Vés al contingut

Víctor Manuel III d'Itàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVíctor Manuel III d'Itàlia
Imatge
(1919) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Vittorio Emanuele Ferdinando Maria Gennaro di Savoia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSantuari de Vicoforte (2017–)
catedral de santa Caterina (1947–2017) Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Albània
16 abril 1939 – 8 setembre 1943
← Zogú I d'AlbàniaSupressió del càrrec →
Emperador d'Etiòpia
9 maig 1936 – 5 maig 1941
← Haile SelassieHaile Selassie →
Rei d'Itàlia
29 juliol 1900 – 9 maig 1946
← Humbert I d'ItàliaHumbert II d'Itàlia →
Cap de la Casa Savoia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIrreligió Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Militar Nunziatella Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarAeronautica Militare Italiana Modifica el valor a Wikidata
Rang militarPrimer Mariscal de l'Imperi Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Savoia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHelena de Montenegro (1896–1947), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsJolande Marguerite de Savoie, Mafalda d'Itàlia, Humbert II d'Itàlia, Joana d'Itàlia, Marie-Françoise de Savoie Modifica el valor a Wikidata
ParesHumbert I d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Savoia-Gènova Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0454404 TMDB.org: 1417604
Discogs: 3303384 Find a Grave: 8699053 Modifica el valor a Wikidata

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del segle xix. Durant el seu regnat, visqué la Primera Guerra Mundial, el naixement i l'ocàs del feixisme italià i la Segona Guerra Mundial. Així mateix, també fou emperador d'Etiòpia entre 1936 i 1941 i rei d'Albània entre 1939 i 1943.

Orígens familiars

[modifica]

Va néixer l'11 de novembre de 1869 a la ciutat de Nàpols sent l'únic fill del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova. Era net per línia paterna del rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria i, per línia materna, del duc Ferran de Savoia-Gènova i de la princesa Elisabet de Saxònia.

Núpcies i descendents

[modifica]

L'any 1896, arran de la coronació del tsar Nicolau II de Rússia, va conèixer la princesa Helena de Montenegro amb qui es casarà. Abans d'aquesta trobada s'intentà el seu casament amb la princesa Maud del Regne Unit que no fructificà a causa de la diferència religiosa entre la parella i a la negativa de la cort de Londres de permetre la conversió religiosa de la filla del príncep de Gal·les, el futur Eduard VII del Regne Unit.

Es casà el 24 d'octubre de 1896 a la ciutat de Roma amb Helena de Montenegro, filla del rei Nicolau I de Montenegro i de la Milena Vukotic. La parella va tenir cinc fills:

Regnat

[modifica]
Albert I de Bèlgica i Víctor Manuel III d'Itàlia.

Ascens al tron

[modifica]

El 29 de juliol de 1900, a l'edat de trenta anys, ascendí al tron d'Itàlia arran de l'assassinat del seu pare a la ciutat de Monza. En les primeres dècades del seu regnat el país prosperà gràcies a les polítiques liberals del polític Giovanni Giolitti. A l'exterior, el regnat de Víctor Manuel suposà la gran expansió colonial italiana a la zona de Líbia, que incloïa la Cirenaica i la Tripolitana.

La Triple Aliança firmada pel seu pare començà a ser un instrument poc útil pel govern italià arran de la voluntat irredemptista de la ciutadania. L'irredemptisme polític, que va tenir el màxim auge els anys previs a la Primera Guerra Mundial, era un moviment polític que considerava que el procés unitari italià s'havia tancat en fals i que encara hi havia molts territoris que calia incorporar a Itàlia per aconseguir la unificació definitiva: Còrsega, Niça i Savoia, pertanyents a França, i el Tirol del Sud, Trieste, l'Ístria i la Dalmàcia, pertanyents a l'imperi Austrohongarès.

Primera Guerra Mundial

[modifica]

L'any 1915 Víctor Manuel decidí que Itàlia entrés a la Primera Guerra Mundial, fet qur li valgué un important prestigi militar i d'estadista. La intervenció italiana es feu al costat de la Triple Entesa, és a dir, al costat de França i el Regne Unit i en contra dels anomenats Imperis Centrals: Àustria i Alemanya. La firma del Tractat de Versalles l'any 1919 permeté a Itàlia ocupar els territoris austríacs del Tirol del Sud, Trieste i Ístria, però no veié complertes les seves expectatives sobre la Dalmàcia.

La fi de la guerra obrí un tens període de crisis socials. D'una banda, malgrat la victòria a la Gran Guerra, les derrotes sofertes al front l'any 1917, especialment la cruenta batalla de Caporetto, l'exèrcot italià havia quedat molt debilitat i els austríacs haurien pogut ocupar el país a no ser per la manca d'efectius militars, la qual cosa mostrà la debilitat de la monarquia italiana. El resultat fou una victòria mutilada que desprestigià els partits polítics tradicionals, tot donant aire als partits i moviments extraparlamentaris. D'altra banda, al país no s'hi havia portat a terme l'homogeneïtzació econòmica necessària i anunciada. El sud seguia mantenint les estructures postfeudals amb una economia centrada en grans latifundis i l'agricultura, mentre que el nord tenia una estructura industrial extremadament moderna.

