Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
_(12).jpg)
Aquesta és una llista dels poblats ibèrics de Catalunya:
Llista de poblats ibèrics a Catalunya
Can Fatjó-Castell de Rubí
Al turó del Castell de Rubí es varen practicar excavacions que van demostrar una ocupació humana que pot arrencar fins i tot de finals del s. VI aC. Així mateix es van descobrir murs i dos pous del s. IV aC. Un d'ells és el pou més antic de Catalunya.
Però el més important d'aquest assentament és el camp de sitges de can Fatjó a uns 200 m al sud del castell, sobre una elevació situada al marge dreta de la Riera de Rubí, igual que el castell.
Les més antigues estan datades al s. V aC i perduren fins ben bé entrada l'època romana (primera meitat del s. II dC). Sembla que l'establiment de can Fatjó podria ser el nucli de l'antiga ciutat de Rubricata, esmentada pel geògraf Claudi Ptolomeu al s. II dC.
Castellet de Banyoles
El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és el poblat iber més extens de la Catalunya meridional. Destaca la seva posició dominant sobre el curs de l'Ebre i les seves magnífiques torres pentagonals de defensa.
Castell Ruf
El Castell Ruf són les restes d'un poblat ibèric situat en el Turó de Castellruf (459 m.), proper a l'actual Badalona, veí dels poblats del Turó de Montgat, del Puig Castellar i del Turò d'en Boscà. Situat a Santa Maria de Martorelles, a la comarca del Vallès Oriental.
També s'ha anomenat com a Castellruf o Castell-Ruf.
Sembla que va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i els seus seguidors.
Cesse
Cesse o Cissa o Kesse era la ciutat més important de la tribu ibera dels cossetans i a la vora de la qual, en la batalla de Cissa, Gneu Corneli Escipió va derrotar el general cartaginès Hannó i al cap ilerget Indíbil, al començar la Segona Guerra Púnica el 218 aC.
No se sap la seva situació ja que només es coneix pels relats de la guerra entre Roma i Cartago, i perquè s'hi van acunyar monedes. Sembla que, amb la conquesta romana, la ciutat de Cesse fou saquejada i que els seus habitants foren venuts com a esclaus a la nova ciutat de Tàrraco, on Escipió havia fundat una base militar.
Ciutat ibèrica d'Ullastret
La ciutat ibèrica d'Ullastret establerta al puig de Sant Andreu, dins el municipi d'Ullastret (Baix Empordà), és el major nucli urbà d'aquesta cultura descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibèrica dels indigets.
Està situat en un petit turó des d'on es domina el paisatge suau i tranquil de l'Empordà. La ciutat va néixer al segle VI aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una magnífica muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.
Gebut
Gebut és un poblat ibèric situat al municipi de Soses (el Segrià).
A la comarca del Segrià va viure un dels pobles més importants dels íbers, els ilergets.
Les fonts grecollatines, en especial Polibi i Titus Livi, els citen sovint en relació amb la Segona Guerra Púnica (218-205 aC), i consideren els seus caps Indíbil i Mandoni entre els prínceps de la península Ibèrica.
El seu territori tenia el nucli central a les planes de Lleida i s'estenia per les actuals comarques de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià i la Noguera, fins a la zona d'Osca.
Les seves capitals van ser Atanagrum, de la que no es coneix la seva ubicació exacta, i Iltirta.
Ibera
La ciutat d'Ibera.
Oleastrum
Oleastrum fou una ciutat del cossetans de la Tarraconense, en la via entre Dertosa i Tarraco. Se l'ha volgut identificar amb nombroses ciutats, però el més probable és que correspongui a la moderna Cambrils.
Palfuriana
Palfuriana fou una ciutat de la Tarraconense al territori dels cossetans entre Barcino i Tarraco. Se l'identifica generalment com el Vendrell.
Penya del Moro
La penya del Moro és un turó de 277 m d'alçada a la serra de Collserola (dins del límit del parc de Collserola) al confí dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat) amb jaciments d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval. Antigament es coneixia com a puig Castellar.
