AbiWord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
AbiWord
AbiWord icon
Captura de pantalla d'AbiWord
Captura de pantalla d'AbiWord
Desenvolupador(s) L'equip AbiWord
Versió inicial 1 de desembre de 1998
Escrit en C++
Sistema operatiu Multiplataforma
Tipus Editor de texts
Llicència GNU General Public License
Lloc web www.abisource.com

AbiWord és un programa processador de textos de programari lliure, multiplataforma amb llicència GPL. Anteriorment era un producte comercial de l'empresa SourceGear, alliberat el codi després a un equip de desenvolupadors voluntaris. AbiWord disposa de filtres d'importació i exportació de documents d'altres formats, inclou característiques XML, RTF, HTML, OpenOffice, Microsoft Word, LaTeX i PalmDOC. Abiword es caracteritza per la senzillesa de la seua interfície i els baixos requeriments tècnics que permeten usar-lo en equips considerats ja obsolets. AbiWord té filtres d'importació/exportació de documents des del seu format nadiu a XML, a RTF, HTML, Microsoft Word, LaTeX i OpenDocument.

Història[modifica | modifica el codi]

Com la major part dels projectes de codi obert, Abiword començà com una catedral, però s'ha anat convertint en un basar. AbiWord és part d'un gran projecte conegut com a AbiSource, que va ser iniciat per la Corporació SourceGear.

SourceGear alliberà el codi font al voltant de 1998 i ràpidament es va formar una comunitat de desenvolupadors entorn del mateix, ambdós treballaren en conjunt fins que en l'any 2000 SourceGear abandona el projecte en el qual estigué durant 2 anys, i el mateix passà a ser un projecte mantingut exclusivament per una comunitat de voluntaris liderats per Dom Lachowicz.

La comunitat de desenvolupadors voluntaris ha continuat des de llavors portant a terme millores i augmentant la qualitat d'AbiWord. La versió 1.0 va ser llançada a l'abril de 2002, seguit per versió 2.0 de setembre de 2003, 2.2 de desembre de 2004 i de 2.4 de setembre de 2005.[1]

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

El projecte AbiWord és un tipus de projecte que està sent liderat per grups de voluntaris de tot el món, on les noves versions apareixen freqüentment, pel que es pot dir aquest model de desenvolupament és estil Basar.

Els projectes a l'estil basar són, sens dubte, un dels més altruistes des d'un punt de vista ètic, ja que es realitzen sense suport financer i amb el pur voluntariat. La motivació principal dels col·laboradors d'aquest tipus de projectes és pensar que el programari lliure és un bé comú del que tots es poden beneficiar.[2]

Estructures organitzatives/associatives o de decisió[modifica | modifica el codi]

Algunes vegades la presa de les decisions en els projectes de programari lliure poden semblar desorganitzades, no obstant això, darrere d'eixa careta hi ha un món organitzat i cada participant del projecte té les seues tasques assignades amb els seus respectius líders, cosa en la que Abiword no es queda arrere.

Quan el projecte va ser alliberat, Dom Lachowicz fou triat com líder responsable de projecte per un acord entre tots els integrants, posteriorment per a cada versió de sistema operatiu (GNU/Linux, QNX, Mac OS, Windows) existeix un responsable dit "mantenidor de plataforma", la tasca del qual és fonamentalment prendre les decisions en l'àrea del projecte que tenen encarregada.

D'altra banda, els usuaris i desenvolupadors d'Abiword es comuniquen diàriament a través de les diferents llistes del projecte i via xat; setmanalment, es fa una recopilació d'allò més important que ha succeït en el desenvolupament de l'aplicació i es publica en un butlletí de notícies i tenen com finalitat que les persones es posen al dia en el desenvolupament del projecte.

Anualment, una part del grup de desenvolupadors principals i entusiastes d'Abiword es reuneix en la GUADEC que és la conferència anual de programadors de GNOME i que serveix de marc de trobada. En aquesta reunió presencial se solen acordar les funcionalitats que s'inclouran en les pròximes versions del projecte sobre la base de les idees que han anat comentant els usuaris i desenvolupadors. L'adreça del que prendrà el projecte en els pròxims mesos s'arreplega en la full de ruta que inclou també qui serà el responsable d'implementar cadascuna de les noves funcionalitats.

Cal esmentar que els usuaris ocupen un paper molt important en la direcció que pren el projecte, ja que aquests poden votar quins errors volen que siguen corregits primer, així mateix poden proposar noves funcionalitats, i poden reportar qualsevol problema que tinguen perquè els desenvolupadors ho tinguen documentat i ho puguen corregir en les pròximes versions del programa.

Indústria relacionada[modifica | modifica el codi]

Al principi, AbiWord ho començà a desenvolupar l'empresa SourceGear en l'any de 1998. La idea de la companyia era crear un paquet ofimàtic complet de programari lliure multiplataforma i crear una comunitat al voltant del projecte que els ajudara a crear el producte en menys temps, tot aquesta idea sorgí a causa del fet que en aqueixos moments no existia un paquet ofimàtic que liderara el mercat, no obstant això, solament s'arribà a desenvolupar el processador de textos, ja que el desenvolupament del producte els dugué molt més temps i esforç del que ells pensaven.[3]

Eric Sink, el fundador de SourceGear, reconeix que l'error principal de la companyia va ser intentar obtenir beneficis de la forma que ho han fet tradicionalment els venedors de programari propietari. Després de més de dos anys de desenvolupament i davant la impossibilitat de generar beneficis que aconseguiren pagar el cost de desenvolupament del producte, SourceGear va abandonar la idea d'Abiword i cedí el projecte a la comunitat de programari lliure. El servidor del projecte va ser acollit en la universitat: Universitat de Twente i avui dia continua el seu desenvolupament per un grup de voluntaris.

Estat Actual[modifica | modifica el codi]

Abiword, com altres projectes, té sempre dues versions de l'aplicació: una estable i altra de desenvolupament. La versió estable és la qual es considera per a usuaris i a mesura que apareixen errors nous es van corregint però no s'afig cap funcionalitat nova. La versió de desenvolupament, per la seua banda, inclou també les correccions que es van efectuant i a més tota la nova funcionalitat que inclourà la pròxima versió. Amb aquest sistema, sempre tenim una versió estable per a oferir als nostres usuaris i una versió de desenvolupament que reflecteix l'adreça que prendrà el projecte per a usuaris avançats i desenvolupadors.

L'anterior versió d'Abiword és la 2.4.6, la mateixa inclou noves millores pel que fa a suport per a importar cap al format OpenDocument, editar equacions i revisió ortogràfica.

Amb data 24 de març de 2008 Hubert Figuiere anuncia que està disponible la versió 2.6.[4]

Versions[modifica | modifica el codi]

AbiWord té un connector o plugin per tal de cercar referències de la Wikipedia sobre qualsevol paraula triada, entre molts altres.

Radiografia[modifica | modifica el codi]

Les dades i xifres que es mostren en la taula següent ens permetran analitzar un poc més a Abiword. La versió 2.4.4 d'Abiword compta amb quasi 700 mil línies de codi font que identifica el SLOCCount, una xifra que segons el model COCOMO requeriria un esforç per a produir un programari d'aquesta grandària de 186 persona-anys. D'altra banda altra estimació que llançà el SLOCCount és la referent al mateix temps que tardaria una empresa a tenir un programari com Abiword, el qual és de 4 anys, també vam obtenir que el nombre de desenvolupadors que poden treballar en paral·lel és d'aproximadament 48, el càlcul del qual s'obté al dividir les persona-anys entre els anys.

Una vegada que sabem quant temps i quanta gent necessitem, el càlcul de costos és fàcil, per a això es pren en consideració el salari de 56.286 $/any, que és el salari terme mitjà d'un programador en els Estats Units, després es multiplica eixe resultat per 2,40 que inclou qualsevol despesa extra que no siguen els programadors com per exemple: llum i telèfon, tot açò dóna una suma de 25.064.613 $, uns 20.000.000. €.

Estat actual d'Abiword
Pàgina web http://www.abisource.com/
Inici del projecte 1998
Versió actual 2 de abril de 2002
Línies de codi font 668.792
Esforç estimat de desenvolupament
(persona-any / persona-mes)
185,55 / 2.226,54
Estimació de temps (anys) 3,9
Estimació del nº de desenvolupament en paral·lel 47,6
Estimació de coste $25.064.613

Altre aspecte a esmentar són els diversos llenguatges de programació utilitzats en el desenvolupament del projecte, segons l'anàlisi realitzada amb SLOCCount, el llenguatge més utilitzat és C++, seguit d'ANSI C, shell, i en una menor proporció: llenguatge acoblador, perl, yacc, pascal, lex, sed I awk. En la taula se mostra dita informació junt amb les línies de codi i el percentatge.

Llenguatges de programació utilitzats en AbiWord 2.4.2
Llenguatge Línies de codi  %
C++ 386.676 57,71%
ANSI C 233.840 34,90%
sh 41.812 6,24%
asm 2.210 0,33%
perl 1.938 0,29%
pascal 903 0,13%
lex 856 0,13%
sed 284 0,04%
awk 273 0,04%

Descripció del codi[modifica | modifica el codi]

Actualment, el codi de la versió 2.4.2 és un fitxer .tar.gz que conté els següents directoris.

  • abi - És el directori principal. Ací està el codi font i el script./configure per a configurar la compilació.
  • abidistfiles - Clipart, diccionaris, icones i plantilles
  • abipbx
  • abiword-docs
  • abiword-plugins
  • expat
  • fribidi
  • libiconv - llibreria GNU per a internacionalització de textos amb Unicode
  • libpng - Per a importar i exportar el format gràfic PNG
  • MSVC6
  • MSVC71
  • pbx
  • wv
  • zlib

AbiWord té un afegit o plugin per a buscar la referència de Viquipèdia sobre qualcuna paraula prèviament seleccionada.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]