Manuel Milián Mestre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1943  (80/81 anys)El Forcall (els Ports) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 20 març 1996 – 18 gener 2000 Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1996 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 21 juny 1993 – 9 gener 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 novembre 1989 – 18 gener 2000 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, política i literatura |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Periodista i escriptor. |
| Partit | Partit Popular |
| Família | |
| Parents | Manuel Milián i Boix (oncle) |
| Lloc web | manuelmilian.com |
Manuel Milián i Mestre (el Forcall, els Ports, 1943)[1] és un polític, periodista i escriptor valencià que ha desenvolupat la major part de la seua vida a Catalunya.[2] Es llicencià en geografia i història per la Universitat de Barcelona el 1965.[3] Es dedicà aleshores al periodisme, col·laborant inicialment a Ràdio Morella el 1963-1965 i després a El Noticiero Universal (1966-1970), Tele/eXpres (1970-1973), Diari de Barcelona (1975-1980) i fou membre fundador i directiu d'El País (1974-1977). També ha col·laborat a Las Provincias i La Vanguardia.
Està casat i té un fill. És conservador i heterodox. És catòlic practicant.[4]
Políticament, ja el 1970 havia col·laborat amb Manuel Fraga Iribarne quan era ministre.[5] El 1974 fundà el Club Àgora i el 1976 Reforma Democràtica de Catalunya. El 1980 fou un dels fundadors de Solidaritat Catalana, que es presentà sense èxit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Del 1983 al 1989 fou director d'estratègia i comunicacions de Foment del Treball Nacional. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou elegit diputat pel Partit Popular, cosa que repetí a les eleccions generals espanyoles de 1993 i eleccions generals espanyoles de 1996. També fou membre de l'executiva del Partit Popular del 1989 al 2000.
Va trencar amb el PP l'any 2000 a causa de la seva deriva anticatalanista.[6][7] Ha compost un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, amb Carles Santos. Col·labora en premsa, televisió i ràdio, com els programes L'oracle de Catalunya Ràdio, Els matins de Televisió de Catalunya i 8 al dia de 8tv.
Obres[modifica]
- Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975)
- Homenaje a José Mª Hernández Pardos (1970)
- Una historia empresarial de Catalunya (Fomento del Trabajo Nacional, 1771-1980) (2001)
- Nihil Obstat (2008)
- Els ponts trencats (Pòrtic).[8]
- Ximo Puig, la mirada morellana (2019)
- Les paradoxes de l'amistat (2023) Ed. Pòrtic.
Referències[modifica]
- ↑ «Manuel Milián Mestre serà el pregoner de la Setmana Santa vinarossenca». 3x4.info, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Manuel Milián Mestre». Sense ponts no hi ha política, hi ha garrotades".
- ↑ «Coordinadors de "Els Annals del Monestir i Convent de Benifassà"». Onada. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2016. [Consulta: 16 maig 2015].
- ↑ «Sense ponts no hi ha política, hi ha garrotades!». La vanguardia.
- ↑ Milián Mestre, Manuel «Don Manuel le felicito por su no designación». La Razón, 19-01-2012. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015 [Consulta: 16 maig 2015].
- ↑ http://www.elsingular.cat/cat/categories-opinio.php?IDC=275 Arxivat 2015-05-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Manuel Milián Mestre, independentista?». Ara, 08-02-2011.
- ↑ «"Sense ponts no hi ha política». La vanguardia.
.svg){kind=small}
