Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=2023}} |
|||
{{Infotaula organització |
{{Infotaula organització |
||
|logo =o_ecowas.gif}} |
|logo =o_ecowas.gif}} |
||
La '''Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental''' (en [[francès]] ''Communauté Économique des États de l'Afrique de l'Ouest'', '''CEDEAO''', i en anglès ''Economic Community of West African States'' o '''ECOWAS''') és una organització internacional que promou la cooperació i la integració amb l'objectiu de crear una unió econòmica i monetària entre els països de l'Àfrica Occidental. |
La '''Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental''' (en [[francès]] ''Communauté Économique des États de l'Afrique de l'Ouest'', '''CEDEAO''', i en anglès ''Economic Community of West African States'' o '''ECOWAS''') és una organització internacional de quinze països que promou la cooperació i la integració amb l'objectiu de crear una unió econòmica i monetària entre els països de l'Àfrica Occidental. En conjunt, aquests països comprenen una àrea de 5.114.162 km2 i el 2019 tenien una població estimada de més de 387 milions. |
||
Es va fundar el [[28 de maig]] del [[1975]], té en l'actualitat 15 països membres i la seva seu és a [[Lagos]] ([[Nigèria]]). Es considera bloc regional de la [[Comunitat Econòmica Africana]] i el seu objectiu declarat és aconseguir " [[autoconsum|l'autosuficiència]] col·lectiva" dels seus estats membres mitjançant la creació d'un únic gran bloc comercial mitjançant la construcció d'un entorn econòmic. |
|||
== Objectius == |
|||
A banda dels objectius esmentats anteriorment de promoure una unió econòmica i monetària en l'Àfrica Occidental, l'ECOWAS també està molt interessada en el manteniment de la pau a la zona, ja que és una condició indispensable per aquesta unió. |
|||
A banda dels objectius esmentats anteriorment de promoure una unió econòmica i monetària en l'Àfrica Occidental, l'ECOWAS també està molt interessada en el manteniment de la pau a la zona, ja que és una condició indispensable per aquesta unió.<ref name="deployment_to_liberia_2003_08_06_janes_defense_weekly">{{Ref-notícia|title=West African Leaders Agree on Deployment to Liberia|first=Segun|last=Adeyemi|diari=Jane's Defence Weekly|date=6 August 2003}}</ref><ref name="yahoomilint">{{Ref-notícia|title=The 5 previous West African military interventions|url=https://www.yahoo.com/news/5-previous-west-african-military-interventions-111050770.html|access-date=27 January 2017|agència=AFP|date=20 January 2017|arxiuurl=28 November 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201128212144/https://www.yahoo.com/news/5-previous-west-african-military-interventions-111050770.html}}</ref> |
|||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer:O_ecowas.gif|miniatura|Bandera de la CEDEAO]] |
|||
L'organització sorgí de resultes del ''Tractat de Lagos'' el 1975, quan setze països decidiren coordinar esforços per crear un bloc econòmic conjunt. El pas del temps comportà que les finalitats inicials es revisessin en una cimera a [[Cotonou]] el 24 de juliol del 1993, per a fixar objectius d'un nivell inferior, però més fàcilment assolibles. |
|||
L'ECOWAS es va formar inicialment a partir de les antigues colònies franceses, britàniques i portugueses de la regió, i la Libèria independent, després de la independència postcolonial a tota la regió (especialment a les dècades del [[Dècada del 1960|1960]] i [[Dècada del 1970|1970]]). Es va formar per proporcionar cooperació econòmica regional, però des de llavors ha evolucionat per incloure també la cooperació política i militar.<ref>{{Ref-publicació|publicació=[[African Studies Review]]|data=September 1977|volum=20|exemplar=2|pàgines=63–87|doi=10.2307/523653|jstor=523653|url=https://www.jstor.org/stable/523653|cognom=Yansane|nom=Aguibou}}</ref> |
|||
