Grill domèstic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
S'han afegit un aprell de dades i alguns subapartats
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual
Línia 10: Línia 10:


== Descripció: morfologia, cicle vital i ecologia. ==
== Descripció: morfologia, cicle vital i ecologia. ==
⚫
Aquest [[Grill (zoologia)|grill]] típicament és de color entre groc i marronós i mesura entre 16 i 21 mm de llargària.<ref>{{Ref-web|títol=EENY-063/IN220: House Cricket, Acheta domesticus (Linnaeus) (Insecta: Orthoptera: Gryllidae)|url=https://edis.ifas.ufl.edu/publication/IN220|consulta=2022-10-08|llengua=en}}</ref> El cap és marró i té tres bandes transversals fosques, dos a la part superior i una entre les [[Antena (biologia)|antenes]], les quals poden assolir la longitud del cos.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Artrópodos. Producción de grillos de forma sustentable|url=https://intellectum.unisabana.edu.co/handle/10818/49395|editorial=Universidad de La Sabana|data=2021|isbn=978-958-12-0594-3|nom=Diego|cognom=Cruz Fagua|nom2=Helbert|cognom2=Arévalo Arévalo}}</ref> Els mascles són més petits que les femelles, és a dir, l'espècie presenta [[dimorfisme sexual]].<ref name=":3">{{Ref-web|títol=Acheta domesticus|url=https://www.inaturalist.org/taxa/133220-Acheta-domesticus|consulta=2022-10-26|llengua=ca}}</ref> Mentre que l'[[Abdomen (artròpodes)|abdomen]] dels mascles finalitza en dos [[Apèndix (artròpodes)|apèndix]], les femelles tenen un tercer a través del qual dipositen els ous anomenat [[oviscapte]] o [[ovopositor]] d'uns 12 mm i pot arribar a fer 20 mm.<ref name=":3" /> <ref>{{ref-web|url=http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|títol=Breeding Crickets|editor=Herp Center|consulta=2010-07-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110306031307/http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|arxiudata=2011-03-06}}</ref> El juvenils s'assemblen als adults però són més xics i sense ales a més, els adults presenten un major contingut de [[quitina]] en el seu [[exoesquelet]], fet que els fa menys digeribles en termes de consum.<ref name=":2" /> <ref name="IFAS">{{ref-web|autor=Walker TJ.|any=2007|url=http://entomology.ifas.ufl.edu/creatures/misc/crickets/adomest.html|títol=House cricket, ''Acheta domesticus''|obra=Featured Creatures|editor=[[Universitat de Florida]]/[[Institute of Food and Agricultural Sciences|IFAS]]}}</ref>


