Pinus: diferència entre les revisions
| Línia 82: | Línia 82: | ||
* ''[[Pinus roxburghii]]''<ref name="HussainGlennie1979">{{cite book|author1=Raja Walayat Hussain|author2=E. B. Glennie|author3=M. Afzal Cheema|title=Interim Yield Tables for Chir Pine (Pinus Roxburghii, Roxb) of Reserved Forests in the Punjab|url=https://books.google.com/books?id=a0-ZqP9xDGwC|year=1979|publisher=Pakistan Forest Institute}}</ref> |
* ''[[Pinus roxburghii]]''<ref name="HussainGlennie1979">{{cite book|author1=Raja Walayat Hussain|author2=E. B. Glennie|author3=M. Afzal Cheema|title=Interim Yield Tables for Chir Pine (Pinus Roxburghii, Roxb) of Reserved Forests in the Punjab|url=https://books.google.com/books?id=a0-ZqP9xDGwC|year=1979|publisher=Pakistan Forest Institute}}</ref> |
||
* ''[[Pinus sibirica]]''<ref name="TroevaIsaev2010">{{cite book|author1=Elena I. Troeva|author2=A. P. Isaev|author3=M.M. Cherosov|coauthors=N. S. Karpov|title=The Far North:: Plant Biodiversity and Ecology of Yakutia|url=https://books.google.com/books?id=w1H_j1fMvy0C&pg=PA184|date=24 October 2010|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-90-481-3971-2|pages=184–}}</ref> |
* ''[[Pinus sibirica]]''<ref name="TroevaIsaev2010">{{cite book|author1=Elena I. Troeva|author2=A. P. Isaev|author3=M.M. Cherosov|coauthors=N. S. Karpov|title=The Far North:: Plant Biodiversity and Ecology of Yakutia|url=https://books.google.com/books?id=w1H_j1fMvy0C&pg=PA184|date=24 October 2010|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-90-481-3971-2|pages=184–}}</ref> |
||
* ''[[Pinus squamata]]''<ref name="Cochrane2010squa">{{cite book|author=Mark Cochrane|title=Tropical Fire Ecology: Climate Change, Land Use and Ecosystem Dynamics|url=https://books.google.com/books?id=6J6fWSULMVEC&pg=PA641|date=11 April 2010|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-540-77381-8|pages=641–}}</ref> |
|||
* ''[[Pinus squamata]]'' |
|||
* ''[[Pinus tabuliformis]]'' |
* ''[[Pinus tabuliformis]]'' |
||
* ''[[Pinus taiwanensis]]'' |
* ''[[Pinus taiwanensis]]'' |
||
Revisió del 16:23, 5 ago 2021
 pi roig  | |
| Enregistrament | |
|---|---|
| |
| Dades | |
| Font de | pinyó, fusta de pi, naval stores (en)  , fulla de pi, mirtol, pine oil (en) i pine cone (en) |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Pinus sylvestris |
| Distribució | |
 | |
.JPG)
Un pi és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre altres. Els pins, quan creixen junts, formen boscos que s'anomenen pinedes. De diverses espècies de pins amb pinyons comestibles s'obté l'oli de pinyó amb diversos usos.
Pinus és un gènere de plantes vasculars (generalment arbres i rarament arbustos), comunament anomenades pins, pertanyents al grup de les coníferes i, dins d'aquest, a la família de les pinàcies, que presenten una ramificació freqüentment verticilada i més o menys regular.
La capçada pot ser piramidal o arrodonida i, en els arbres adults, ampla i deprimida. Els macroblastos presenten fulles escuamiformes sense clorofil·la, mentre que els braquiblastos són molt curts, amb una beina membranosa d'escates i estan acabats per dues a cinc fulles liniars o acícules, amb dos o més canals resinífers cadascuna. Els cons masculins es desenvolupen a la base dels brots anuals. Els estròbils presenten escates persistents, sent les tectrices rudimentàries i incluses i les seminíferes sol presentar una protuberància o melic en la seva part externa (apòfosi) maduren biennal o trienalment. Les llavors són alades amb la testa més o menys lignificada. Nombroses espècies es conreen des de molt antic pels seus pinyons o amb finalitats ornamentals o forestals, la qual cosa dificulta l'establiment de les seves àrees originals.
Morfologia
Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.
Les fulles tenen una forma acicular característica i s'apleguen en forma de fascicles de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Les espècies europees tenen totes braquiblasts amb dues fulles.
Els pins són plantes monoiques, amb inflorescències masculines i femenines separades en cada peu. Les femenines, després de pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons.
La major part de pins acostumen a tenir les fulles en forma d'agulla.
La petorrera és la pell que salta de la soca o del tronc.
Història
Entre els antics el pi era l'arbre favorit de Demèter o Cibeles. Els coribants portaven tirs els extrems del qual eren pinyes de pi. També s'emprava la pinya en cerimònies del culte de Bacus. De vegades, es representen a Silvà amb una branca de pi a la mà dreta.
Distribució
Hi ha més d'un centenar d'espècies de pins, distribuïdes per totes les latituds i altituds de l'hemisferi nord, sis de les quals es fan espontàniament als Països Catalans: el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre, propis de la terra baixa, la pinassa o pi gargalla a la mitja muntanya, el pi roig a l'estatge montà i el pi negre a l'alta muntanya. Algunes altres (pi de Canàries, pi insigne) hi han estat introduïdes per al seu aprofitament forestal.
Espècies per regions
Existeixen al voltant de 110 espècies de pi al món. Els pins són natius de l'Hemisferi Nord, amb solament una espècie oposada al sud de l'Equador, a l'illa de Sumatra (2°S, el pi de Sumatra). A l'Amèrica del Nord se situen des dels 66°N al Canadà (pi Jack) fins als 12°N pel sud a Nicaragua (pi del Carib). Les muntanyes subtropicals de Mèxic alberguen la major diversitat d'espècies d'aquest gènere, amb prop de 47. L'oest dels Estats Units (Califòrnia) és el segon lloc del planeta amb més diversitat de pins. A Euràsia es troben des de les Illes Canàries i Escòcia per l'Oest fins al llunyà orient rus, i pel sud des de les Filipines fins als 70° N a Noruega i Sibèria oriental (pi roig i pi nan siberià respectivament). Set espècies són natives i originàries de la península Ibèrica i zones limítrofes i han sobreviscut i desenvolupat des de temps remots. En el nord d'Àfrica existeixen pins a les zones muntanyenques, així com en els Himalaies i en el sud-est asiàtic. S'han introduït pins en àrees temperades i subtropicals de l'Hemisferi Sud, incloent l'Argentina, el Brasil, Xile, Equador, Uruguai, el Paraguai, Nova Zelanda i Austràlia, on creixen extensament com a recurs de la fusta, i inclusivament algunes espècies s'han convertit en invasores.
Llista de pins per regions
Vell món
- Regió europea i mediterrània (alguna espècie estesa fins a Àsia)
- Pinus brutia - Pi de Turquia[2]
- Pinus canariensis - Pi de les Canàries[3]
- Pinus cembra - Pi suís[4]
- Pinus halepensis - Pi blanc (en eivissenc/formenterer: pi bord)[5]
- Pinus halepensis ceciliae - Pi blanc endèmic de Menorca[6]
- Pinus heldreichii - sin. Pinus leucodermis - Pi de Bòsnia[7]
- Pinus mugo - Pi negre[8]
- Pinus nigra - Pinassa[9]
- Pinus peuce - Pi de Macedònia[10]
- Pinus pinaster - Pinastre[11]
- Pinus pinea - Pi pinyer o Pi pinyoner (en eivissenc/formenterer/tarragoní: pi ver)[12]
- Pinus sylvestris - Pi roig[13]
- Àsia
- Pinus amamiana[14]
- Pinus armandii[15]
- Pinus bhutanica[16]
- Pinus bungeana[17]
- Pinus dalatensis[18]
- Pinus densata[19]
- Pinus densiflora[20]
- Pinus eremitana[21]
- Pinus fenzeliana[22]
- Pinus fragilissima[23]
- Pinus gerardiana[24]
- Pinus henryi[25]
- Pinus hwang-shanensis[26]
- Pinus kesiya[27]
- Pinus koraiensis[28]
- Pinus krempfii[29]
- Pinus latteri[30]
- Pinus luchuensis[31]
- Pinus massoniana[32]
- Pinus merkusii[33]
- Pinus morrisonicola[34]
- Pinus orthophylla[35]
- Pinus parviflora[36]
- Pinus pumila[37]
- Pinus roxburghii[38]
- Pinus sibirica[39]
- Pinus squamata[40]
