Arrop
Arrop és un almívar fet per ebullició del most no fermentat i la consegüent evaporació de líquid, ric en sucres.[1] El resultat és un xarop molt fosc i dolç. De vegades s'hi afegeixen també figues. S'utilitza entre altres en lloc de sucre per a fer confitures artesanals. És un plat antic, que fins a l'invenció del mel era l'adolcidor més utilitzat després de la mel.[2]
És un component d'una darreria típica del País Valencià, l'arrop i talladetes.[3] Al principat de Lieja, —una zona on fins fa poc no hi havia poc o gaire viticultura– n'existeix una variant a base pomes.[4]
El mot prové de l'àrab ar-rubb que significa suc de fruita cuit fins a espessir-se.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «arrop». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Enrich, Montserrat. «Arrop, la confitura sense "sucre"». Gastronomia Salvatge. [Consulta: 21 novembre 2025].
- ↑ Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 199.
- ↑
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «arrop». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 85. ISBN 9788441225169.
Bibligografia
[modifica]- Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.