Dertosa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ibera)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaDertosa
Tortosa-Château (Espagne).JPG
Columnes granítiques conservades al Castell de la Suda de Tortosa
TipusCiutat romana i municipi romà Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMunicipium Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa
Localització
PaísCatalunya Catalunya
LocalitzacióTortosa
 40° 48′ 54″ N, 0° 31′ 26″ E / 40.81511°N,0.52378°E / 40.81511; 0.52378Coord.: 40° 48′ 54″ N, 0° 31′ 26″ E / 40.81511°N,0.52378°E / 40.81511; 0.52378
Dades i xifres
Altitud18 m

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans. Fundada com a oppidum ibèric a l'actual Castell de la Suda abans de la conquesta romana el segle iii aC, la ciutat tengué una importància cabdal en la zona per la seva situació estratègica, tant per la importància del seu port, fluvial i marítim, com pel que fa a les comunicacions terrestres, atès que controlava el pas del riu Ebre de la Via Augusta.[4] Els segles ii i i aC, la ciutat fou coneguda amb el nom d'Hibera,[a] però cap al canvi d'era s'imposà el de Dertosa, en detriment de l'anterior.[5] Per la numismàtica coneixem el nom complet del municipi, que era Municipium Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa.

Hom classifica Dertosa com una ciutat del tipus mitjana-petita (no més de 12 Ha), com Bàrcino. Molt lluny de les 70 o 80 Ha d'extensió de Tàrraco.[6]

Nom[modifica]

La ciutat de Tortosa va rebre diversos noms a l'antiguitat. El darrer que apareix documentat és el de Dertosa, justament el predecessor de l'actual topònim de Tortosa. L'anomenen així diversos geògrafs i historiadors antics (Estrabó,[7] Plini el Vell,[8] Ptolemeu,[9] Pomponi Mela[10] i Suetoni[11]) i també apareix als itineraris,[12] que la situen en un punt clau de la Via Augusta. A les monedes emeses en temps de Tiberi, la llegenda porta el nom de Dertosa,[13] com també apareix en diverses inscripcions que fan referència a la ciutat.[b][c][d] Per la datació de les inscripcions i dels autors que l'esmenten, no sembla que aquest nom es popularitzàs abans del segle i dC. De tota manera, es tracta clarament d'un nom autòcton, segurament ibèric.[14]

El nom de Dertosa desplaçà l'anterior, Hibera.[15] Aquest nom apareix documentat, naturalment, més antigament: en la primera sèrie de monedes i també en la segona,[13] i en un passatge de Titus Livi referit a la batalla d'Hibera.[16] Es tracta d'un topònim clarament derivat de la condició de la ciutat com a guardiana del riu Ebre, Hiberus en llatí i Ἴβηρ en grec. De fet, aquest topònim no és autòcton, ans sembla una elaboració en un ambient no ibèric, probablement grec, i emprada en les rutes de navegació de la Mediterrània occidental ja amb anterioritat al control de Roma, que n'hauria imitat l'ús.[14]

Entre els arqueòlegs i paleohispanistes també s'ha debatut la possibilitat que la seca ibèrica Iltirkesken (segle iii-segle ii aC) es localitzàs a l'oppidum ibèric de Tortosa i, si és el cas, si el terme fa referència als ilercàvons o bé a la ciutat, el nom de la qual, en aquest cas, s'hauria de reconstruir com a Iltirke o Ilerca. Encara ara es tracta d'un debat obert sense proves concloents, atès que la identificació amb els ilergets també té arguments a favor.[17]

Addicionalment s'ha proposat que s'identifiqui amb Dertosa també la població de Tyrichae esmentada per Aviè. No obstant això, es tracta d'un autor molt tardà (segle iv dC) i la seva fiabilitat està en qüestió.[18]

Història[modifica]

El Castell de la Suda.