- Pinus tabuliformis
- Pinus taiwanensis
- Pinus thunbergii
- Pinus uyematsui
- Pinus wallichiana - Pi de l'Himàlaia
- Pinus wangii (sin. Pinus kwangtungensis)
- Pinus yunnanensis
Nou món
- Canadà i EUA, excepte àrees properes a la frontera mexicana
- Pinus albicaulis
- Pinus aristata
- Pinus attenuata
- Pinus balfouriana
- Pinus banksiana
- Pinus clausa
- Pinus contorta
- Pinus coulteri
- Pinus echinata
- Pinus edulis
- Pinus elliottii
- Pinus flexilis
- Pinus glabra
- Pinus jeffreyi
- Pinus lambertiana
- Pinus longaeva
- Pinus monophylla
- Pinus monticola
- Pinus muricata
- Pinus palustris - Pi melis
- Pinus ponderosa (sin. Pinus washoensis)
- Pinus pungens
- Pinus radiata - Pi insigne
- Pinus reflexa
- Pinus remota
- Pinus resinosa
- Pinus rigida
- Pinus sabineana
- Pinus serotina
- Pinus strobus
- Pinus taeda
- Pinus torreyana
- Pinus virginiana
- Sud d'Arizona i Nou Mèxic, Mèxic, Amèrica central i Carib
- Pinus apulcensis
- Pinus arizonica
- Pinus ayacahuite
- Pinus caribaea
- Pinus cembroides
- Pinus chiapensis
- Pinus cooperi
- Pinus cubensis
- Pinus culminicola
- Pinus devoniana (sin. Pinus michoacana)
- Pinus durangensis
- Pinus engelmannii
- Pinus estevezii
- Pinus gordoniana (sin. Pinus douglasiana)
- Pinus greggii
- Pinus hartwegii
- Pinus herrerae
- Pinus hondurensis (sin. Pinus caribaea var. hondurensis)
- Pinus jaliscana
- Pinus johannis
- Pinus lawsonii
- Pinus leiophylla
- Pinus lumholtzii
- Pinus maximartinezii
- Pinus maximinoi (sin. Pinus tenuifolia)
- Pinus montezumae
- Pinus nelsonii
- Pinus occidentalis
- Pinus oocarpa
- Pinus patula
- Pinus orizabensis
- Pinus pinceana
- Pinus praetermissa
- Pinus pringlei
- Pinus pseudostrobus
- Pinus quadrifolia
- Pinus rzedowskii
- Pinus strobiformis
- Pinus tecunumanii
- Pinus teocote
- Pinus tropicalis
Referències
- ↑ Entrada «Pinus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: {{{consulta}}}].
- ↑ Pines of Silvicultural Importance. CABI, 2002, p. 30–. ISBN 978-0-85199-539-7.
- ↑ Aylmer Bourke Lambert. A Description of the Genus Pinus: With Directions Relative to the Cultivation, and Remarks on the Uses of the Several Species: Also Descriptions of Many Other New Species of the Family of Coniferae : Illustrated with Figures. Messrs. Weddell, 1832, p. 25–.
- ↑ Marcus Ulber; Felix Gugerli; Gregor Božič Pinus cembra. Bioversity International, 2004, p. 1–. ISBN 978-92-9043-619-5.
- ↑ Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural. Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 298–.
- ↑ LOPEZ GONZALEZ, GINES. GUÍA DE LOS ÁRBOLES Y ARBUSTOS DE LA PENÍNSULA IBÉ: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo, 1 gener 2004, p. 200–. ISBN 978-84-8476-210-2.
- ↑ Station Paper. Northeastern Forest Experiment Station, 1956, p. 9–.
- ↑ General Technical Report INT.. Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1981, p. 2–.
- ↑ J. A. Gómez Loranca. Pinus nigra Arn. en el sistema ibérico: tablas de crecimiento y producción. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria, 1996. ISBN 978-84-7498-449-1.
- ↑ Breeding and Genetic Resources of Five-needle Pines: Growth, Adaptability, and Pest Resistance : Proceedings of the IUFRO Five-Needle Pine Working Party Conference, July 23-27, 2001, Medford, Oregon, USA. United States Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station., 2004, p. 63–.
- ↑ Selvicultura del pino pinaster (pinus pinaster): manual básico : cuidados culturales del pino pinaster en Asturias para producir madera de calidad. Consejería de Medio Rural y Pesca, Servicio de Montes y Producción Forestal, 2007.
