Judeoberber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llenguaJudeoberber
Tamazight Tudayt, ברברית יהודית
Parlants
Cap
Nadius Cap[1]
Altres 750[2]
Parlat a Marroc Marroc, Israel Israel
Família lingüística
Llengües nostràtiques
llengües afroasiàtiques
Berber
Llengües berbers septentrionals
Sistema d'escriptura Alfabet hebreu
Codis
ISO 639-3 jbe
Glottolog jude1262
Ethnologue.com jbe
UNESCO 696
IETF jbe
Modifica dades a Wikidata

Judeoberber és el nom donat a les varietats de la llengua berber parlades tradicionalment per les comunitats jueves de certes parts del centre i del sud del Marroc. Són unes varietats enteses per la majoria dels habitants de la zona que parlen tamazight (Galant-Pernet i cols. 1970:14) i es distingeixen per l'ús de manlleus de l'hebreu i per la pronuncicació de š com s (com a molts de dialectes judeoaràbics del Marroc).

Distribució[modifica | modifica el codi]

Les poblacions on els jueus parlaven judeoberber eren Tinghir, Ouijjane, Asaka, Imini , vall del Draa, Demnate i Ait Bou Oulli (a l'àrea de parla tamazigh de l'Atles Mitjà), i a Oufrane, Tiznit i Illigh (a la zona de parla tasheliyt del Souss) (Galant-Pernet i cols. 1970:2). El judeoberber no sols s'emprava en la vida quotidiana, sinó també en l'explicació dels texts religiosos i, ocasionalment, en l'escriptura, en alfabet hebreu (s'ha reeditat una Haggadà de Péssah escrita en judeoberber; Galand-Pernet i cols. 1970). Unes poques oracions, com les benediccions sobre la Torà, van ser recitades en Berber .[3]

Gairebé tots els qui parlaven juedoberber se n'anaren del Marroc els anys que seguiren la independència i la majoria dels seus fills s'han criat parlant altres llengües. En 1992 en quedaven uns 2000 parlants, la major part a Israel, tots bilingües en judeoaràbic, almenys.

Mostra[modifica | modifica el codi]

Procedent de Galand-Pernet i cols. 1970:121, que el prenen d'un manuscrit de Tinghir:

יִכְדַמְן אַיְיִנַגָא יפּרעו גְמַצָר. יִשוֹפִגַג רבי נּג דְיְנָג שוֹפוֹש נִדְרע שוֹפוֹש יִכיווֹאַנ

ixəddamn ay n-ga i pər3u g° maṣər. i-ss-ufġ aġ əṛbbi ənnəġ dinnaġ s ufus ən ddr3, s ufus ikuwan.

Traducció literal: criats que nosaltres-fórem del Farao a Egipte. ell-provocà-partir a nosaltres Déu nostre allí amb braç de força, amb braç fort. Criats del Faraó és el que érem a Egipte. El nostre Déu ens emportà amb un braç poderós, amb un braç fort.

Vegeu a més[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • P. Galand-Pernet - Haim Zafrani (1970). 'Une version berbère de la Haggadah de Pesah: Texte de Tinrhir du Todrha (Maroc)', Comptes rendus du GLECS suplement I, 1970.
  • Joseph Chetrit. "Jewish Berber," Handbook of Jewish Languages, ed. Lily Kahn & Aaron D. Rubin. Leiden: Brill. 2016. Pages 118-129.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chetrit (2016) "Jewish Berber", in Kahn & Rubin (eds.) Handbook of Jewish Languages, Brill
  2. Judeoberber reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  3. «Jews and Berbers». Arxivat de l'original el 2008-12-19. (72.8 KB)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]