L'Exprés de Mitjanit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaL'Exprés de Mitjanit
Midnight Express
Midnight-Express2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Alan Parker
Protagonistes Brad Davis
Irene Miracle
Randy Quaid
John Hurt
Direcció artística Geoffrey Kirkland i Evan Hercules
Producció Alan Marshall, David Puttnam i Peter Guber
Guió Oliver Stone
William Hoffer
a partir d’una obra de William Hayes
Música Giorgio Moroder
Fotografia Michael Seresin
Muntatge Gerry Hambling
Vestuari Milena Canonero
Productora Casablanca Filmworks
Distribuïdora Columbia Pictures
Dades i xifres
País Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena 1978
Durada 121 min
Idioma original anglès, turc, maltès, turc
Lloc de rodatge República de Malta i Turquia
Color color
Format 1.85:1
Temàtica
Basat en Midnight Express
Gènere Drama
Lloc de la narració Istanbul
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

L'Exprés de Mitjanit (títol original en anglès: Midnight Express)[1] és una pel·lícula britanicoestatunidenca dirigida per Alan Parker, estrenada el 1978. Explica la història de William Hayes, detingut i empresonat a Turquia el 1970. Hayes va participar com a consultor en la realització.

Argument[modifica | modifica el codi]

William Hayes, jove turista americà, és de vacances amb la seva amiga Susan, a Turquia. Esperant guanyar uns diners, intenta tornar als Estats Units amb dos quilograms d'haixix repartits pel seu cos i amagats sota la seva roba. Quan està a punt de pujar a l'avió, és sotmès, com els altres passatgers, a un escorcoll de seguretat per policies que troben la droga. Comença llavors per a «Billy» un malson que el porta a la presó de Sağmalcılar, a Istanbul. De procés en procés, es troba condemnat a trenta anys de presó.[2]

El Midnight Express (l’«Exprés de mitjanit») és el terme utilitzat pels presoners turcs per designar l'evasió.

« Però l’«Exprés de mitjanit» no para a Sağmalcılar. »

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Diferències entre la pel·lícula i el llibre[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferències importants entre les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit

  • A la pel·lícula, William Hayes és a Turquia amb la seva amiga, mentre que en realitat hi havia anat sol. La pel·lícula utilitza la història d'amor per donar un sentit més emotiu.
  • Les escenes de violacions han estat igualment afegides. William Hayes mai no ha mencionat haver estat violat pels seus guàrdies turcs o haver sofert violència sexual. Reconeix haver participat de manera consentida en relacions homosexuals, cosa que apareix breument a la pel·lícula.
  • Al llibre, William Hayes no mossega la llengua d'un company presoner.
  • El final de les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit són diferents: al llibre, Hayes és transferit a una altra presó d'on aconsegueix fugir pel mar; a la pel·lícula aquest passatge ha estat reemplaçat per una escena violenta durant la qual mata involuntàriament el guardià en cap.

El rodatge[modifica | modifica el codi]

Encara que la pel·lícula es desenvolupa principalment a Turquia, està rodada completament a Malta (l'escenari de la presó és el Fort de Sant Elm), després del rebuig d’Istanbul d’acollir el rodatge. La majoria dels actors són, així doncs, maltesos, així com alguns italians, americans, grecs i armenis que fan el paper de turcs.[3]

A la pel·lícula hi sovintegen alguns anacronismes i exageracions. Per exemple alguns turcs hi porten el fes, tot i que ja no és portat a Turquia des de l'abolició dels barrets simbòlics otomans el 1923 per part de la República Turca.

Reaccions i conseqüències[modifica | modifica el codi]

El 18 de maig de 1978, L’Exprés de Mitjanit és presentat a una audiència de periodistes del món sencer, en ocasió del Festival de Canes... Quaranta-tres dies més tard, els Estats Units i la Turquia entraven en importants negociacions sobre l'intercanvi de presoners[4] El desembre del 2004, en una visita a Turquia, Oliver Stone va presentar excuses públiques per haver «sobredramatitzat» l'escenificació que tenia escrita.[5]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

1979

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Midnight Express». The New York Times.
  3. (anglès) Fitxa de la pel·lícula a l'IMDB
  4. (anglès) Extret de la coberta de la banda original de L'Exprés de Mitjanit, compost per Giorgio Moroder.
  5. (anglès) Helena Smith, «Stone sorry fur Midnight Express» a The Guardian, 16 desembre de 2004 .

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema