Josep Negre i Oliveras

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Negre)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Negre i Oliveras
Josep Negre.jpg
Biografia
Naixement 13 maig 1875
Lludient
Mort 24 desembre 1939 (64 anys)
Argelers
  Secretari General de la CNT 

Activitat
Ocupació Sindicalista
Modifica les dades a Wikidata

Josep Negre i Oliveras (Lludient, Alt Millars, 13 de maig de 1875 - Argelers de la Marenda, Vallespir, 24 de desembre de 1939) fou un dirigent anarcosindicalista valencià.

Instal·lat a Barcelona, treballava com a tipògraf i el 1907 participà en la fundació de Solidaridad Obrera (1907). El 1908 tingué una actitud destacada juntament amb Tomás Herreros Miguel en la vaga de vuit mesos contra el periòdic El Progreso, òrgan del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux. Fou membre del comitè de vaga format durant la Setmana Tràgica de 1909.

Va ser l'últim secretari general de Solidaritat Obrera i el primer de la CNT en ser elegit durant el congrés fundacional el 19 de novembre de 1910. El 1911 fou detingut i empresonat per participar en una vaga de solidaritat amb els minaires del País Basc.

Després de ser alliberat, el 1913 va assistir al Congrés Sindicalista Internacional celebrat a Londres del 27 de setembre al 2 d'octubre, on va fer la seva intervenció en valencià. El 1914 formà part d'una comissió clandestina de la CRTC, que intentava reorganitzar la CNT.

Fou redactor i director de Solidaridad Obrera el 1916 i abandonà la militància activa el 1917 dolgut perquè Salvador Seguí i Rubinat, Salvador Quemades i Manuel Buenacasa Tomeo l'acusaren públicament de germanòfil i de relacionar-se amb l'ambaixada alemanya. Tot i així, quan començà la vaga de la Canadenca ja s'havia reintegrat a l'aparell de propaganda de la CNT i, per això, acabà empresonat aquell 1919 a la nau Pelayo al port de Barcelona.

Durant la Guerra Civil va col·laborar en campanyes de propaganda del Sindicat d'Indústries Siderometal·lúrgiques, i en acabar el conflicte s'exilià a França el 1939 i fou internat en el camp de concentració d'Argelers on morí. La seva família va restar a cura del seu amic, l'anarquista francès Maxime Mattéi.

Obres[modifica]

  • ¿Qué es el sindicalismo? (1919)
  • Recuerdos de un viejo militante (1936)
  • ¿Qué es el colectivismo anarquista? (1937)

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
'
Secretari General de la CNT
CNT-FAI

1911-1914
Succeït per:
Manuel Andreu Colomer