Teia
![]() En el fris de l'Altar de Zeus de Pèrgam (Berlin), es conjetura que la deessa que lluita darrere d'Helios és Teia ![]() | |
Tipus | titànide ![]() |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení ![]() |
Família | |
Cònjuge | Hiperíon ![]() |
Mare | Gea ![]() |
Pare | Urà ![]() |
Fills | Hèlios, Eos, Selene i Aurora ![]() |
Germans | Rea, Jàpet, Cronos, Hiperíon, Oceà, Tetis i Temis ![]() |
Tia, Tea o Teia (en grec antic Θεία), és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.
Representava la vista i per això dona brillantor a l'or i als metalls preciosos. Segons la Teogonia, Hiperió i Teia són els pares d'Hèlios (el Sol), Selene (la Lluna), i Eos l'Alba o l'Aurora. Segons Homer Hiperió és equivalent a Helios. L'anomena Helios Hyperion ("Sol en el lloc més alt"). En la literatura grega posterior Hiperió sempre es distingeix d'Hèlios.[1] Píndar elogia a Teia per ser aquella que dona la riquesa als mortals.[2] En honor d'aquest personatge mitològic es va batejar amb el mateix nom el planeta hipotètic que hauria xocat amb la Terra generant la Lluna, segons la hipòtesi del gran impacte.
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 523. ISBN 9788496061972.
- ↑ Keightley, Thomas. The mythology of ancient Greece and Italy. Library of the University of Virginia, 1819.