Mali: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 43: | Línia 43: | ||
Constituïda per vuit regions, Mali té les seves fronteres del nord en el centre del [[Sahara]], mentre que la regió meridional, on viu la major part dels seus habitants, està propera als rius del [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[pesca]]. Malgrat que alguns dels seus recursos naturals són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]], està considerat un dels països més pobres del món. |
Constituïda per vuit regions, Mali té les seves fronteres del nord en el centre del [[Sahara]], mentre que la regió meridional, on viu la major part dels seus habitants, està propera als rius del [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[pesca]]. Malgrat que alguns dels seus recursos naturals són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]], està considerat un dels països més pobres del món. |
||
L'actual territori de Mali va ser seu dels tres imperis de l'Àfrica Occidental que controlaven el comerç transaharià: l'[[Imperi de Ghana]], l'[[Imperi de Mali]] (del que Mali pren el seu nom) i l'[[Imperi |
L'actual territori de Mali va ser seu dels tres imperis de l'Àfrica Occidental que controlaven el comerç transaharià: l'[[Imperi de Ghana]], l'[[Imperi de Mali]] (del que Mali pren el seu nom) i l'[[Imperi songhai]]. A finals del [[segle XIX]] Mali va caure sota el control de [[França]], passant a formar part del Sudan francès. El [[1959]] va aconseguir la seva independència juntament amb el [[Senegal]], convertint-se així en la Federació de Mali, la qual es desintegraria un any després. Després d'un temps en el qual només existia un partit polític, un [[cop d'estat]] el [[1991]] va portar a la redacció d'una nova [[constitució]] i a l'establiment de Mali com una nació democràtica amb un sistema pluripartidista. Al voltant de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa internacional, establert en 1,25 dòlars per dia.<ref>cita web|url=http://hdr.undp.org/en/media/hdr_2009_es_indicators.pdf|títol=Annex estadístic|dataaccés=27 de juliol de 2010|obra=Índex de Desenvolupament Humà 2009|autor=UNDP|any=2009|format=PDF</ref> |
||
== Història == |
== Història == |
||
{{AP|Història de Mali}} |
{{AP|Història de Mali}} |
||
Mali té una història rica i relativament ben coneguda. Quatre imperis se succeïren: l'[[imperi de Ghana]], l'[[imperi de Mali]], l'[[imperi |
Mali té una història rica i relativament ben coneguda. Quatre imperis se succeïren: l'[[imperi de Ghana]], l'[[imperi de Mali]], l'[[imperi songhai]] i l'imperi [[peul]] de [[Macina]]. |
||
A partir de la invasió dels francesos el [[1880]], Mali va esdevenir una colònia (el |
A partir de la invasió dels francesos el [[1880]], Mali va esdevenir una colònia (el Sudan francès). |
||
El [[4 d'abril]] de [[1959]] es va crear la [[federació de Mali]] amb el [[Senegal]] (independent al juny de [[1960]]), però que fou dissolta l'any següent i la república de Mali fou proclamada per [[Modibo Keita]] el [[22 de setembre]] de [[1960]]. |
El [[4 d'abril]] de [[1959]] es va crear la [[federació de Mali]] amb el [[Senegal]] (independent al juny de [[1960]]), però que fou dissolta l'any següent i la república de Mali fou proclamada per [[Modibo Keita]] el [[22 de setembre]] de [[1960]]. |
||
El [[1968]] el govern de Modibo Keita va ser víctima d'un [[cop d'estat]] dirigit per un grup d'oficials encapçalats per [[Moussa Traoré]], que va instaurar una dictadura que es mantingué fins al [[1991]]. Fou enderrocat pel general [[Amadou Toumani Touré]], després d'un període de transició restaurà la [[democràcia]] amb l'elecció d'[[Alpha Oumar Konaré]] en [[1992]]. Aquest darrer fou reelegit el [[1997]]. El [[2002]], Amadou Toumani Touré, que abandonà l'exèrcit per presentar-se, fou elegit president de la República de Mali i el [[2007]] fou reelegit. A causa de la revolta dels [[amazig]] d'[[Azawad]],<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/521110-cop-destat-militar-a-mali.html |títol=Cop d'estat militar a Mali |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Avui |data=22/03/2012 |llengua= }}</ref> el [[22 de març]] de [[2012]] una junta militar va perpetrar un cop d'estat derrocant Toumani Touré, i els amazig van declarar la independència.<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/mon/tuaregs-proclamen-independencia-dAzawad-Mali_0_677332265.html |títol=Els rebels tuaregs proclamen la independència d'Azawad, una àmplia zona del nord de Mali |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Ara |data=06/04/2012 |llengua= }}</ref> |
El [[1968]] el govern de Modibo Keita va ser víctima d'un [[cop d'estat]] dirigit per un grup d'oficials encapçalats per [[Moussa Traoré]], que va instaurar una dictadura que es mantingué fins al [[1991]]. Fou enderrocat pel general [[Amadou Toumani Touré]], després d'un període de transició restaurà la [[democràcia]] amb l'elecció d'[[Alpha Oumar Konaré]] en [[1992]]. Aquest darrer fou reelegit el [[1997]]. El [[2002]], Amadou Toumani Touré, que abandonà l'exèrcit per presentar-se, fou elegit president de la República de Mali i el [[2007]] fou reelegit. A causa de la revolta dels [[amazig]] d'[[Azawad]],<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/521110-cop-destat-militar-a-mali.html |títol=Cop d'estat militar a Mali |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Avui |data=22/03/2012 |llengua= }}</ref> el [[22 de març]] de [[2012]] una junta militar va perpetrar un cop d'estat derrocant Toumani Touré, i els amazig van declarar la independència.<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/mon/tuaregs-proclamen-independencia-dAzawad-Mali_0_677332265.html |títol=Els rebels tuaregs proclamen la independència d'Azawad, una àmplia zona del nord de Mali |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Ara |data=06/04/2012 |llengua= }}</ref> |
||
== Economia == |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Llengües == |
== Llengües == |
||
Línia 111: | Línia 115: | ||
A més a més, altres llengües que es parlen a Malí són el [[Matya samo]], l'àrab nord-levantne (550), el [[siamou]] i el [[wolof]]. |
A més a més, altres llengües que es parlen a Malí són el [[Matya samo]], l'àrab nord-levantne (550), el [[siamou]] i el [[wolof]]. |
||
== |
== Vegeu també == |
||
* [[Azawad]] |
|||
⚫ | |||
* [[Tuaregs]] |
|||
⚫ | |||
== Referències == |
== Referències == |
||
<References/> |
<References/> |
||
== Bibliografia == |
|||
*African Development Bank (2001). African Economic Outlook. OECD Publishing. ISBN 9264197044. |
|||
*Campbell, Bonnie (2004). Regulating Mining in Africa: For Whose Benefit? Uppsala, Suècia: Nordic African Institute. ISBN 978-0761475712. |
|||
*Cavendish, Marshall (2007). World and Its Peoples: Middle East, Western Asia, and Northern Africa. Tarrytown, Nueva York: Marshall Cavendish. ISBN 978-0761475712. |
|||
*DiPiazza, Francesca Davis (2006). Mali in Pictures. Minneapolis, Minnesota: Learner Publishing Group. ISBN 978-0822565918. |
|||
*Federal Research Division (2005). Mali country profile (PDF) |
|||
*Gobierno de Malí (1992). La Constitution du Mali (PDF) |
|||
*Hudgens, Jim; Trillo, Richard; Calonnec, Nathalie (2003). The Rough Guide to West Africa. Rough Guides. ISBN 1-84353-118-6. |
|||
*Martin, Phillip L. (2006). Managing Migration: The Promise of Cooperation. Lanham, Maryland: Lexington Books. ISBN 978-0739113417. |
|||
*May, Jacques Meyer (1968). The Ecology of Malnutrition in the French Speaking Countries of West Africa and Madagascar. Nueva York: Macmillan Publishing Company. ISBN 978-0028489605. |
|||
*Milet, Eric; Manaud, Jean-Luc (2007). Mali. Editions Olizane. ISBN 2-88086-351-1. |
|||
*Mwakikagile, Godfrey (2001). Military Coups in West Africa Since The Sixties. Huntington, Nueva York: Nova Science Publishers. |
|||
*Pye-Smith, Charlie; Drisdelle, Rhéal (1997). Mali: A Prospecto of Peace? Oxfam. ISBN 0-85598-334-5. |
|||
*Velton, Ross (2004). Mali. Bradt Travel Guides. ISBN 1-84162-077-7. |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{Projectes germans |Commons= Mali|Commonscat= Mali|Viccionari= Mali|Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquitexts= |Viquiversitat= }} |
{{Projectes germans |Commons= Mali|Commonscat= Mali|Viccionari= Mali|Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquitexts= |Viquiversitat= }} |
||
* [http://www.primature.gov.ml/ Web oficial del Govern de Mali] (en francès) |
|||
* [http://www.tourisme.gov.ml/ Ministeri de Cultura i Turisme] (en francès) |
|||
* CIA [https://www.cia.gov/library/publications/world-leaders-1/world-leaders-m/mali.html Cap d'Estat i membres del gabinet] |
|||
* [http://ucblibraries.colorado.edu/govpubs/for/mali.htm Mali] a ''UCB Libraries GovPubs'' |
|||
{{Patrimoni de la Humanitat de Mali}} |
{{Patrimoni de la Humanitat de Mali}} |
||
{{OIC}} |
{{OIC}} |
Revisió del 02:08, 26 jul 2014
République du Mali | |||||
Himne | Pour l'Afrique et pour toi ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «Un peuple, un but, une foi» «One people, one goal, one faith» «Един народ, една цел, една вяра» «Ein Volk, ein Ziel, ein Glaube» «ߡߌ߬ߙߌ߲߬ߘߌ߬ ߞߋߟߋ߲߫ ߸ ߟߊ߬ߢߌߣߌ߲߫ ߞߋߟߋ߲߫ ߸ ߘߍ߲߬ߞߣߍ߬ߦߊ߬ ߞߋߟߋ߲߫» «شعب واحد، هدف واحد، إيمان واحد» «Un pueblo, una meta, una fe» «En narod, en cilj, ena vera» «Jama kelen, kuntilenna kelen, dannaya kelen» ![]() | ||||
Epònim | Imperi de Mali ![]() | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Bamako ![]() | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 20.250.833 (2020) ![]() | ||||
Gentilici | malià, maliana, malians, malianes ![]() | ||||
Idioma oficial | bàmbara Bobo (en) ![]() Bozo Llengües dogon ful hassania khassonke malinka mamara llengües senufo songhai soninke tamashek ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 1.240.192 km² ![]() | ||||
Punt més alt | Mont Hombori (1.153 m) ![]() | ||||
Punt més baix | Riu Senegal (23 m) ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 22 setembre 1960 ![]() | ||||
Dia festiu | |||||
Organització política | |||||
• President ![]() | Assimi Goita (2021–) ![]() | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional de Mali , (Escó: 147) ![]() | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 19.309.463.506 $ (2021) ![]() | ||||
Moneda | Franc CFA de l'Àfrica Occidental | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .ml ![]() | ||||
Prefix telefònic | +223 ![]() | ||||
Telèfon d'emergències | 112, 15, 17 i 18 ![]() | ||||
Codi país | ML ![]() | ||||
Lloc web | primature.gov.ml ![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Mali_carte.png/300px-Mali_carte.png)
Mali[1] és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest. El punt més elevat és el Mont Hombori (1.155 m) situat a la part central del país. És un estat sense litoral de l'Àfrica Occidental i és el setè país més extens d'Àfrica, la seva grandària és de 1.240.000 km² i la seva població és d'uns 14,5 milions d'habitants (2009). La seva capital és Bamako.
Constituïda per vuit regions, Mali té les seves fronteres del nord en el centre del Sahara, mentre que la regió meridional, on viu la major part dels seus habitants, està propera als rius del Níger i Senegal. L'estructura econòmica del país se centra en l'agricultura i la pesca. Malgrat que alguns dels seus recursos naturals són l'or, l'urani i la sal, està considerat un dels països més pobres del món.
L'actual territori de Mali va ser seu dels tres imperis de l'Àfrica Occidental que controlaven el comerç transaharià: l'Imperi de Ghana, l'Imperi de Mali (del que Mali pren el seu nom) i l'Imperi songhai. A finals del segle XIX Mali va caure sota el control de França, passant a formar part del Sudan francès. El 1959 va aconseguir la seva independència juntament amb el Senegal, convertint-se així en la Federació de Mali, la qual es desintegraria un any després. Després d'un temps en el qual només existia un partit polític, un cop d'estat el 1991 va portar a la redacció d'una nova constitució i a l'establiment de Mali com una nació democràtica amb un sistema pluripartidista. Al voltant de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa internacional, establert en 1,25 dòlars per dia.[2]
Història
Mali té una història rica i relativament ben coneguda. Quatre imperis se succeïren: l'imperi de Ghana, l'imperi de Mali, l'imperi songhai i l'imperi peul de Macina.
A partir de la invasió dels francesos el 1880, Mali va esdevenir una colònia (el Sudan francès).
El 4 d'abril de 1959 es va crear la federació de Mali amb el Senegal (independent al juny de 1960), però que fou dissolta l'any següent i la república de Mali fou proclamada per Modibo Keita el 22 de setembre de 1960.
El 1968 el govern de Modibo Keita va ser víctima d'un cop d'estat dirigit per un grup d'oficials encapçalats per Moussa Traoré, que va instaurar una dictadura que es mantingué fins al 1991. Fou enderrocat pel general Amadou Toumani Touré, després d'un període de transició restaurà la democràcia amb l'elecció d'Alpha Oumar Konaré en 1992. Aquest darrer fou reelegit el 1997. El 2002, Amadou Toumani Touré, que abandonà l'exèrcit per presentar-se, fou elegit president de la República de Mali i el 2007 fou reelegit. A causa de la revolta dels amazig d'Azawad,[3] el 22 de març de 2012 una junta militar va perpetrar un cop d'estat derrocant Toumani Touré, i els amazig van declarar la independència.[4]
Economia
Mali és un dels països més pobres del món, amb 65% del seu territori cobert per desert o semidesert, a més d'una pèssima distribució de la riquesa. L'activitat econòmica es concentra a la vall del riu Níger
Llengües
Les llengües nacionals o oficials són el francès, el bamanankan, el bomu, el tieyaxo, el bozo, el toro so dogon, el maasina fulfulde, l'àrab hasanya, el mamara senoufo, el kita maninkakan, el soninke, el koyraboro senni songhay, el tamasheq i el xaasongaxango. El SIL Internacional ha llistat un total de 50 llengües a Mali, totes vives:[5]
- Àrab hasaniya:106.100 a Mali, a Nioro i Nara.
- Bamako, llengua de signes.
- Bamanankan: 2.700.000 parlants a Mali. També es parla a Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea, Mauritània i Senegal.
- Bankagooma: 5.085 parlants al nord de Sikasso, al dsitricte de Danderesso.
- Bobo madaré septentrional: 18.400 parlants a Mali.
- Bomu: 102.000 parlants al Mali. Entre San i Sofara, a la zona del riu Bani. també es parla a Burkina Faso.
- Bozo, hainyaxo: 117.696 paralnts, a la zona del riu Níger, entra Miérou i Tamani.
- Bozo, jenaama: 100.000 parlants entre els rius Diaka i Níger i a la zona del llac Debo. També es parla a Nigèria i Costa d'Ivori.
- Bozo, tièma cièwè: 2500 parlants, al districte de Guidio, a la zona en la qual el riu Nígger abandona el llac Debo.
- Bozo, tiéyaxo: 117.696 parlants als rius Níger (entre Koa i Miérou) i Diaka (entre Diafarabié i Sendédaga.
- Dogon, bangeri me: 1200 parlants, en set poblats a l'extrem nord-est de les serralades de Malí.
- Dogon, bondum dom: 24.700 parlants, al llarg de la frontera nord de la serralada.
- Dogon, dogul dom: 15.700 parlants a 14 poblats a uns 20 km al nord-est de Bandiagara.
- Dogon, donno so: 45.300 paralnts, a la zona de Kamba i Bandiagara.
- Dogon, jamsay: 130.000 parlatns a Mali. També es parla a Burkina Faso.
- Dogon, kolum so: 24.000 parlants a la zona entre Sevare i Bandiagara, a la zona administrativa de Pinia.
- Dogon, tene kan: 127.000 parlants, a prop de Koro.
- Dogon, tomo kan: 132.800 parlants al sud-oest de Bankass. També es parla a Burkina Faso.
- Dogon, toro so: 50.000 parlants al Mali.
- Dogon, toro tegu: 2.900 parlants a uns 80 km a l'est de Douentza.
- Duungooma: 70.000 parlants a les prefectrues de Kadiolo i Sikasso.
- Francès: 9000 persones el tenen com a llengua materna al Mali.
- Fulfulde, maasina: 911.200 parlants a la zona central de Mali. També es parla a Costa d'Ivori i Ghana.
- Jahanka: 500 parlants a prop de la frontera de Mali amb Guinea, als poblats de Kotema i Niebore.
- Jalunga: 9000 parlants a l'extrem sud-oest, a prop de la frontera amb Guinea, a la regió de Faleya, al riu Baafing.
- Jowulu: 10.000 parlants al mali, a la tercera Regió, a la prefectura de Kadiolo. També es parla a Burkina Faso.
- Jula: 50.000 parlants al Mali.
- Kagoro: 15.000 parlants a les regions de Kaarta-Bine i de Gumbu.
- Koromfé: 100 parlants al Mali, a prop de la frontera amb Burkina Faso.
- Maninkakan, kita: 600.000 parlants, entre Kita i Tambaoura.
- Maninkakan occidental: 100.000 parlants a l'oest de Tambaoura, a prop de la frontera amb Guinea.
- Marka: 25.000 parlants alrededor dels pobles de Koula, Diarani, Yelené i Kuna.
- Mòoré: 17.000 parlants al Mali, a la zona Dogon, a prop de la frontera amb Burkina Faso.
- Pana: 2800 parlants al sud de Bandiagara, a l'est del riu Sourou, a prop de la frontera amb Burkina Faso.
- Pulaar: 175.000 parlants al Mali, sobretot al nord-oest de Mali, al voltant de Nioro i Kayes.
- Pular: 50.000 parlants a l'oest de Mali, als districtes administratius de Faléa i Faraba.
- Sàmòmá.
- Senoufo, mamara: 737.802 parlants al Mali.
- Senoufo, sìcìté: es parla a prop de la frontera amb Burkina Faso, a l'est de Sikasso.
- Senoufo, supyire: 364.000 parlants a Sikasso.
- Senoufo, syenara: 136.500 parlants a la zona de Kadiolo.
- Songhay, humburi senni: 15.000 parlants, a la zona de Hombori, entre Gao i Mopti.
- Songhay, koyra chiini: 200.000 parlants al riu Níger, entre Djenné i l'est de Timbuktú.