Les intervencions arqueològiques a la zona de la Suda de Tortosa indiquen que en aquest pujol existí un important assentament humà, l'ocupació del qual començà durant la primera edat del ferro. Ja dins el període iber, a partir del segle v aC, la població tengué contactes comercials estrets amb grecs i fenicis, a jutjar per la ceràmica trobada, i segurament fou la ciutat principal dels ilergàons. Gràcies al control del pas del riu Ebre i del comerç fluvial i marítim, la ciutat era una de les més riques de l’entorn,[19] fet que motivà Titus Livi de qualificar-la de opulentissima.[16]

En el context de la Segona Guerra Púnica, la ciutat fou aliada dels cartaginesos. L'any 217 aC es produí una batalla a les boques de l'Ebre de la qual Hibera fou espectadora, atès que es degué produir molt a prop de la ciutat. Com a aliada dels púnics, patí un setge l'any 215 aC en el qual les tropes de Publi Corneli Escipió derrotaren les d'Hasdrúbal, i a partir d'aquest moment la ciutat i tota la Ilercavònia romangué controlada dels romans. Probablement Hibera no fou destruïda sinó que es rendí als romans i esdevengué ciutat estipendiària, condició que degué mantenir al llarg de tot el segle ii aC i començament del següent.[20] No obstant això, l'administració romana la degué promocionar com a nucli central del seu territori[21] a l'hora que la major part d'oppida de la zona s'abandonaren. Es possible que en aquest moment la ciutat d'Hibera cresqués i augmentàs el seu recinte, amb l'aterrassament de la vessant sud del turó de la Suda.[22]

Durant la Guerra de Sertori, Hibera degué fer part de bàndol d'aquest, atès que les fonts esmenten explícitament els ilercàvons com a aliats seus.[23] Més tard, en la Guerra de Cèsar i Pompeu, la ciutat caigué sotmesa a l'exèrcit de Pompeu, però els ilercàvons decidiren de passar al bàndol cesarià.[24] És probablement amb l'ajuda prestada en aquesta ocasió i en la batalla d'Ilerda (49 aC) que Juli Cèsar concedí a la ciutat d'acabar amb el seu estatus d'estipendiària i de rebre la condició de municipi (45 aC).[19] No és segur si aquest canvi jurídic comportà l'adquisició del dret romà o del dret llatí, però en qualsevol cas és segur, gràcies al testimoni de Plini el Vell,[8] que en temps de Neró la ciutat gaudia del dret romà. D'altra banda, els dertosans pertanyien a la tribu Galèria.[25] Fou durant el temps d'August que la ciutat d'Hibera començà a rebre també el nom de Dertosa.[26]

Els avanços en les excavacions portades a terme a la ciutat han constatat una gran activitat constructiva a Dertosa durant l'Alt Imperi, amb la troballa de tot un barri suburbial de l'època d'August sobre la vessant sud del turó de la Suda, al sud de la ciutat. Així mateix, i semblantment al procés esdevengut en moltes altres ciutats, es posa de manifest l'existència d'un pla de monumentalització edilícia del qual faria part el pòdium d'un gran edifici públic descobert prop de la catedral medieval, al qual ha seguit la troballa de restes similars uns metres més al nord. La intensitat de la vida ciutadana del període altimperial es va esvanint cap a final del segle ii, quan s'abandona el suburbi meridional de la ciutat. Aquests espais romangueren abandonats fins a final del segle iv, quan es convertiren en necròpolis.[27] Per la seva part, l'activitat política es mantengué durant el període de crisi del segle iii, quan encara es documenten inscripcions oficials per part de l'ordo de la ciutat, l'activitat de la qual resta completament silenciada a partir del segle iv.[28] No obstant això, la ciutat no s'abandonà, atès que hi ha continuïtat poblacional amb la ciutat islàmica.

Arqueologia[modifica]

Les excavacions arqueològiques davant de la Catedral van deixar al descobert durant l'estiu de 2016 una muralla romana del segle iii de més de 40 metres de longitud (i de 2,45/2,80 m d'ample construïda amb la tècnica d'opus africanum, en la seva cara exterior) i una plaça alt imperial que juntament amb el podi trobat al subsòl de l'annexa Hospitalitat de Lourdes (2013), que correspon a un temple, situen en aquest lloc el fòrum. En aquestes excavacions també va aparèixer una factoria de garum (s. V), la traça de les muralles del segle XIV guanyant espai al riu, les restes d'una casa del segle xvi o vestigis de l'antiga Turtuixa. L'any 2019 els treballs arqueològics van continuar –durant un temps– amb la finalitat de construir la nova plaça del davant de la catedral[29] i el febrer de 2020, al recinte de l'antic Balneari d'en Porcar, mig quilòmetre al nord de la Seu, se localitzava un mausoleu de planta rectangular (segle IV dC) que podria indicar la ubicació de la necròpolis de Dertosa.[30]

Anteriorment va excavar-se un gran edifici del s. I-II dC al carrer Sant Felip Neri (2009); la necròpolis romana del carrer Montcada, on en l'actualitat s'aixeca l'edifici de les delegacions de la Generalitat de Catalunya, o també la plaça de la Cinta, durant els anys vuitanta. Arran de les excavacions dutes a terme el 2007 al carrer de Sant Domènec, al barri del Rastre de Tortosa, va trobar-se part d'una muralla defensiva del segle vii aC.[31]

En la veïna localitat de Bítem on hom hi va localitzar el 1910 la vil·la romana de Barrugat, d'on provenen restes d'un mosaic de la zona de les termes, i en el límit del terme en la finca agrícola de la Palma, i ja en el municipi de l'Aldea (antiga pedania de Tortosa), s'hi localitzà l'any 2007 un gran campament romà de la Segona Guerra Púnica. Un altre jaciment romà és el de la vil·la de Casa Blanca un assentament rural dels segles I al V dC situat a la riba dreta de l'Ebre, al terme de Jesús (població adscrita a Tortosa). La localitzada a Riba-roja d'Ebre i la de la torre de la Carrova (Amposta) completen el mapa d'antigues vil·les conegudes de la vall de l'Ebre de Catalunya.

Menció a banda mereix citar les pedreres de la Cinta, properes a la ciutat i explotades des dels temps dels romans. El seu ús més antic documentat fins ara correspon a l'època d'August, ja que han estat localitzades plaques d'aquest material al fòrum de la ciutat romana de Segòbriga (actual província de Conca) datades en aquesta època. El marbre o jaspi de Tortosa se troba dintre i fora de la península Ibèrica.[e] A la Península ha estat localitzada a diversos llocs: Tàrraco, vil·la dels Munts, vil·la de la Llosa, Bàrcino, Cabrera de Mar, Saragossa (Teatre romà, tomba de la basílica de santa Engracia, pilar de la Mare de Déu del Pilar), Arcaya (Biscaia), Uxama, Sagunt, ciutat romana de Lesera (Forcall), Cartagena, Ilici, Teatre romà d'Itàlica, església de San Miguel de Escalada (Gradefes)... Fora de la Península n'hi ha a la zona de la Gal·lia Narbonense (Narbona, Arles..), Roma, Ostia Antica, Ravenna... i al Nord d'Àfrica (Útica i Hiponna). A l'època moderna arribarà en gran quantitat a Itàlia, especialment a Gènova i Roma, on se'l coneix com a brocatello di Spagna.

Estatus jurídic[modifica]

Inscripció a la façana de la Catedral (CIL II 4058): Q(uinto) Herennio Etrus/co Messio Decio / nobilissimo / Caes(ari) filio d(omini) n(ostri) / sanctissimi Tra/iani Deci P(ii) F(elicis) Invic/ti Aug(usti) ord(o) d(ecurionum) c(ivitatis) D(ertosanae) / dicatissimus / numini eius.

Ha estat objecte d'un llarg debat historiogràfic la condició de Dertosa com a ciutat estipendiària, colònia o municipi, i si gaudia del dret romà o del dret llatí. Actualment el debat sembla tancat amb la conclusió que la població fou una ciutat estipendiària de la conquesta a final del segle iii aC fins a mitjan segle i aC, i que Juli Cèsar li concedí l'estatus de municipium.[15] És possible que primer gaudís solament del dret llatí i que en cert moment de la primera meitat del segle i dC rebés el privilegi del dret romà. En qualsevol cas, actualment està descartat que la ciutat tengués mai la condició de colònia.[32]

Gràcies a diverses inscripcions, part de les quals es troben a l'església de Sant Domènec dels Reials Col·legis, es coneix l'existència de duumvirs, els magistrats amb major rang de la ciutat. Així, Luci Munni Plàcid[f][g] i Marc Porci Terencià[h] foren duumvirs de Dertosa. També consta la magistratura dels edils, de segon rang immediatament per davall els duumvirs, els quals s'encarregaven de manteniment de l'orde públic. Entre els individus que exerciren aquest càrrec hi torna a haver Marc Porci Terencià[h] i també el seu pare, Marc Porci Teopomp,[i] com també un cert Publi Valeri Dionís.[b] En canvi, dels qüestors no es conserva cap testimoni, malgrat que sens dubte la ciutat també disposava d'aquesta magistratura.[38]