==== Morfologia i anatomia ====
⚫
Aquest [[Grill (zoologia)|grill]] típicament és de color entre groc i marronós i mesura entre 16 i 21 mm de llargària.<ref>{{Ref-web|títol=EENY-063/IN220: House Cricket, Acheta domesticus (Linnaeus) (Insecta: Orthoptera: Gryllidae)|url=https://edis.ifas.ufl.edu/publication/IN220|consulta=2022-10-08|llengua=en}}</ref> El cap és marró i té tres bandes transversals fosques, dos a la part superior i una entre les [[Antena (biologia)|antenes]], les quals poden assolir la longitud del cos.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Artrópodos. Producción de grillos de forma sustentable|url=https://intellectum.unisabana.edu.co/handle/10818/49395|editorial=Universidad de La Sabana|data=2021|isbn=978-958-12-0594-3|nom=Diego|cognom=Cruz Fagua|nom2=Helbert|cognom2=Arévalo Arévalo}}</ref> Els mascles són més petits que les femelles, és a dir, l'espècie presenta [[dimorfisme sexual]].<ref name=":3">{{Ref-web|títol=Acheta domesticus|url=https://www.inaturalist.org/taxa/133220-Acheta-domesticus|consulta=2022-10-26|llengua=ca}}</ref> Mentre que l'[[Abdomen (artròpodes)|abdomen]] dels mascles finalitza en dos [[Apèndix (artròpodes)|apèndix]], les femelles tenen un tercer a través del qual dipositen els ous anomenat [[oviscapte]] o [[ovopositor]] d'uns 12 mm i pot arribar a fer 20 mm.<ref name=":3" /> <ref>{{ref-web|url=http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|títol=Breeding Crickets|editor=Herp Center|consulta=2010-07-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110306031307/http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|arxiudata=2011-03-06}}</ref> El juvenils s'assemblen als adults però són més xics i sense ales a més, els adults presenten un major contingut de [[quitina]] en el seu [[exoesquelet]], fet que els fa menys digeribles en termes de consum.<ref name=":2" /> <ref name="IFAS">{{ref-web|autor=Walker TJ.|any=2007|url=http://entomology.ifas.ufl.edu/creatures/misc/crickets/adomest.html|títol=House cricket, ''Acheta domesticus''|obra=Featured Creatures|editor=[[Universitat de Florida]]/[[Institute of Food and Agricultural Sciences|IFAS]]}}</ref> Si es miren diferents aspectes de la seva [[anatomia]] a nivell circulatori disposen d'un sistema obert per on circula la [[hemolimfa]] com a la resta d'insectes. Aquest sistema conté un cor dorsal que bombeja la [[hemolimfa]] a la cavitat central del cos connectant amb els òrgans interns i els teixits i també tenim cors auxiliars, com el descrit en l'[[ovopositor]] d'aquesta espècie.<ref>{{Ref-publicació|article=A new kind of auxiliary heart in insects: functional morphology and neuronal control of the accessory pulsatile organs of the cricket ovipositor|url=https://doi.org/10.1186/1742-9994-11-43|publicació=Frontiers in Zoology|data=2014-06-08|issn=1742-9994|pmc=PMC4094452|pmid=25018774|pàgines=43|volum=11|exemplar=1|doi=10.1186/1742-9994-11-43|nom=Reinhold|cognom=Hustert|nom2=Matthias|cognom2=Frisch|nom3=Alexander|cognom3=Böhm|nom4=Günther|cognom4=Pass}}</ref> Pel que fa al seu [[sistema immunitari]], s'ha vist que disposen tant d'una [[immunitat innata]] com d'una [[immunitat adaptativa]], l'edat, el sexe i l'etapa de desenvolupament poden influenciar en aquestes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vivas Piñera|nom=Angelica|publicació=THE MATURATION OF THE IMMUNE SYSTEM AND THE EFFECTS OF CROWDING AND LIGHT STRESS DURING DEVELOPMENT ON THE IMMUNE FUNCTION OF THE ADULT HOUSE CRICKET ACHETA DOMESTICUS|url=https://etd.ohiolink.edu/apexprod/rws_etd/send_file/send?accession=miami1344570343&disposition=inline}}</ref> S'ha vist que un dels factors que permet l'activació de les defenses de l'organisme és l'[[enzim]] fenoloxidasa, molts microorganismes com és el cas de ''[[Bacillus subtilis]]'' són sensibles a la reacció en cascada que ve donada pel precursor d'aquest enzim. A més aquest enzim pot unir-se a les superfícies bacterianes i facilitar-ne l'adhesió dels [[Hemocitoblast|hemòcits.]]<ref>{{Ref-publicació|article=Activation of Prophenoloxidase and Removal of Bacillus subtilis from the Hemolymph of Acheta domesticus (L.) (Orthoptera: Gryllidae)|url=http://www.scielo.br/j/ne/a/9WZVwcdprwkGn5HhjWrc3cQ/?lang=en|publicació=Neotropical Entomology|data=2002-07|issn=1519-566X|pàgines=487–491|volum=31|doi=10.1590/S1519-566X2002000300024|llengua=en|nom=Cleonor C. a. Da|cognom=Silva}}</ref>

