Arxidiòcesi de València
| Diœcesis Valentinae | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
.svg){kind=small} País Valencià | |||||
 Província de València (excepte Gàtova), La Marina Alta, El Comtat, La Foia d'Alcoi | |||||
| Parròquies | 650 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.213.000 (213,85 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | català  | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 13.060 | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 527 | ||||
| Catedral | Catedral de València | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità | Cardenal Antonio Cañizares Llovera | ||||
| Lloc web | archivalencia.org | ||||
L'Arxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià). El bisbat fou creat en temps dels visigots (potser l'any 527). Des de la conquesta havia estat diòcesi sufragània de Tarragona, però el papa Innocenci VIII la va elevar a arxidiòcesi el 9 de juliol de 1492, dignitat confirmada per Alexandre VI.
Des de Jaume I (1238) fins al 1953 (data del Concordat del dictador Francisco Franco amb la Santa Seu), comprenia totes les terres que anaven des del riu d'Uixó fins al riu de Xixona. Després del concordat va perdre les valls de Biar i Beneixama, les foies de Castalla i Xixona i la Marina Baixa, que van passar al nou bisbat d'Oriola-Alacant.
Parròquies
Aquesta arxidiòcesi està organitzada en 8 vicaries episcopals territorials, 34 arxiprestats i 651 parròquies, a més de 65 annexos i 375 esglésies no parroquials.
Llista dels bisbes de València
Anteriors a la conquesta cristiana de Jaume I
Època visigoda (527-711)
- Justinià (527-548), aquest sembla ser el primer bisbe conegut de València, ja que cal considerar llegendari el bisbe Eugeni que, segons la tradició, hauria viscut al segle I.
- Celsí (c. 587-589)
- Ubiligiscle i Celsí alhora (vers 589)
- Eutropi Servità (finals del segle VI)
- Marí (610)
- Musitaci (633–c. 646)
- Anesi o Anià (646 i 652)
- Fèlix (652?-656?)
- Suinteric (c. 675)
- Hospital c. 681)
- Sàrmata (c. 682-688)
- Ubiticiscle (693)
Primera època musulmana (711-1094)
- Zaet al-Matran (?-1094)
Domini de València pel Cid (1094-1102)
Segona època musulmana (1102-1238)
- No hi ha cap bisbe conegut en aquesta època; durant el segle XII, al-Andalus i el Magrib estigueren sota el domini primer dels almoràvits (1090-1143) i després, dels almohades (1172-1212). Aquests pobles eren unes tribus africanes islamitzades que, a diferència dels àrabs del segle VIII, es mostraren del tot intolerants amb els cristians, els quals hagueren de triar entre converti-se a l'Islam, fugir o morir. Segurament, en aquesta època, deuria desaparèixer el cristianisme a València.
Posteriors a la conquesta cristiana de Jaume I
- Berenguer de Castellbisbal,1238.
- Ferrer de Pallarés 1240-1243.
- Arnau de Peralta, 1243-1248.
- Andreu d'Albalat, 1248-1276.
- Jaspert de Botonac i de Castellnou, 1276-1288
- Ramon Despont, 1289-1312.
- Hug de Fenollet, 1348-1356.
- Vidal de Blanes, 1356-1369.
- Jaume de Prades i de Foix, 1369-1398.
- Hug de Llupià, 1398-1427.
- Alfons de Borja, 1429–1458.
- Roderic de Borja, 1458–1492.
Llista dels arquebisbes de València
- Cèsar Borja, † (31 d'agost de 1492 - 6 de setembre de 1499 renuncià) (va ser el primer arquebisbe).
- Joan de Borja Lanzol de Romaní † (6 de setembre de 1499 - 17 de gener de 1500 mort)
- Pere Lluís de Borja Lanzol de Romaní, O.S.Io.Hieros. † (29 de juliol de 1500 - 4 d'octubre de 1511 mort)
- Alfons d'Aragó † (23 de gener de 1512 - 24 de febrer de 1520 mort) (administrador apostòlic)
- Erard de la Mark, † (28 de març de 1520 - 27 de febrer de 1538 mort)
- Jordi d'Àustria † (29 de novembre de 1538 - 16 d'agost de 1544 nomenat príncep-bisbe del Principat de Lieja
- Sant Tomás de Villanueva, O.S.A. † (10 d'octubre de 1544 - 8 de setembre de 1555 mort)
- Francisco de Navarra y Hualde † (4 de maig de 1556 - 16 d'abril de 1563 mort)
- Acisclo de Moya y Contreras † (1 de març de 1564 - 3 de maig de 1564 mort)
- Martín Pérez de Ayala † (6 de setembre de 1564 - 5 d'agost de 1566 mort)
- Fernando de Loaces (Loazes), O.P. † (28 d'abril de 1567 - 29 de febrer de 1568 mort)
- Sant Joan de Ribera (3 de desembre de 1568 - 6 de gener de 1611, nomenat Patriarca d'Antioquia.
- Pedro Castro Nero † (12 de setembre de 1611 - 28 de setembre de 1611 mort)
- Isidoro Aliaga, O.P. † (26 de març de 1612 - 2 de gener de 1648 mort)
- Pedro Urbina Montoya, O.F.M. † (28 de juny de 1649 - 1 d'abril de 1658, nomenat arquebisbe de Sevilla)
- Martín López de Hontiveros † (30 de setembre de 1658 - 6 de setembre de 1666 mort)
- Ambrosio Ignacio Spínola y Guzmán † (7 de març de 1667 - 9 de juny de 1668, nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la)
- Luis Alfonso de Los Cameros † (14 de maig de 1668 - 26 de juliol de 1676 mort)
- Joan Tomàs de Rocabertí O.P. † (8 de febrer de 1677 - 13 de juny de 1699 mort)
- Antoni Folch de Cardona, O.F.M. † (3 de febrer de 1700 - 21 de juliol de 1724 mort)
- Andrés de Orbe y Larreátegui † (10 d'abril de 1725 - 26 de gener de 1738 renuncià)
- Andrés Mayoral Alonso de Mella † (27 de gener de 1738 - 6 d'octubre de 1769 mort)
- Tomás de Azpuru Ximénez (12 de març de 1770 - 7 de juliol de 1772 mort)
- Francisco Fabián y Fuero † (13 de setembre de 1773 - 28 de maig de 1795 jubilat)
- Antoni Despuig i Dameto † (1 de juny de 1795 - 18 de desembre de 1795, nomenat arquebisbe de Sevilla)
- Juan Francisco Ximénez del Río † (18 de desembre de 1795 - 1 d'abril de 1800 mort)
- Joaquim Company i Soler, O.F.M. † (11 d'agost de 1800 - 13 de febrer de 1813 mort)
- Veremundo Anselmo Arias y Teixeiro, O.S.B. † (19 de desembre de 1814 - 24 de febrer de 1824 mort)
- Simón López García, C.O. † (27 de setembre de 1824 - 3 de setembre de 1831 mort)
- Joaquín López y Sicilia † (24 de febrer de 1832 - 24 d'agost de 1835 mort)
- Sede vacante (1835-1848)
- Pablo García Abella, C.O. † (17 de gener de 1848 - 6 d'agost de 1860 mort)
- Mariano Benito Barrio y Fernández † (18 de març de 1861 - 20 de novembre de 1876 mort)
- Antolín Monescillo y Viso † (22 de juny de 1877 - 11 de juliol de 1892, nomenat arquebisbe de Toledo)
- Bl. Ciriaco María Sancha y Hervás † (11 de juliol de 1892 - 24 de març de 1898, nomenat arquebisbe de Toledo)
- Sebastián Herrero y Espinosa de los Monteros, C.O. † (24 de març de 1898 - 9 de desembre de 1903 mort)
- Bernardino Nozaleda y Villa, O.P. † (14 de novembre de 1904 - 11 de desembre de 1905, renuncià)
- Victoriano Guisasola y Menéndez † (14 de desembre de 1905 - 1 de gener de 1914, nomenat arquebisbe de Toledo)
- Valeriano Menéndez y Conde † (28 de maig de 1914 - 3 de març de 1916 mort)
- José María Salvador y Barrera † (4 de desembre de 1916 - 4 de setembre de 1919 mort)
- Enrique Reig y Casanova † (22 d'abril de 1920 - 14 de desembre de 1922, nomenat arquebisbe de Toledo, el "Primat Reig")
- Prudencio Melo y Alcalde † (14 de desembre de 1922 - 31 d'octubre de 1945 mort)
- Marcelino Olaechea Loizaga, S.D.B. † (17 de febrer de 1946 - 19 de novembre de 1966 jubilat)
- Sede vacante (1966-1969)
- José María García Lahiguera † (1 de juliol de 1969 - 25 de maig de 1978 jubilat)
- Miguel Roca Cabanellas † (25 de maig de 1978 - 8 de gener de 1992 mort)
- Agustín García-Gasco Vicente † (24 de juliol de 1992 - 8 de gener de 2009 jubilat)
- Carlos Osoro Sierra (8 de gener de 2009 - 28 d'agost de 2014, nomenat arquebisbe de Madrid)
- Antonio Cañizares Llovera des del (28 d'agost de 2014)
Estadístiques
A finals del 2010, la diòcesi tenia 3.030.000 batejats sobre una població de 3.213.000 persones, equivalent al 94,3% del total.
| any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 1.650.000 | 1.660.000 | 99,4 | 1.153 | 773 | 380 | 1.431 | 600 | 3.925 | 432 | |
| 1970 | ? | 1.886.742 | ? | 1.826 | 1.143 | 683 | ? | 704 | 4.420 | 606 | |
| 1980 | 2.165.050 | 2.279.571 | 95,0 | 1.525 | 1.007 | 518 | 1.419 | 1 | 861 | 3.691 | 654 |
| 1990 | 2.200.100 | 2.315.901 | 95,0 | 1.536 | 918 | 618 | 1.432 | 942 | 3.608 | 659 | |
| 1999 | 2.294.000 | 2.415.000 | 95,0 | 1.516 | 810 | 706 | 1.513 | 928 | 3.530 | 651 | |
| 2000 | 2.369.422 | 2.383.912 | 99,4 | 1.505 | 799 | 706 | 1.574 | 928 | 3.530 | 651 | |
| 2001 | 2.387.088 | 2.401.938 | 99,4 | 1.556 | 801 | 755 | 1.534 | 900 | 3.515 | 651 | |
| 2002 | 2.298.415 | 2.419.385 | 95,0 | 1.569 | 790 | 779 | 1.464 | 890 | 4.025 | 651 | |
| 2003 | 2.294.307 | 2.499.357 | 91,8 | 1.556 | 786 | 770 | 1.474 | 875 | 4.025 | 652 | |
| 2004 | 2.484.037 | 2.562.333 | 96,9 | 1.538 | 788 | 750 | 1.615 | 850 | 3.800 | 652 | |
| 2010 | 3.030.000 | 3.213.000 | 94,3 | 1.521 | 761 | 760 | 1.992 | 10 | 870 | 3.810 | 650 |
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxidiòcesi de València |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina
