Teologia de l'alliberament

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La teologia de l'alliberament (TA) és una reflexió teològica que va començar a Amèrica Llatina després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia, 1968). Els seus ideòlegs més destacats són els sacerdots Gustavo Gutiérrez Merino (peruà), qui el 1973 editaria el primer llibre sobre el tema Historia, Política y Salvación de una Teología de Liberación, i Leonardo Boff (brasiler). És la reacció de part de l'església catòlica d'Amèrica Llatina davant de la situació d'opressió i subdesenvolupament de la majoria de la seva població.

Principals idees[modifica]

Algunes de les idees de la Teologia de l'Alliberament són:

  1. La salvació cristiana no pot donar-se sense l'alliberament econòmic, polític, social i ideològic, com signes visibles de la dignitat de l'home.
  2. Eliminar l'explotació, les faltes d'oportunitats i injustícies d'aquest món.
  3. Garantir l'accés a l'educació i la salut.
  4. L'alliberament com presa de consciència davant la realitat socioeconòmica llatinoamericana.
  5. La situació actual de la majoria dels llatinoamericans contradiu el designi històric de Déu i la pobresa és un pecat social.
  6. No solament hi ha pecadors, hi ha víctimes del pecat que necessiten justícia, restauració. Tots som pecadors, però en concret cal distingir entre víctima i victimitzador.
  7. Prendre consciència de la lluita de classes optant sempre pels pobres.
  8. Afirmar el sistema democràtic aprofundint la conscienciació de les masses sobre els seus veritables enemics per a transformar el sistema vigent.
  9. Crear un "home nou" com condició indispensable per a assegurar l'èxit de la transformació social. L'home solidari i creatiu motor de l'activitat humana en contraposició a la mentalitat capitalista d'especulació i esperit de lucre.
  10. La lliure acceptació de la doctrina evangèlica, és a dir, primerament procurar a la persona unes condicions de vida dignes i posteriorment el seu adoctrinament evangèlic si la persona vol.

La base teològica i conceptual[modifica]

"La injustícia i la inhumanitat creix als països industrialitzats, la globalització de l'economia duu clarament a la falta de solidaritat de les nostres societats. La Teologia de l'Alliberament a Amèrica Llatina és la primera alternativa contra el capitalisme, la mercantilització global de totes les coses. Ja no només és una teologia contextual llatinoamericana, sinó que, amb el desenvolupament esmentat, es converteix en teologia contextual universal". Un dels seus màxims exponents, el jesuïta i màrtir Ignacio Ellacuría reclama una nova civilització, la civilització de la pobresa, contraposada a la de la riquesa, ja que aquesta s'ha revelat com un nou Moloch que devora a les persones i al planeta. La seva condemna de la riquesa es deu en gran mesura als seus fruits de pobresa i opressió en el planeta, a la indiferència que crea en el cor del món ric i desenvolupat. Ellacuría i Nebot, comparen la mort de persones en el món pobre, en el Sud, amb el Serf de Javeh, i afirmen que posseeixen una santedat elemental, jesuànica.

Referint una nova església dels pobres, el teòleg protestant Jürgen Moltmann, va inaugurar amb les paraules a dalt exposades, una sèrie de conferències sobre el tema de La Teologia de l'Alliberament corrent l'any de 1999 en l'Església Catòlica Alemanya.

La relació del catolicisme i la pobresa, ha estat fonamental per a la història i la difusió de la religió en tots els temps. Donant-li suport de vegades, criticada en altres ocasions, la Teologia de l'Alliberament s'ha dedicat a difondre l'evangeli cristià amb un peculiar estil, tant als països desenvolupats com en aquells menys afavorits.

La seva filosofia és de condemna i d'inclinació a la pobresa. Va sorgir al món catòlic amb la publicació del llibre "Història, Política i Salvació d'Una Teologia de l'Alliberament" del sacerdot jesuïta, ara dominic, peruà Gustavo Gutiérrez Merino, el 1973; això després que el 1968 a la Conferència Episcopal del CELAM s'havia fet èmfasi en el compromís de l'Església Catòlica amb els pobres, el llibre de Gutiérrez es va interpretar així com la resposta i el detonant.