- Songhay, koyraboro senni: 400.000 parlatns al sud-est, al llarg del riu Níger, entre Gourma Rharous i la frontera amb Níger.
- Soninke: 700.000 parlants al Mali. També es parla a Níger, Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea, Guinea-Bissau, Mauritània i Senegal.
- Tadaksahak: 30.000 parlants a la setena regió de Mali. També es parla a Algèria.
- Tamajaq: 190.000 parlants a l'est de Mali, a les regions de Menaka i Gao.
- Tamasheq: 250.000 parlants al centre de Mali, a la zona de Timbuktu i al nord-est de l'estat. També es parla a Algèria i a Burkina Faso.
- Xaasongaxango: 120.000 parlants al Mali. Les principals ciutats on es parla aquest idioma són Bafoulabé i Kayes. També es parla a Gàmbia i al Senegal.
- Zarmaci: Es parla a la frontera amb Níger.
A més a més, altres llengües que es parlen a Malí són el Matya samo, l'àrab nord-levantne (550), el siamou i el wolof.
Vegeu també
Referències
- ↑ segons http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf
- ↑ cita web|url=http://hdr.undp.org/en/media/hdr_2009_es_indicators.pdf%7Ctítol=Annex estadístic|dataaccés=27 de juliol de 2010|obra=Índex de Desenvolupament Humà 2009|autor=UNDP|any=2009|format=PDF
- ↑ «Cop d'estat militar a Mali». Avui, 22-03-2012. [Consulta: 6 abril 2012].
- ↑ «Els rebels tuaregs proclamen la independència d'Azawad, una àmplia zona del nord de Mali». Ara, 06-04-2012. [Consulta: 6 abril 2012].
- ↑ Llengües de Mali llistades pel SIL International
Bibliografia
- African Development Bank (2001). African Economic Outlook. OECD Publishing. ISBN 9264197044.
- Campbell, Bonnie (2004). Regulating Mining in Africa: For Whose Benefit? Uppsala, Suècia: Nordic African Institute. ISBN 978-0761475712.
- Cavendish, Marshall (2007). World and Its Peoples: Middle East, Western Asia, and Northern Africa. Tarrytown, Nueva York: Marshall Cavendish. ISBN 978-0761475712.
- DiPiazza, Francesca Davis (2006). Mali in Pictures. Minneapolis, Minnesota: Learner Publishing Group. ISBN 978-0822565918.
- Federal Research Division (2005). Mali country profile (PDF)
- Gobierno de Malí (1992). La Constitution du Mali (PDF)
- Hudgens, Jim; Trillo, Richard; Calonnec, Nathalie (2003). The Rough Guide to West Africa. Rough Guides. ISBN 1-84353-118-6.
- Martin, Phillip L. (2006). Managing Migration: The Promise of Cooperation. Lanham, Maryland: Lexington Books. ISBN 978-0739113417.
- May, Jacques Meyer (1968). The Ecology of Malnutrition in the French Speaking Countries of West Africa and Madagascar. Nueva York: Macmillan Publishing Company. ISBN 978-0028489605.
- Milet, Eric; Manaud, Jean-Luc (2007). Mali. Editions Olizane. ISBN 2-88086-351-1.
- Mwakikagile, Godfrey (2001). Military Coups in West Africa Since The Sixties. Huntington, Nueva York: Nova Science Publishers.
- Pye-Smith, Charlie; Drisdelle, Rhéal (1997). Mali: A Prospecto of Peace? Oxfam. ISBN 0-85598-334-5.
- Velton, Ross (2004). Mali. Bradt Travel Guides. ISBN 1-84162-077-7.
Enllaços externs
- Web oficial del Govern de Mali (en francès)
- Ministeri de Cultura i Turisme (en francès)
- CIA Cap d'Estat i membres del gabinet
- Mali a UCB Libraries GovPubs