Eleccions generals espanyoles de 1903

Francisco Silvela (maig-desembre 1903)

Fitxer:Antonio Maura.jpg

Antoni Maura (desembre 1903-gener 1905)

Raimundo Fernández Villaverde (gener-setembre 1905)

Eleccions generals espanyoles de 1903 foren convocades el 30 d'abril de 1903 sota sufragi universal masculí, després de la creació del nou Partit Liberal Conservador de la unió dels conservadors de Francisco Silvela i dels liberals dissidents dirigits per Antoni Maura. En total foren escollits 403 diputats, i vencè per majoria absoluta el renovat Partit Conservador, dirigit per Francisco Silvela. Els republicans s'apleguen en una nova candidatura, Unió Republicana, que aconsegueix 30 diputats.

Fou escollit president del Congrés el conservador Raimundo Fernández Villaverde, substituït el 23 d'octubre pel reformista Francisco Romero Robledo. El president del Senat fou Marcelo de Azcárraga sustituït el gener de 1905 per Luis Pidal y Mon.

El cap de govern fou Francisco Silvela, però aviat xocà amb les ambicions d'Antoni Maura, qui fou cap de govern el desembre de 1903. El desembre de 1904 fou obligat a dimitir i el substití Marcelo de Azcárrega i el gener de 1905 Raimundo Fernández Villaverde, fins que es tornaren a convocar noves eleccions.

Composició de la Cambra

← Eleccions generals espanyoles, 30 d'abril de 1903 →
Partit	Escons	Líder
Partit Liberal Conservador	219	Francisco Silvela
Partit Liberal	104	Eugenio Montero Ríos
Unió Republicana	30	Nicolás Salmerón
Partit Democràtic Monàrquic	9	José Canalejas
Partit Liberal Reformista	7	Francisco Romero Robledo
Comunió Tradicionalista	7	Matías Barrio Mier
Partit Republicà Democràtic Federal	7	Josep Maria Vallès i Ribot
Conservadors Tetuanistes	6	Carlos O'Donnell y Álvarez de Abreu
Lliga Regionalista	5	Bartomeu Robert i Yarzábal
Partit Integrista	1	Ramón Nocedal y Romea
Catòlics independents	5	Joaquín Picavea
Independents	3

Resultats per circumscripcions

Catalunya

• Barcelona
  • Jaume Anglès Pruñosa (Unió Republicana)
  • Pau Barbé i Huguet (Partit Republicà Democràtic Federal)
  • Lluís Domènech i Montaner (Lliga Regionalista)
  • Robert Ferratges i Domínguez (Conservador)
  • Ramon de Godó i Lallana (Liberal)
  • Ferran Huelín i Serra (Conservador)
  • Emili Junoy i Gelabert (Unió Republicana)
  • Alejandro Lerroux García (Unió Republicana)
  • Josep Lletget i Sardà (Unió Republicana)
  • Francesc Pi i Arsuaga (Partit Republicà Democràtic Federal)
  • Alexandre Pons i Serra (Conservador)
  • Trinidad Rius i Torres
  • Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
  • Antonio Rosal Sala (independent)
  • Joaquim Sagnier i Villavecchia (Conservador)
  • Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara
  • Leonci Soler i March (Lliga Regionalista)
  • Nicolás Salmerón y Alonso (Unió Republicana)
  • Antoni Sala i Caba
  • Josep Maria Vallès i Ribot (Partit Republicà Democràtic Federal)
  • Josep Zulueta i Gomis (Partit Republicà Democràtic Federal)
• Girona
  • Francesc Albó i Martí (Lliga Regionalista)
  • Joan Maria Bofill i Roig (Partit Republicà Democràtic Federal])
  • Luis Canalejas Méndez (Liberal)
  • Ferran Puig i Mauri, marquès de Santa Ana
  • Robert Robert i Surís (Conservador)
  • Gustavo Ruiz de Grijalba y López Falcón (Conservador
  • Bonaventura Sabater i Burcet (Lliga Regionalista)
• Lleida
  • Josep Balcells i Cortada (Liberal)
  • Ricardo Guillerna y de las Heras (Conservador)
  • Marià Clua i Anglès (Conservador)
  • Gregorio Jové Piñán (Liberal)
  • Manuel Pereña i Puente (Partit Republicà Democràtic Federal])
  • Emili Riu i Periquet (Liberal)
  • Isidre Valls i Pallerola (Conservador)
  • Manuel Vivanco Menchaca (Conservador)
• Tarragona
  • Jaume Alegret i Vidal (Conservador)
  • Primitivo Ayuso Colina (Conservador)
  • Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
  • Enric Bosch i Herreros
  • Vicente López Puigcerver (Conservador)
  • Ramon Mayner i Socias (Republicà)
  • Julià Nougués i Subirà (Partit Republicà Democràtic Federal)
  • Ramon de Morenes i Garcia Alesson, marquès de Grigny

Illes Balears

• Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
• Antoni Maura i Montaner (Conservador)
• Rafael Prieto i Caules (Unió Republicana)
• Alexandre Rosselló i Pastors (Liberal)
• Luis de San Simón y Ortega (Conservador)
• Lluís Tur i Palau (Conservador)
• Ferran Truyols Despuig, marquès de la Torre (Conservador)

País Valencià

• Alacant
  • Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
  • Francisco Ballesteros Villanueva (Liberal)
  • Rafael Beltrán Ausó (Liberal)
  • José Canalejas i Méndez (Liberal)
  • José Jorro Miranda (Conservador)
  • Juan Poveda García (Conservador)
  • Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal)
  • Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
  • Alfonso de Sandoval y Bassecourt, baró de Petres (Conservador)
  • Álvaro Valero de Palma (Liberal)
  • Baldomero Vega de Seoane y Andrea Pérez (Liberal)
• Castelló
  • Fernando Gasset Lacasaña (Partit Republicà Radical)
  • Pedro de Govantes y Azcárraga, comte d'Albay (Conservador)
  • Pascual Doménech Tomás (Conservador)
  • Bernardino de Melgar Abreu (Conservador)
  • Juan Navarro Reverter y Gomis (Liberal)
  • Carlos O'Donnell Vargas (Conservador)
  • Felipe Pérez del Toro (Conservador)
  • Tomás Trénor Palavicino (Conservador)
• València
  • Vicent Blasco Ibáñez (Unió Republicana)
  • Vicente Calabuig Carrá (Conservador)
  • Ignacio Despujol y Rigalt, comte de Casp (Conservador)
  • Federico Dupuy de Lome y Paulín (Conservador)
  • Luis Fernández Navarro
  • Adolfo Gil y Morte (Unió Republicana)
  • Marcial González de la Fuente (Liberal)
  • Pascual Guzmán Pajarón (Conservador)
  • Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador)
  • Emilio Menéndez Pallarés (Unió Republicana)
  • Ramón Puchol y Ferrer (Conservador)
  • Jacob Sales Reig (Liberal)
  • Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (Unió Republicana)
  • Carlos Testor Pascual (Liberal)
  • Elías Tormo Monzó (Conservador)

Enllaços externs

• Resultats de les eleccions
• Diputats elegits el 1903