Vés al contingut

Conseller Primer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticConseller Primer
TractamentHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Nomenat perpresident de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Creació29 desembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Llistallista de Consellers Primers Modifica el valor a Wikidata

El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament. És considerat l'anàleg propi català del càrrec que desenvolupa el primer ministre en altres països europeus i el seu estatus es descriu a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 com una figura que pot, opcionalment, existir al govern; i es regula per llei del Parlament de Catalunya.[1] El càrrec de Conseller Primer té el tractament d'Honorable Senyor o Honorable Senyora.[2]

El conseller primer del Govern té despatx propi al Palau de la Generalitat de Catalunya a la part edificada el segle xvi per Pere Blai, coneguda com el Cos renaixentista.

Història

[modifica]

Amb la restitució de la Generalitat republicana es va anar definint aquesta figura de cap de govern tot i que amb diferents terminologies:

L'any 2001 el sisè govern de Jordi Pujol restituí aquesta figura amb el nom de Conseller en Cap i l'ocupà Artur Mas, qui, a les següents eleccions, seria el seu successor encapçalant la llista de CiU. La restitució del càrrec va ser interpretada per molts sectors de l'oposició i la societat com una maniobra propagandística del partit governant (CiU) per a enaltir la figura d'Artur Mas[cal citació] i presentar-lo com a successor polític de Pujol, ja que a les següents eleccions es presentaria com a cap de llista de CiU. A la següent legislatura, el govern de Pasqual Maragall va mantenir aquesta figura, que varen ocupar Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Bargalló i Valls; si bé el nom va ser substituït el 17 de març de 2005 pel de Conseller Primer, en considerar que el nom Conseller en Cap designava històricament un càrrec de l'Ajuntament de Barcelona i no de la Generalitat de Catalunya. Després de les eleccions del 2006, el govern de José Montilla no va designar cap Conseller Primer i les seves competències foren assumides pel mateix president i el conseller de la Vicepresidència, Josep Lluís Carod-Rovira.

[modifica]

Aquest càrrec va ser regulat per la llei 1/2005 de 31 de març propulsada pel president Pasqual Maragall,[3] càrrec que només ocupa Josep Bargalló.[4] La llei 1/2005 fou derogada pel govern del president Montilla amb l'aprovació de la llei 13/2008 que diferenciava entre la figura de conseller primer i la de vicepresident.[2] Concretament, la principal diferència és que el president, al nomenar el govern, pot nomenar un conseller primer o un vicepresident, però no tots dos. L'altra principal diferència és que, mentre el conseller primer és un membre del govern sense cartera assignada, el vicepresident és, a més de membre del govern, titular d'un departament.

Segons l'article 14 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, les seves principals funcions són:[2]

  • Desplegar les directrius generals de l'acció de govern.
  • Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern.
  • Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern.
  • Suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat.
  • Rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin incorporats a l'ordre del dia del Consell Tècnic.
  • Complir les funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis.

Llista de Consellers Primers

[modifica]
# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Cap del Consell Executiu (1932-33)
- 1932/1933 Joan Lluhí i Vallescà 19 de desembre de 1932 24 de gener de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
Conseller Delegat (1933)
- 1932/1933 Carles Pi i Sunyer 24 de gener de 1933 4 d'octubre de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
Conseller Primer (1933-37)
- 1932/1933 Miquel Santaló i Parvorell 4 d'octubre de 1933 3 de gener de 1934 Esquerra Republicana de Catalunya
- 1933/1939 Joan Casanovas i Maristany 31 de juliol de 1936 26 de setembre de 1936
- Josep Tarradellas i Joan 26 de setembre de 1936 5 de maig de 1937
Conseller en Cap (2001-05)
1 VI Artur Mas i Gavarró 17 de gener de 2001 20 de desembre de 2003 Convergència Democràtica de Catalunya
2 VII Josep-Lluís Carod-Rovira 20 de desembre de 2003 27 de gener de 2004 Esquerra Republicana de Catalunya
3 Josep Bargalló Josep Bargalló i Valls 20 de febrer de 2004 25 d'abril de 2005
Conseller Primer (2005-06)
1 VII Josep Bargalló i Valls 25 d'abril de 2005 11 de maig de 2006[a] Esquerra Republicana de Catalunya

Notes

[modifica]
  1. Després de la destitució dels consellers d'ERC,[5] les competències del Conseller Primer foren assumides pel President de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira.

Referències

[modifica]
  1. «Títol II. De les institucions (articles 55-94)». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-05-27. [Consulta: 29 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «LLEI 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern». Portal Jurídic de Catalunya. [Consulta: 20 maig 2018].
  3. «LLEI 1/2005, de 31 de març, del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 31-03-2005. [Consulta: 3 juliol 2018].
  4. «Decret 73/2005, de 25 d'abril, pel qual es nomena el senyor Josep Bargalló Valls conseller primer del Govern de la Generalitat». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 25-04-2005. [Consulta: 3 juliol 2018].
  5. «Maragall cessa els consellers d'ERC i anuncia la convocatòria d'eleccions abans de finals d'any». 324, 11-05-2006. [Consulta: 29 maig 2018].