Fèlix Torres i Amat de Palou: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 79: | Línia 79: | ||
Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou, germà d'[[Ignasi Torres i Amat de Palou]] als dotze anys es va traslladar al [[Col·legi de San Ildefonso]] d'[[Alcalá de Henares]] amb el seu germà Joan, que allí era col·legial i capellà major. Va estudiar [[hebreu]], [[llengua grega|grec]] i [[llengua àrab|àrab]], i després [[llengua francesa|francès]] i [[llengua italiana|italià]]. Va passar després a [[Tarragona]], on es trobava el seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont]], i allí va estudiar [[filosofia]] i [[teologia]], que va completar a ''San Isidro'' de Madrid; es va doctorar a [[universitat de Cervera|Cervera]] en [[1794]]. |
Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou, germà d'[[Ignasi Torres i Amat de Palou]] als dotze anys es va traslladar al [[Col·legi de San Ildefonso]] d'[[Alcalá de Henares]] amb el seu germà Joan, que allí era col·legial i capellà major. Va estudiar [[hebreu]], [[llengua grega|grec]] i [[llengua àrab|àrab]], i després [[llengua francesa|francès]] i [[llengua italiana|italià]]. Va passar després a [[Tarragona]], on es trobava el seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont]], i allí va estudiar [[filosofia]] i [[teologia]], que va completar a ''San Isidro'' de Madrid; es va doctorar a [[universitat de Cervera|Cervera]] en [[1794]]. |
||
Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemàtiques, teologia i sagrades escriptures. [[Canonge]] de la [[Col·legiata de San Ildefonso]] el [[5 de maig]] de [[1806]], en [[1807]] [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII]] li encomanaren el projecte de traduir la [[Bíblia]] a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que en [[1817]] és nomenat canonge sagristà i vicari general de Barcelona. El [[1816]] ingressà a l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], on participà en la |
Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemàtiques, teologia i sagrades escriptures. [[Canonge]] de la [[Col·legiata de San Ildefonso]] el [[5 de maig]] de [[1806]], en [[1807]] [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII]] li encomanaren el projecte de traduir la [[Bíblia]] a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que en [[1817]] és nomenat canonge sagristà i vicari general de Barcelona. El [[1816]] ingressà a l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], on participà en la Biblioteca d'Escriptors Catalans, raó per la qual se'l considera entre els precursors de la [[Renaixença catalana|Renaixença]]. |
||
Durant el [[Trienni Liberal]] fou membre de la [[junta de govern]] de [[Barcelona]] en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat. També en aquest mateix any va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). [[Roma]] s'oposà al seu nomenament de [[bisbe de Barcelona]]. En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], la qual cosa va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres i Amat en acudir a la seva defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat [[bisbat d'Astorga|bisbe d'Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps [[prelat]] domèstic. |
Durant el [[Trienni Liberal]] fou membre de la [[junta de govern]] de [[Barcelona]] en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat. També en aquest mateix any va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). [[Roma]] s'oposà al seu nomenament de [[bisbe de Barcelona]]. En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], la qual cosa va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres i Amat en acudir a la seva defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat [[bisbat d'Astorga|bisbe d'Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps [[prelat]] domèstic. |
||
| Línia 85: | Línia 85: | ||
La ''[[Bible Society]]'' de Londres li encarregà la traducció al [[català]] de la [[Bíblia]], però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.<ref>{{ref-llibre|cognom= Pladevall |nom= Antoni |títol= Història de l'Església a Catalunya| editorial= Claret |lloc= Barcelona |data= 2007|isbn= 84-9846-002-5 }}</ref> |
La ''[[Bible Society]]'' de Londres li encarregà la traducció al [[català]] de la [[Bíblia]], però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.<ref>{{ref-llibre|cognom= Pladevall |nom= Antoni |títol= Història de l'Església a Catalunya| editorial= Claret |lloc= Barcelona |data= 2007|isbn= 84-9846-002-5 }}</ref> |
||
[[Senador]] per Barcelona, va jurar el [[5 de setembre]] de [[1837]]. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la [[cúria romana]] en [[1839]]; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva ''Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira'', Madrid, 1843, |
[[Senador]] per Barcelona, va jurar el [[5 de setembre]] de [[1837]]. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la [[cúria romana]] en [[1839]]; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva ''Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira'', Madrid, 1843, la qual cosa li valgué la prohibició per part del [[Vaticà]] d'aquesta obra, el [[13 de gener]] de [[1845]]. Està enterrat a l'[[Hospital de la Corona d'Aragó]], a Madrid. Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il·lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L'art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref> |
||
És enterrat al [[Cementiri del Poblenou]], al peristil de l'absis de la capella, al Departament II, vora el seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont]]. |
És enterrat al [[Cementiri del Poblenou]], al peristil de l'absis de la capella, al Departament II, vora el seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont]]. |
||
Revisió del 17:52, 8 oct 2017
 | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 6 d'agost de 1772 Sallent | ||||||||||||||
| Mort | 29 de desembre de 1847 (als 75 anys) Madrid | ||||||||||||||
 Bisbe d'Astorga | |||||||||||||||
| 30 de juliol de 1833 – 29 de desembre de 1847 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Nacionalitat |  Espanya | ||||||||||||||
| Religió | Catòlica | ||||||||||||||
| Formació | Universitat Complutense  | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid Astorga Barcelona | ||||||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1834–), sacerdot catòlic (1796–), arabista, escriptor, bibliotecari, traductor de la Bíblia, traductor, historiador de la literatura, filòleg, polític, prevere catòlic de ritu romà | ||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 1796 | ||||||||||||||
| Consagració | 1 de maig de 1834 per Pedro José de Fonte y Hernández Miravete | ||||||||||||||
| Obra | |||||||||||||||
Obres destacables | |||||||||||||||
| Localització dels arxius | |||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Parents | Fèlix Amat de Palou i Pont (oncle) | ||||||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Biografia
Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou, germà d'Ignasi Torres i Amat de Palou als dotze anys es va traslladar al Col·legi de San Ildefonso d'Alcalá de Henares amb el seu germà Joan, que allí era col·legial i capellà major. Va estudiar hebreu, grec i àrab, i després francès i italià. Va passar després a Tarragona, on es trobava el seu oncle Fèlix Amat de Palou i Pont, i allí va estudiar filosofia i teologia, que va completar a San Isidro de Madrid; es va doctorar a Cervera en 1794.
Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemàtiques, teologia i sagrades escriptures. Canonge de la Col·legiata de San Ildefonso el 5 de maig de 1806, en 1807 Carles IV i Ferran VII li encomanaren el projecte de traduir la Bíblia a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que en 1817 és nomenat canonge sagristà i vicari general de Barcelona. El 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on participà en la Biblioteca d'Escriptors Catalans, raó per la qual se'l considera entre els precursors de la Renaixença.
Durant el Trienni Liberal fou membre de la junta de govern de Barcelona en 1820 i de la de Censura de la mateixa ciutat. També en aquest mateix any va col·laborar en el Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes (Barcelona, 1821). Roma s'oposà al seu nomenament de bisbe de Barcelona. En 1823 va treure la primera edició de la seva Bíblia; però en 1824 es van posar en l'Índex inquisitorial les Observacions pacífiques del seu oncle Fèlix Amat de Palou, la qual cosa va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres i Amat en acudir a la seva defensa. En 1831 es va retirar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Aquest suposat jansenisme no li va impedir ser nomenat bisbe d'Astorga (1833-1847), consagrat a Barcelona l'1 de maig de 1835, sent al mateix temps prelat domèstic.
La Bible Society de Londres li encarregà la traducció al català de la Bíblia, però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.[1]
Senador per Barcelona, va jurar el 5 de setembre de 1837. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la cúria romana en 1839; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira, Madrid, 1843, la qual cosa li valgué la prohibició per part del Vaticà d'aquesta obra, el 13 de gener de 1845. Està enterrat a l'Hospital de la Corona d'Aragó, a Madrid. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[2]
És enterrat al Cementiri del Poblenou, al peristil de l'absis de la capella, al Departament II, vora el seu oncle Fèlix Amat de Palou i Pont.
Obres
- Tratado de la Iglesia de Jesucristo, Madrid, 1793-1805.
- Sucinta relación de las honras fçunebres... María Isabel Francisca de Braganza. Barcelona, 1819.
- Arte de vivir en paz, Barcelona, 1821.
- La felicidad de la muerte cristiana, 1832.
- Vida del Ilmo. Sr. D. Félix Amat, Madrid, 1835, con un apéndice, Madrid, 1838.
- Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona, 1836.
- Pastoral, Madrid, 1838.
- Ventajas del buen cristiano, Astorga, 1839.
- Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira, Madrid, 1843.
- Traducció de la Biblia al castellà, 1823.
Referències
- ↑ Pladevall, Antoni. Història de l'Església a Catalunya. Barcelona: Claret, 2007. ISBN 84-9846-002-5.
- ↑ Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fèlix Torres i Amat de Palou |
- Diccionario Biográfico del Trienio Liberal. Madrid: Ediciones El Museo Universal, 1992, p. 648.
- Biblioteca Pública Episcopal
- «Fèlix Torres i Amat de Palou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
 Medalla 16 1847 |
Succeït per: José Amador de los Ríos |
| Precedit per: Demetrio Ortiz |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira T 1847 |
Succeït per: Jaume Balmes i Urpià |
- Religiosos catalans del sud contemporanis
- Bibliògrafs catalans
- Hel·lenistes catalans contemporanis
- Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà
- Religiosos sallentins
- Bisbes d'Astorga
- Bisbes catalans
- Senadors catalans al Senat espanyol
- Arabistes catalans
- Semitistes
- Historiadors de la literatura
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola