Arnold Sommerfeld

Arnold Sommerfeld

Biografia
Naixement	(de) Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld 5 desembre 1868 Königsberg (Prússia)
Mort	26 abril 1951 (82 anys) Múnic (Alemanya)
Causa de mort	Mort accidental  (Accident de trànsit )
Sepultura	Nordfriedhof (Munic), M-re-387 48° 10′ 30″ N, 11° 36′ 11″ E
Geheimrat
Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg
Tesi acadèmica	Die willkürlichen Functionen in der mathematischen Physik  (1891 )
Director de tesi	Ferdinand von Lindemann i Felix Klein
Es coneix per	Model de Drude–Sommerfeld Constant d'estructura fina Identitat de Sommerfeld Desplaçament de Sommerfeld–Kossel Quantització de Sommerfeld–Wilson Teoria de Sommerfeld–Bohr
Activitat
Camp de treball	Espectroscòpia
Lloc de treball	Múnic Aquisgrà
Ocupació	físic teòric, professor d'universitat, matemàtic, físic
Ocupador	Universitat de Múnic (1906–1947) Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1900–1906) Universitat Tecnològica de Clausthal (1897–1900) Universitat de Göttingen (1895–1897)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1929–) Royal Society (1926–) Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Burschenschaft Germania Königsberg (en)
Professors	Ferdinand von Lindemann i Niels Bohr
Alumnes	Linus Carl Pauling, Peter Debye, Hans Bethe, Alfred Landé, Wojciech Rubinowicz i Werner Romberg
Influències	Léon Brillouin Karl Herzfeld
Participà en
1911	Primer Congrés Solvay
Obra
Obres destacables constant d'estructura fina identitat de Sommerfeld Condició de radiació de Sommerfeld Llei de desplaçament de Sommerfeld-Kossel Equació d'Orr-Sommerfeld Lectures on Theoretical Physics (en) Nombre de Sommerfeld (1915) Model atómic de Böhr-Sommerfeld
Estudiant doctoral	Paul Peter Ewald, Wolfgang Pauli, Gregor Wentzel, Wojciech Rubinowicz, Otto Laporte, Peter Debye, Hans Bethe, Werner Heisenberg, Karl Apfelbacher, Wilmer L. Barrow, Friedrich Burmeister, Paul Sophus Epstein, Walter Franz, Herbert Fröhlich, Erwin Fues, Ernst Guillemin, Walter Heitler, Karl Herzfeld, Dimitrios Chondros (en) , Helmut Hönl, Ludwig Hopf, Adolf Kratzer, Alfred Landé, Wilhelm Lenz, Herman March, Josef Meixner, Valentin Scheidel (en) , Karl Seebach, Rudolf Seeliger, Bruno Thüring, Albrecht Unsöld, Ludwig Waldmann, Heinrich Welker, Herman March, Erwin Fues, Walter Heitler, Karl Seebach, Rudolf Seeliger, Adolf Kratzer, Valentin Scheidel (en) , Josef Meixner, Ludwig Hopf, Dimitrios Chondros (en) , Herbert Lang (en) , Kurt Urban (en) , Franz Pauer (en) i Hermann Brück
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 412]
Família
Cònjuge	Johanna Sommerfeld (en)
Premis (1949)  Medalla Oersted (1939)  Medalla Lorentz (1931)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1931)  Medalla Max Planck (29 abril 1926)  Membre estranger de la Royal Society (1924)  Medalla Matteucci  doctor honoris causa per la Universitat de Calcuta

Arnold Sommerfeld (5 de desembre del 1868 - 26 d'abril del 1951) va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica. Va ser nominat 81 vegades al premi Nobel i va exercir com a director de tesi doctoral per a guanyadors del Nobel que qualsevol altre director anterior o posterior. Entre algunes contribucions en particular destaquen la introducció del segon nombre quàntic (nombre quàntic azimutal) i el quart (nombre quàntic d'espín). També va introduir la constant d'estructura fina el 1919 i és pioner de la teoria d'ones de rajos X.

Königsberg

Sommerfeld va estudiar matemàtiques i ciències físiques a la universitat de Königsberg, ciutat natal situada a la Prússia Oriental. El seu director de tesi doctoral era el matemàtic Ferdinand von Lindemann encara que també es va beneficiar de classes amb els matemàtics Adolph Hurwitz i David Hilbert, i amb el físic Emil Wiechert. Després de rebre el doctorat el 1891, Sommerfeld es va quedar a Königsberg per tal d'aconseguir el diploma que l'acredités com a professor. Va aprovar l'examen nacional el 1892 i, tot seguit, va complir un any de servei militar obligatori fins al setembre de 1893.

