Cérvol comú
Cervus elaphus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 33,5 setmanes |
| Font de | oli de banya de cérvol i carn de cérvol |
| Longevitat màxima | 31,5 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 55997072 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Cervidae |
| Tribu | Cervini |
| Gènere | Cervus |
| Espècie | Cervus elaphus Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| Distribució | |
_reconstructed_and_recent.png) | |
.svg){kind=icon}
El cérvol[1] o cérvol comú[2] (Cervus elaphus) és una espècie de cérvol àmpliament distribuïda per l'hemisferi nord. S'han documentat unes 27 subespècies diferents amb una distribució que s'estén des del Magrib, la península Ibèrica i Gran Bretanya, fins a gran part de Nord-amèrica. Entre si es diferencien per la grandària, longitud i color del pèl i la forma de les banyes. Les sis subespècies de uapitís nord-americans, anteriorment classificats a l'espècie pròpia Cervus canadensis, es classifiquen actualment com a subespècies de Cervus elaphus. Els cérvols arriben a la pubertat a l'any de néixer.
Descripció
[modifica]Els mascles tenen unes grans banyes ramificades: a partir d'un eix principal de secció cilíndrica surten diverses branques, el nombre de les quals no està pas sempre relacionat amb l'edat de l'animal. Les banyes les renoven cada any; cap al març o l'abril cauen i de seguida comencen a créixer les noves, que al juny o al juliol ja han assolit el màxim desenvolupament.
El pelatge és bru rogenc i a l'hivern adopta tonalitats més grisoses. A la gropa hi té una taca de color castany que s'estén dorsalment per sobre la cua. Els cervatells menors de sis mesos presenten taques clares disperses.
Dimensions corporals: cap + cos (160-260 cm), cua (10-15 cm) i alçada a la creu (100-150 cm).
Pes: les femelles fan entre 60-80 kg, mentre que els mascles poden pesar entre 75 i 140 kg.
Hàbitat
[modifica]Boscos, tant caducifolis com perennifolis, sempre, però, que siguin més o menys oberts o amb clarianes on hi hagi herba, aliment que prefereix a les branquetes d'arbres i arbustos.
El cérvol a Catalunya
[modifica]
A Catalunya el cérvol s'extingí a finals del segle xix, fins a ser reintroduït a partir dels anys 50 a càrrec de caçadors i de la Generalitat més posteriorment. El cérvol que trobem actualment per Catalunya és l'ibèric (C. e. hispanicus), excepte a la Vall d'Aran, on hi ha el cérvol europeu (C. e. elaphus), una mica més gros. On n'hi ha en més abundància és a la Vall d'Aran, la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el nord del Berguedà, i a les comarques pirinenques en general, entre altres.
Costums
[modifica]Alterna períodes d'activitat amb períodes de descans durant les vint-i-quatre hores del dia. Els períodes d'activitat més llarg són els de la matinada i el vespre. Això, juntament amb el fet que sovint es mostra força confiat, el fan relativament fàcil d'observar.
Hi ha ramats de femelles amb les seves cries i ramats de mascles. Només durant l'època de zel es formen ramats mixtos, però aviat es desintegren. Els mascles més vells són solitaris.
Rastre
[modifica]Com el senglar, de tant en tant pren banys de fang i posteriorment es refrega contra un arbre.
A la tardor, els mascles en zel emeten uns característics bramuls, greus i profunds, que es poden sentir des d'uns quants quilòmetres de distància.
Espècies semblants
[modifica]La daina i el cabirol són més petits i els mascles respectius no tenen les banyes ramificades en forma de canelobre. Per a distingir les femelles de les tres espècies de cèrvids, cal fixar-se en el dibuix de la taca anal.
Bibliografia
[modifica]- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 176-177.
