Albert Camus
 |
| Premi Nobel de Literatura (1957) |
Albert Camus (Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 - Villeblevin, França, 4 de gener de 1960) fou un escriptor i filòsof francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957,[1] considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l'existencialisme.
Biografia
Va néixer el 7 de novembre de 1913 a la ciutat de Mondovi, avui dia anomenada Dréan i situada a Algèria, en aquells moments sota l'ocupació francesa, per la qual cosa tenia la consideració de pied-noir. De pare francès, que va morir quan ell tenia un any, i de mare (Catherine Sintes) néta d'emigrants menorquins a Algèria, va ser educat per l'àvia materna (Catalina Cardona) a Alger, on va viure fins al 1940. Catherine sordejava, era analfabeta i acostumava a parlar amb frases curtes; Albert li va dedicar la seva obra "Le premier homme" així :" A toi qui ne pourras jamais lire ce livre" (Per tu que no podràs llegir aquest llibre"). S'ha escrit sobre el domini de la llengua catalana que hauria tingut aquest autor, donat els antecedents familiars per part de mare. És possible que l'entengués però, segons testimonis, no deuria saber parlar aquesta llengua. Ingressà a la Universitat d'Algèria per estudiar filosofia, universitat on es graduà el 1935.
Després de militar al partit Comunista va tenir problemes amb el Govern General d'Algèria i es traslladà l'any 1940 a París, on fou secretari de redacció del diari Paris-Soir. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb el diari Le Monde Libertaire i fou membre de la Federació Anarquista Francòfona, i inicià les seves col·laboracions amb Jean-Paul Sartre.[n. 1][2]
Una de les cèlebres polèmiques, en les quals es va veure implicat Camus, va ser la que va sorgir arran d'una entrevista en rebre el Premi Nobel quan un estudiant musulmà va preguntar-li sobre la guerra de la independència d'Argèlis, l'escriptor va contestar « J’ai toujours condamné la terreur. Je dois condamner aussi un terrorisme qui s’exerce aveuglément, dans les rues d’Alger par exemple, et qui un jour peut frapper ma mère ou ma famille. Je crois à la justice, mais je défendrai ma mère avant la justice.» (“Sempre he condemant el terror. Jo també haig de condemnar un terrorisme que s'exerceix cegament, als carrers d'Alger per exemple, i que un dia pot colpir la meva mare o la meva família. Jo crec en la justícia, però defensaré ma mare abans que la justícia”). La resposta abreujada i fora de context s'ha popularitzat amb un simple "Entre la justícia i la meva mare, escullo la meva mare”)
Camus va morir el 4 de gener de 1960 a la ciutat de Villeblevin, situada al departament francès de Yonne, a conseqüència d'un accident de cotxe. Fou soterrat a Lourmarin, població situada al departament de Vaucluse de la regió de Provença-Alps-Costa d'Atzur.
Obra literària
Amb la seva arribada a París es relacionà amb Jean-Paul Sartre, al costat del qual desenvolupà la seva carrera d'escriptor i filòsof. La seva relació acabà el 1952 a causa d'un article de Francis Jeanson publicat a la revista Les Temps Modernes, on Sartre recriminava a Camus que la seva revolta era "deliberadament estètica".
En les seves obres va elaborar una reflexió sobre la condició humana. Rebutjant la formulació d'un acte de fe en Déu, en la història o en la raó, es va oposar simultàniament al cristianisme, al marxisme i a l'existencialisme. No va deixar de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l'home de la seva condició humana i que Albert Camus ho denominà Filosofia de l'absurd.
El 1957 va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva important producció literària, que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època.
El cicle de l'absurd (cycle de l'absurde en francès) és una expressió que va utilitzar Albert Camus per definir el conjunt de les seves obres L'Étranger (novel·la, 1942); Le Mythe de Sisyphe (assaig, 1942); Caligula (obra de teatre, 1944); i Le Malentendu (obra de teatre, 1944).[3]
Obra seleccionada
Novel·la
Històries curtes |
No ficció
Teatre |
Notes
- ↑ Sobre la seva relació amb l'anarquisme: La editorial " Indigène éditions" ha reunit (abril 2013) els seus escrits de caràcter llibertari, apareguts a "Le Monde libertaire", "La Révolution prolétarienne", "Solidaridad Obrera", etc. La seva filla, Catherine Camus, considera aquest recull com "essencial". "Albert Camus, écrits libertaires" (1948-1960) reunits i presentats per Lou Marin. ISBN 979-10-90354-37-1.
Referències
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1957» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑ PROLONGEAU, HUBERT. «Libertaire, j'écris ton nom» (en francès). [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑ Margerrison, Christine; Orme, Mark; Lincoln, Lissa. Albert Camus in the 21st Century (en anglès). Rodopi, 2008, p. 133. ISBN 9042023589.
Bibliografia
- Aronson, Ronald. "Camus y Sartre: La historia de una amistad y la disputa que le puso fin (en espanyol). Universitat de València i Universidad de Granada, p. 315-316. ISBN 978-84-370-9189-1 [Consulta: 7 novembre 2013].
Enllaços externs
- Què en sabia, Albert Camus, del català?
- Camus, la justicia (castellà)
- «Albert Camus (1913-1960) | Ramón Chao». (francès)
L'obra d'Albert Camus | |
|---|---|
| Novel·les | |
| Novel·la curta | |
| Obres de teatre | |
| Assaigs | |
| Llibres no-ficció | |
