Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/2014/11

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Habilitar el botó Signatura en el EditorVisual[modifica]

A petició de @Kippelboy: i gràcies a en @QuimGil:, proposo implementar en el Mediawiki:Common.js (per tots els usuaris i anònims) la signatura amb el VisualEditor. Seria molt útil per als novells en l'espai Viquiprojecte. És estrany animar-los a utilitzar l'EV però després les primeres edicions que han de fer (inscriure's) necessiten l'editor de codi. Com que no hi ha intenció a curt termini d'implementar-ho per defecte en el VE default, crec que podríem utilitzar el botó creat per Matma Rex (codi aquí: meta:User:Matma Rex/visualeditor-signature.js). Jo l'he provat i compleix el propòsit. Que en penseu.--KRLS , (disc.) 12:49, 31 oct 2014 (CET)

Endavant. Millor afegir-ho com a giny per defecte, així es pot desactivar a voluntat i és més consistent anar separant funcions del common.js. --V.Riullop (parlem-ne) 16:05, 31 oct 2014 (CET)
Acabo de crear el giny i ja el podeu activar a les preferències. MediaWiki:Gadget-visualeditor-signature.js. Si hi ha consens l'activaré per defecte d'aquí uns dies.--KRLS , (disc.) 17:55, 31 oct 2014 (CET)

per mi endavant a activar-lo per defecte--barcelona (disc.) 13:20, 1 nov 2014 (CET)

Moltes gràcies! Quan estigui definitivament habilitat aviseu-me i així ho puc comentar als tallers que fem. Bona feina!--Kippelboy (disc.) 13:56, 1 nov 2014 (CET)

@Vriullop: No veig en quina plana puc definir el gadget per defecte.--KRLS , (disc.) 18:45, 4 nov 2014 (CET)

Com moltes altres coses, copiant d'altres llocs: Especial:Diff/14253523. Ping Kippelboy, avisat a petició. --V.Riullop (parlem-ne) 19:33, 4 nov 2014 (CET)

Enllaços a pat.mapa[modifica]

Algú de "Relacions institucionals" podria fer posar vermell a qui toqui de la Generalitat? Mireu aquest enllaç per exemple, i fixeu-vos on diu "Si vols saber-ne més, mira també...". Hi ha un enllaç a la viquipèdia en castellà, fes-te fotre! Tant Wiki Loves Monuments, i tanta viquimarató perquè ens facin això a la Generalitat? Vergonya, coi!

--Joutbis (disc.) 01:34, 3 nov 2014 (CET)

Està comentat i en són conscients. Aquesta web està feta per encàrrec i els van fer la pirula. També amb el mapa que té una desviació constant per error de conversió de sistema de coordenades. La resposta és que no té manteniment, està abandonat i pensen anar traslladant a http://calaix.gencat.cat/. Ping Kippelboy, correcte? --V.Riullop (parlem-ne) 10:41, 3 nov 2014 (CET)

. Correcte Vriullop. El Patmapa es va fer fa anys, crec que desenvolupat per una empresa externa i ara gencat no té la capacitat de modificar els enllaços. Pel que fa al nivell d'abandonament, dubto si és del tot abandonat o encara es van afegint nous recursos. Calaix és un repositori i patmapa era un portal. Són 2 coses diferents. El que està clar és que amb l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, on la titularitat i la gestió ha canviat de mans, aquest tema haurà quedat en alguna carpeta perduda. Veurem com evoluciona el tema. Jo sempre que puc els faig ping per demanar que ho canviïn al català.--Kippelboy (disc.) 12:16, 3 nov 2014 (CET)

El servidor de pat.mapa té una adreça IP de la Generalitat, o sigui que el tenen físicament a casa seva. Que una feina d'aquest tipus se subcontracti és el més normal del món, però després has de mantenir-hi un control. Si no són capaços d'entrar-hi i modificar una plantilla, o són molt ineptes, o per fer el portal aquest es van saltar gairebé totes les bones pràctiques de la indústria. Probablement, les dues coses. Quina pena. --Joutbis (disc.) 12:50, 3 nov 2014 (CET)
Pel que fa al contingut, està abandonat. No han corregit cap error dels que els hem comentat, a diferència de la base gaudí. Tampoc hi han incorporat com monument nou. L'últim que vaig detectar és el 39.676 quan a la base gaudí ja porten una numeració per sobre del 42.000. --V.Riullop (parlem-ne) 14:36, 3 nov 2014 (CET)

Ús d'«estat francès» i «estat espanyol» en comptes de «França» i «Espanya»[modifica]

Per si mateix, l'ús d'«estat francès» i «estat espanyol» en comptes de «França» i «Espanya» no és un problema, ja que l'admeten diversos llibres d'estil. Tanmateix, quan la terminologia «estat…» es fa servir únicament per a aquests dos països, mentre que tots els altres són citats pel seu nom habitual, es tracta d'una arbitrarietat que viola el principi de neutralitat de la Viquipèdia. Exemple:

« El peix lila viu a les aigües del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Israel, el Líban, Síria, Turquia, Portugal, l'estat espanyol, l'estat francès, Mònaco, Itàlia, Malta, Grècia i Xipre. »

Hi ha algun criteri neutral que justifiqui dir «estat francès» i «estat espanyol», però no «estat libanès» o «estat monegasc»? Aquest tracte diferencial sense base objectiva compleix la política de neutralitat?

Reitero, la qüestió no és si «estat francès» i «estat espanyol» són formes correctes o si apareixen a fonts fiables, sinó si és neutral usar-les en llistes en què tots els altres països tenen el seu nom habitual.—Leptictidium (digui, digui) 13:42, 29 oct 2014 (CET)

