Pere Bohigas i Balaguer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 de febrer de 1901 Vilafranca del Penedès |
Mort | 27 de febrer de 2003 (als 102 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri de les Corts (Barcelona) |
President de l'Institut d'Estudis Catalans | |
1961 – 1968 ← Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau – Joaquim Carreras i Artau → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | filòleg i bibliòfil |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
|
Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901 — Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català.[1]
Biografia
Participà en els Estudis Universitaris Catalans i el 1924 es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou professor de paleografia fins al 1939. El 1926 marxà a París i el 1929 a Anglaterra, on completà la seva formació. També fou professor a l'Escola de Bibliotecàries. El 1941 va obtenir per oposició una plaça al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, que li va permetre treballar com a conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins al 1971.
Col·laborà en l'aplec de materials per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya d'Higini Anglès i Pàmies i publicà un repertori de manuscrits conservats tant als Països Catalans com a l'estranger. Ha estat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i del Comitè Internacional de Paleografia. El 1953 participà en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica de Barcelona, i el 1956 dirigí la Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria. Ha col·laborat a diverses publicacions, com Revista de Catalunya.
Ha estat president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans de 1962 a 1989, amb el qual ha publicat nombrosos estudis i texts de literatura catalana medieval, com els d'Ausiàs March, Profecies Catalanes dels s. XIV-XV, Tractats de cavalleria en la col·lecció Els Nostres Clàssics, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matèria de Bretanya i la Bíblia a Catalunya.
També ha fet estudis i edicions d'obres de literatura castellana com La Celestina, l'edició del Baladro del Sabio Merlín, i una tesi doctoral sobre els texts hispànics de la Demanda del Sant Graal.
També ha estat membre honorífic de la Societat Verdaguer. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Morí als 102 anys i fou enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona).
Obres
- La ilustración y la decoración del libro en Cataluña (1960-1967)
- Aportació a l'estudi de la literatura catalana (1982)
- Sobre manuscrits i biblioteques (1985)
- Folklore del Penedès (1993)
- Curial e Güelfa (1993)
Referències
- ↑ «Pere Bohigas i Balaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Apel·les Mestres i Oñós |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XVIII 1958-2003 |
Succeït per: Josep Maria Espinàs i Massip (electe) |
- Creus de Sant Jordi 1990
- Membres de la Secció Filològica de l'IEC
- Presidents de l'IEC
- Vilafranquins
- Biblioteca de Catalunya
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Bibliotecaris catalans coneguts per altres activitats
- Premis Narcís Monturiol
- Professors de l'Escola de Bibliotecàries
- Professors dels Estudis Universitaris Catalans
- Bibliòfils catalans
- Escriptors de l'Alt Penedès contemporanis en català
- Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà
- Filòlegs catalans del sud contemporanis
- Historiadors de la literatura
- Historiadors del llibre
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Persones centenàries
- Paleògrafs catalans