==== Cicle vital ====
El seu cicle vital, com en la resta d'ortòpters, és [[hemimetàbol]],<ref>{{Ref-web|títol=Orthoptera - Bugwoodwiki|url=https://wiki.bugwood.org/Orthoptera|consulta=2022-10-08}}</ref> consisteix en tres fases diferenciades: els ous, la fase de [[Nimfa (biologia)|nimfa]] i l'estadi adult<ref>{{Ref-web|títol=Acheta domesticus (Linnaeus, 1758) {{!}} Insects as Food and Feed|url=https://e-insects.wageningenacademic.com/acheta_domesticus|consulta=2022-10-26}}</ref>. Triguen dos o tres mesos en completar-lo.<ref>{{Ref-publicació|article=Gryllus testaceus walker (crickets) farming management, chemical composition, nutritive profile, and their effect on animal digestibility|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1748-5967.12557|publicació=Entomological Research|data=2021-12|issn=1738-2297|pàgines=639–649|volum=51|exemplar=12|doi=10.1111/1748-5967.12557|llengua=en|nom=Assar Ali|cognom=Shah|nom2=Metha|cognom2=Wanapat}}</ref> Els ous són ovalats , de color crema i mesuren de 2 a 3 mm de llarg.<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Hanboonsong|nom=Yupa|títol=Guidance on sustainable cricket farming|url=https://www.fao.org/3/cb2446en/cb2446en.pdf|llengua=Anglès|data=2020|editorial=FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations)|lloc=Bangkok|pàgines=57-58|isbn=978-92-5-133739-4|nom2=Patrick|cognom2=Durst}}</ref> Una femella pot tenir entre 200 i 300 cries al llarg de la seva vida <ref name=":5">{{Ref-web|títol=Grillo doméstico (Acheta domesticus) {{!}} zooplus Magazine|url=https://www.zooplus.es/magazine/reptiles/especies-de-reptiles/grillo-domestico-acheta-domesticus|consulta=2022-10-26|llengua=es|nom=Sabrina|cognom=Quente}}</ref>. Calen entre 10 i 14 dies perquè aquests eclosionin i donguin lloc a les [[Nimfa (biologia)|nimfes.]]<ref name=":4" /> En un primer moment, aquestes són blanques i a diferència dels adults no tenen ales ni [[ovopositor]] en el cas de les femelles <ref name=":4" />. Aquestes han de mudar la coberta entre vuit i deu vegades i poden tenir diferents estadis de desenvolupament o instàrs.<ref>{{Ref-llibre|nom=Robert Sturm|títol=Theoretical and experimental study on the nymphal growth of the
El seu cicle vital, com en la resta d'ortòpters, és [[hemimetàbol]],<ref>{{Ref-web|títol=Orthoptera - Bugwoodwiki|url=https://wiki.bugwood.org/Orthoptera|consulta=2022-10-08}}</ref> consisteix en tres fases diferenciades: els ous, la fase de [[Nimfa (biologia)|nimfa]] i l'estadi adult<ref>{{Ref-web|títol=Acheta domesticus (Linnaeus, 1758) {{!}} Insects as Food and Feed|url=https://e-insects.wageningenacademic.com/acheta_domesticus|consulta=2022-10-26}}</ref>. Triguen dos o tres mesos en completar-lo.<ref>{{Ref-publicació|article=Gryllus testaceus walker (crickets) farming management, chemical composition, nutritive profile, and their effect on animal digestibility|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1748-5967.12557|publicació=Entomological Research|data=2021-12|issn=1738-2297|pàgines=639–649|volum=51|exemplar=12|doi=10.1111/1748-5967.12557|llengua=en|nom=Assar Ali|cognom=Shah|nom2=Metha|cognom2=Wanapat}}</ref> Els ous són ovalats , de color crema i mesuren de 2 a 3 mm de llarg.<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Hanboonsong|nom=Yupa|títol=Guidance on sustainable cricket farming|url=https://www.fao.org/3/cb2446en/cb2446en.pdf|llengua=Anglès|data=2020|editorial=FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations)|lloc=Bangkok|pàgines=57-58|isbn=978-92-5-133739-4|nom2=Patrick|cognom2=Durst}}</ref> Una femella pot tenir entre 200 i 300 cries al llarg de la seva vida <ref name=":5">{{Ref-web|títol=Grillo doméstico (Acheta domesticus) {{!}} zooplus Magazine|url=https://www.zooplus.es/magazine/reptiles/especies-de-reptiles/grillo-domestico-acheta-domesticus|consulta=2022-10-26|llengua=es|nom=Sabrina|cognom=Quente}}</ref>. Calen entre 10 i 14 dies perquè aquests eclosionin i donguin lloc a les [[Nimfa (biologia)|nimfes.]]<ref name=":4" /> En un primer moment, aquestes són blanques i a diferència dels adults no tenen ales ni [[ovopositor]] en el cas de les femelles <ref name=":4" />. Aquestes han de mudar la coberta entre vuit i deu vegades i poden tenir diferents estadis de desenvolupament o instàrs.<ref>{{Ref-llibre|nom=Robert Sturm|títol=Theoretical and experimental study on the nymphal growth of the
Australian field cricket (Insecta: Orthoptera)|url=https://www.zobodat.at/pdf/LBB_0050_1_0855-0863.pdf|llengua=Anglès|data=27-07-2018|editorial=Linzer biol. Beitr|pàgines=2}}</ref> Un cop les [[Nimfa (biologia)|nimfes]] esdevenen adultes , pasats entre 40 i 45 dies , els començen a crèixer les ales <ref name=":4" />. Aquestes estaran completament desenvolupades quan arribin a la maduresa així com l’ [[ovopositor]] en les femelles que permetrà l’aparellament amb els mascles. L'esperança de vida dels adults es troba entre 40 i 55 dies <ref name=":4" />. Els mascles adults, sexualment madurs es reconeixen pel seu soroll característic que prové del fregament de les ales.<ref name=":5" />
Australian field cricket (Insecta: Orthoptera)|url=https://www.zobodat.at/pdf/LBB_0050_1_0855-0863.pdf|llengua=Anglès|data=27-07-2018|editorial=Linzer biol. Beitr|pàgines=2}}</ref> Un cop les [[Nimfa (biologia)|nimfes]] esdevenen adultes , pasats entre 40 i 45 dies , els començen a crèixer les ales <ref name=":4" />. Aquestes estaran completament desenvolupades quan arribin a la maduresa així com l’ [[ovopositor]] en les femelles que permetrà l’aparellament amb els mascles. En aquest té lloc l'ovoposició , procès que ve regulat pels alts nivells de [[GMPc]] que conté el mascle a la glàndula reproductora i que transmet a la femella a més també intervenen les [[Prostaglandina E|prostaglandines E]] i [[Prostaglandina F2α|F]] motiu pel qual també allibera l'enzim [[prostaglandina sintetasa]] a la femella durant l'aparellament.<ref>{{Ref-publicació|article=Physiological regulation of long-term oviposition in the house cricket, Acheta domesticus|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/0022191085900599|publicació=Journal of Insect Physiology|data=1985-01-01|issn=0022-1910|pàgines=611–617|volum=31|exemplar=8|doi=10.1016/0022-1910(85)90059-9|llengua=en|nom=Michael P.|cognom=Murtaugh|nom2=David L.|cognom2=Denlinger}}</ref> L'esperança de vida dels adults es troba entre 40 i 55 dies <ref name=":4" />. Els mascles adults, sexualment madurs es reconeixen pel seu soroll característic que prové del fregament de les ales.<ref name=":5" />


==== Ecologia ====
En termes [[metabòlics]] és un animal [[ectoterm]] , per tant aquest i el seu desenvolupament depenen de la [[temperatura]] ambiental.<ref>{{Ref-web|url=https://stud.epsilon.slu.se/13728/11/von-hackewitz_l_180906.pdf|títol=The house cricket Acheta domesticus, a
En termes [[metabòlics]] és un animal [[ectoterm]] , per tant aquest i el seu desenvolupament depenen de la [[temperatura]] ambiental.<ref>{{Ref-web|url=https://stud.epsilon.slu.se/13728/11/von-hackewitz_l_180906.pdf|títol=The house cricket Acheta domesticus, a
potential source of protein for human
potential source of protein for human
Línia 77: Línia 81:
Durant els últims s'han establert granjes comercials de grills en molts països sent [[Tailàndia]] el dominant i sent aquesta la espècie de major producció a gran escala.<ref name="Ref" />
Durant els últims s'han establert granjes comercials de grills en molts països sent [[Tailàndia]] el dominant i sent aquesta la espècie de major producció a gran escala.<ref name="Ref" />


==== Patògens que afecten al grill domèstic durant el seu processament ====
En l'escala de producció aquest grill es pot veure afectat per diversos patògens, entre ells [[Densovirus]] (AdDV).<ref>{{Ref-web|títol=Diseases in edible insect rearing systems|url=https://www.wageningenacademic.com/doi/epdf/10.3920/JIFF2021.0024|consulta=2022-10-22|doi=10.3920/jiff2021.0024|llengua=en}}</ref>
En l'escala de producció aquest grill es pot veure afectat per diversos patògens, entre ells [[Densovirus]] (AdDV).<ref>{{Ref-web|títol=Diseases in edible insect rearing systems|url=https://www.wageningenacademic.com/doi/epdf/10.3920/JIFF2021.0024|consulta=2022-10-22|doi=10.3920/jiff2021.0024|llengua=en}}</ref>


Revisió del 18:42, 27 oct 2022

Infotaula d'ésser viuGrill domèstic
Acheta domesticus Modifica el valor a Wikidata

Mascle
Estado_de_conservación_Clytus_arietis
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOrthoptera
FamíliaGryllidae
TribuGryllini
GènereAcheta
EspècieAcheta domesticus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)

El grill domèstic[1] (Acheta domesticus), és una espècie d'ortòpter de la família Gryllidae.[2] Va ser descrit per Carl von Linné l'any 1758.[3] És originari del sud-est asiàtic.[4]

És una de les espècies de grills més consumides a nivell global junt amb d'altres com Brachytrupes membranaceus, Gryllus similis, Gryllus bimaculatus i Gryllotalpa orientalis.[5]


Descripció: morfologia, cicle vital i ecologia.