La pregunta és també si és adequat canviar massivament totes les aparicions de "estat espanyol" per "Espanya", tant en llistes d'estats com en llocs que no són llistes ([1], [2], [3], [4], [5], [6], [7], [8], [9] o [10]), i fins i tot quan "estat espanyol" es pot entendre com a l'administració i el govern de l'estat [11].--Pere prlpz (disc.) 13:50, 29 oct 2014 (CET)
Per mi no hi ha cap problema en revertir aquests canvis que cites, @Pere prlpz:, tret de la plantilla del 23 de maig, que conté una llista d'altres països.—Leptictidium (digui, digui) 13:54, 29 oct 2014 (CET)
Miro de separar casos:
  • Dels que he citat ("estat espanyol" dins del text fora de cap llista) i els que estiguin en el mateix cas d'acord a revertir. Compte que no he estat exhaustiu en buscar tots els d'aquest tipus (un exemple més).
  • La Plantilla:Maig 23? esmenta una llista d'estats en una pregunta, i després esmenta l'estat espanyol en una altra. Aquí no veig el problema a deixar "estat espanyol", ni de neutralitat ni de res més, perquè és en frases diferents (i en paràgrafs diferents).
  • Les llistes: Aquí es pot discutir el canvi per estil, tot i que no hi veig un problema de neutralitat sinó de si la uniformitat millora el text. Ara bé, ara mateix no en trobo cap a les edicions del bot.
  • Les llistes d'un sol component: [12]. Aquí no hi ha uniformitat que valgui i no li veig el motiu al canvi.
  • La bibliografia [13]. Aquest és un cas curiós, que és el més abundant a les edicions del bot. Aquí no hi ha cap llista sinó la ciutat d'edició d'una obra de les referències. El que el fa estrany és que no se sol posar l'estat al costat de la ciutat a les cites bibliogràfiques, i a més en tots aquests articles, que tenen moltes referències, en cap altra he vist l'estat. No sé si algú pot arribar a pensar que posar ">Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, l'Estat espanyol." al mateix article on una altra referència diu " Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane. Vol. 1. Collection Patrimoines Naturels, 22: 429p. París: Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle. " sense especificar "París (estat francès)" o "París (França)" és no neutral, però si podem arribar a veure-hi un problema és per posar l'estat en només una referència i no a les altres, i el problema no és per com anomenar aquest estat. Aquí potser es podria uniformitzar traient l'esment a l'estat.
Notifico en Panellet, que crec que és el que va escriure el text en qüestió als articles de peixos, que són molts dels editats.--Pere prlpz (disc.) 16:28, 29 oct 2014 (CET)
(conflicte d'edicions)En aquest cas, estic totalment d'acord amb el que t'ha comentat en @Pere prlpz: a Usuari_Discussió:EVA_(bot)#Això_ja_passa_de_mida. Crec que actuar amb un script, sense consensuar prèviament i amb la bandera de la "neutralitat", és si més no agosarat de no consensuar. A partir d'aquí, podem discutir sobre la idoneïtat de l'ús d'estat espanyol. En aquest punt i donat que ambdós usos són adequats, jo sóc partidari de deixar al gust de l'editor primer que va optar per una o altra fórmula; en casos de llistes de països escrits un darrere l'altre (com la dels peixos) que has citat, podríem harmonitzar-ho, però només ho faria en casos flagrants com s'està veient que no ha estat el cas.--KRLS , (disc.) 16:33, 29 oct 2014 (CET)
Aprofito per copiar el que diu sobre el tema el Llibre d'Estil de la CCMA, ens de la Generalitat de Catalunya: «Els mitjans de la CCMA fem servir indistintament Espanya i estat espanyol per referir-nos a una mateixa realitat geopolítica. Quan la referència és de caràcter geogràfic o físic, evitem l'expressió estat espanyol.»
Proposo que fem servir el criteri exposat en aquesta referència. «Estat…» quan ens referim a la unitat geopolítica i «Espanya/França» quan ens referim a la zona geogràfica. —Leptictidium (digui, digui) 18:04, 29 oct 2014 (CET)

Conflicte d'edició[modifica]

(després de tres conflictes d'edició seguits, torno a copiar la intervenció a la que estava responent, tot i que no sé si ja està desactualitzada)

Aleshores, casos en què encara no estem d'acord:
  1. Plantilla Maig 23?: Les frases seran diferents, però això no canvia el fet que a la plantilla s'hi mencionen cinc països diferents, però només un (el de sempre) apareix amb la forma «estat…». Els altres quatre casos, ves quina casualitat, surten amb el nom habitual.
  2. Llistes: De tots els països del món, només dos surten amb la forma «estat…», coneguda per tenir connotacions polítiques. I una altra vegada, quina casualitat, els dos països sempre són els mateixos.
  3. Llistes d'un sol component: continua sent un problema de neutralitat si a tots els peixos endèmics d'Israel, el Pakistan, Xile o Angola els cites el país amb el nom habitual, però els peixos endèmics de França o Espanya els descrius com a propis de l'estat francès o espanyol.
  4. Bibliografia: Quan poses que les altres fonts d'un article van ser publicades als Països Baixos, Taiwan, Sud-àfrica o els Estats Units, però quan es tracta d'Espanya o França tornes a canviar per «estat…», ens tornem a trobar amb un problema de neutralitat.
Torno a preguntar: quin criteri objectiu i neutral justifica aquest doble raser?Leptictidium (digui, digui) 17:36, 29 oct 2014 (CET)
  1. Pel 23 de maig: Quina casualitat que només es facin servir sinònims recomanats en alguns llibres d'estil pels estats que tenen sinònims emprats habitualment i recomanats en alguns llibres d'estil, mentre que pels estats que no tenen sinònims usats habitualment i recomanats en alguns llibres d'estil no es fan servir sinònims. A més en aquest cas, trobo que encara evita la monotonia de tornar a posar el nom propi d'un estat després d'haver fet una llista d'estats a la pregunta anterior, tot i que això és una qüestió d'estil. I torno a dir que no és una llista sinó dues preguntes.
  2. Llistes (que encara no n'he vist cap però n'hi deuen haver): es pot parlar d'uniformitat.
  3. Llistes d'un sol component: És un problema que un article de la Viquipèdia digui "estat espanyol" i un altre digui "Botswana"? Si hi ha dos sinònims acceptables, cadascú que triï el que li agradi més. Essent sinònims acceptables, els motius de les preferències personals de cada editor són lliures. És com si ara qüestionéssim que tu vulguis resoldre expeditivament aquest suposat problema en comptes de qualsevol altre dels molts que té la Viquipèdia: tu sabràs què et motiva, i ben lliure ets de seguir la teva motivació.
  4. Bibliografia: Si de cap obra de referència de l'article (si més no dels que he vist) diu l'estat al costat de la ciutat, perquè t'entestes a posar Madrid (Espanya)? És casualitat que només vulguis posar l'estat en un llibre editat a Madrid i si no el posem en llibre editat a París que se cita al mateix article?--Pere prlpz (disc.) 18:09, 29 oct 2014 (CET)
@Pere prlpz: Quin llibre d'estil «recomana» l'ús d'estat espanyol o estat francès? Alguns l'admeten, que no és ni molt menys el mateix que recomanar-lo. El de la CCMA diu que s'ha d'evitar el seu ús amb un significant físic o geogràfic. El de VilaWeb diu que el següent: «Els països, formin estat independent o no, es designen amb el nom que tenen. En conseqüència, s'ha d'evitar l'ús sistemàtic de ‘estat espanyol’ o ‘estat francès’, al costat d'Alemanya, Rússia, etc., perquè no és coherent i és un simple canvi de nom que deixa intacta la gravitació del nostre país entorn d'Espanya i França.» —Leptictidium (digui, digui) 18:21, 29 oct 2014 (CET)

Sobre la bibliografia, que ha aparegut com un dels exemples, em sembla un cas absurd. Les normes d'estil de citació bibliogràfica diuen d'indicar la ciutat de l'edició i d'afegir-hi l'estat només quan sigui necessari per desambiguació o per clarificació. Ni per Madrid ni per París no cal dir afegir-hi més informació redundant per la bibliografia, com tampoc per Barcelona. Es poden veure els enllaços externs indicats a Plantilla:ref-llibre. --V.Riullop (parlem-ne) 21:41, 29 oct 2014 (CET)

Per a més informació, un exemple del problema amb la bibliografia: «Estromateid#Referències», on abans dels canvis hi vèiem "Veneçuela", "Estats Units", "Japó", "Perú", "Brasil", "Índia", "Burma", "Tailàndia", "Austràlia", "Alemanya", "Indonèsia" i potser algun altre que se m'ha escapat... però en canvi hi teníem "Estat espanyol". Poso aquest exemple perquè és un dels casos més clars, però n'hi ha un bon grapat d'altres. D'acord amb la proposta del @Vriullop: sobre retirar l'estat de la bibliografia. —Leptictidium (digui, digui) 22:04, 29 oct 2014 (CET)

Fonts externes[modifica]

Em sembla clar que cal racionalitzar l'ús d'"estat". Els llibres d'estil és un bon punt de partida. Es podria afegir a Viquipèdia:Temes controvertits com a norma d'estil, més que res perquè està relacionat amb el tema "país". Una proposta: "estat espanyol" i "estat francès" són dues denominacions habituals que són vàlides per referir-se a entitats administratives, però que cal evitar quan la referència és de caràcter geogràfic. L'ús d'Espanya o França suposa no fer un tractament diferent a altres estats. --V.Riullop (parlem-ne) 21:35, 29 oct 2014 (CET)
@Vriullop: Em sembla una bona proposta. —Leptictidium (digui, digui) 22:06, 29 oct 2014 (CET)
  • D'acord a posar el consell a la pàgina de temes polèmics.
  • D'acord a corregir les llistes d'estats de més de un element.
  • En desacord a una recomanació obligatòria que vulgui dir que qualsevol pot canviar qualsevol aparició d'"estat espanyol" (i similars) a qualsevol lloc.
  • Molt en desacord a canviar-ho amb bot, excepte si es fa amb molt de compte, parlant-ne primer i només per extremadament clars, a definir primer. Com a mostra, un dels articles canviats a la tanda anterior es refereix a la entitat administrativa.
  • D'acord a treure els estats de les citacions bibliogràfiques (deixant la ciutat), excepte quan hi hagi un motiu específic. Dels casos que va corregir el bot i que vaig veure, diria que en tots s'hauria de treure l'estat.--Pere prlpz (disc.) 12:11, 30 oct 2014 (CET)
Si un canvi es pot fer a mà, també es pot fer amb bot. El resultat final és el mateix. Si el problema és que es faci sense supervisió o sense consens, en prenc nota i em comprometo a sempre supervisar aquesta mena de canvis i a consensuar-los anteriorment. —Leptictidium (digui, digui) 12:15, 30 oct 2014 (CET)
Probablement hauria d'haver parlat de canvis massius més que de canvis amb bot, només que amb bot és més fàcil que es descontrolin.
Reconec que en alguns casos els bots poden ser útils:
  • El cas de les llistes d'estats, tot i que cal programar bé el bot perquè distingeixi una llista d'estats d'un article en que s'esmenten estats en diferents llocs.
  • El cas de la bibliografia, crec que la citació que té l'estat és gairebé sempre de la mateixa obra, i d'aquesta es podria treure amb bot.
Fora d'aquí, veig poc a canviar massivament i res que pugui canviar un bot, tot i que es pot parlar dels tipus de casos que ens anem trobant.--Pere prlpz (disc.) 13:00, 30 oct 2014 (CET)

L'EVA està traient els estats de les citacions bibliogràfiques, tal com es va proposar més amunt.—Leptictidium (digui, digui) 17:21, 11 nov 2014 (CET)

Política sobre l'ús de bots a la Viquipèdia[modifica]

A arrel de les discussions que s'han tingut aquests dies vegeu [14] i [15] es va proposar (per part de Vriullop) de fer una política sobre el que pot fer i el que no pot fer un bot a la Viquipèdia i quan cal obtenir un ampli consens de la comunitat per fer una feina.

Hi ha diverses opinions sobre si realment cal aquesta política. Jo mateix estic molt d'acord amb crear-la. Què n'opineu?

Ho sento per la notificació, però crec que és important que tots el botaires expreseu el vostre punt de vista. Crec que no m'he deixat a ningu @Leptictidium, Pere prlpz, Joancreus, Anskar, Coet:@Castor, QuimGil, Papapep, Arnaugir, KRLS:@Micru, Toniher, Dvdgmz, Coet, Julià Minguillón:

gerardduenasparlem-ne 14:37, 30 oct 2014 (CET)

