Moscovi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ununpenti)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moscovi
115Mc
flerovimoscovilivermori
Bi

Mc

(Uhe)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre moscovi, Mc, 115
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metall del bloc p)
Grup, període, bloc 157, p
Pes atòmic estàndard [289]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p3
(predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 5
(predit)
Configuració electrònica de moscovi
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[1])
Densitat
(prop de la t. a.)
13,5 (predit)[2] g·cm−3
Punt de fusió 670 K, 400 (predit)[1][2] °C
Punt d'ebullició ~1.400 K, ~1.100 (predit)[1] °C
Entalpia de fusió 5,90–5,98 (extrapolat)[3] kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 138 (predit)[2] kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 1, 3 (predit)[1][2]
Energies d'ionització
(més)
1a: 538,4 (predit)[1] kJ·mol−1
2a: 1.756,0 (predit)[2] kJ·mol−1
3a: 2.653,3 (predit)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 187 (predit)[1][2] pm
Radi covalent 156–158 (extrapolat)[3] pm
Miscel·lània
Nombre CAS 54085-64-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del moscovi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
290Mc sin 16 ms[4] α 9,95 286Nh
289Mc sin 220 ms[4] α 10,31 285Nh
288Mc sin 87 ms α 10,46 284Nh
287Mc sin 32 ms α 10,59 283Nh

El moscovi és el nom de l'element sintètic de la taula periòdica el símbol temporal del qual és Mc i el seu nombre atòmic és 115. El nom temporal va ser Ununpenti i amb el símbol Uup[5]. El nom es deriva de la ciutat russa, Moscou.[6]

El moscovi es reporta com a proveïdor de font d'energia que pot produir efectes antigravitacionals sota bombardeig amb protons al llarg de la producció d'antimatèria utilitzada per produir energia.[7]

Fou descobert el 2003 per científics russos, i confirmat per un equip de la Universitat de Lund (Suècia) el 2013, mitjançant bombardeig d'ions de calci sobre una fina capa d'americi. En algunes d'aquestes col·lisions, els dos àtoms es fusionaren en un de nou, que s'esvaïa al cap de pocs mil·lisegons.[8][9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss,. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
  3. 3,0 3,1 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., vol. 85, 1981, pàg. 1177–1186.
  4. 4,0 4,1 Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, vol. 104, 14, 2010, pàg. 142502. Bibcode: 2010PhRvL.104n2502O. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502. PMID: 20481935.
  5. «IUPAC Announces the Names of the Elements 113, 115, 117, and 118 - IUPAC | International Union of Pure and Applied Chemistry» (en en-us). IUPAC | International Union of Pure and Applied Chemistry, 30-11-2016.
  6. «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].
  7. Krebs, Robert E. The history and use of our earth's chemical elements: a reference guide (en anglès). Greenwood Publishing Group, p.360. ISBN 0313334382. 
  8. Xavi Aguilar «Un nou element químic ocuparà el lloc 115 de la taula periòdica». El Punt Avui, 02-09-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  9. «El ‘ununpentium’ llama a la puerta de la tabla periódica». El País.com, 28-08-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  10. Rudolph, D.; et al. «Spectroscopy of element 115 decay chains», 07-08-2013. [Consulta: 2 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]