La unió es va establir el 28 de maig de 1975, amb la signatura del [[Tractat de Lagos]], amb la seva missió declarada de promoure la integració econòmica a tota la regió. Es va acordar i signar una versió revisada del tractat el 24 de juliol de 1993 a Cotonou.<ref>{{Citation|last=Odeyemi|first=Temitayo Isaac|title=Regional Integration and the Political Economy of Morocco's Desire for Membership in the Economic Community of West African States (ECOWAS)|date=2020|newspaper=Pan Africanism, Regional Integration and Development in Africa|doi=10.1007/978-3-030-34296-8_6|isbn=978-3-030-34295-1}}</ref> Considerat un dels [[Bloc comercial|blocs regionals]] pilars de la [[Comunitat Econòmica Africana]] (AEC) a tot el continent, l'objectiu declarat de la CEDEAO és aconseguir "[[autoconsum|l'autosuficiència]] col·lectiva" dels seus estats membres mitjançant la creació d'un únic gran bloc comercial mitjançant la construcció d'un entorn econòmic favorable.<ref>{{Ref-web|títol=Basic information {{!}} Economic Community of West African States(ECOWAS)|url=https://ecowas.int/about-ecowas/basic-information/|consulta=2022-04-05|obra=ecowas.int}}</ref> |
|||
La CEDEAO també serveix com a força [[Alt Karabakh|de manteniment de la pau]] a la regió, amb els estats membres que de tant en tant envien forces militars conjuntes per intervenir als països membres del bloc en moments d'inestabilitat política i disturbis. En els últims anys, aquestes van incloure intervencions a [[Primera Guerra Civil d'Ivori|Costa d'Ivori el 2003]], [[Segona Guerra Civil liberiana|Libèria el 2003]], [[Cop d'estat de 2012 a Guinea Bissau|Guinea Bissau el 2012]], [[Conflicte al nord de Mali|Mali el 2013]] i [[Intervenció militar de la CEDEAO a Gàmbia|Gàmbia el 2017]].<ref name="deployment_to_liberia_2003_08_06_janes_defense_weekly2">{{Ref-notícia|title=West African Leaders Agree on Deployment to Liberia|first=Segun|last=Adeyemi|diari=Jane's Defence Weekly|date=6 August 2003}}</ref> <ref name="yahoomilint2">{{Ref-notícia|title=The 5 previous West African military interventions|url=https://www.yahoo.com/news/5-previous-west-african-military-interventions-111050770.html|access-date=27 January 2017|agència=AFP|date=20 January 2017|arxiuurl=28 November 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201128212144/https://www.yahoo.com/news/5-previous-west-african-military-interventions-111050770.html}}</ref> |
|||
El 2011, la CEDEAO va adoptar el seu pla de desenvolupament per a la [[dècada del 2020]], ''Visió 2020'', i, per acompanyar-lo, una Política de Ciència i Tecnologia ([[Política de Ciència i Tecnologia de la CEDEAO (ECOPOST)|ECOPOST]]).<ref>{{Ref-web|títol=ECOWAS VISION 2020|url=http://araa.org/sites/default/files/media/ECOWAS-VISION-2020_0.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220630123354/http://araa.org/sites/default/files/media/ECOWAS-VISION-2020_0.pdf|arxiudata=2022-06-30|obra=Regional Agency For Agriculture And Food}}</ref> No obstant això, ha tingut problemes per assolir els objectius marcats a la política.<ref>{{Ref-web|cognom=Forson|nom=Joseph Ato|data=2019-09-02|títol=West African states have a science and technology plan. But it's going nowhere|url=http://theconversation.com/west-african-states-have-a-science-and-technology-plan-but-its-going-nowhere-121273|consulta=2023-07-30|obra=The Conversation|llengua=en}}</ref> |
|||
El 2001 el ''Fons per a la Cooperació, la Compensació i el Desenvolupament'' es reconvertí en el ''Banc ECOWAS per a la Inversió i el Desenvolupament'' (''ECOWAS Bank for the Investment and the Development''). |
|||
Cobrint una regió coneguda pels seus freqüents cops d'estat, des de la dècada de 1990 ha intentat defensar el canvi de la regió cap a la democràcia contra els atacs autoritaris. Segons la BBC, des del 1990, el 78% dels 27 cops d'estat a l'Àfrica subsahariana han tingut lloc a les antigues colònies franceses. Això ha fet que alguns es qüestionin si la influència francesa a l'Àfrica té un impacte desestabilitzador.<ref>{{Ref-web|data=2023-08-06|títol=Is France to blame for coups in West Africa?|url=https://www.bbc.com/news/world-africa-66406137|consulta=2023-08-06|obra=BBC News|llengua=en-GB}}</ref> Els governs de transició de Mali i Burkina Faso van cancel·lar els acords militars que permeten que les tropes franceses operen al seu territori i, en el cas de Mali, van eliminar el francès com a llengua oficial.