Em sembla molt bona idea, @Gerardduenas:. Es tracta d'una discussió que pot ser àmplia, així que per simplificar les coses, proposo que debatem una a una les diferents possibilitats. Per exemple, un cas que va passar fa poc: el diccionari de l'IEC, òrgan normatiu de la llengua catalana, diu que tal cosa només es pot fer d'una manera. Altres fonts no normatives diuen que es pot fer d'altres maneres. Un botaire podria engegar el bot i corregir-ho massivament segons el que diu l'IEC? —Leptictidium (digui, digui) 15:02, 30 oct 2014 (CET)
(conflicte d'edició)
Crec que el principi general, per qualsevol cosa que es faci a la Viquipèdia, amb bot o sense, és el consens. O sigui, ens hem de regir pels pilars, les polítiques i les fonts, segons sigui aplicable en cada cas, però la manera de decidir què compleix les polítiques, i, dins del que compleix les polítiques, què és el que convé fer és el consens de la comunitat. Aleshores, qualsevol pot fer qualsevol cosa que millori la Viquipèdia i tingui el consens de la comunitat. En la immensa majoria dels casos el consens és més o menys tàcit, perquè sabem que moltes coses es fan habitualment sense que hi hagi objeccions (per exemple, ampliar un article amb informació pertinent o arreglar mancances evidents). Per altres coses que s'han discutit, el consens és més explícit. Igualment, queden coses en les que no se sap quin és el consens, i en aquest cas convé comprovar-ho primer amb qualsevol dels mitjans que tenim (pàgines de discussió, la taverna, preguntar als que més objeccions podrien posar, etc.). No hi ha una ciència per saber quines coses tindran consens i quines no, però és qüestió de sentit comú, d'experiència i de prudència, però, en general, si dubtem sobre si d'una cosa tindria consens sense polèmica si la preguntéssim, és que val més que la preguntem abans de fer-la.
Si això és cert per qualsevol edició, és especialment important per aquells que tenim eines que la comunitat ens ha donat (o permès) amb la confiança que les farem servir bé, ja siguin els bots, però també els botons de reversor, editor de filtres, administrador, buròcrata o checkuser (i els que em dec deixar). I especialment els bots, perquè els canvis massius fets per un bot són més difícils de revertir per un usuari no botaire que els de qualsevol altre usuari.
Resumint: preguntar sempre abans de fer res, a menys que estiguem molt segurs que si preguntéssim ens dirien que sí. I com més massiu i difícil de desfer sigui el canvi, més segur cal estar del consens.--Pere prlpz (disc.) 15:24, 30 oct 2014 (CET)
@Leptictidium: Crec que si realment la comunitat vol fer una política (ja veus que hi ha usuaris que no tenen tant clar que calgui) seria millor començar un procés de presa de decisions i estudiar cada cas, més que fer-ho aquí a la Taverna. Tot i això abans hem de mirar si hi ha consens per fer la política. @Pere prlpz: Sé que un dels pilars més importants de la Viquipèdia és el consens, i no ho nego, de fet ho defenso. Jo el que proposo és fer una política sobre l'ús de bots per determinar quin és el consens de la comunitat en certs aspectes per fer més fàcil la feina dels botaires. Trobo que no fa cap mal fer una política, si no al contrari, ajuda a evitar disputes com la que has tingut amb el Lepti. També trobo que l'ús dels bots no està gens definit, tu mateix dius que les eines que ens ha donat la comunitat s'han de fer servir "bé", però el punt de vista d'aquest "bé" meu, teu o de qualsevol altre editor pot ser perfectament diferent i tots tenir la raó. És per això que si hi ha unes pautes marcades sobre el que està bé i el que està malament (seguint el consens de la comunitat) la probabilitat de entrar en questions de punts de vista és més limitada.--gerardduenasparlem-ne 15:54, 30 oct 2014 (CET)
No crec que puguem fer una política general i detallada que sigui pràctica, més enllà de la norma de preguntar en cas de dubte. Potser sí que es pot fer una mena de política sectorial, però al final anem a les tasques concretes per decidir.
A Commons sí que tenen una política, on la norma és demanar permís per cada feina diferent que faci el bot. A mi això em sembla una exageració, un entrebanc contraproduent a la feina dels botaires, i una feinada inútil pels buròcrates. Ara bé, l'alternativa de fer la feina sense demanar permís només funciona si hi ha la prudència necessària per no demanar permís (ni que sigui informalment) només quan estiguem prou segurs que, si el demanéssim, ens donarien el permís sense objeccions.--Pere prlpz (disc.) 16:07, 30 oct 2014 (CET)
demanar permís per a cada feina va contra el be bold i és poc operatiu però coincideixo amb el Pere que aplicar canvis massius potencialment polèmics sense preguntar no és la via per operar ni un bot ni res, preguntar als implicats sempre farà les coses més fàcils--barcelona (disc.) 22:54, 30 oct 2014 (CET)

Per afinar un xic millor la qüestió: Quant parleu de bot esteu parlant del programa X que fa Y cosa sota un usuari amb marca de bot, oi?. Per avançar un xic convindria tenir un poc clar una classificació de programes (per la naturalesa de l'acció), així a primer cop d'ull (i sense anim de ser massa minuciós) se m'acudeixen alguns tipus bàsics:

  • Programes "heretats": aquells que son comuns als diferents projectes viquimèdia
  • Programes de "Viquipèdia:Manteniment", aquells que fan alguna tasca de manteniment: categories, enllaços,..., ortografia...
  • Programes "comptadors" els que compten alguna cosa o generen llistes "auxiliars"
  • Programes "Generadors" de contingut: aquells que generen Articles (ja hi ha una norma concreta), afegeixen informació o bé que substitueixen contingut per un equivalent.

Els últims son els que poden dur a situacions més polèmiques.--Mafoso (Mani'm?) 16:53, 30 oct 2014 (CET)

Els problemes venen més per tasques que per programes, perquè la sensibilitat de la tasca no depèn del programa. Repasso la teva classificació:
  • Heretats: Dels bots estàndard n'hi ha que poden fer coses molt diferents, com per exemple, substituir text. Tant poden servir per canvis sense problemes de consens (canviar "habia" per "havia"), canvis ortogràfics polèmics ("francés" per "francès"), canvis de punt de vista ("Comunitat Valenciana" per "País Valencià" o a l'inrevés) o fins i tot vandalisme (canviar "de" per "cul" a tota la Viquipèdia). De fet, crec que la majoria d'edicions polèmiques amb bot es poden haver fet amb bots estàndard, tot i que es poden fer amb altres eines.
  • Manteniment: Sovint són els mateixos tipus de programes estàndard. Igual que abans, depèn de quina tasca de manteniment es faci fer al bot. N'hi ha d'acceptades pacíficament, n'hi ha hagut que s'han criticat per inútils, i d'altres que s'han trobat contraproduents, si més no al principi.
  • Els "comptadors" en general editen només l'espai d'usuari, de manera que no haurien de suposar problemes.
  • Generadors: Podrien donar problemes, però ja hi ha una norma.
O sigui, la política que busquem és per definir quins canvis es poden fer sense comprovar si tenen consens, i que en aquesta classificació bàsicament serien aproximadament de manteniment, fets amb programes heretats o no.--Pere prlpz (disc.) 18:15, 30 oct 2014 (CET)
Crec que seria millor no fer servir bots perquè els qui els envien a un article després no comproven en quin estat queda. No fa gaire em vaig trobar que un article sobre una ciutat que es diu Oettingen tenia la plantilla amb les dades de resum ocupant un 80% de l'amplada de la pàgina i els únics canvis que s'havien fet eren bots amb l'ordre de córrer els punts i les comes cap a l'esquerra eliminant espais. Aquesta mena de bots em semblen absurds, perquè de vegades (com ara en taules, esquemes o en plantilles) cal més espai entre paraules i el seu ús no aporta cap millora significativa.--Dafne07 (disc.) 14:34, 5 nov 2014 (CET)
@Dafne07: (i @Leptictidium: per al·lusions). Les úniques edicions de bot recent que trobo a Oettingen són aquestes, que canvien el codi però que no fan cap canvi que sigui visible a l'article. Això de la infotaula molt ampla crec que és un altre problema que no té res a veure amb l'article (vegeu Viquipèdia:La_taverna#Coordenades_2). Un altre tema és si aquestes edicions que no fan res s'haurien de fer o si s'haurien d'evitar.--Pere prlpz (disc.) 14:56, 5 nov 2014 (CET)
Per arreglar-ho només vaig canviar els espais de la plantilla, és pe això que he pensat que el problema venia dels bots.--Dafne07 (disc.) 15:11, 5 nov 2014 (CET)
@Dafne07: Si estem parlant del mateix problema, i crec que sí, un cop arreglada la causa calia refrescar els articles, i amb qualsevol edició es refresquen, de manera que, aparentment, editant qualsevol cosa es resolia el problema.--Pere prlpz (disc.) 16:10, 5 nov 2014 (CET)
@Dafne07:, podries donar un exemple dels canvis als quals et refereixes amb «córrer els punts i les comes cap a l'esquerra eliminant espais», si et plau? —Leptictidium (digui, digui) 17:05, 5 nov 2014 (CET):::::::@Leptictidium: L'exemple ja l'he donat amb l'article d'Oettingen. Després de llegir el que diu Pere prlpz, accepto que en aquest cas el moviment de la plantilla d'info de municipi pot no tenir res a veure amb els bots, però segueixo pensat que alguns bots són innecessaris. Si vols més exemples sobre córrer punts i comes pots mirar umbre, hi ha diversos bots fent el mateix. El punt no sempre està al final d'una frase, pot formar part de punts suspensius o d'un esquema i no fa lleig ni és important veure el punt més cap aquí o més cap enllà.--Dafne07 (disc.) 22:26, 5 nov 2014 (CET)


Aplicar criteri de l'IEC[modifica]

(altra vegada conflicte d'edicions) Miro de separa el fil general de la pregunta sobre l'IEC, que em sembla el cas particular d'establir el consens d'una tasca (bé que àmplia) més que una política general.

Sobre aquest tema hi ha una conversa prèvia a Viquipèdia:La_taverna/Polítiques/Arxius/2008/01#A_favor_de_rebaixar_el_DIEC_i_el_Termcat_a_un_estatus_consultiu que em sembla il·lustrativa: tot i que el DIEC sigui normatiu, hi ha objeccions a aplicar-ne les normes acríticament fins i tot en un cas tan aparentment senzill com mirar com s'escriu una paraula al diccionari. En casos més complicats, en que la interpretació (o la intenció) de la norma és menys evident, o que hi ha altres fonts que recomanen formes diferents que l'IEC, aleshores cal anar amb compte.

En el fons, és el mateix que el cas general. Si estàs segur que tothom veurà bé el canvi, endavant. Si fas un canvi amb bot, se't queixa un filòleg i no el convences mostrant-li el DIEC, és que hauries d'haver preguntat primer. Si et passa més d'un cop, és que hauries de preguntar més.

Com abans, no hi ha una norma fixa sobre què tindrà consens i què no, però hi ha alguns casos en que jo preguntaria fins i tot si jo mateix fos filòleg:

  • Si hi ha fonts fiables que discrepen de l'IEC en un punt.
  • Si l'ús habitual de la llengua és diferent del compliment estricte d'un punt de les prescripcions de l'IEC (en un context acadèmic o de divulgació, s'entén).
  • Si hi ha alguna raó per pensar que no tots els filòlegs estarien d'acord amb l'aplicació del criteri.
  • Si la interpretació de la norma de l'IEC no és evident.--Pere prlpz (disc.) 15:57, 30 oct 2014 (CET)
L'opinió dels viquipedistes lingüistes és molt valuosa, com la de qualsevol altre viquipedista expert. Tanmateix, tenint en compte que les disposicions lingüístiques de l'IEC tenen valor normatiu, donar als viquipedistes carta blanca per complir-les o no segons els sembli bé no és un incompliment de VP:RO i VP:Verificabilitat? —Leptictidium (digui, digui) 09:21, 31 oct 2014 (CET)
No es tracta de donar carta blanca per no complir-les, sinó, principalment, de valorar quan hi ha altres fonts fiables que diuen coses diferents o quan la interpretació del que diu l'IEC no és evident. No estem parlant de quan no hem de fer cas a l'IEC sinó de quan la decisió de fer un determinat canvi massiu necessita un mínim de debat o avís previ.
O sigui, no es tracta de donar carta blanca per no fer cas a l'IEC, sinó de no donar carta blanca a un editor per imposar la seva interpretació de VP:RO i VP:Verificabilitat sobre la interpretació que n'han fet molts altres que, comparats amb ell, l'única mancança que tenen és que no poden fer sis edicions per minut.
I evidentment, quan es prengui la decisió, la posició de l'IEC serà un argument de moltíssim pes, molt sovint decisiu.--Pere prlpz (disc.) 10:17, 31 oct 2014 (CET)
Si el problema és que diferents editors tenen diferents interpretacions de VP:RO i VP:Verificabilitat respecte al caràcter normatiu de l'IEC, doncs consensuem una interpretació unificada i així ja la tenim per sempre, i no cal haver d'anar repetint els mateixos debats amb matissos diferents mil i una vegades.—Leptictidium (digui, digui) 10:28, 31 oct 2014 (CET)
Es pot mirar de consensuar criteris generals i anar refinant a partir dels precedents, però no veig quin criteri general podria resoldre les objeccions de gihad, els dubtes que teníem sobre la majúscula dels períodes geològics i les discrepàncies sobre l'ús transitiu o intransitiu de succeir. El criteri general que cal seguir l'IEC ja s'aplica a la immensa majoria dels casos sense problemes. Els pocs casos dubtosos de l'estil dels que posava més amunt tendeixen a ser casos molt particulars que no podrem posar sota el mateix paraigua, però si alguna conclusió es pot generalitzar a més d'un cas, tot això serà feina que haurem avançat.--Pere prlpz (disc.) 12:06, 31 oct 2014 (CET)

Quadres emergents per a tothom?[modifica]

Ja fa uns mesos que la funcionalitat de quadres emergents és disponible a ca.wiki com a beta. 99 usuaris els tenen activats. Com ho veieu? Els desenvolupadors volen saber si hi ha algun problema greu o algun detall que el hi vulguem comunicar. També volen saber la nostra opinió sobre activar aquesta funcionalitat per a tothom (usuaris registrats i anònims). A Bugzilla hi ha uns quants bugs i propostes identificats, però cap és considerat un bloqueig que impedeixi fer arribat els quadres emergents a més usuaris. Hi esteu d'acord? Podeu trobar més informació sobre el quadres emergents a mw:Beta Features/Hovercards (anglès).--QuimGil (disc.) 09:28, 4 nov 2014 (CET)

