Vés al contingut

Nit de Reis

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Patge Gregori)
Per a l'obra de Shakespeare, vegeu Nit de Reis (Shakespeare).
Plantilla:Infotaula esdevenimentNit de Reis
Imatge
Rei Melcior durant la cavalcada de reis de 2018 a Barcelona
Tipusdiada cristiana
festa pública Modifica el valor a Wikidata
CommemoraEpifania
Reis d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Dia5 de gener Modifica el valor a Wikidata

La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud[1] i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana,[2] durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.[2] Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen amb el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.[2] Actualment, els Reis durien regals a tots els infants del món.

Aquesta tradició es pot dir que forma part d'un conjunt de figures nadalenques màgiques que duen regals als infants en diferents societats occidentals.[3] Algunes de les més conegudes poden ser el Pare Noel (força estés entre les societats occidentals), la Bruixa Befana (Itàlia), l'Olentzero (Euskal Herria), o el Belsnickel (Alemanya i Àustria). Per l'antropòleg Lévi-Strauss, qui parlava del Pare Noel, aquest tipus de figures servien per canalitzar a través dels infants la màgia dins de la societat.[4] A través de la seva vivència de la màgia i la il·lusió, els adults la podien viure també.

Celebracions

[modifica]

Territoris de parla catalana

[modifica]

Des de mitjan segle XX es realitzen les cavalcades modernes, en les que els reis fan acte de presència i passegen en carrosses davant del públic.[5] Cada municipi organitza la seva pròpia cavalcada. Unes de les més antigues de Catalunya són les d'Igualada (1895) i Sant Vicenç dels Horts,[5] així com la de Barcelona que segons diverses fonts data del 1855.[6] Del País Valencià destaca la d'Alcoi, la més antiga del país que data del 1866.[5] A Mallorca no va popularitzar-se la cavalcada fins a la dècada dels 40.[7] A Perpinyà també s'hi fa cavalcada; a més a més el batlle realitza la cerimònia dels bons desitjos.[8] Els dies previs o durant les cavalcades, fan acte de presència els ajudants dels reis o patges, que es reparteixen pels pobles; uns dels més coneguts són en Pep Fumera (Empordà), el Patge Gregori i el Patge Xiu-Xiu.[9][10] Durant la cavalcada és freqüent que els més menuts cantin la cançó dels Tres Reis (que varia segons l'indret) i lliurin la carta directament als Reis o als Patges Reials; en aquestes cartes hi ha llista amb els regals que desitgen i amb declaracions de bones intencions i també confessions de malifetes.[10]

Altres municipis de l'àmbit catalanoparlant reben els reis amb torxes, atxes, teies o falles;[11] també amb fanalets.[10] Es creu que aquesta pràctica respon als ritus mil·lenaris de purificació, i té el seu origen modern a partir dels segles XVIII i xix. Actualment encara hi ha municipis que mantenen aquesta tradició com ara: La Riera de Gaià, Taradell, Vandellòs i Catí; més modernament també s'organitzen baixades de torxes en algunes pistes d'esquí.[11]

Durant la nit, en algunes cases es deixa menjar als reis i als camells; aquest menjar pot consistir en herba, pa o aigua.[1] També es deixen les sabates a la porta, a la finestra o al balcó de casa perquè els reis hi deixin presents.[2][10]

Espanya i Hispanoamèrica

[modifica]

A Espanya i a l'Amèrica Llatina les celebracions són similars a les dels territoris de parla catalana però presenten algunes variacions. A la majoria de llocs també són freqüents les cavalcades i el lliurament de la carta als reis per part dels més menuts. També és usual deixar menjar als reis i al seu seguici.[2] A Espanya les primeres cavalcades daten de mitjan segle xix, mentre que a la capital, Madrid, no n'hi va haver fins al 1953.[6] A molts països de l'Amèrica Llatina com ara l'Argentina, Mèxic, la República Dominicana, Puerto Rico, Paraguai i l'Uruguai se celebra també la nit de reis de manera semblant a Espanya, és a dir, els reis deixen presents als infants.[12] A diferència d'Espanya, on els nens entreguen les cartes als reis o patges, a l'Argentina dipositen la llista amb els regals desitjats dins de les sabates; a Puerto Rico els més menuts recorren els parcs de les ciutats prenent trossos de gespa i herba per a deixar-los sota del llit durant la nit i així poder alimentar els camells.[12]