Pel que fa a les magistratures religioses, es coneix l'existència de flamines Romae et Augusti, el qual s'encarregava d'organitzar i dirigir el culte imperial i a l'estat romà.[39] El mateix Luci Munni Plàcid apareix testimoniat com a flamen.[f][g] També consta l'existència de sevirs augustals, una institució col·legiada de sis membres elegits per la cúria municipal destinada a la celebració del culte imperial i vinculada estretament als lliberts. Un personatge de nom Publi Corneli Frontí consta amb aquest càrrec en una inscripció,[j][41] com també un cert Juli Llop,[k] a més dels ja apareguts Marc Porci Teopomp,[i] Publi Valeri Dionís i Publi Valeri Pardus, el seu llibert.[b] En fi, hi ha diverses inscripcions que mostren l'existència d'una cúria municipal, que monopolitzava la presa de decisions de la comunitat ciutadana, amb els decurions al capdavant, i una assemblea ciutadana en la qual podien participar tots els ciutadans censats; a tall d'exemple, dues inscripcions dedicades als emperadors Antoní Pius[c] i Herenni Etrusc.[d]

Per la seva banda, cert Marc Eli Gràcil fou llegat augustal, i exercí de patró als seus conciutadans.[l]

Epigrafia[modifica]

La localitat conserva una important col·lecció epigràfica (moltes de les seves inscripcions foren registrades per Emil Hübner i recollides en el Corpus Inscriptionum Latinarum II) i restes arqueològiques com ara columnes granítiques[m] o restes ceràmiques custodiades dintre de la col·lecció museogràfica de l'Ajuntament de Tortosa.[n] La Catedral de Tortosa, que segons tots els indicis ocupa l'emplaçament del fòrum, conserva dues inscripcions als soterranis del refectori visitable des de desembre del 2007. Altres inscripcions encara romanen reaprofitades com a elements de construcció sigui en cases com la del carrer Ciutat número 10 o la casa del Vicariat annexa al palau episcopal gòtic.

La inscripció procedent de la casa del canonge Navàs vora la catedral de Tortosa, conservada parcialment, forma part de la col·lecció permanent del Museu de Tortosa i s'hi pot llegir: D(is) M(anibus) / L(ucius) NVMISIVS LIB/ERALIS MIL(es)/ CL(assis) PR(raetoriae) RAVENN(atis)/ III MART(e) STIP(endiorum) XIII / NAT(ione) CVRSICAN(us) / M(arcus) DID[IVS POL/IO HERES TE COM / MAN NVP TE GELLIA / EXCITATA] [...], és a dir, als déus Manes de Luci Numisius Liberalis, soldat de l'armada pretoriana de Ravenna, del trirrem Mart, XIII anys de servei, de nacionalitat corsa. Per disposició testamentària (li dedica) Marcus Didius Polio, hereu i commanupular (soldat/company de la mateixa maniple) i la seva muller Gellia Excitata.

Numismàtica[modifica]

Dertosa va batre moneda com a mínim en dues ocasions. En la primera, cap al final del regnat d'August (mort el 14 dC), les monedes contenen la inscripció Municipium Iulia Hibera Ilercavonia. A l'anvers de les peces hi ha un vaixell de mar i al revers una barcassa de riu. Més tard, a l'època de Tiberi (14-37 dC), apareix una nova emissió d'asos amb motius semblants (en aquestes s'afegeix la representació d'un dofí) i la llegenda Municipium Iulia Hibera Ilercavonia Dertosa, i al revers el cap llorejat de l'emperador, mirant cap a la dreta.[13]

Hi ha monedes de Dertosa a la col·lecció numismàtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena i al departament de Monedes, medalles i antiguitats de la Biblioteca Nacional de França. El Museu de Tortosa també n'exhibeix una mostra en la seua col·lecció permanent.

