Comunitat autònoma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.[1] Aquest nivell d'autonomia correspon a l'administració del territori de nivell regional.[2] D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol.[3] Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. Gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.[4]

A partir de la promulgació de la Constitució, el 1978, va començar un procés de devolució de poders, com a dret i no pas com a obligació per a les nacionalitats i regions,[5] per mitjà del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formació de disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.[6]

Des del 2003 i per a fins estadístics, basats en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor a la Unió Europea. Les disset comunitats autònomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.

De la formació de les comunitats autònomes[modifica]

La constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat.[7] Podien accedir a l'autonomia:[8]

  • Dues o més províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes;
  • els territoris insulars; i
  • una província d'entitat regional històrica.

Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret a:[9]

  • autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma per motius d'interès nacional encara que el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions anteriors; i
  • autoritzar o acordar un estatut d'autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial.

Basant-se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes:

De l'organització interna de les comunitats autònomes[modifica]

Les comunitats autònomes tenen com a norma institucional bàsica un estatut d'autonomia.[12] Els estatuts d'autonomia fan constar la denominació de la comunitat segons la seva identitat històrica; la delimitació del territori, la denominació, l'organització i la seu de les institucions de govern; i les competències que assumeixen dins el marc establert per la constitució.[13]

L'organització institucional autonòmica estipulada en els estatuts d'autonomia es basa en una divisió de poders integrada per:[3][14]

  • una assemblea legislativa autonòmica, els integrants de la qual són elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri la representació de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea té la facultat legislativa;
  • un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapçalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinària de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern són responsables políticament davant l'Assemblea;
  • un Tribunal Superior de Justícia, sens prejudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat, que culmina l'organització judicial dins l'àmbit territorial de la comunitat autònoma.

Ja que la devolució d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimètrica, no totes les comunitats autònomes gaudeixen de les mateixes competències autonòmiques. Una de les diferències principals és la competència fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferències entre llurs membres:

  • les comunitats forals (Euskadi i Navarra), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i
  • les comunitats de règim comú (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, però poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, així com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.

Competències[modifica]

Les competències estan distribuïdes entre les comunitats autònomes i l'Estat central segons els articles 148 i 149 de la Constitució. Les competències són exclusives de l'Estat, exclusives de la comunitat autònoma o compartides.[3] L'Estat central, a més, pot cedir competències amb les lleis marc i les lleis de transferència o delegació[15] i llevar-ne amb les lleis d'harmonització.[16]

Les competències que posseeixen les comunitats autònomes són d'algun dels dos tipus: la competència de crear els seus propis òrgans i institucions i la competència de poder gestionar assumptes relatius a elles. La manera d'atribuïr de manera definitiva les competències del segon tipus és la que genera més conflictes.

El poder judicial queda absolutament exclòs en el repartiment de les competències a altra organització que no siga l'Estat central.[17]

Per a resoldre els freqüents conflictes de competències[18] hi ha establerts dos mecanismes judicials: mitjançant la jurisdicció contenciosa-administrativa per al control dels òrgans administratius i mitjançant el Tribunal Constitucional per als conflictes de competència.[19]

Llista de comunitats autònomes[modifica]

Bandera Nom Capital Províncies Capital provincial Localització
Bandera d'Andalusia Andalusia

— [an. Andaluçía][20]

Sevilla — [an. Çebiya] Almeria Almeria — [an. Armería] Almeria — [an. Armería] Andalusia
Cadis Cadis — [an. Cádî] Cadis — [an. Cádî]
Còrdova Còrdova — [an. Córdoba] Còrdova — [an. Córdoba]
Granada Granada — [an. Graná] Granada — [an. Graná]
Huelva Huelva — [an. Guerba] Huelva — [an. Guerba]
Jaén Jaén — [an. Haén] Jaén — [an. Haén]
Màlaga Màlaga — [an. Málaga] Màlaga — [an. Málaga]
Sevilla Sevilla — [an. Çebiya] Sevilla — [an. Çebiya]
Aragó Aragó Saragossa — [ar. Zaragoza] Osca Osca — [ar. Uesca] Osca — [ar. Uesca] Aragó
Terol Terol — [ar. Tergüel] Terol — [ar. Tergüel]
Saragossa Saragossa — [ar. Zaragoza] Saragossa — [ar. Zaragoza]
Astúries Principat d'Astúries — [as. Asturies] Oviedo — [as. Uviéu] Astúries Astúries — [as. Asturies] Oviedo — [as. Uviéu] Astúries
Illes Balears Illes Balears
Palma Illes Balears Illes Balears Palma Illes Balears
País Basc País Basc — [eu. Euskadi] Vitòria — [eu. Gasteiz] Àlaba Àlaba — [eu. Araba] Vitòria — [eu. Gasteiz] País Basc
Guipúscoa Guipúscoa — [eu. Gipuzkoa] Sant Sebastià — [eu. Donostia]
Biscaia Biscaia — [eu. Bizkaia] Bilbao — [eu. Bilbao / Bilbo]
Illes Canàries Canàries