Göttingen

A l'octubre del 1893 es va canviar a la universitat de Göttingen la qual era el centre neuràlgic de les matemàtiques a Alemanya. Allà es va convertir en assistent de Theodor Liebisch a l'Institut de Mineralogia a través d'un contacte personal - Liebisch havia estat professor a la universitat de Königsberg i amic de la familia Sommerfeld. Al setembre de 1894, Sommerfeld va passar a ser assistent de Felix Klein, etapa que li va permetre aconseguir plaça de professor adjunt (sense salari). Entre les seves conferències destaquen les referides a equacions diferencials parcials, continguts que van passar a formar part del llibre "Lectures on Theoretical Physics" que posteriorment editaria. La col·laboració Klein-Sommerfeld va infuenciar aquest últim cap a les matemàtiques aplicades, col·laboració recollida en els primers quatre volums de "Theorie des Kreisels".

Durant la seva estada a Göttingen Sommerfeld va rebre la càtedra el 1896 i va conèixer a Johanna Höpfner, filla de Ernst Höpfner (representant del govern a la universitat). A l'octubre de 1897, Sommerfeld comença a exercir com professor de la universitat Clausthal-Zellerfeld com a successor de Wilhelm Wien. Aquesta plaça li proporciona ingressos suficients per casar-se amb Johanna Höpfner. A petició de Klein, Sommerfeld es va fer càrrec de l'edició d'un cinquè volum de "Encyklopädie der mathematischen Wissenschaften" que el va mantenir ocupat del 1898 fins al 1926.

Aquisgrà

El 1900 va obtenir plaça de professor d'enginyeria tècnica sota la càtedra de mecànica aplicada a la universitat tècnica reial d'Aquisgrà on va desenvolupar la teoria hidrodinàmica. Més tard, a la universitat de Munic, els estudiants de Sommerfeld Ludwig Hopf i Werner Heisenberg escriuran les seves tesis doctorals sobre aquest tema.

Munic

El 1906 va esdevenir professor de física de la universitat de Munic. Allà entrà en contacte amb la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que encara no estava acceptada per la comunitat. Les seves contribucions matemàtiques a la teoria van ajudar que els científics més escèptics l'acceptessin. Posteriorment es va convertir en un dels fundadors de la mecànica quàntica, i molts dels seus deixebles es van fer famosos - els més importants Werner Heisenberg i Wolfgang Pauli.

L'any 1922, Sommerfeld va visitar Barcelona, convidat del científic català Esteban Terradas i Illa, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi, promoguts per la Mancomunitat de Catalunya.

El 1927 Sommerfeld va aplicar les estadístiques de Fermi-Dirac al model de Drude dels electrons en els metalls. La nova teoria resolia molts dels problemes predint les propietats tèrmiques del model emprat.

Sommerfeld va morir el 1951 a Munic a causa de les ferides d'un accident de trànsit.

Bibliografia

• Benz, Ulrich. Arnold Sommerfeld: Lehrer und Forscher an der Schwelle zum Atomzeitalter (en alemany). Wissenschaftliche Verlagsgesellschaft, 1975. ISBN 978-3-8047-0501-2. 
• Born, Max «Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld 1868-1951» (en anglès). Obituary notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 8, Num. 21, 1952, pàg. 275-296. DOI: 10.1098/rsbm.1952.0018. ISSN: 1479-571X.
• Eckert, Michael. Arnold Sommerfeld: Science, Life and Turbulent Times 1868-1951 (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4614-7460-9. 
• Heisenberg, Werner «Arnold Sommerfeld» (en alemany). Naturwissenschaften, Vol. 38, Num. 15, 1951, pàg. 337-338. DOI: 10.1007/BF00594660. ISSN: 0028-1042.
• Seth, Suman «Crafting the quantum: Arnold Sommerfeld and the older quantum theory» (en anglès). Studies in History and Philosophy of Science - Part A, Vol. 39, Num. 3, 2008, pàg. 335-348. DOI: 10.1016/j.shpsa.2008.06.005. ISSN: 0039-3681.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold Sommerfeld

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arnold Sommerfeld» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Forman, Paul; Hermann, Armin. «Sommerfeld, Arnold (Johannes Wilhelm)». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2019]. (anglès)
• «Arnold Sommerfeld». Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 17 maig 2019]. (anglès)