Ares dels Oms: diferència entre les revisions
No existeix nom en xurro dels pobles. Mireu pàgina de discussió d'Alpont. |
m →Cultura: Comes, majúscules i minúscules, enllaços |
||
Línia 178: | Línia 178: | ||
[[Fitxer:PlOlmo ArasOlmos.jpg|thumb|right|250px|Antic om que presdia la plaça major]] |
[[Fitxer:PlOlmo ArasOlmos.jpg|thumb|right|250px|Antic om que presdia la plaça major]] |
||
[[Fitxer:ObservAstr ArasOlmos.jpg|thumb|right|250px|Observatoris astronòmics d'Ares]] |
[[Fitxer:ObservAstr ArasOlmos.jpg|thumb|right|250px|Observatoris astronòmics d'Ares]] |
||
* Parc ''Alas al Olmo''. |
* Parc ''Alas al Olmo''. Inaugurat en les festes d'agost del [[2008]], conté una escultura en homentage i record a l'[[om]] mil·lenari que presidia fins feia pocs anys la plaça major de la vila. L'escultura consta del vertader tronc de l'arbre i d'unes branques metàl·liques amb motius animals i vegetals. |
||
* Observatoris astronòmics. En la mola de Santa Caterina, a 1. |
* Observatoris astronòmics. En la mola de Santa Caterina, a 1.315 m d'altitud, es troben els dos observatoris de la [[Universitat de València]] i altre de l'Associació Valenciana d'Astronomia. Ares dels Oms alberga les condicions per a poder observar el cel, fora de la contaminació lumínica i la pol·lució, en les nits que el temps ho permet es poden observar milers i milers d'estrelles. |
||
* Museu Arqueològic Municipal "Francisco Moreno Taules". Fundat en [[1981]] |
* Museu Arqueològic Municipal "Francisco Moreno Taules". Fundat en [[1981]] pel mestre d'escola homònim i Eugenio Moltó, funcionari de l'Ajuntament. Els dos varen ser dos grans aficionats de l'excursionisme i la [[Prehistòria]] i reuniren una important col·lecció de restes prehistòriques que varen trobar pel terme i que actualment està exposada en el museu. Inclou objectes de distints períodes ([[Edat de Pedra]], [[Edat de Bronze]], [[Ibers|ibèrics]], [[romans]], [[visigots]] i [[Edat mitjana|medievals]], tant musulmans com cristians) i material [[Paleontologia|palenontològic]] com ara parts de [[dinosaures]], [[Fòssil|fòssils]] i [[Mineral|minerals]]. |
||
== Festes locals == |
== Festes locals == |
Revisió del 17:47, 25 juny 2019
Aras de los Olmos (es) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Capital | Aras de los Olmos (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 381 (2023) (5,01 hab./km²) | ||||
Gentilici | Aresà, aresana | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 76 km² | ||||
Altitud | 936 | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Marc i Caterina d'Alexandria | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Rafael Giménez Chicharro | ||||
Pressupost | 453.088 € | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46179 | ||||
Codi INE | 46041 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46041 | ||||
Lloc web | arasdelosolmos.es |
Ares dels Oms (en castellà i oficialment, Aras de los Olmos) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans. Fins al 2001 es va anomenar Ares d'Alpont (Aras de Alpuente), denominació que duia des del 1240, quan el rei Jaume I el va adscriure al terme d'Alpont.
Geografia
Situat al nord-oest de la província, entre els rius Túria i Arcs, la seua superfície és molt irregular. Té algunes planes en la part central; però predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals són : Mola de Santa Caterina (1.315m.), Font del Lliri (1.398 m.), Teuleries (1.181 m.) i Mampedrós (1.207 m.). El riu Túria el travessa de nord a sud pel sector occidental. Afluïxen a este riu, i a l'Arcs, els barrancs de la Falç, del Carril, Bassal i Aranya.
Nuclis
- Ares
- Losilla
Límits
El terme municipal d'Ares dels Oms limita amb les localitats següents: Alpont, Titaigües i Toixa (a la mateixa comarca) i amb Arcos de las Salinas, a Aragó, i Santa Cruz de Moya, a Castella la Manxa.