Morfologia i anatomia

Aquest grill típicament és de color entre groc i marronós i mesura entre 16 i 21 mm de llargària.[6] El cap és marró i té tres bandes transversals fosques, dos a la part superior i una entre les antenes, les quals poden assolir la longitud del cos.[7] Els mascles són més petits que les femelles, és a dir, l'espècie presenta dimorfisme sexual.[8] Mentre que l'abdomen dels mascles finalitza en dos apèndix, les femelles tenen un tercer a través del qual dipositen els ous anomenat oviscapte o ovopositor d'uns 12 mm i pot arribar a fer 20 mm.[8] [9] El juvenils s'assemblen als adults però són més xics i sense ales a més, els adults presenten un major contingut de quitina en el seu exoesquelet, fet que els fa menys digeribles en termes de consum.[7] [10] Si es miren diferents aspectes de la seva anatomia a nivell circulatori disposen d'un sistema obert per on circula la hemolimfa com a la resta d'insectes. Aquest sistema conté un cor dorsal que bombeja la hemolimfa a la cavitat central del cos connectant amb els òrgans interns i els teixits i també tenim cors auxiliars, com el descrit en l'ovopositor d'aquesta espècie.[11] Pel que fa al seu sistema immunitari, s'ha vist que disposen tant d'una immunitat innata com d'una immunitat adaptativa, l'edat, el sexe i l'etapa de desenvolupament poden influenciar en aquestes.[12] S'ha vist que un dels factors que permet l'activació de les defenses de l'organisme és l'enzim fenoloxidasa, molts microorganismes com és el cas de Bacillus subtilis són sensibles a la reacció en cascada que ve donada pel precursor d'aquest enzim. A més aquest enzim pot unir-se a les superfícies bacterianes i facilitar-ne l'adhesió dels hemòcits.[13]

Cicle vital

El seu cicle vital, com en la resta d'ortòpters, és hemimetàbol,[14] consisteix en tres fases diferenciades: els ous, la fase de nimfa i l'estadi adult[15]. Triguen dos o tres mesos en completar-lo.[16] Els ous són ovalats , de color crema i mesuren de 2 a 3 mm de llarg.[17] Una femella pot tenir entre 200 i 300 cries al llarg de la seva vida [18]. Calen entre 10 i 14 dies perquè aquests eclosionin i donguin lloc a les nimfes.[17] En un primer moment, aquestes són blanques i a diferència dels adults no tenen ales ni ovopositor en el cas de les femelles [17]. Aquestes han de mudar la coberta entre vuit i deu vegades i poden tenir diferents estadis de desenvolupament o instàrs.[19] Un cop les nimfes esdevenen adultes , pasats entre 40 i 45 dies , els començen a crèixer les ales [17]. Aquestes estaran completament desenvolupades quan arribin a la maduresa així com l’ ovopositor en les femelles que permetrà l’aparellament amb els mascles. En aquest té lloc l'ovoposició , procès que ve regulat pels alts nivells de GMPc que conté el mascle a la glàndula reproductora i que transmet a la femella a més també intervenen les prostaglandines E i F motiu pel qual també allibera l'enzim prostaglandina sintetasa a la femella durant l'aparellament.[20] L'esperança de vida dels adults es troba entre 40 i 55 dies [17]. Els mascles adults, sexualment madurs es reconeixen pel seu soroll característic que prové del fregament de les ales.[18]

Ecologia

En termes metabòlics és un animal ectoterm , per tant aquest i el seu desenvolupament depenen de la temperatura ambiental.[21] La seva distribució és ubiqua i es pot trobar en hàbitats molt diversos principalment en espais amb herba com prats, pastures, camps o boscos.[22] Són animals omnívors .[22] S'alimenten principalment de fulles, tiges , fruites i verdures i també d'alguns insectes.[7]

Pel que fa a les relacions ecològiques el grill domèstic és social, poc agressiu i exergeix un comportament de territorialitat en presència d'altres grills.[7] En relació amb altres espècies pot ser parasitat pel nemàtode Steinernema scapterisci [23] i predat pel centcames Scolopocryptops sexspinosus. [24]

Ens casos extranys poden suposar casos de plaga domèstica fent malbé la roba, les flors i les llavors dels vegetals. En aquets casos es poden emprar espècies enemigues que actuaràn com a controladors o plaguicides com a últim recurs.[25]

Fases del cicle vital del grill domèstic i durada de cadascuna.

Genètica i Filogènia

El genoma de referència d'aquesta espècie té una mida de 929,2 Mb, un percentatge de GC del 38,5 % i actualment es troba en estat de còntig.[26] Codifica per a diverses proteïnes importants entre les quals es troba HSP40 que regula el dimorfisme de les ales.[27]

El seu genoma mitocondrial té 16,423 pb i el conformen un conjunt de 37 sets de gens, 13 dels quals codifiquen per a proteïnes , 2 per ARN ribosòmic i 22 per ARN de transferència i una proteïna putativa en D-loop.[28]

Propietats nutricionals

Valor nutricional d'un grill adult[29]
Elements Contingut d'aquests
Proteïnes 64,4-70,8 %
Lípids 18,6-22,8 %
Fibra 16,4-19,1 %
Àcids grassos Linoleic, oleic, palmític i esteàric.
Vitamines A, E, C i el complex de B
Aminoàcids ( per gram de proteïna) 396,8 mg d' aminoàcids essencial

412,8 mg d'aminoàcids no essencials.

Micronutrients principals (per cada 100 g) Calci 132-210 mg

Potassi 1126,6 mg Magnesi 109,42 mg Fòsfor 957,8 mg Sodi 435 mg Zinc 21,79 mg Ferro 11,23 mg Manganès 3,73 mg Coure 2,01 mg Seleni 0,06 mg

Altres usos

Els greixos extrets d'aquest grill així com d'altres espècies com Hermetia illucens i Locusta migratoria s'utilitzen per a la fabricació d'olis emprats en la industria cosmètica.[30] S'ha estudiat l'ús d'aquest insecte així com també el de Bombyx mori per a la producció de farina d'au en la que es basen les dietes canines sense mostrar resultats adversos.[31]

Processament i distribució

A Tailàndia es crien aquests grills per al consum humà i són preferits a les espècies natives de grills per la seva textura i gust superior.[32] Es mengen fregits i també es presenten comercialment en pols o en extracte de proteïna.[33][34]

Durant els últims s'han establert granjes comercials de grills en molts països sent Tailàndia el dominant i sent aquesta la espècie de major producció a gran escala.[5]

Patògens que afecten al grill domèstic durant el seu processament

En l'escala de producció aquest grill es pot veure afectat per diversos patògens, entre ells Densovirus (AdDV).[35]

Consum

Localització dels diferents països consumidors de grills.

El consum d'insectes, és a dir, la entomofàgia ja estava descrita en l'Antic Testament tot i que les seves arrels són més antigues i s'ha associat a les societats agrícoles i ramaderes [36]. Existeixen referències en el món clàssic com ara el consum de cigales descrit per Aristòtil a la seva obra Historia Animalium però no en l'Edat mitjana.[37] El consum d’aquests animals  s’ha donat en diverses circumstàncies com són els períodes de fam però també com a base de la dieta i també s’ha emprat en rituals ancestrals i en medicina tradicional.[36] L' Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va estimar l’any 2013   que existeixen més de 2000 milions de persones en el món que incorporen insectes en la seva dieta principalment a Àsia, Àfrica i Amèrica.[36][38]

La producció i comercialització d'insectes a Europa estan governades pel reglament 2015/ 2283 relatiu als Nous aliments.[39] Aquesta normativa va ser arreclada al febrer de 2022 per el Reglament de Execució (UE) 2022/188 de la Comisió que autoritza la comercialització del grill domèstic congelat, dessecat o en pols.[40] Actualment sota el reglament 2015/ 2283 existeixen tres espècies d’insectes autoritzades: Tenebrio molitor, Locusta migratoria i recentment Acheta domesticus.[41]



Grills domèstics fregits a Tailàndia





Riscos per a la salut

S'han descrit diversos riscos associats al consum d'aquest grill. Segons la EFSA ( European Food Safety Authority) en termes referents al consum d'insectes,[42] és important l'estudi de la microbiota associada a aquests així com la que s'introdueix en qualsevol etapa del processament de l'aliment ja que pot comportar un risc microbiològic.[43] A través de l'ús de tècniques de seqüenciació de nova generació (Next-Generation Sequencing) s'han pogut caracteritzar les comunitats bacterianes presents en el grill domèstic sent Porphyromonadaceae, Bacteroidaceae i Rikenellaceae les families més freqüents.[43]Alguns d'aquests riscos la la presència de bacteris esporulats després del procès tèrmic o l'alt recompte de bacteris aerobis.[44] Segons diferents autors i les diferents autoritats de seguretat alimentària s’estableix un criteri de ufc/ g el recompte d’anaerobis totals en la carn picada mentre que en els grills emprats com a matèries primeres és de ufc/ g.[45] Per tant la càrrega microbiana del grill domèstic es elevada fet que és podria solucionar amb l'aplicació de tractaments tèrmics com ara la pasteurització o altres mètodes com el processament a elevada pressió pels bacteris esporulats. No obstant no s'ha trobat cap dels bacteris patogens que solen ser més freqüents en els aliments com ara Listeria monocytogenes i en altres casos com Escherichia coli o Salmonel·la s'han trobat rarament.[44] Una altra problemàtica és l'acumulació de metalls pesants en els grills com el cadmi [46] i l'altra, les possibles reaccions alèrgiques derivades del consum d'aquests [47] tot i que en aquests casos venen donades freqüentment per casos de reactivitat creuada amb altres artròpodes.[44]


