 0-7377-3904-5
• Murphy, Mary M. (ed.) Scout, Atticus, i Boo: Una Celebració de Cinquanta Anys de per Matar un Mockingbird, HarperCollins Editors: 2010. ISBN 978-0-06-192407-1
• Noble, Don (ed.). Idees crítiques: per Matar un Mockingbird per Harper Lee, Salem Premsa: 2010. ISBN 978-1-58765-618-7
• Petry, Alice. "Introducció" en En Harper Lee: Assajos i Reflexions. Universitat de Premsa de Tennessee: 1994. ISBN 1-57233-578-5
• Escuts, Charles. Mockingbird: Un Retrat de Harper Lee. Henry Holt i Co.: 2006. ISBN 0-8050-7919-X

• Johnson, Claudia. To Kill a Mockingbird: Threatening Boundaries. Twayne Publishers: 1994. ISBN 0-8057-8068-8
• Johnson, Claudia. Understanding To Kill a Mockingbird: A Student Casebook to Issues, Sources, and Historic Documents. Greenwood Press: 1994. ISBN 0-313-29193-4
• Lee, Harper. To Kill a Mockingbird. HarperCollins: 1960 (Perennial Classics edition: 2002). ISBN 0-06-093546-4
• Mancini, Candice, (ed.) (2008). Racism in Harper Lee's To Kill a Mockingbird, The Gale Group. ISBN 0-7377-3904-5
• Murphy, Mary M. (ed.) Scout, Atticus, and Boo: A Celebration of Fifty Years of To Kill a Mockingbird, HarperCollins Publishers: 2010. ISBN 978-0-06-192407-1
• Noble, Don (ed.). Critical Insights: To Kill a Mockingbird by Harper Lee, Salem Press: 2010. ISBN 978-1-58765-618-7
• Petry, Alice. "Introduction" in On Harper Lee: Essays and Reflections. University of Tennessee Press: 1994. ISBN 1-57233-578-5
• Shields, Charles. Mockingbird: A Portrait of Harper Lee. Henry Holt and Co.: 2006. ISBN 0-8050-7919-X

External links

• Plantilla:Wikiquote-inline
• Per Matar un Mockingbird en el Encyclopedia D'Alabama

• Plantilla:Wikiquote-inline
• To Kill a Mockingbird in the Encyclopedia of Alabama

[[Categoria:Novel·les en anglès]] [[Categoria:Llibres]] [[Categoria:Policia]] [[Categoria:Racisme]] [[Categoria:Premis literaris]] [[Categoria:Novel·les gòtiques]] [[Categoria:Cultura dels Estats Units]]

Notes de traducció

• Les plantilles en vermell són les que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que, realment, no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en l'idioma original per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 23:21, 6 juny 2013 (CEST)
• He optat per posar totes els possibles paràmetres que admet la plantilla en català perque és complicat encertar els paràmetres coincidents en una traducció literal. Intenteré que almenys les plantills de referènciess quedin perfectament traduïdes i amb la resta anirem poc a poc. --Anskarbot (disc.) 23:21, 6 juny 2013 (CEST)
• És possible que quan estigui implementat Wikidata sigui més fàcil saber la coincidència de paràmtres originals i en català, però per ara és força complicat. --Anskarbot (disc.) 23:21, 6 juny 2013 (CEST)
• Podeu comentar possibles millores en el bot de traducció en aquesta pàgina. --Anskarbot (disc.) 23:21, 6 juny 2013 (CEST)
• Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 23:21, 6 juny 2013 (CEST)