<ref>{{Ref-notícia|data=2023-02-20|llengua=en|url=https://www.reuters.com/world/africa/burkina-faso-marks-official-end-french-military-operations-its-soil-2023-02-19/|access-date=2023-08-06}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Last French troops leave Mali, ending nine-year deployment|url=https://www.aljazeera.com/news/2022/8/16/last-french-troops-leave-mali-ending-nine-year-deployment|consulta=2023-08-06|obra=www.aljazeera.com|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-notícia|data=2023-08-04|llengua=en-US|diari=Washington Post|url=https://www.washingtonpost.com/world/2023/08/03/mali-french-new-constitution/|access-date=2023-08-06|issn=0190-8286}}</ref> No obstant això, el grup ha estat citat per respostes lleus i ineficaces a principis de la dècada de 2020, quan tres països membres van experimentar [[Cop d'estat|cops d'estat]] militars: dos a Mali, un a Guinea i dos a Burkina Faso.<ref name="leaders_due_in_guinea_2021_09_09_reuters">{{Ref-notícia|url=https://www.reuters.com/world/africa/west-african-leaders-due-guinea-post-coup-calm-pervades-conakry-2021-09-09/|data=September 9, 2021|access-date=September 9, 2021}}</ref> <ref name="leaders_suspend_guinea_2021_09_08_bbc">[https://www.bbc.com/news/world-africa-58487925 "West African leaders suspend Guinea from Ecowas following coup"], September 9, 2021, [[BBC News]], retrieved September 9, 2021</ref> <ref>{{Ref-web|cognom=Durmaz|nom=Mucahid|títol=As militarisation spreads, ECOWAS faces credibility crisis|url=https://www.aljazeera.com/news/2022/2/8/as-militarisation-spreads-ecowas-faces-credibility-crisis|consulta=2023-07-30|obra=www.aljazeera.com|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-web|data=2023-05-18|títol=The "politics of coups" shape the response to West Africa's military juntas {{!}} DIIS|url=https://www.diis.dk/en/node/26399|consulta=2023-07-30|obra=www.diis.dk|llengua=en}}</ref> Quan un quart membre, Níger, va experimentar un [[Cop d'estat al Níger de 2023|cop d'estat el juliol de 2023]], la CEDEAO va expressar la seva condemna i va plantejar la possibilitat d'una acció militar si el president deposat no era reintegrat el 7 d'agost de 2023. <ref>{{Ref-notícia|data=2023-07-30|url=https://www.rfi.fr/en/africa/20230730-west-africa-ecowas-threaten-military-intervention-iniger-military-coup|access-date=2023-07-30}}</ref> <ref>{{Ref-notícia|data=2023-07-30|llengua=en-GB|url=https://www.bbc.com/news/world-africa-66353284|access-date=2023-07-30}}</ref> <ref>{{Ref-web|data=2023-08-11|títol=ECOWAS approves military intervention in Niger|url=https://english.alarabiya.net/News/north-africa/2023/08/11/ECOWAS-approves-military-intervention-in-Niger|consulta=2023-08-11|obra=Al Arabiya English|llengua=en}}</ref> A causa de la negativa de l'exèrcit nigerià a restaurar el domini civil, la CEDEAO va activar la seva força de reserva integrada per tots els altres membres excepte Mali, Burkina Faso, Guinea i Cap Verd. |
|||
Tres tractats de no-agressió mútua (1978, 1981 i 1990) han estat acompanyats per un ''Protocol d'Assistència Defensiva Mútua'' (signat a [[Freetown]], [[29 de maig]] del [[1989]]). Aquest darrer ha portat la creació de l''''ECOMOG''' (''Economic Community of West African States Monitoring Group'', ''Grup de Monitoratge de la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental''), una força armada plurinacional. |
|||
== Membres == |
== Membres == |
||
| Línia 86: | Línia 91: | ||
* [[Umaro Sissoco Embaló]] (Guinea-Bissau) 3 de juliol [[2022]] – 9 de juliol [[2023]] |
* [[Umaro Sissoco Embaló]] (Guinea-Bissau) 3 de juliol [[2022]] – 9 de juliol [[2023]] |
||
* [[Bola Tinubu]] (Nigèria) 9 de juliol [[2023]] – present |
* [[Bola Tinubu]] (Nigèria) 9 de juliol [[2023]] – present |
||
== Referències == |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 16:13, 12 oct 2023
(en) Economic Community of West African States (fr) Communauté économique des États de l’Afrique de l’Ouest (pt) Comunidade Económica dos Estados da África Ocidental  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ECOWAS, CEDEAO, CEDEAO, CEDEAO, ЭКОВАС, ЕКОВАС, 西共体, 西共體, EKOŜ i EKOWAS | ||||
| Tipus | comunitat econòmica regional organització intergovernamental | ||||
| Camp de treball | integració econòmica i política militar | ||||
| Idioma oficial | francès, anglès i portuguès | ||||
| Història | |||||
| Creació | 28 maig 1975 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Bola Tinubu (2023–) | ||||