Accés
S'accedeix a aquesta localitat per la CV-35.
Història
La vila d'Ares fou poblat d'ibers, romans i àrabs. Inclosa en l'Emirat d'Alpont, taifa segregada de l'antic califat de Còrdova entre el 1030 i 1092. Repoblada per aragonesos després de ser reconquistada per Jaume I en 1236 i va passar, per donació reial, a l'Orde de Montesa en 1318.
Va adquirir la seua categoria de Vila Reial i Independent, l'11 de maig de 1728, atorgant el rei Felip V la Reial Cèdula de Constitució de Vila d'Ares.
A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Aras de Alpuente (nom del municipi en aquell moment) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[1]
El 26 de juliol del 2001, el Govern Valencià va aprovar el canvi de denominació del municipi, que va passar de ser Ares d'Alpont, localitat (Alpont) a la qual va estar històricament vinculada, a ser Ares dels Oms.
Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
494 | 428 | 433 | 420 | 397 | 398 | 367 | 375 | 399 | 393 |
Economia
La base econòmica fonamental és l'agricultura, principalment de secà, en el que es cultiva en règim de guaret els cereals, alternant blat amb ségol. El regadiu a penes arriba a cobrir les necessitats domèstiques; s'aprofiten les aigües de les fonts, per mitjà de basses, així com les del barranc del Bassal. Les gelades tardanes, prou freqüents, minven la producció de raïm i ametles.
La ramaderia està dedicada al consum local, excepte el de llana. Últimament està en auge la cunicultura.
Política i govern
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià | Rafael Giménez Chicharro | 157 | 71,04% | 5 (+1) | ||
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Javier Mares Martínez | 64 | 28,96% | 2 (-1) | ||
Vots en blanc | 18 | 7,50% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 239 | 100 % | 7 | |||
Vots nuls | 11 | 4,40% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 250 | 74,60%** | ||||
Abstenció | 85* | 25,40%** | ||||
Total cens electoral | 335* | 100 %** | ||||
Alcalde: Rafael Giménez Chicharro (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 5 de PSPV) | ||||||
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Llíria.[2] ARGOS. Generalitat Valenciana[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Julián Sánchez Sánchez | MCPV | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Antonio Soriano Yuste | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Eduardo Andrés Pérez | AP | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Jesús Andrés Mora | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Manuel Cubel Montesinos | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Manuel Cubel Montesinos |
PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Juan Carlos Mora Sebastián | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Jose Antonio Alvaro Pamplona | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Rafael Giménez Chicharro | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Rafael Giménez Chicharro | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Monuments
- Església de la Mare de Déu dels Ángeles. Va ser construïda a finals del segle XVI amb estils renaixentista i romànic.
- Santuari de Santa Caterina. A 1.174 m d'altitud, està el santuari que ha donat nom a la muntanya. Data del segle XVIII. És un gran edifici de creu llatina, amb creuer. Té annexa una hostatgeria, junt a la que brolla una font.
- Ermita de la Sang del Sant Crist. Construcció anterior al segle XVII, segons inscripció que trobem a l'entrada és de 1621.
- Torre del Mas. D'origen àrab del segle XI.
- Casa de la Balconada del Cantó o Casa dels Monterde. Casa senyorial en pedra amb la peculiaritat de tenir una balconada escairada, de les poques del País Valencià.
- Els Blasons i escuts d'Ares dels Oms, que es troben distribuïts per diferents indrets de la població, són bé d'interès cultural, inscrits mitjançant declaració genèrica.
- Forn àrab.
Cultura
- Parc Alas al Olmo. Inaugurat en les festes d'agost del 2008, conté una escultura en homentage i record a l'om mil·lenari que presidia fins feia pocs anys la plaça major de la vila. L'escultura consta del vertader tronc de l'arbre i d'unes branques metàl·liques amb motius animals i vegetals.