— [es. Canarias]

Santa Cruz de Tenerife i
Las Palmas de Gran Canaria (compartida)
Província de Las Palmas Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria Canàries
Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife
Cantàbria Cantàbria

— [es. Cantabria]

Santander Cantàbria Cantàbria — [es. Cantabria] Santander Cantàbria
Castella-la Manxa Castella - la Manxa

— [es. Castilla - La Mancha]

Toledo Província d'Albacete Albacete Albacete Castella - la Manxa
Ciudad Real Ciudad Real Ciudad Real
Província de Conca Conca — [es. Cuenca] Conca — [es. Cuenca]
Província de Guadalajara Guadalajara Guadalajara
Toledo Toledo Toledo
Castella i Lleó Castella i Lleó

— [es. Castilla y León]

Valladolid Àvila Àvila — [es. Ávila] Àvila — [es. Ávila] Castella i Lleó
Burgos Burgos Burgos
Lleó Lleó — [es. León] Lleó — [es. León]
Província de Palència Palència — [es. Palencia] Palència — [es. Palencia]
Província de Salamanca Salamanca Salamanca
Província de Segòvia Segòvia — [es. Segovia] Segòvia — [es. Segovia]
Província de Sòria Sòria — [es. Soria] Sòria — [es. Soria]
Valladolid Valladolid Valladolid
Zamora Zamora Zamora
Catalunya Catalunya Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Catalunya
Girona Girona Girona
Lleida Lleida Lleida
Tarragona Tarragona Tarragona
Extremadura Extremadura Mèrida — [es. Mérida] Badajoz Badajoz Badajoz Extremadura
Càceres Càceres — [es. Cáceres] Càceres — [es. Cáceres]
Galícia Galícia — [gal. Galiza o Galicia] Santiago de Compostel·la

— [gal. Santiago de Compostela]

La Corunya — [gal. A Coruña] La Corunya — [gal. A Coruña] Galícia
Lugo Lugo Lugo
Ourense Ourense Ourense
Pontevedra Pontevedra Pontevedra
Comunitat Autònoma de Madrid Comunitat de Madrid

— [es. Comunidad de Madrid]

Madrid Comunitat Autònoma de Madrid Madrid Madrid Comunitat de Madrid
Múrcia Regió de Múrcia

— [es. Región de Murcia]

Múrcia (executiva) i Cartagena (legislativa) Múrcia Múrcia — [es. Murcia] Múrcia — [es. Murcia] Múrcia
Navarra Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña] Navarra Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña] Navarra
Rioja La Rioja Logronyo — [es. Logroño] Rioja La Rioja Logronyo — [es. Logroño] La Rioja
País Valencià Comunitat Valenciana València Província d'Alacant Alacant Alacant País Valencià
Castelló Castelló Castelló de la Plana
València València València
Bandera Ciutats autònomes Localització
Ceuta Ceuta Ceuta
Melilla Melilla Melilla

Referències[modifica]

  1. Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 425.
  2. Paniagua Soto i Alvarado Pérez, 1997, p. 18.
  3. 3,0 3,1 3,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 43. ISBN 84-930048-0-4. 
  4. Pérez de Lama, 1998, p. 695.
  5. Aragón Reyes, 2006, p. 81.
  6. Paniagua Soto i Alvarado Pérez, 1997, p. 29-30.
  7. Article 2, Preàmbul Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  8. Article 143, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  9. Article 144, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  10. "Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine.." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  11. "Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid Arxivat 2009-12-11 a Wayback Machine.." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  12. Article 147, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  13. Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 428.
  14. Article 152, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  15. Viciano, 2005, p. 186.
  16. Viciano, 2005, p. 187-188.
  17. Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 216.
  18. Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 218.
  19. Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 219.
  20. «Propuesta Ortográfica del Andaluz» (en castellà). EPA. [Consulta: 5 maig 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Aragón Reyes, Manuel «La construcción del Estado autonómico». Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, 54-55, 2006, pàg. 75-95. ISSN: 1133-7087.
  • Castelao Rodríguez, Julio; Villar Ezcurra, Marta; González, Arturo. Régimen local y autonómico. Madrid: Universitas, 1996. ISBN 84-7991-057-7. 
  • Paniagua Soto, Juan Luis; Alvarado Pérez, Emilio. Introducción al estudio de las Comunidades Autónomas. Madrid: Universitas, 1997. ISBN 84-7991-065-8. 
  • Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7. 
  • Viciano, Roberto. Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico. València: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN 84-8456-252-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat autònoma