A favorA favor Suport Per mi endavant! Crec que seria millor només activar-lo per registrats. --gerardduenasparlem-ne 14:27, 4 nov 2014 (CET)
A mi em sembla bé activar-lo per tothom. Tot i que de vegades els quadres fan nosa, ja és de les coses que trobo a faltar quan estic en altres viquis.--Pere prlpz (disc.) 16:50, 4 nov 2014 (CET)
Jo l'he acabat traient. Està bé quan estàs llegint, però acaba fent nosa quan fas manteniment o altres coses. Hauria de tenir alguna opció per desactivar-ho fàcilment, en les preferències. Pels usuaris no registrats no veig el motiu per no activar-ho, se suposa que són més aviat lectors. --V.Riullop (parlem-ne) 18:33, 4 nov 2014 (CET)
@Gerardduenas: per què proposes que siguin activats només per als usuaris registrats? Més opinions?--QuimGil (disc.) 15:42, 5 nov 2014 (CET)
@QuimGil: Dic això perquè no ho poden desactivar per enlloc si els molesta (pot arribar a ser molest). Tot i que segurament hi ha alguna manera de que ho puguin desactivar fent servir galetes o similar. Per mi ja ho poden activar per tothom i si algú diu algo...--gerardduenasparlem-ne 16:18, 5 nov 2014 (CET)

Em sembla bé sempre i quan es puguin deshabilitar fàcilment, a mi no m'agraden (però entenc que a molta gent sí).--Arnaugir (discussió) 22:26, 11 nov 2014 (CET)

Al propi quadre emergent hi ha una rodeta (típica icona "preferències") que si la cliques dóna l'opció de desactivar els quadres tant a usuaris registrats com a anònims. Sembla que aquesta és l'única condició de la comunitat, i així ho comunicaré als desenvolupadors.--QuimGil (disc.) 22:56, 11 nov 2014 (CET)

Rosetta, Philae i 67P/Churyumov–Gerasimenko[modifica]

Hola, avui està previst que el mòdul de descens Philae, separant-se de la sonda Rosetta, aterri al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko. Ja que pot ser que siguin alguns article força consultats, o fins i tot enllaçats des de fora, crec que són uns bons candidats perquè els hi fem una ullada ;-) Salut! --Solde (disc.) 09:49, 12 nov 2014 (CET)

He reanomenat l'article del cometa a 67P/Txuriúmov-Herassimenko, segons les fonts de VP:AP/Astronomia que aconsellen fer servir la forma catalanitzada dels noms dels astres en publicacions generalistes (com la Viquipèdia). —Leptictidium (digui, digui) 10:36, 12 nov 2014 (CET)
Per si algú en té curiositat, sabeu que el mòdul ha aconseguit arribar i enviar una senyal des de la superfície del cometa ;-) I ja ho tenim a la viqui actualitzat (Philae). --Solde (disc.) 17:11, 12 nov 2014 (CET)

Gràcies per editar els articles relacionats, bona feina!! Llàstima que Philae s'hagi quedat mal orientat i tingui problemes de captació d'electricitat, pobret!--Manlleus (disc.) 16:52, 17 nov 2014 (CET)

Avís per la creació de pàgines de discussió en articles[modifica]

Hola a tots, tinc una proposta a fer per un bot, però abans vull veure si hi ha consens. L'assumpte és que hi han desenes i desenes de discussions d'articles que ningú veu (o que almenys ningú respon) amb comentaris, suggerències o queixes. I cada dia se'n creen més, la majoria d'usuaris anònims que no s'atreveixen a editar o de novells que avisen de canvis o busquen ajuda. La idea seria fer un bot que avisés a un usuari aleatori d'una llista de voluntaris cada vegada que algú crees una pàgina de discussió d'un article. M'han comentat (per IRC) que el tema de codi no és molt complicat, però prefereixo parlar-ho abans de demanar-ho. Què en penseu?--Unapersona (Sóc tot orelles!) 21:48, 12 nov 2014 (CET)

Crec que és una molt bona idea. Qui t'hagi dit que el codi és facil té raó ;). Hi estic completament d'acord.--gerardduenasparlem-ne 21:50, 12 nov 2014 (CET)
Fàcil o difícil, ja està llest. Qui vulgui veure els seus avisos de pàgines de discussió noves ja pot clicar aquí i veurà les darreres pàgines de discussió que s'han creat. A més, això ja ve de sèrie al Mediawiki i no veig com ho podria millorar un bot.--Pere prlpz (disc.) 22:12, 12 nov 2014 (CET)
@Pere prlpz: El que està fet és un llistat de les pàgines noves però no s'avisa a ningú que s'han creat. Jo per exemple si un bot em deixés un missatge a la discussió dient que hi ha una discussió nova de fa x hores no atesa per ningú em miraria la discussió però en canvi dubto que vagi a la pàgina especial busqui discussions que s'han creat fa més de x hores i no s'han respost i les atengui. Seria una llista d'usuaris completament voluntària d'on s'agafaria un dels usuaris a l'atzar per enviar-li el missatge de discussió no atesa. No trobo que faci cap mal un bot que ofereixi aquest servei per els usuaris que ho vulguin. No es obligatori d'apuntar-s'hi. --gerardduenasparlem-ne 13:11, 13 nov 2014 (CET)
@Gerardduenas: D'acord que el bot no faria cap mal i que tampoc fa cap mal que les discussions dels articles rebin més atenció. O sigui, si vols fer el bot, endavant.--Pere prlpz (disc.) 13:24, 13 nov 2014 (CET)
@Pere prlpz, Unapersona: Començo a programar-lo espero més consens per posar-lo en marxa. --gerardduenasparlem-ne 13:29, 13 nov 2014 (CET)
@Gerardduenas: Tenint en compte que només edita la discussió (o una altra pàgina de l'espai d'usuari) dels usuaris que s'hi apuntin, no cal cap consens. Pots engegar-lo tan aviat com el tinguis amb, com a mínim, en Unapersona i tu com a destinataris.
Sobre el mètode de triar voluntaris, si ho fas amb un programa suggereixo triar-los cíclicament en comptes de triar-los a l'atzar, per repartir els missatges (i la feina) més uniformement entre els voluntaris.--Pere prlpz (disc.) 13:46, 13 nov 2014 (CET)
Així ho faré mersi pel consell! --gerardduenasparlem-ne 15:40, 13 nov 2014 (CET)
Molt bona idea!! Poseu-m'he com a voluntari que amb molt de gust ajudaré. Salutacions!--Manlleus (disc.) 19:09, 19 nov 2014 (CET)

Rius[modifica]

Bona tarda a tothom. Hi ha rius que tenen el mateix nom que una ciutat, un país... En aquests casos, cal desambiguar. El que passa ara mateix és que a vegades desambigüem amb el format «Exemple (riu)» i a vegades desambigüem amb el format «Riu Exemple». És evident que hem d'unificar criteris.