- Observatoris astronòmics. En la mola de Santa Caterina, a 1.315 m d'altitud, es troben els dos observatoris de la Universitat de València i altre de l'Associació Valenciana d'Astronomia. Ares dels Oms alberga les condicions per a poder observar el cel, fora de la contaminació lumínica i la pol·lució, en les nits que el temps ho permet es poden observar milers i milers d'estrelles.
- Museu Arqueològic Municipal "Francisco Moreno Taules". Fundat en 1981 pel mestre d'escola homònim i Eugenio Moltó, funcionari de l'Ajuntament. Els dos varen ser dos grans aficionats de l'excursionisme i la Prehistòria i reuniren una important col·lecció de restes prehistòriques que varen trobar pel terme i que actualment està exposada en el museu. Inclou objectes de distints períodes (Edat de Pedra, Edat de Bronze, ibèrics, romans, visigots i medievals, tant musulmans com cristians) i material palenontològic com ara parts de dinosaures, fòssils i minerals.
Festes locals
- Festes d'estiu. Se celebren la darrera setmana d'estiu amb multitud d'actes populars.
- Fiestas Gordas. Cada set anys, en honor a Santa Caterina, d'especial significació i atractiu popular. Tenen d'extraordinari la baixada al poble de la imatge de la santa un mes abans de la celebració, i com actes religiosos a ressaltar és la processó pels carrers del poble amb la imatge de la Santa, tenint lloc l'Entrada de Moros i Cristians, coneguda popularment com a Entramoro, acte on s'escenifica la lluita entre el bé i el mal, el bé és derrotat per les tropes del mal, però aquest per fi és vençut per la intercessió de Santa Caterina, convertint a les tropes musulmanes al cristianisme. Les pròximes festes Gordas se celebraran en 2009.
- Festes de Sant Marc. El dia de Patró, el 25 d'abril, es cuinen gachas en la plaça, aquesta setmana també es realitzen diferents activitats com revetlles, teatre, jocs per a nens. El diumenge es fa una Romeria en l'ermita de Santa Caterina que tanca els festejos.
- Festes de Santa Caterina. El 25 de novembre i amb actes molt semblants al de les festes de Sant Marc, inclosa la romeria a l'ermitori de la santa.
Losilla
- Festes de Sant Antoni. El 17 de gener se celebren en el llogaret les festes més tradicionals. El cap de setmana més pròxim a la festa, l'entrada del poble s'il·lumina amb el foc de la foguera. El dissabte es fa una cercavila pel llogaret, en el qual els veïns, acompanyats de xolles i rams d'espígol encesos canten la cançó de Sant Antoni. Després, es fa un sopar en el carrer, s'acaba la nit amb música. El diumenge, se celebra la missa i la benedicció dels animals.
- Pasqua. Se celebren en la Setmana Santa i duren un cap de setmana, en el qual s'intenta unir tradicions amb les *activiades pròpies de les festes dels pobles. A més de les activitats religioses de celebren activitats més lúdiques com jocs. teatres, menjars tradicionals, revetlles...
- Festes d'estiu. Se celebren el primer cap de setmana d'agost, duren 4 dies. S'inicien les festes amb l'engal·lanament de carrers i amb la presentació de la Serrana Major i la seva cort d'Honor, on els nois i noies del poble es vesteixen amb el vestit típic del llogaret. La resta dels dies s'omplin d'activitats per a nens i adults realitzant jocs, tallers, campionats, menjars tradicionals, revetlles...
Gastronomia
La situació geogràfica d'este territori fa que la gastronomia tradicional aresana tinga gran influència aragonesa i castellana. Es pot trobar: farinetes, olla de poble, gaspatxo de muntanya, llom de gerra, embotits, truites, calder de carns de caça pròpies de la zona, orelletes, farinoses i arrop.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ Diputació de València. «Edicte de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre la publicació de les candidatures proclamades...» (en castellà), 05-12-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Generalitat Valenciana. «Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 2015 - Aras de los Olmos», 05-12-2015. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Ares dels Oms», 24-05-2015. [Consulta: 5 desembre 2015].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ares dels Oms |