Resulta difícil definir a la Teologia de l'Alliberament però pot partir-se de la base que busca una anàlisi profunda del significat de les classes socials i la seva relació amb la pobresa. Per a arribar a això, insereix el marxisme i altres ideologies socials al cristianisme. Crist és percebut principalment com a "alliberador" de la condició de la pobresa material.

La reacció del Vaticà[modifica]

El papa Joan Pau II va sol·licitar de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (CDF), amb Joseph Ratzinger al capdavant, dos estudis sobre la teologia de l'alliberament que van ser publicats en dos documents el 1984 i el 1986 amb els noms de Libertatis Nuntius i Libertatis Conscientia,-- on es considerava bàsicament que, malgrat el compromís de l'Església catòlica amb els pobres, la disposició de la teologia de l'alliberament a acceptar postulats d'origen marxista o d'altres ideologies polítiques no era compatible amb la doctrina. Els principals ideòlegs d'aquest moviment han tingut nombrosos conflictes amb el Vaticà per defensar aquestes idees.

Al llarg de la dècada de 1990, Ratzinger, prefecte de la CDF, va continuar condemnant aquests elements de la teologia de l'alliberament, i va prohibir als sacerdots dissidents l'ensenyament d'aquestes doctrines en nom de l'Església Catòlica. Leonardo Boff va ser suspès i d'altres van ser censurats. Tissa Balasuriya, a Sri Lanka, va ser excomunicat. Sebastian Kappen, teòleg de l'Índia, també va ser censurat pel seu llibre Jesús i la llibertat.[1] Sota la influència de Ratzinger, en les escoles de formació teològiques es va prohibir l'ús de l'organització i dels espais de l'Església Catòlica per ensenyar teologia de l'alliberament en el sentit de l'ús de les inacceptables idees marxistes, no en un sentit més ampli.

Cap a la reconciliació sota el papa Francesc[modifica]

Segons Roberto Bosca, historiador de la Universitat Austral de Buenos Aires, Jorge Bergoglio (més tard el papa Francesc) tenia "una reputació d'oponent a la TA durant la dècada de 1970", però que "accepta la premissa de la teologia de l'alliberament, especialment l'opció pels pobres, però d'una manera 'no ideològica'".[2] Abans de convertir-se en papa, Bergoglio va dir: "L'opció pels pobres prové dels primers segles del cristianisme. És l'Evangeli mateix. Si hom llegeix alguns dels sermons dels primers pares de l'Església, des del segon o tercer segles, sobre com s'ha de tractar als pobres, es diria que eren maoistes o trotskistes. L'Església sempre ha tingut l'honor d'aquesta opció preferencial pels pobres ... En el Concili Vaticà II l'Església es va redefinir com a Poble de Déu i aquesta idea realment va prendre volada en la Segona Conferència General de l'Episcopat Llatinoamericà, a Medellín".[3] Bosca va dir que Bergoglio no s'oposa a la teologia de l'alliberament per ella mateixa, sinó per "donar una benedicció catòlica a la insurgència armada", específicament els Montoneros, que van afirmar la teologia de l'alliberament com a part de la seva ideologia política.[2] Blase Bonpane, pare Maryknoll i exdirector fundador de l'Oficina de les Amèriques, va dir: "El nou papa no s'ha trobat còmode amb la teologia de l'alliberament".[4]

L'11 de setembre de 2013, el papa Francesc va hostatjar a Gutiérrez en la seva residència, el que portà a alguns a comentar que això era un senyal d'escalfament de les relacions entre els teòlegs de l'alliberament i la jerarquia.[5][6] El mateix mes, L'Osservatore Romano va publicar un article del prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'arquebisbe Gerhard Müller lloant Gutiérrez.[5] El 18 de gener de 2014, Francesc es va reunir amb Arturo Paoli, un sacerdot italià que el Papa coneixia pel llarg servei de Paoli a Argentina. Paoli es reconeix com un exponent de la teologia de l'alliberament avant la lettre i la reunió va ser vista com un signe de "reconciliació" entre el Vaticà i els liberacionistes.[7]

Miguel d'Escoto, sacerdot Maryknoll de Nicaragua, havia estat sancionat amb una suspensió a divinis de les seves funcions públiques el 1984 pel papa Joan Pau II, per a l'activitat política al govern sandinista (d'esquerres) a Nicaragua. Francesc va aixecar la suspensió a l'agost de 2014, en resposta a una petició de d'Escoto.[8]