Jo proposo que ens decantem per la primera opció, on la presència dels parèntesis deixa ben clar que la paraula «riu» no forma part del nom en si. En els pocs casos en què aquesta paraula que forma part del nom (per exemple, «Riu Groc» o «Riu de la Plata»), sí que mantindríem el format «Riu Exemple».

Què en penseu? —Leptictidium (digui, digui) 17:37, 14 nov 2014 (CET)

És veritat que la forma "Nom (riu)" queda millor a les categories i deixa més clar quin és el nom del riu, però si hem de triar jo prioritzaria el llenguatge natural, que és "riu Nom". Una desambiguació amb parèntesi és una forma forçada, que molt sovint està justificada, però que no té gaire sentit quan tenim una forma natural de dir el mateix.
Independentment, s'haurien de fer redireccions de totes les formes.--Pere prlpz (disc.) 17:55, 14 nov 2014 (CET)
(conflicte d'edició) El que sigui més útil per a qui ens consulti. Però no sé si una solució única, per còmoda que resulti, valgui per tota la toponímia. Semblaria que, per tradició, en alguns casos la paraula riu (i similars) forma part de la denominació, i en altres no. Com a exemples que si: Riu de la Sénia, de la Bonaigua, de la Color, a la viquipèdia; i del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord: Riu d'Angostrina, de Bena, de Brangolí / Ribera de Castellnou, de Sant Amanç, de Vivers / Rec d'Èguet, de Juell, del Torrentell... Jordi Roqué (Discussió) 18:02, 14 nov 2014 (CET)
Un títol, emperò, és llenguatge natural? Instintivament, diria que no, ja que és simplement un sintagma nominal aïllat sense més funció morfosintàctica que la d'especificar el contingut d'un article. És per això que titulem els nostres articles «Segona Guerra Mundial», «Evolució dels cetacis» i «Revolució Francesa» quan en llenguatge natural, probablement diríem «La Segona Guerra Mundial», «L'evolució dels cetacis» i «La Revolució Francesa».—Leptictidium (digui, digui) 10:17, 15 nov 2014 (CET)
Potser sí, però hi ha títols més naturals que d'altres. Una cosa és un sintagma al que li falta l'article i una altra una construcció més artificial com ara Guerra Mundial (Segona), cetacis (evolució) o revolució (França 1789).--Pere prlpz (disc.) 12:09, 15 nov 2014 (CET)
Cert, tot i que en aquests exemples que poses, les paraules entre parèntesis formen part integral del nom del concepte, cosa que amb els rius sovint no és el cas.—Leptictidium (digui, digui) 12:31, 15 nov 2014 (CET)
Cert també. A veure qui més opina.--Pere prlpz (disc.) 13:34, 15 nov 2014 (CET)
Per als casos en què calgui desambiguar, totalment partidari de posar-hi el nom comú al davant: Riu Oregon [i no Oregon (riu)], Estat de Washington [i no Washington (estat)], República de Macedònia [i no Macedònia (república)], Província de Moscou [i no Moscou (província)], Illa de la Reunió [i no Reunió (illa)], Mar de Timor [i no Timor (mar)], Torrent de Vallparadís [i no Vallparadís (torrent)], etc. --Enric (discussió) 17:09, 15 nov 2014 (CET)
D'acord amb l'Enric que si, com diu en Leptictidium, és evident que hem d'unificar criteris, el mateix criteri hauria de servir per rius, mars, províncies, illes i altres topònims. I d'acord també amb fer la desambiguació com diu l'Enric.--Pere prlpz (disc.) 17:36, 15 nov 2014 (CET)
la solució Elba (riu) té el vantatge que aparèix junts amb els seus homònims en llistes alfabètiques. Això em sembla més pràctic. També utilitzem les parèntesis en altres desambiguacions. Flamenc (disc.) 22:06, 18 nov 2014 (CET)
Diria que els altres casos en que fem servir parèntesis són bàsicament les persones i els topònims quan hem de distingir entre topònims del mateix tipus en llocs diferents. Per distingit entre tipus de topònims (una ciutat i la seva província, per exemple) habitualment no fem servir parèntesi sinó que fem com proposava l'Enric.--Pere prlpz (disc.) 10:03, 19 nov 2014 (CET)
Jo veig més natural fer servir la forma Riu nomdelriu, que al cap i a la fi és usada, per la qual cosa estic a favor de l'opció que comenta Enric, no tan sols per a rius, sino en general. Quantes vegades haveu sentit Riu Ebre? I Ebre (riu)? La segona opció és forçar el llenguatge, crec. --Millars (disc.) 10:17, 19 nov 2014 (CET)

Sidebar del lloc[modifica]

Hola. A la portada, a la barra lateral (sidebar), he vist que heu afegit la secció "Projectes germans". No obstant, no s'hi menciona ni Viquillibres ni el Viccionari, i es refereix a Viquinotícies com a Wikinews. Algun administrador ho pot canviar en un moment? Gràcies! --Xavi Dengra (MISSATGES) 19:07, 22 nov 2014 (CET)

@Xavier Dengra: La secció aquesta que dius, és generada automàticament per una funcionalitat beta, per tant els admins no ho poden canviar :)--Unapersona (Sóc tot orelles!) 20:59, 22 nov 2014 (CET)
Traduït Wikinews a translatewiki:MediaWiki:Wikibase-otherprojects-wikinews/ca. Ja apareixerà quan s'actualitzi. Primer, cal activar la funcionalitat beta "Other projects sidebar" a Especial:Preferències#mw-prefsection-betafeatures. L'acabo de traduir també. Això fa que per totes les pàgines, inclosa la portada, apareguin els enllaços que hi ha a Wikidata per altres projectes en català, en aquest cas d:Q5296. Per això no surt Viquillibres ni el Viccionari... fins que s'integrin a Wikidata. --V.Riullop (parlem-ne) 22:34, 22 nov 2014 (CET)

Candidatura per a buròcrata a Viquillibres[modifica]

He presentat una candidatura per a buròcrata de Viquillibres a Viquillibres:Candidatura a administrador#Xavier Dengra, la qual finalitza el dia 22 de desembre. Agraïria la màxima participació possible d'usuaris actius de la Viquipèdia en la votació, a fi de poder legitimar-la. Gràcies. --Xavi Dengra (MISSATGES) 22:52, 22 nov 2014 (CET)

Dubtes per a crear categories[modifica]

Convindria crear dues categories, però abans de fer-ho m'agradaria consensuar-les. I també aprofito per a preguntar si ja hi ha alguna categoria que pugui utilitzar-se i no cal crear-ne de noves. Fent les llistes de monuments em trobo amb diverses escultures públiques a l'aire lliure i diversos sepulcres, hipogeus i tombes dels cementiris. Fins ara no he trobat categories per englobar-ho.

