Vés al contingut

Pere Bohigas i Balaguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:41, 9 maig 2018 amb l'última edició de 93.176.156.232 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaPere Bohigas i Balaguer Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement20 de febrer de 1901
Vilafranca del Penedès
Mort27 de febrer de 2003(2003-02-27) (als 102 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri de les Corts (Barcelona) 
President de l'Institut d'Estudis Catalans
1961 – 1968
← Josep Maria de Sagarra i de CastellarnauJoaquim Carreras i Artau → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Ocupaciófilòleg i bibliòfil
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Premis

Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català.[1]

Biografia

Participà en els Estudis Universitaris Catalans i el 1924 es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou professor de paleografia fins al 1939. El 1926 marxà a París i el 1929 a Anglaterra, on completà la seva formació. També fou professor a l'Escola de Bibliotecàries. El 1941 va obtenir per oposició una plaça al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, que li va permetre treballar com a conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins al 1971.

Col·laborà en l'aplec de materials per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya d'Higini Anglès i Pàmies i publicà un repertori de manuscrits conservats tant als Països Catalans com a l'estranger. Ha estat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i del Comitè Internacional de Paleografia. El 1953 participà en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica de Barcelona, i el 1956 dirigí la Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria. Ha col·laborat a diverses publicacions, com Revista de Catalunya.

Ha estat president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans de 1962 a 1989, amb el qual ha publicat nombrosos estudis i texts de literatura catalana medieval, com els d'Ausiàs March, Profecies Catalanes dels s. XIV-XV, Tractats de cavalleria en la col·lecció Els Nostres Clàssics, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matèria de Bretanya i la Bíblia a Catalunya.

També ha fet estudis i edicions d'obres de literatura castellana com La Celestina, l'edició del Baladro del Sabio Merlín, i una tesi doctoral sobre els texts hispànics de la Demanda del Sant Graal.

També ha estat membre honorífic de la Societat Verdaguer. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Morí als 102 anys i fou enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona).

Obres

  • La ilustración y la decoración del libro en Cataluña (1960-1967)
  • Aportació a l'estudi de la literatura catalana (1982)
  • Sobre manuscrits i biblioteques (1985)
  • Folklore del Penedès (1993)
  • Curial e Güelfa (1993)

Referències

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Apel·les Mestres i Oñós
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XVIII

1958-2003
Succeït per:
Josep Maria Espinàs i Massip
(electe)