Vés al contingut

Manuel Becerra Bermúdez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Becerra Bermúdez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 octubre 1820 Modifica el valor a Wikidata
Castro de Rei (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1896 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Santa María 40° 23′ 53″ N, 3° 43′ 18″ O / 40.397922°N,3.721625°O / 40.397922; -3.721625 Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Ultramar
12 març 1894 – 4 novembre 1894
← Antoni Maura i MontanerBuenaventura Abarzuza Ferrer →
Ministre d'Ultramar
11 desembre 1888 – 5 juliol 1890
← Trinitario Ruiz CapdepónAntonio María Fabié →
Ministre de Foment d'Espanya
19 desembre 1872 – 24 febrer 1873
← José Echegaray y EizaguirreEduardo Chao Fernández →
Ministre d'Ultramar
1870 –
Ministre d'Ultramar
6 agost 1869 – 2 abril 1870
← Juan Bautista TopeteSegismundo Moret y Prendergast →
Diputat al Congrés dels Diputats
1869 – 1871
Circumscripció electoral: Lugo
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPlaza del Cordón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Manuel Becerra Bermúdez (Castro de Rei, 20 d'octubre de 1820Madrid, 19 de desembre de 1896) va ser un matemàtic i polític gallec, ministre amb Amadeu I, Alfons XII i durant la Regència de Maria Cristina. Destacat maçó, va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya.

Biografia

[modifica]

Matemàtic de renom, es va titular com a enginyer civil a l'Acadèmia d'Enginyers Civils i va ser membre de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Se'l considera un dels precursors de l'educació física i fou president de la Societat Gimnàstica Espanyola.

Políticament va destacar per les seves idees progressistes i revolucionàries, cosa que el van dur a participar activament en la Revolució de 1848, raó per la qual fou empresonat algunes vegades i haver de buscar aixopluc a l'estranger. El 1849 formà part del comitè directiu del Partit Democràtic i col·laborà a El Tribunal del Pueblo. El 1854 tornarà a participar en els moviments revolucionaris que donaran lloc al Bienni Progressista (1854-1856) i, després del cop d'estat del general O'Donnell que li va posar fi, fou detingut, bandejat a Bilbao i posteriorment s'exiliaria a França. El 1866 fou representant del Partit Democràtic en el Pacte d'Oostende.

Manuel Becerra tornà a la vida política del país durant la Revolució de 1868 formant part, com a diputat, de la Junta Superior Revolucionària entre el 5 d'octubre i el 19 d'octubre de 1868. Després de les eleccions generals espanyoles de 1869 va resultar escollit Diputat a Corts per Lugo, encara que finalment va optar per la circumscripció de Madrid i com a tal va ocupar la cartera de ministre d'Ultramar entre el 13 de juliol de 1869 i el 31 de març de 1870 durant la regència del general Francisco Serrano Domínguez. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1871 i 1872, ocuparà la cartera de ministre de Foment entre el 19 de desembre de 1872 i el 12 de febrer de 1873, ja sota el regnat d'Amadeo I. Ocuparà aquest mateix ministeri en el primer govern de la Primera República Espanyola entre el 12 de febrer i el 24 de febrer de 1873 sota la presidència d'Estanislau Figueras.

Amb la restauració borbònica va formar part de tres dels governs presidits per Práxedes Mateo Sagasta com a ministre d'Ultramar: entre l'11 de desembre de 1888 i el 21 de gener de 1890, del 21 de gener al 5 de juny de 1890 i entre el 12 de març i el 4 de novembre de 1894. El 1894 fou nomenat senador vitalici

Vida maçònica

[modifica]

Va ser un destacat maçó. Sobirà Gran Comanador del Suprem Consell en els anys 1884-1889. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya.

Obres

[modifica]
  • Imperio Ibérico
  • Tratado Racional de la Gimnástica y de los Ejercicios y Juegos Corporales (1893)

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Echegaray y Eizaguirre
Ministre de Foment

1872-1873
Succeït per:
Eduardo Chao Fernández
Precedit per:
Juan Bautista Topete
Ministre d'Ultramar

1869-1870
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per:
Trinitario Ruiz Capdepón
Ministre d'Ultramar

1888-1890
Succeït per:
Antonio María Fabié Escudero
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Ministre d'Ultramar

1894
Succeït per:
Buenaventura Abarzuza Ferrer
Premis i fites
Precedit per:
José Subercase y Jiménez

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 36

1885-1896
Succeït per:
Vicente Ventosa Martínez de Velasco
Precedit per:
Antonio Romero Ortiz
Sobirà Gran Comanador

1884 - 1889
Succeït per:
Miguel Morayta Sagrario