Referències

  1. ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 11 desembre 2021].
  2. ↑ «ITIS - Report: Acheta domesticus». [Consulta: 7 octubre 2022].
  3. ↑ Otte, Daniel. Australian Crickets (Orthoptera: Gryllidae) (en anglès). Academy of Natural Sciences, 01-03-1983, p. 162. 
  4. ↑ Ghouri, A. S. K. «Home and Distribution of the House Cricket Acheta domesticus L.» (en anglès). Nature, 192, 4806, 1961-12, pàg. 1000–1000. DOI: 10.1038/1921000a0. ISSN: 1476-4687.
  5. ↑ 5,0 5,1 Magara, Henlay J. O.; Niassy, Saliou; Ayieko, Monica A.; Mukundamago, Mukundi; Egonyu, James P. «Edible Crickets (Orthoptera) Around the World: Distribution, Nutritional Value, and Other Benefits—A Review». Frontiers in Nutrition, 7, 2021. DOI: 10.3389/fnut.2020.537915. ISSN: 2296-861X. PMC: PMC7835793. PMID: 33511150.
  6. ↑ «EENY-063/IN220: House Cricket, Acheta domesticus (Linnaeus) (Insecta: Orthoptera: Gryllidae)» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Cruz Fagua, Diego; Arévalo Arévalo, Helbert. Artrópodos. Producción de grillos de forma sustentable. Universidad de La Sabana, 2021. ISBN 978-958-12-0594-3. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «Acheta domesticus». [Consulta: 26 octubre 2022].
  9. ↑ «Breeding Crickets». Herp Center. Arxivat de l'original el 2011-03-06. [Consulta: 8 juliol 2010].
  10. ↑ Walker TJ. «House cricket, Acheta domesticus». Featured Creatures. Universitat de Florida/IFAS, 2007.
  11. ↑ Hustert, Reinhold; Frisch, Matthias; Böhm, Alexander; Pass, Günther «A new kind of auxiliary heart in insects: functional morphology and neuronal control of the accessory pulsatile organs of the cricket ovipositor». Frontiers in Zoology, 11, 1, 08-06-2014, pàg. 43. DOI: 10.1186/1742-9994-11-43. ISSN: 1742-9994. PMC: PMC4094452. PMID: 25018774.
  12. ↑ Vivas Piñera, Angelica THE MATURATION OF THE IMMUNE SYSTEM AND THE EFFECTS OF CROWDING AND LIGHT STRESS DURING DEVELOPMENT ON THE IMMUNE FUNCTION OF THE ADULT HOUSE CRICKET ACHETA DOMESTICUS.
  13. ↑ Silva, Cleonor C. a. Da «Activation of Prophenoloxidase and Removal of Bacillus subtilis from the Hemolymph of Acheta domesticus (L.) (Orthoptera: Gryllidae)» (en anglès). Neotropical Entomology, 31, 2002-07, pàg. 487–491. DOI: 10.1590/S1519-566X2002000300024. ISSN: 1519-566X.
  14. ↑ «Orthoptera - Bugwoodwiki». [Consulta: 8 octubre 2022].
  15. ↑ «Acheta domesticus (Linnaeus, 1758) | Insects as Food and Feed». [Consulta: 26 octubre 2022].
  16. ↑ Shah, Assar Ali; Wanapat, Metha «Gryllus testaceus walker (crickets) farming management, chemical composition, nutritive profile, and their effect on animal digestibility» (en anglès). Entomological Research, 51, 12, 2021-12, pàg. 639–649. DOI: 10.1111/1748-5967.12557. ISSN: 1738-2297.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Hanboonsong, Yupa; Durst, Patrick. Guidance on sustainable cricket farming (en anglès). Bangkok: FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations), 2020, p. 57-58. ISBN 978-92-5-133739-4. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Quente, Sabrina. «Grillo doméstico (Acheta domesticus) | zooplus Magazine» (en castellà). [Consulta: 26 octubre 2022].
  19. ↑ [https://www.zobodat.at/pdf/LBB_0050_1_0855-0863.pdf Theoretical and experimental study on the nymphal growth of the Australian field cricket (Insecta: Orthoptera)] (en anglès). Linzer biol. Beitr, 27-07-2018, p. 2. 
  20. ↑ Murtaugh, Michael P.; Denlinger, David L. «Physiological regulation of long-term oviposition in the house cricket, Acheta domesticus» (en anglès). Journal of Insect Physiology, 31, 8, 01-01-1985, pàg. 611–617. DOI: 10.1016/0022-1910(85)90059-9. ISSN: 0022-1910.
  21. ↑ «[https://stud.epsilon.slu.se/13728/11/von-hackewitz_l_180906.pdf The house cricket Acheta domesticus, a potential source of protein for human consumption]». [Consulta: 22 octubre 2018].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Field Crickets» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2022].
  23. ↑ «mole cricket nematode - Steinernema scapterisci». [Consulta: 26 octubre 2022].
  24. ↑ Hoefler, Chad D.; Durso, Lisa C.; McIntyre, Kyle D. «Chemical‐Mediated Predator Avoidance in the European House Cricket (Acheta domesticus) is Modulated by Predator Diet» (en english). Ethology, 2012. ISSN: 0179-1613.