- ↑ Marta San José Valdezate. Evaluación de las masas de pino piñonero (Pinus pinea L.) en la Reserva Biológica de Doñana, Parque Nacional de Doñana: proyecto fin de carrera. Universidad de Valladolid, 2007.
- ↑ United States Congressional Serial Set. U.S. Government Printing Office, 1884, p. 316–.
- ↑ Aljos Farjon. Pines, 2nd revised edition: Drawings and Descriptions of the Genus Pinus. BRILL, 25 maig 2021, p. 231–. ISBN 978-90-474-1516-9.
- ↑ Aljos Farjon. A Handbook of the World's Conifers (2 vols.): Revised and Updated Edition. BRILL, 28 agost 2017, p. 1135–. ISBN 978-90-04-32451-0.
- ↑ Rajeev K. Srivastava; Nawa Bahar Pines of South-East Asia. International Book Distributors, 2007. ISBN 978-81-7089-343-1.
- ↑ Pacific Forestry Centre; International Union of Forestry Research Organizations. Project Group P2.04-00 (Seed Problems) Dormancy and Barriers to Germination: Proceedings of an International Symposium of IUFRO Project Group P2.04-00 (Seed Problems). Pacific Forestry Centre, 1993. ISBN 978-0-662-20777-1.
- ↑ William Burke Critchfield; Elbert Luther Little Geographic Distribution of the Pines of the World. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966, p. 1948–.
- ↑ Aljos Farjon; Denis Filer An Atlas of the World's Conifers: An Analysis of their Distribution, Biogeography, Diversity and Conservation Status. BRILL, 11 novembre 2013, p. 205–. ISBN 978-90-04-21181-0.
- ↑ Kyōto Daigaku. Nōgakubu. Memoirs of the College of Agriculture, Kyoto University. Kyoto University, 1987.
- ↑ Willdenowia. Botanischer Garten und Botanisches Museum, 2004.
- ↑ Elbert Luther Little; William Burke Critchfield Subdivisions of the Genus Pinus (pines). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1927, p. 9–.
- ↑ 台灣林業科學. 台灣省林業試驗所, 2008.
- ↑ Diversity and Systematics of Seed Plants. Rastogi Publications, 2009, p. 222–. ISBN 978-81-7133-792-7.
- ↑ Issues in Ecological Research and Application: 2013 Edition. ScholarlyEditions, 1 maig 2013, p. 523–. ISBN 978-1-4901-0658-8.
- ↑ Shun-chʻing Li. Forest Botany of China, Supplement. Chinese Forestry Association, 1973.
- ↑ K. J. Crockford. Spacing Trials of Pinus Kesiya: Results and Recommendations. Division of Research & Development, Forestry Commission, 1994.
- ↑ David M. Richardson. Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge University Press, 31 juliol 2000, p. 19–. ISBN 978-0-521-78910-3.
- ↑ Pinus krempfii. Lecomte 1921.
- ↑ Pinus latteri. Mason. 1849.
- ↑ Pinus luchuensis. Mayr 1894.
- ↑ Pinus massoniana
- ↑ William Burke Critchfield; Elbert Luther Little Geographic Distribution of the Pines of the World. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966, p. 15–.
- ↑ Silvicultura de bosques tropicales: bibliografía. IICA Biblioteca Venezuela, 1975, p. 89–. GGKEY:6N0WL3G85US.
- ↑ Willdenowia. Botanischer Garten und Botanisches Museum, 2004.
- ↑ F.A. Andersson. Coniferous Forests. Elsevier, 29 December 2005, p. 213–. ISBN 978-0-444-81627-6.
- ↑ P A Khomentovsky. Ecology of Siberian Dwarf Pine Pinus Pumila (Pallas) Regel in Kamchatka. CRC Press, 1 January 2004, p. 214–. ISBN 978-1-4822-7992-4.
- ↑ Raja Walayat Hussain. Interim Yield Tables for Chir Pine (Pinus Roxburghii, Roxb) of Reserved Forests in the Punjab. Pakistan Forest Institute, 1979.
- ↑ Elena I. Troeva; N. S. Karpov. The Far North:: Plant Biodiversity and Ecology of Yakutia. Springer Science & Business Media, 24 October 2010, p. 184–. ISBN 978-90-481-3971-2.
- ↑ Mark Cochrane. Tropical Fire Ecology: Climate Change, Land Use and Ecosystem Dynamics. Springer Science & Business Media, 11 April 2010, p. 641–. ISBN 978-3-540-77381-8.
Vegeu també