  1. Pel que fa al primer cas, us semblaria bé crear "Categoria:Escultures d'art públic" o seria millor "Categoria:Escultures públiques de Catalunya", "Categoria:Escultures a l'aire lliure", "Categoria:Art públic a Catalunya" ... Quin us sembla millor?
  2. I pel segon grup de monuments sense categoria específica, què tal "Categoria:Sepulcres de Catalunya"? Així em sembla que podem englobar els hipogeus, les tombes i totes les escultures que són monuments funeraris. Com ho veieu?

--Medol (disc.) 10:14, 20 nov 2014 (CET)

No tinc opinió clara al respecte, però recordar que l'art públic és tradicionalment escultura però també altres formes d'art. L'estructura bàsica pel primer punt hauria de ser: Art públic > Escultures públiques, cosa que després de pensar-ho veig que tenen a l'anglesa en:Category:Public art > en:Category:Outdoor sculptures. --V.Riullop (parlem-ne) 11:00, 20 nov 2014 (CET)
Sobre els sepulcres, la Categoria:Tombes tampoc està gaire ben organitzada, sobretot per la relació amb la categoria de cementiris. Ni els cementiris són tombes, ni totes les tombes són en cementiris.--Pere prlpz (disc.) 18:01, 20 nov 2014 (CET)
Sobre l'art públic, jo em decantaria per l'opció que proposa Vriullop, tot i que convido al mestre de l'art públic @Canaan: per a que digui la seva. Sobre els enterraments, entenc que "sepulcres" és més genèric que tombes i, per tant, la proposta del Medol pot estar bé com a punt de partida per endreçar el tema, tal com indica el Pere prlpz.--amador (disc.) 05:41, 21 nov 2014 (CET)
Sobre el primer, jo optaria per "Categoria:Art públic a Catalunya", amb subcategories per província, ja que com diu el Vriullop no solament inclou escultures, sinó murals, fonts, fanals, instal·lacions, etc. Sobre la segona, optaria per "sepulcres", però també proposaria "monuments funeraris", o inclús "art funerari". Salutacions.--Canaan (disc.) 17:44, 21 nov 2014 (CET)
De les escultures, etc., crec que hi ha prou articles com per classificar l'art públic en escultures, murals, etc. El problema és el nom i els límits de cada cosa. A més, se'n pot fer categories geogràfiques (aquestes són més fàcils).
De les tombes, cal tenir en compte que tenim articles de cementiris i necròpolis que d'artístics no en tenen res, tot i que em temo que ho fem com o fem sempre hi haurà alguna categoria en que grinyolarà el significat del nom amb el contingut.--Pere prlpz (disc.) 18:18, 21 nov 2014 (CET)
Rectifico: després de mirar els enllaços blaus de les llistes d'art, tot i que hi ha obres d'art públic de moltes menes, els articles són tots o bé d'escultures, o bé de monuments (fonts, torres, parcs...) que difícilment classificaríem com a art públic si no fos per les llistes oficials, perquè més aviat són monuments arquitectònics. Aleshores, veig difícil subcategoritzar ara mateix per tipus els articles d'art públic que tenim. El dubte principal és què posem en una categoria d'art públic: hi posem el Park Güell i el campanar de Gràcia, que són a les llistes d'art públic?--Pere prlpz (disc.) 18:43, 21 nov 2014 (CET)
Potser de moment podem fer simplement "art públic" i "art públic de Catalunya", i si de cas més endavant se'n volen fer per escultures/edificis/murals d'art públic de Catalunya, que es facin més endavant. Pel que fa a la pregunta d'en @Pere prlpz: opino que sí, que els monuments d'art públic de les llistes haurien de portar aquesta categoria. I pel que fa als cementiris i els sepulcres, actualment veig que la categoria tombes ho engloba tot i no ho entenc. És com si la categoria arbres englobés els boscos. Em sembla que s'haurien de separar, i veuria millor canviar tombes per sepulcres; però també es podria canviar per "monuments funeriaris" sense canviar-ho de lloc, i fer la categoria sepulcres a dins. Però veig que tot això és més complicat del que em pensava al principi i jo amb això de les categories no hi tinc gaire pràctica. Si algú ho veu clar i es veu en cor de fer-ho, endavant.--Medol (disc.) 19:39, 21 nov 2014 (CET)
Potser "art en l'espai públic" seria una denominació més clara. "Art públic" pot semblar de promoció o propietat "pública" en el sentit de "no-privada". A la pràctica se sol incloure com a art públic l'art en els espais d'accés public, siguin aquests espais "públics" (no privats) o "privats" però oberts (p.e: plaça interior pisades o plaça oberta centre comercial, pati o espai exterior accessible d'un centre d'art, estacions de metro, etc...) És veritat que "public art" en anglès és un terme consolidat i que el seu ús traduït comença a estar-ho. També que inclou l'art que té el propòsit d'interaccionar amb el públic i l'espai públic, no només es defineix en funció de la ubicació sinó del paper que hi juga. Aquí IDENSITATS és la iniciativa més consolidada de treball en aquesta línia. Això jugaria a favor de "art públic" entès en aquest sentit ampli. Ja sé que no dono una proposta concreta :-) però és per aportar elements a tenir en compte --Passavolant apunta clr gruix7 x25px.png Dvdgmz(Escriu-me) 11:20, 26 nov 2014 (CET)

mw:Extension:Checkpoint[modifica]

Hola a tothom,

Xafardejant per MediaWiki he descobert aquesta extensió que afegeix un botó al costat del de desar la pàgina que permet desar l'edició i continuar editant. D'aquesta manera es pot anar guardant l'article que estàs treballant i no corres tant risc de perdre'l. Que en penseu?

Ara la qüestió tecnica: @Vriullop, Qgil: Es podria instal·lar l'etensió? (Es troba en fase beta). --gerardduenasparlem-ne 16:56, 20 nov 2014 (CET)

Que la darrera versió sigui del 2008, que estigui en beta i que no s'usi en cap projecte de Wikimedia, no em dóna cap confiança. A més, només serveix per l'editor de codi, millor seguir profunditzant amb l'editor visual. --V.Riullop (parlem-ne) 17:23, 20 nov 2014 (CET)
@Vriullop: Cert no m'hi havia fixat amb aquests petits detallets... --gerardduenasparlem-ne 22:19, 20 nov 2014 (CET)
Llàstima que està abandonat però la idea és bona i no està inclòs que jo sàpiga en l'editor original ni el visual, guardar i carregar de nou la pàgina per llavors tornar-la a editar és un pal entre les rodes sobretot dintre de connexions no gaire ràpides. Salutacions,--Manlleus (disc.) 14:57, 26 nov 2014 (CET)