  25. ↑ «House Cricket (Acheta domesticus) - Insects» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2022].
  26. ↑ «Acheta domesticus genome assembly NU_Adom_1.1» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2022].
  27. ↑ Chen, Qi; Wen, Ming; Li, Jiaxin; Zhou, Haifeng; Jin, Sha «Involvement of heat shock protein 40 in the wing dimorphism of the house cricket Acheta domesticus». Journal of Insect Physiology, 114, 2019-04, pàg. 35–44. DOI: 10.1016/j.jinsphys.2019.02.007. ISSN: 1879-1611. PMID: 30776423.
  28. ↑ Xu, Caoling; Li, Qingyue; Wang, Chong; Liu, Gang «The complete mitochondrial genome of Acheta domesticu». Mitochondrial DNA Part B, 4, 1, 02-01-2019, pàg. 703–704. DOI: 10.1080/23802359.2019.1574629.
  29. ↑ «Acheta domesticus - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 26 octubre 2022].
  30. ↑ Arthropods : are they beneficial for mankind? (en anglès), 2021, p. 3. ISBN 978-1-78984-166-4. 
  31. ↑ Areerat, Sathita; Chundang, Pipatpong; Lekcharoensuk, Chalermpol; Kovitvadhi, Attawit «Possibility of Using House Cricket (Acheta domesticus) or Mulberry Silkworm (Bombyx mori) Pupae Meal to Replace Poultry Meal in Canine Diets Based on Health and Nutrient Digestibility» (en anglès). Animals, 11, 9, 2021-09, pàg. 2680. DOI: 10.3390/ani11092680. ISSN: 2076-2615.
  32. ↑ [enllaç sense format] http://www.fao.org/docrep/017/i3246e/i3246e.pdf
  33. ↑ [enllaç sense format] http://fortune.com/2014/07/18/bugs-in-your-protein-bar-are-edible-insects-the-next-food-craze/
  34. ↑ [enllaç sense format] http://insecta.maryno.net/?page_id=406
  35. ↑ «Diseases in edible insect rearing systems» (en anglès). DOI: 10.3920/jiff2021.0024. [Consulta: 22 octubre 2022].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Huis, Arnold van. Edible insects : future prospects for food and feed security, 2013. ISBN 978-92-5-107596-8. 
  37. ↑ «Entomofagia (consumo de insectos) y especismo» (en castellà). [Consulta: 26 octubre 2022].
  38. ↑ [https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/evaluacion_riesgos/informes_comite/CONSUMO_INSECTOS.pdf Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición (AECOSAN) en relación a los riesgos microbiológicos y alergénicos asociados al consumo de insectos] (en castellà), 23-05-2018. 
  39. ↑ «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 26 octubre 2022].
  40. ↑ «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 26 octubre 2022].
  41. ↑ SITUACIÓN DE LOS INSECTOS EN ALIMENTACIÓN HUMANA (en castellà), 27-09-2022. 
  42. ↑ «Insects as food and feed: what are the risks? | EFSA» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2022].
  43. ↑ 43,0 43,1 Aleknavičius, Dominykas; Lukša, Juliana; Strazdaitė-Žielienė, Živilė; Servienė, Elena «The Bacterial Microbiota of Edible Insects Acheta domesticus and Gryllus assimilis Revealed by High Content Analysis». Foods, 11, 8, 07-04-2022, pàg. 1073. DOI: 10.3390/foods11081073. ISSN: 2304-8158. PMC: 9032608. PMID: 35454659.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 «The house cricket (Acheta domesticus) as a novel food: a risk profile» (en anglès). DOI: 10.3920/jiff2018.0021. [Consulta: 21 octubre 2022].
  45. ↑ Caparros Megido, Rudy; Desmedt, Sandrine; Blecker, Christophe; Béra, François; Haubruge, Éric «Microbiological Load of Edible Insects Found in Belgium». Insects, 8, 1, 13-01-2017, pàg. E12. DOI: 10.3390/insects8010012. ISSN: 2075-4450. PMC: 5371940. PMID: 28098752.
  46. ↑ Bednarska, Agnieszka J.; Opyd, Marta; Żurawicz, Ewelina; Laskowski, Ryszard «Regulation of body metal concentrations: Toxicokinetics of cadmium and zinc in crickets». Ecotoxicology and Environmental Safety, 119, 2015-09, pàg. 9–14. DOI: 10.1016/j.ecoenv.2015.04.056. ISSN: 1090-2414. PMID: 25958030.
  47. ↑ Bagenstose, Abner H.; Mathews, Kenneth P.; Homburger, Henry A.; Saaveard-Delgado, Anamari P. «Inhalant allergy due to crickets» (en english). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 65, 1, 01-01-1980, pàg. 71–74. DOI: 10.1016/0091-6749(80)90180-3. ISSN: 0091-6749. PMID: 6153085.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grill_domèstic&oldid=30837658»