En una conferència de 2015 de premsa al Vaticà organitzada per Càritas Internacional, la federació d'agències catòliques d'ajuda, Gutiérrez va assenyalar que si bé hi havia hagut en el passat alguns moments difícils pel diàleg amb la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la teologia de l'alliberament mai havia estat condemnada. Tot i que cada cop es dona més importància en els ensenyaments de l'Església sobre els pobres, no considerava que la TA estigui passant per una rehabilitació, ja que mai havia estat "deshabilitada".[9]

Representants destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kappen, Sebastian. Jesus and Freedom., 1977. «El 1980, la CDF va demanar al General de la Companyia de Jesús (de la qual va ser membre Kappen) que repudiés aquest llibre. Kappen va respondre amb un fullet titulat "La censura i el futur de la teologia de l'Àsia". El Vaticà no va prendre cap altra mesura sobre aquest assumpte.» 
  2. 2,0 2,1 Allen, John L., Jr. «Hard questions about Francis in Argentina and a lesson from Chile». National Catholic Reporter, April 12, 2013.
  3. Transcript of 2010 judicial inquiry, "Bergoglio Declara ante el TOF No 5," translated in Ivereigh, Austen (2014), The Great Reformer: Francis and the Making of a Radical Pope (Kindle ed.), New York: Henry Holt and Co., locations 1897-1903, ISBN 978-1-62779-158-8
  4. Bernstein, Dennis J. «Liberation Theology Haunts New Pope». Consortium News, March 19, 2013.
  5. 5,0 5,1 Rocca, Francis X. «Under Pope Francis, liberation theology comes of age». , September 13, 2013 [Consulta: January 25, 2014].
  6. McElwee, Joshua J. «Pope meets with liberation theology pioneer». , September 25, 2013 [Consulta: January 25, 2014].
  7. Allen Jr., John L. «Truisms in Catholic life and a rundown of Rome news». , January 24, 2014 [Consulta: January 25, 2014].
  8. «BBC News - Pope reinstates suspended Nicaraguan priest D'Escoto». BBC News.
  9. O'Connell, Gerard (May 12, 2015), "Updated: Gutiérrez: ‘The Vatican Never Condemned the Theology of Liberation’", America, <http://americamagazine.org/content/dispatches/gutierrez-vatican-never-condemned-theology-liberation>. Consulta: May 25, 2015

Bibliografia[modifica]

  • Berryman, Phillip, Teología de la liberación: Los hechos esenciales en torno al movimiento revolucionario en América Latina y otros lugares. Mèxico: Siglo Veintiuno Editores, 1989. còpia electrònica
  • Dussel, Enrique. 1972. Caminos de liberación Latinoamericana, Latinoamerica Libros, Buenos Aires
  • Dussel, Enrique. 1972. Teoría de la liberación y ética. Caminos de liberación Latinoamericana II, Latinoamérica Libros, Buenos Aires
  • Ratzinger, Joseph Cardinal, "Liberation Theology" (preliminary notes to 1984 Instruction)
  • Berryman, Phillip, Liberation Theology (1987).
  • Sigmund, P.E., Liberation Theology at the Crossroads (1990).
  • Hillar, Marian, "Liberation Theology: Religious Response to Social Problems. A Survey," published in Humanism and Social Issues. Anthology of Essays. M. Hillar and H.R. Leuchtag, eds., American Humanist Association, Houston, 1993, pp. 35-52
  • Gutiérrez, Gustavo, A Theology of Liberation: History, Politics and Salvation, Orbis Books, 1988.
  • Petrella, Ivan, The Future of Liberation Theology: An Argument and Manifesto Aldershot: Ashgate, 2004
  • Smith, Christian, The Emergence of Liberation Theology: Radical Religion and the Social Movement Theory, University of Chicago Press, 1991.
  • Mahan, Brian and L. Dale Richesin, The Challenge of Liberation Theology: A First World Response, 1981, Orbis Books, Maryknoll, NY.
  • Mueller, Andreas, OFM, Arno Tausch and Paul Michael Zulehner (Eds.) Global capitalism, liberation theology, and the social sciences" Haupauge, New York: Nova Science Publishers

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teologia de l'alliberament Modifica l'enllaç a Wikidata