Notes[modifica]

  1. És una tasca complexa justificar que Hibera i Dertosa no són sinó un mateix nucli urbà, l'estatus del qual experimentà alguns canvis al llarg del temps que el van portar a abandonar progressivament l'antiga denominació d'Hibera, per la de Dertosa, que és l'antecedent directe de l'actual ciutat de Tortosa.
  2. 2,0 2,1 2,2 Publio Valerio Dionisio, seviro augustali, cui ordo Dertosanorum ob merita eius aedilicios honores decrevit. Publius Valerius Pardus libertus, sevir augustalis, patrono optimo, és a dir, 'A Publi Valeri Dionís, sevir augustal, al qual l'ordo dels dertosans va decretar els honors propis dels edils pels seus mèrits. Publi Valeri Pardus, llibert i sevir augustal, al millor patró'. Aquesta inscripció, que data dels primers segles dC, ja és citada per Cristòfor Despuig al Col·loqui IV, i es troba a un lateral de la façana de la catedral, avui substituïda per una còpia.[37]
  3. 3,0 3,1 Imperatori Caesari, divi Hadriani filio, divi Traiani Parthici Nepoti, divi Nervae pronepoti, Tito Aelio Hadriano Antonino Augusto Pio, tribunicia potestate consuli designato II, Res Publica Dertosanorum, curante legato Marco Baebio Crasso functo legatione gratuita, és a dir, 'La República dels dertosans a l'emperador i cèsar Titus Eli Hadrià Antoní August Pius, fill del diví Hadrià, nét del diví Trajà Pàrtic, besnét del diví Nerva, cònsol designat per segona vegada amb potestat tribunícia, essent Marc Bebi Cras l'ambaixador que s'encarregà i el que en pagà les despeses'. Aquesta inscripció fou trobada al carrer d'Oliver.[43]
  4. 4,0 4,1 Quinto Herennio Etrusco Messio Decio nobilissimo Caesari, filio domini nostri sanctissimi Traiani Deci Pii Felicis invicti Augusti, ordo decurionum civitatis Dertosanae dicatissimus numini eius, és a dir, 'L'ordo dels decurions de la ciutat de Dertosa, molt dedicat al seu numen, a Quint Herenni Etrusc Messi Deci, cèsar nobilíssim, fill del nostre santíssim senyor Trajà Deci Pius Fèlix August invicte'. Aquesta inscripció es troba a un lateral de la façana de la catedral, avui substituïda per una còpia.[44]
  5. De jaspi de Tortosa, per exemple, és una inscripció trobada a la desapareguda església de Sant Nicolau del barri de Remolins de Tortosa i actualment localitzada a l'església de Sant Domènec. És dedicada a Gai Cassi Niger per part del seu fill Gai Cassi Avit.
  6. 6,0 6,1 Lucio Munnio, Luci filio, galeria tribu, Placido, duoviro, flamini Romae et Augusti, ex testamento Porcia, Luci filia, Placida marito, és a dir, 'A Luci Munni Plàcid, fill de Luci, de la tribu Galèria, qui fou duumvir i flamen de Roma i d'August. La seva esposa Pòrcia Plàcida, filla de Luci, li ho erigí per disposició testamentària'. Aquesta inscripció fou localitzada el 1900 en unes excavacions vora la catedral.[33]
  7. 7,0 7,1 Lucio Munnio, Luci filio, galeria tribu, Placido, duoviro, flamini Romae et Augusti, Lucius Munnius Placidus ex testamento patris, és a dir, 'A Luci Munni Plàcid, fill de Luci, de la tribu Galèria, qui fou duumvir i flamen de Roma i d'August. Luci Munni Plàcid li ho erigí per disposició testamentària del seu pare'. Aquesta inscripció fou localitzada el 1900 en unes excavacions vora la catedral.[34].
  8. 8,0 8,1 Marco Porcio, Marci filii, Galeria tribu, Terentiano. Huic universus ordo aedilicios et duumvirales honores decrevit. Marcus Porcius Theopompus pater, és a dir, 'A Marc Porci Terencià, fill de Marc, de la atribu Galèria, l'ordo universal li va decretar els honors propis dels edils i dels duumvirs. Marc Porci Teopomp, son pare'. Aquesta inscripció es trobà al carrer de la Ciutat.[35]