Al Perú la tradició de regalar joguines als nens ha caigut en desús. Actualment la celebració consisteix en la Baixada de Reis (Bajada de Reyes), durant la qual una família o comunitat realitza una festa mentre es desmunta el pessebre.[12] Malgrat això, al Perú també s'hi realitzen cavalcades amb els Reis com a protagonistes.[13] Sovint es considera que la celebració de la Nit de Reis, així com el dia, a l'Amèrica Llatina té el seu origen a Espanya.[14] Als Estats Units, algunes comunitats hispanes també realitzen cavalcades, com per exemple a la ciutat de Nova York.[2]

Lusofonia

[modifica]

Al Brasil, durant el segle xvii i xviii se celebraven romeries nocturnes. L'escriptor i cronista brasiler José de Alencar descriu en un text el declivi d'aquesta tradició; en la crònica explica que en aquell moment (1855) durant la nit de reis ja només es realitzen banquets que res tenen a veure amb les celebracions que feien els seus pares.[15] Malgrat això, durant el segle xix no varen desaparèixer totes les manifestacions de l'antiga festa i la gent encara sortia als carrers durant les nits. Actualment encara hi ha grups de joves i de persones de diferents edats que es vesteixen de pastors i pastores i canten i ballen al ritme de la música que toquen amb violes, violins, tambors, castanyoles, triangles i altres instruments de petita mida que són fàcils de transportar. Els grups de joves es desplacen pels carrers de les ciutats i es van aturant davant les cases perquè, després de cantar, els convidin a menjar i beure.[15] En algunes regions també se sol·liciten regals als propietaris de les cases on es canta que posteriorment seran donats per a finalitats socials.[16] A Portugal durant la nit del dia 5 al 6 se solien cantar les janeiras (del portuguès janeiro -gener-), unes cançons que cantaven mentre es desplaçaven pels carrers de la ciutat.[17]

Altres indrets

[modifica]

A Itàlia hi ha una llegenda apòcrifa que explica que els Reis d'Orient es van perdre anant cap a Betlem. Com que estaven perduts, una bruixa anomenada Befana els va ajudar a trobar el camí. Els Reis la van convidar a unir-se a ells; ella refusà l'oferiment però se'n va acabar penedint. Per això la tradició mana que cada nit de Reis la bruixa sobrevola amb la seva escombra els pobles i ciutats italians, per mirar si pot trobar Melcior, Gaspar i Baltasar; la bruixa també deixa regals als nens.[18]

Cançons

[modifica]

Territoris de parla catalana

[modifica]

Als territoris de parla catalana sovint s'acompanya l'arribada dels Reis amb cançons com ara:

Versió 1 (Popular a Badalona)[10][19][20]

Els Reis venen,
venen de la muntanya,
porten joguines
per la canalla.
Els Reis venen,
venen de l'Orient,
no porten res
als nens dolents.

Versió 2 (Popular a Girona)[10][20]

Visca els tres Reis
de l'Orient
que porten coses
a tota la gent.
Una botifarra per la meva mare
un porró de vi pel meu padrí
un tros de coca per la meva boca
i un tall de pa pel meu germà.

Versió 3 (Popular a Catalunya)[10][20]

Amb la llum del fanalet
aniré a esperar als tres Reis
perquè portin moltes coses
pau i joia a tots els nens (2).
Quina fosca nit, a quin fred que fa
tot està adormit, ja els sento arribar.'

Versió 4 (Popular a Sant Feliu Sasserra)[10][20]

Els Reis d'Orient,
porten coses, porten coses,
Els Reis d'Orient
porten coses per la gent.
Als infants més bons minyons
porten dolços i joguines;
als infants més bons minyons,
per finestres i balcons.
A en Peret un carrilet,
una fireta a la Teta,
i al Joan un elefant,
i als que fan rebequeries, Sabeu què?
Un xim-xim, un te-te, una erre i una e: Res.

Versió 5 (Popular a Catalunya)[10][20]

Els tres Reis,
que tots són vell;
duen barretina molla
amb cascavells.
Els tres Reis d' Orient
porten coses a tota la gent.

Versió 6 (Popular a Catalunya)[10][20]

Els Reis de l'Orient
porten coses, porten coses,
a la gent.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
al Tordera.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
a la llebre.
Els Reis de Palau
porten coses, porten coses,
al gripau.
Els Reis de Mataró
porten coses, porten coses,
al balcó.
Els Reis de Barcelona
porten coses, porten coses,
a la mona.
Els Reis de Montserrat
porten coses, porten coses,
al terrat.

Lusofonia

[modifica]

Al Brasil també es canten cançons, sobretot durant les romeries de la nit de reis; en alguns indrets són intel·ligibles a conseqüència del caos sonor que les caracteritza. La majoria citen el naixement de Jesús o demanen protecció, salut, etc.[21] Alguns exemples:

Versió 1 (Popular a Río de Janeiro)[15]

O' de casa nobre gente,
Escutai e ouvireis,
Lá das bandas do Oriente
São chegados os três Reis.

Versió 2 (Popular a Zabelê, Paraíba)[22]

Hoje é o dia de ensaiar meu reisado.
Meu mestre, tenha cuido Hoje aqui neste salão. (bis)
Mas ô meu mestre, seu reisado de quem é?
Se é de moça ou de mulher. (?)
O meu palhaço que saber. (bis)
Se for de moça, de moça previna mais um cuidado.
Aonde tem cabra safado, não me importa de morrer. (bis)
Eu vou dançar é nas Águas do Cariri.
Meu mestre, cheguei mas não foi para apanhar.(bis)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Moreno, Carolina «Three Kings' Day Celebration: History And Traditions Behind 'El Día De Los Reyes'» (en anglès). Huffington Post, 06-01-2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Maza, Cristina. «January 6 is Three Kings' Day - here's how you celebrate» (en anglès). Newsweek, 06-01-2018. [Consulta: 5 gener 2019].
  3. ↑ Torra‐Merin, Martí «The hidden power of children in Christmas traditions: Unveiling the role of secrecy and agency» (en anglès). Anthropology Today, 39, 6, 12-2023, pàg. 3–5. DOI: 10.1111/1467-8322.12845. ISSN: 0268-540X.
  4. ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Claude Lévi-Strauss, Le Père Noël supplicié», 02-02-2005. [Consulta: 23 desembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Cavalcades de Reis». Descobrir.cat. [Consulta: 5 gener 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 «La cabalgata de Reyes Magos en España: una tradición ni religiosa, ni milenaria» (en castellà). El independiente, 05-01-2018. [Consulta: 5 gener 2019].
  7. ↑ «Símbols de Nadal que marquen tradició». dBalears, 23-12-2017. Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
  8. ↑ «Els Reis d'Orient arriben a Perpinyà». Vilaweb. Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
  9. ↑ «Cavalcada de Reis». El Social.org. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 5 gener 2019].
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 «Guia de Gestió d'Activitats (Nadal)». Comunitats Catalanes de l'Exterior (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Focs de rebuda dels Reis d'Orient». Sàpiens. Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Los Reyes Magos en Latinoamérica, similitudes y diferencias» (en castellà). Europa Press, 06-01-2017. [Consulta: 5 gener 2019].
  13. ↑ «6 de gener: ¿qué es y por qué se celebra el Día de los Reyes Magos?» (en castellà). La Prensa.pe, 04-01-2019. [Consulta: 5 gener 2019].
  14. ↑ «¿Cómo se celebra el día de Reyes en Latinoamérica?» (en castellà). Europa Press, 06-01-2017. [Consulta: 5 gener 2019].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Festa de Reis no Rio de Janeiro e Brasil» (en portuguès). Rio de Janeiro Aquí. [Consulta: 5 gener 2019].
  16. ↑ Pessoa, Jadir de Morais «Mestres de caixa e viola». Cadernos CEDES, 27, 71, 4-2007, pàg. 63–83. DOI: 10.1590/S0101-32622007000100005. ISSN: 0101-3262.
  17. ↑ «El Día de Reyes en Portugal, una tradición que se ha quedado en lo folclórico» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 5 gener 2019].
  18. ↑ «Tradicions de Nadal europees». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 5 gener 2019].
  19. ↑ «Avui tots a cantar per fer cagar els Reis !». Vilaweb. [Consulta: 5 gener 2019].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «Cançons per rebre els Reis». Festes.org. [Consulta: 5 gener 2019].
  21. ↑ de Carvalho, Graziela Maria. «A Folia de Reis no Distrito de Milagre, Município de Monte Santo de Minas- MG» (en portuguès). UNIVERSIDADE FEDERAL DE ALFENAS. [Consulta: 5 gener 2019].
  22. ↑ «Canções – Folia de Reis» (en portuguès brasiler). [Consulta: 5 gener 2019].[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nit_de_Reis&oldid=33712632»