| Secretari general | Omar Touray (2022–) | ||||
| Format per | |||||
| Lloc web | ecowas.int | ||||
   | |||||
Localització geogràfica  | |||||
La Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (en francès Communauté Économique des États de l'Afrique de l'Ouest, CEDEAO, i en anglès Economic Community of West African States o ECOWAS) és una organització internacional de quinze països que promou la cooperació i la integració amb l'objectiu de crear una unió econòmica i monetària entre els països de l'Àfrica Occidental. En conjunt, aquests països comprenen una àrea de 5.114.162 km2 i el 2019 tenien una població estimada de més de 387 milions.
Es va fundar el 28 de maig del 1975, té en l'actualitat 15 països membres i la seva seu és a Lagos (Nigèria). Es considera bloc regional de la Comunitat Econòmica Africana i el seu objectiu declarat és aconseguir " l'autosuficiència col·lectiva" dels seus estats membres mitjançant la creació d'un únic gran bloc comercial mitjançant la construcció d'un entorn econòmic.
A banda dels objectius esmentats anteriorment de promoure una unió econòmica i monetària en l'Àfrica Occidental, l'ECOWAS també està molt interessada en el manteniment de la pau a la zona, ja que és una condició indispensable per aquesta unió.[1][2]
Història
L'ECOWAS es va formar inicialment a partir de les antigues colònies franceses, britàniques i portugueses de la regió, i la Libèria independent, després de la independència postcolonial a tota la regió (especialment a les dècades del 1960 i 1970). Es va formar per proporcionar cooperació econòmica regional, però des de llavors ha evolucionat per incloure també la cooperació política i militar.[3]
La unió es va establir el 28 de maig de 1975, amb la signatura del Tractat de Lagos, amb la seva missió declarada de promoure la integració econòmica a tota la regió. Es va acordar i signar una versió revisada del tractat el 24 de juliol de 1993 a Cotonou.[4] Considerat un dels blocs regionals pilars de la Comunitat Econòmica Africana (AEC) a tot el continent, l'objectiu declarat de la CEDEAO és aconseguir "l'autosuficiència col·lectiva" dels seus estats membres mitjançant la creació d'un únic gran bloc comercial mitjançant la construcció d'un entorn econòmic favorable.[5]
La CEDEAO també serveix com a força de manteniment de la pau a la regió, amb els estats membres que de tant en tant envien forces militars conjuntes per intervenir als països membres del bloc en moments d'inestabilitat política i disturbis. En els últims anys, aquestes van incloure intervencions a Costa d'Ivori el 2003, Libèria el 2003, Guinea Bissau el 2012, Mali el 2013 i Gàmbia el 2017.[6] [7]
El 2011, la CEDEAO va adoptar el seu pla de desenvolupament per a la dècada del 2020, Visió 2020, i, per acompanyar-lo, una Política de Ciència i Tecnologia (ECOPOST).[8] No obstant això, ha tingut problemes per assolir els objectius marcats a la política.[9]
Cobrint una regió coneguda pels seus freqüents cops d'estat, des de la dècada de 1990 ha intentat defensar el canvi de la regió cap a la democràcia contra els atacs autoritaris. Segons la BBC, des del 1990, el 78% dels 27 cops d'estat a l'Àfrica subsahariana han tingut lloc a les antigues colònies franceses. Això ha fet que alguns es qüestionin si la influència francesa a l'Àfrica té un impacte desestabilitzador.[10] Els governs de transició de Mali i Burkina Faso van cancel·lar els acords militars que permeten que les tropes franceses operen al seu territori i, en el cas de Mali, van eliminar el francès com a llengua oficial.[11] [12] [13] No obstant això, el grup ha estat citat per respostes lleus i ineficaces a principis de la dècada de 2020, quan tres països membres van experimentar cops d'estat militars: dos a Mali, un a Guinea i dos a Burkina Faso.[14] [15] [16] [17] Quan un quart membre, Níger, va experimentar un cop d'estat el juliol de 2023, la CEDEAO va expressar la seva condemna i va plantejar la possibilitat d'una acció militar si el president deposat no era reintegrat el 7 d'agost de 2023. [18] [19] [20] A causa de la negativa de l'exèrcit nigerià a restaurar el domini civil, la CEDEAO va activar la seva força de reserva integrada per tots els altres membres excepte Mali, Burkina Faso, Guinea i Cap Verd.
