Cloaca Maxima

La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma. Va ser construïda al final del segle VI aC al temps dels últims reis de Roma, Tarquini Prisc o Tarquini el Superb, segons l'experiència acumulada de l'enginyeria dels etruscs. Va ser una de les obres principals en la urbanització de Roma. Segons Titus Livi estava excavada al subsòl de la ciutat, però sembla que en el seu origen era un canal a cel obert que recollia les aigües que, pel seu curs natural, baixaven dels turons, drenaven el pla del Fòrum Romà i el Velabrum i acabaven al riu Tíber. Posteriorment aquest canal s'hauria cobert. Les restes actuals d'aquesta claveguera presenten una alçada de fins a 3 metres (10 peus romans), amb el paviment 12 metres per sota del carrer actual (la Via Cavour), és a dir uns 6 metres per sota del nivell antic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloaca Maxima