Pla de Santa Bàrbara
El poblat ibèric del Pla de Santa Bàrbara, de la tribu dels cossetans, es troba ubicat en el lloc més elevat de l'actual nucli urbà de Montblanc (Conca de Barberà), molt a prop del riu Francolí.
Poblat ibèric de Ca n'Oliver
El poblat ibèric de Ca n'Oliver és un poblat ibèric de grans dimensions que es troba a la serra de Collserola, al territori antigament conegut com Laietània i, actualment, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit. Es tracta d'un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI fins al 50 aC i més endavant, a l'edat mitjana.
Poblat ibèric del Cogulló
El poblat ibèric del Cogulló és un jaciment ibèric al sud-oest de Sallent, al Bages, dalt del turó conegut pel Cogulló.
Jaciment d'uns 2000 m² d'extensió a 200 m per sobre el Llobregat, és un dels més importants de l'interior de Catalunya per la gran importància militar i estratègica del que devia ésser un dels principals nuclis de població de Lacetània.
Fou ocupat des del final del segle VII aC fins al segle I aC. Poden establir-se tres fases diferents: una primera etapa d'iberització (segle VI aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segle III aC-I aC); i una tercera fase ibero-romana.
Les primeres notícies del poblat ibèric s'atribueixen al doctor Joan Maluquer de Motes el 1948. El 1966 la junta municipal d'Història i Arqueologia de Sallent féu una primera inspecció. Fou excavada a la dècada dels setanta per Ramon Camprubí.
Fou excavat entre 1960 i 1984 i posteriorment s'hi han fet tasques de neteja, consolidació i restauració.
Puig Castellar
Poblat ibèric del Puig Castellar.
Puig de Castellet
El Puig de Castellet és un jaciment iber situat a Lloret de Mar, que fou construït el segle III aC i era utilitzat com a torre de guaita per controlar la costa. Actualment forma part de la Ruta dels Ibers.
Poblat Les Maleses
El poblat Les Maleses, ubicat a l'antiga laietania, ocupa un cim, dalt de la Serralada de Marina, al Vallès Occidental.Aquest cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.
Des del poblat s'observa una immensa panoràmica, des de la qual es pot dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Prepirineu.Aquesta ubicació proporcionava als habitants del poblat ibèric, un gran control sobre el territori. Gràcies a les diferents intervencions arqueològiques, cronològicament podem situar l'hàbitat del poblat entre els segles III - II a.C. S'han efectuat diverses intervencions arqueològiques des de l'any 1928, però és des de l'any 2000, que el poblat està essent estudiat dins del projecte d'investigació arqueològica "El poblament protohistòric al jaciment ibèric del Turó de Les Maleses".
Rubricata
Rubricata (grec Ῥουβρίκατα) fou una ciutat dels laietans esmentada per Ptolemeu a la Tarraconense, a la vora del riu Rubricatus. Podria correspondre a Olesa de Montserrat. En tot cas, el corrent predominant avui en dia situa aquesta polis ibèrica en el lloc de Rubí, concretament al jaciment de can Fatjó.
Sant Sebastià de la Guarda
Sant Sebastià de la Guarda o Sant Sebastià de la Guaita és un poblat ibèric situat al terme municipal de Palafrugell, al Baix Empordà. S'hi accedeix des de Palafrugell a través de l'autovia que va a Llafranc i d'ací cap al far de Sant Sebastià, o per la carretera que va de Palafrugell a Tamariu. En aquest cas, s'ha d'agafar un desviament (indicat) que duu cap al cim de la muntanya de Sant Sebastià.
Setelsis
Setelsis (Σετελσίς o Σελενσίς) fou una ciutat dels iacetans a l'Hispània Tarraconense. Se l'ha identificat amb Solsona.
Els Vilars
La fortalesa d'Els Vilars a Arbeca.
Bibliografia
- Comas, F.; Serra, J.A. "Itineraris d'història del Bages". CRP del Bages, 1989.
- Cura, M. "El poblado preromano de El Cogulló". Instituto de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de Barcelona, 1969.
- Núm. 20 de la revista Dovella.
Enllaços externs
