Voltor comú
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Gyps fulvus (Hablizl, 1783) |
||||||||||||||
 Àrea de distribució del voltor comú (en verd fosc).
|
||||||||||||||
El voltor comú (Gyps fulvus) és un ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Fa entre 97 i 104 cm de llargària, pot arribar a pesar entre 6 i 13 kg. i ateny 280 cm d'envergadura.
- De color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors. Tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d'un color bru rogenc.
- Té poques plomes al cap i al llarg coll (per poder-los introduir sense entrebancs dins els cadàvers i per poder-se netejar la sang amb més facilitat).
[modifica] Alimentació
S'alimenta de cadàvers de bòvids, cavalls i mamífers en general o, si no, d'immundícia.
[modifica] Distribució geogràfica
Viu a les serralades africanes del nord del Sàhara, a la major part de la Península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el sud-est d'Europa i des del Caucas, Palestina i Anatòlia fins a l'Àsia Central. Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d'extinció, encara n'hi ha algunes parelles als Pirineus, Camarasa i als Ports de Beseit, i és ocasional a les Illes Balears. Als Ports de Beseit i al Prepirineu lleidatà, el Parc Zoològic de Barcelona té establerts sengles canyets on diposita animals morts pel fet que amb la desaparició de ramats i amb la mecanització del camp ha minvat el nombre de despulles i, conseqüentment, el nombre de voltors comuns. A l'estiu, quan els ramats pugen a les muntanyes del Pirineu, els voltors comuns es dispersen en aquella direcció.
[modifica] Reproducció
Al febrer la femella pon un sol ou que cova durant una mica menys de 60 dies, i al cap de 120 dies més el poll ja pot volar.
[modifica] Costums
Viu en colònies, en nius que instal·la en cingleres solelloses i que són fàcilment identificables mercès als excrements de color blanc que taquen les parets.
Al matí, quan es formen els corrents tèrmics ascendents, salten des de les parets enmig d'un terrabastall impressionant i es van enlairant en amplis cercles fins que ja no se'ls pot distingir. És un bon planador, de vol majestuós, que ha de romandre molta estona a l'aire per tal de descobrir l'aliment. Aquesta activitat la realitza en comunitat, per poder abastar més territori; aleshores, quan un individu localitza quelcom o percep moviment sospitós de còrvids, inicia un vol de descens característic que avisa els altres. Després, davant de la despulla, mengen per torns, seguint un ordre jeràrquic. És en aquest moment que se'ls pot veure efectuant saltets a terra, on es mouen amb més dificultat que no pas volant.[1]
[modifica] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 32-33. ISBN 843150434X.
[modifica] Enllaços externs
- «Voltor comú». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Taxonomia d'aquesta espècie d'ocell. (anglès)
- El voltor comú a la web d'Avibase. (català), (anglès), (francès) i (castellà)
- El voltor comú a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Descripció i conservació d'aquest ocell. (anglès)
- BirdLife International (2004). Voltor comú. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 27 de maig del 2008.