Ascens del feixisme

[modifica]
Imatge de Víctor Manuel III l'any 1936.

El pòsit de violència que deixà la Primera Guerra Mundial i la crisi social permeteren l'auge del feixisme liderat per Benito Mussolini, que aconseguí el poder davant la feblesa de Víctor Manuel, i la Marxa sobre Roma de 1922 fou possible per la negativa que l'exèrcit aturés els feixistes i Mussolini a les portes de Roma. Moltes han estat les respostes a la pregunta de per què Víctor Manuel no parà els feixistes. La resposta més versemblant és la de la por que sorgís un moviment monàrquic emparat pel seu cosí, Amadeu III d'Aosta.

Al llarg de la dictadura mussoliniana, Víctor Manuel anà sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. Consentí la guerra d'Etiòpia i acceptà ser declarat emperador d'aquest país (títol escassament reconegut pel concert de països), va acceptar la constitució de l'Eix i la participació d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Va tolerar la participació italiana a la Guerra civil espanyola al costat de Francisco Franco i l'ocupació d'Albània, país del qual s'autonomenà rei, així com l'intent frustrat d'ocupar Grècia.

Durant el seu regnat se solucionaren els nombrosos problemes amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà,[1] firmats per Mussolini i el papa Pius XI, però també patí un atemptat el 12 d'abril de 1928 a Milà del qual sortí il·lès tot i les nombroses víctimes.[2]

Abdicació

[modifica]

El seu suport a Mussolini generà un gran desprestigi a la monarquia. Tot i així, l'any 1943 acceptà un cop d'estat que derrocà Mussolini i demanà un armistici als aliats. L'any 1943 també nomenà al seu fill com a lloctinent general del regne i el 9 de maig de 1946 abdicà definitivament al seu favor.

S'exilià a la ciutat egípcia d'Alexandria, des de la qual va veure caure la monarquia italiana i la proclamació de la República Italiana l'any 1946. Morí en aquesta ciutat el 28 de desembre de 1947, i hi va ser enterrat a la catedral de Santa Caterina.

Honors

[modifica]
Orde de la Santíssima Anunciació Gran Mestre i cavaller de l'orde suprem de la Santíssima Anunciació
Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia Gran Mestre de l'orde militar de Savoia
Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Gran Mestre i cavaller de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia Gran Mestre de l'orde de la Corona d'Itàlia
Orde Civil de Savoia Gran Mestre de l'orde Civil de Savoia
Gran Mestre de l'orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia Gran Mestre de l'orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia
Gran Mestre de l'orde de la Besa Gran Mestre de l'orde de la Besa
Gran Mestre de l'orde de Skanderbeg Gran Mestre de l'orde de Skanderbeg
Gran Mestre de l'orde Civil i Militar de l'Àliga Romana Gran Mestre de l'orde Civil i Militar de l'Àliga Romana
Medalla Mauriciana al Mèrit Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar
Mèrit de Guerra Creu al Mèrit de Guerra
Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 (4 anys) Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 (4 anys de campanya)
Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918
Medalla de la Victòria Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
Creu de la Llibertat pel Servei Civil de I Classe Creu de la Llibertat pel Servei Civil de I Classe (Estònia)
Cavaller de l'orde de Sant Pere de Cettigne Cavaller de l'orde de Sant Pere de Cettigne (Montenegro)
Gran Creu de Cavaller de l'orde de Lāčplēsis Gran Creu de Cavaller de l'orde de Lāčplēsis (Estònia)
Gran Creu de Cavaller de l'orde del Crisantem Gran Creu de Cavaller de l'orde del Crisantem (Japó)
Cavaller de l'orde de l'Àliga Negra Cavaller de l'orde de l'Àliga Negra (Prússia)
Orde de la Lligacama Cavaller de l'orde de la Lligacama (Regne Unit)
Orde del Bany Gran Creu de l'orde del Bany
Cavaller de l'ode del Toisó d'Or Cavaller de l'ode del Toisó d'Or (Espanya)
Cavaller de l'orde de Sant Cirill i Sant Metodi Cavaller de l'orde de Sant Cirill i Sant Metodi (Bulgària)
Gran Creu de l'orde de la Torre i l'Espasa Gran Creu de l'orde de la Torre i l'Espasa (Portugal)
Orde de l'Àliga Blanca Cavaller de l'orde de l'Àliga Blanca (Polònia)
Orde Virtuti Militari Gran Creu de l'orde Virtuti Militari (Polònia)
Collar del Sobirà Orde Militar de Malta Balí Gran Creu d'Honor i Devoció del Sobirà i Militar Orde Hospitalari de Malta, amb creu de professió i honor


Precedit per:
Humbert I
Rei d'Itàlia
1900 - 1946
Succeït per:
Humbert II
Precedit per:
Haile Selassie
Emperador d'Etiòpia
sense reconeixement internacional

1936 - 1941
Succeït per:
Haile Selassie
Precedit per:
Shefqet Verlaci
Cap d'estat interí
Rei d'Albània
1939 - 1943
Succeït per:
Ibrahim Bej Bicaku
Cap provisional del comitè executiu

Referències

[modifica]