  9. 9,0 9,1 Marco Porcio Theopompo, seviro augustali primo aedilici iuris in perpetuum, és a dir, 'A Marc Porci Teopomp, primer sevir augustal i amb la condició d'edil perpètua'. Aquesta inscripció fou trobada al carrer de la Ciutat.[36]
  10. Mercurio Augusto sacrum Publius Cornelius Frontinus, sevir augustalis, pecunia sua posuit, és a dir, 'Publi Corneli Frontí, sevir augustal, va col·locar aquest temple a Mercuri August'. Aquesta inscripció votiva es trobà al carrer de la Ciutat.[40]
  11. Dis Manibus Iulii Lupi, seviri augustalis, Iulia Nymphidia patrono indulgentissimo bene merenti, és a dir, 'Als Déus Manes de Juli Llop, sevir augustal, de part de Júlia Nimfídia al seu patró que bé ho mereixia'. Aquesta inscripció funerària fou localitzada el 1987 a la partida del Fondo (Campredó), i es conserva a l'edifici administratiu de Campredó.[42]
  12. Marco Aelio, Marci filio, Galeria tribu, Gracili, quaestori, legato augusti, Dertosani patrono, és a dir, 'A Marc Luci Gràcil, fill de Marc, de la tribu Galèria, qui fou qüestor i llegat d'August, li ho erigiren els dertosans com a patró'. Aquesta inscripció fou localitzada vora la catedral, al carrer de la Costa dels Capellans.
  13. Columnes granítiques de la zona de la Tròade (Turquia) que es conserven a l'exterior de l'actual castell de Sant Joan o de la Suda. Sabem per notícies del segle xviii que llavors formaven part de la capella de sant Joan, situada en el mateix castell.
  14. Dintre de la col·lecció hi ha un fons numismàtic i sis busts romans. Tots sis són de marbre blanc i quatre d'ells s'han identificat com a representacions dels emperador romans Vespasià, Antoní Pius, Marc Aureli i Caracal·la. Ara bé es tracta d'unes bones imitacions d'obres romanes d'època renaixentista. Segons sembla foren un regal d'Albert Bosch i Fustegueras a Teodor González i Cabanne que les va donar al Museu municipal per a la seva inauguració l'any 1900.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4. 
  4. Llorens i Aquilué, 2001, p. 14.
  5. Ferré Anguix, 2016, p. 92.
  6. Diversos autors. Història de Catalunya. Grup Promotor/Santillana, 1992. ISBN 84-7911-085-6. 
  7. Estrabó, Geographica, III 4.6-9.
  8. 8,0 8,1 Plini, Naturalis Historia, III 23.
  9. Ptolemeu, Geographia, II 6.64.
  10. Pomponi Mela, Chorographia, II 90.
  11. Suetoni, De Caesaribus, «Galba», X.
  12. Itinerarium Gaditanum, Itinerarium Antonini, 399.4, i Ravennatis Cosmographia, V 3 (342).
  13. 13,0 13,1 13,2 Llorens i Aquilué, 2001, p. 35-47.
  14. 14,0 14,1 Ferré Anguix, 2016, p. 97.
  15. 15,0 15,1 Ferré Anguix, 2016, p. 106.
  16. 16,0 16,1 Livi, Ab Vrbe Condita, XXIII 28.
  17. Ferré Anguix, 2016, p. 98-105.
  18. Llorens i Aquilué, 2001, p. 15.
  19. 19,0 19,1 Ferré Anguix, 2016, p. 410.
  20. Ferré Anguix, 2016, p. 221.
  21. Ferré Anguix, 2016, p. 408.
  22. Ferré Anguix, 2016, p. 409.
  23. Ferré Anguix, 2016, p. 222.
  24. Ferré Anguix, 2016, p. 223.
  25. Ferré Anguix, 2016, p. 255.
  26. Ferré Anguix, 2016, p. 105.
  27. Ferré Anguix, 2016, p. 411.
  28. Ferré Anguix, 2016, p. 412.
  29. «El pasado romano de Tortosa sale a la luz». La Vanguardia, 14-06-2019.
  30. «Descubren un mausoleo romano en Tortosa durante unas obras». La Vanguardia, 04-03-2020.
  31. «Una ciudad perdida en Tortosa» (en castellano). [Consulta: 26 juliol 2021].
  32. Llorens i Aquilué, 2001, p. 88.
  33. CIL II / 14, 792.
  34. CIL II / 14, 793
  35. CIL II 4060
  36. CIL II 4061
  37. CIL II 4062
  38. Ferré Anguix, 2016, p. 257-258.
  39. Ferré Anguix, 2016, p. 259.
  40. CIL II 4054
  41. Ferré Anguix, 2016, p. 268.
  42. CIL II 14, 808
  43. CIL II 4057
  44. CIL II 4058

Bibliografia[modifica]