Membres
Membres suspesos
Actuals
- Benín (1975)
- Burkina Faso (1975, actualment suspès)
- Cap Verd (ingressà el 1976)
- Costa d'Ivori (1975)
- Gàmbia (1975)
- Ghana (1975)
- Guinea (1975, actualment suspès)
- Guinea Bissau (1975)
- Libèria (1975)
- Mali (1975, actualment suspès)
- Níger (1975, actualment suspès)
- Nigèria (1975)
- Senegal (1975)
- Sierra Leone (1975)
- Togo (1975)
Anteriors
- Mauritània (1975; es retirà de l'organització el 2002)
Secretaris Executius
- Aboubakar Diaby Ouattara (Costa d'Ivori) Gener 1977 - 1985
- Momodu Munu (Sierra Leone) 1985 - 1989
- Abass Bundu (Sierra Leone) 1989 - 1993
- Edouard Benjamin (Guinea) 1993 - 1997
- Lansana Kouyate (Nigèria) Setembre 1997 - 31 de gener 2002
- Mohamed Ibn Chambas (Ghana) 1 de febrer 2002 - 31 de desembre 2006 i 1 de gener 2007 - 18 de febrer 2010
- James Victor Gbeho (Ghana) 18 de febrer 2010 - 1 de març 2012
- Kadré Désiré Ouedraogo (Burkina Faso) 1 de març 2012 - 4 de juny 2016
- Marcel Alain de Souza (Benín) 4 de juny 2016 - 1 de març 2018
- Jean-Claude Brou (Costa d'Ivori) 1 de març 2018 - 3 de juliol 2022
- Omar Touray (Gàmbia) 3 de juliol 2022
Presidents
- Gnassingbé Eyadéma (Togo) 1977 – 1978
- Olusegun Obasanjo (Nigèria) 1978 – 1979
- Léopold Sédar Senghor (Senegal) 1979 – 1980
- Gnassingbé Eyadéma (Togo) 1980 – 1981
- Siaka Stevens (Sierra Leone) 1981 – 1982
- Mathieu Kérékou (Benín) 1982 – 1983
- Ahmed Sékou Touré (República de Guinea) 1983 – 1984
- Lansana Conté (Guinea) 1984 – 1985
- Muhammadu Buhari (Nigèria) 1985 – 27 d'agost 1985
- Ibrahim Babangida (Nigèria) 27 d'agost 1985 – 1989
- Dawda Jawara (Gàmbia) 1989 – 1990
- Blaise Compaoré (Burkina Faso) 1990 – 1991
- Dawda Jawara (Gàmbia) 1991 – 1992
- Abdou Diouf (Senegal) 1992 – 1993
- Nicéphore Soglo (Benín) 1993 – 1994
- Jerry John Rawlings (Ghana) 1994 – 27 de juliol 1996
- Sani Abacha (Nigèria) 27 de juliol 1996 – 8 de juny 1998
- Abdulsalami Abubakar (Nigèria) 9 de juny 1998 – 1999
- Gnassingbé Eyadéma (Togo) 1999
- Alpha Oumar Konaré (Mali) 1999 – 21 de desembre 2001
- Abdoulaye Wade (Senegal) 21 de desembre 2001 – 31 de gener 2003
- John Agyekum Kufuor (Ghana) 31 de gener 2003 – 19 de gener 2005
- Mamadou Tandja (Níger) 19 de gener 2005 – 19 de gener 2007
- Blaise Compaoré (Burkina Faso) 19 de gener 2007 – 19 de desembre 2008
- Umaru Musa Yar'Adua (Nigèria) 19 de desembre 2008 – 18 de febrer 2010
- Goodluck Jonathan (Nigèria) 18 de febrer 2010 – 17 de febrer 2012
- Alassane Ouattara (Costa d'Ivori) 17 de febrer 2012 – 17 de febrer 2013
- John Mahama (Ghana) 17 de febrer 2013 – 19 de maig 2015
- Macky Sall (Senegal) 19 de maig 2015 – 4 de juny 2016
- Ellen Johnson Sirleaf (Libèria) 4 de juny 2016 – 4 de juny 2017
- Faure Gnassingbé (Togo) 4 de juny 2017 – 31 de juliol 2018
- Muhammadu Buhari (Nigèria) 31 de juliol 2018 – 29 de juny 2019
- Mahamadou Issoufou (Níger) 29 de juny 2019 – 2 de juny 2020
- Nana Akufo-Addo (Ghana) 2 de juny 2020 – 3 de juliol 2022
- Umaro Sissoco Embaló (Guinea-Bissau) 3 de juliol 2022 – 9 de juliol 2023
- Bola Tinubu (Nigèria) 9 de juliol 2023 – present
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental |
- Plana web oficial de la institució (anglès)
- Plana web oficial de la institució (francès)
- Plana web del Parlament de l'ECOWAS Arxivat 2020-08-07 a Wayback Machine. (anglès)
- ECO(was) Banc de l'Àfrica Occidental, entitat financera establerta a deu països de l'ECOWAS i a l'estat centre-africà de Camerun (anglès)
- ↑ Adeyemi, Segun «West African Leaders Agree on Deployment to Liberia». , 06-08-2003.
- ↑ «The 5 previous West African military interventions». AFP, 20-01-2017.
- ↑ Yansane, Aguibou African Studies Review, 20, 2, September 1977, pàg. 63–87. DOI: 10.2307/523653. JSTOR: 523653.
- ↑ Odeyemi, Temitayo Isaac (2020), "Regional Integration and the Political Economy of Morocco's Desire for Membership in the Economic Community of West African States (ECOWAS)", Pan Africanism, Regional Integration and Development in Africa, ISBN 978-3-030-34295-1, DOI 10.1007/978-3-030-34296-8_6
- ↑ «Basic information | Economic Community of West African States(ECOWAS)». ecowas.int. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ Adeyemi, Segun «West African Leaders Agree on Deployment to Liberia». , 06-08-2003.
- ↑ «The 5 previous West African military interventions». AFP, 20-01-2017.
- ↑ «ECOWAS VISION 2020». Regional Agency For Agriculture And Food. Arxivat de l'original el 2022-06-30.
- ↑ Forson, Joseph Ato. «West African states have a science and technology plan. But it's going nowhere» (en anglès). The Conversation, 02-09-2019. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Is France to blame for coups in West Africa?» (en anglès britànic). BBC News, 06-08-2023. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ (en anglès) , 20-02-2023.
- ↑ «Last French troops leave Mali, ending nine-year deployment» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ (en anglès) , 04-08-2023.
- ↑ , September 9, 2021.
- ↑ "West African leaders suspend Guinea from Ecowas following coup", September 9, 2021, BBC News, retrieved September 9, 2021
- ↑ Durmaz, Mucahid. «As militarisation spreads, ECOWAS faces credibility crisis» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «The "politics of coups" shape the response to West Africa's military juntas | DIIS» (en anglès). www.diis.dk, 18-05-2023. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ , 30-07-2023.
- ↑ (en anglès) , 30-07-2023.
- ↑ «ECOWAS approves military intervention in Niger» (en anglès). Al Arabiya English, 11-08-2023. [Consulta: 11 agost 2023].