Burgos
| |||||
| Himne | Himno a Burgos  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Castella i Lleó | ||||
| Província | Burgos | ||||
| Comarca | Alfoz de Burgos | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | ciutat de Burgos | ||||
| Conté la subdivisió | Castañares Cortes (en)  Cótar (en) Gamonal Villafría (en) Villagonzalo-Arenas (en) Villalonquéjar (en) Villargámar (en) Villatoro (en) Villayuda (en) Villímar | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 174.451 (2023) (1.629,17 hab./km²) | ||||
| Gentilici | burgalès, burgalesa | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 107,08 km² | ||||
| Banyat per | Riu Arlanzón | ||||
| Altitud | 859 | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Fundador | Diego Rodríguez | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Patrocini | Adelelm de Burgos | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | Xarxa de ciutats creatives (2015–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 09001 - 09007 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | +34 947 | ||||
| Codi INE | 09059 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | aytoburgos.es | ||||
.svg)
Burgos, tradicionalment catalanitzat com a Burchs,[1] és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella. Des de 1983 pertany a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Burgos, bressol de Castella, descobreix amb orgull als visitants les fletxes agudes i dentades de la seva cèlebre catedral. Es divideix en dues parts, una a cada banda de l'Arlanzón, el riu que travessa la ciutat, enllaçades per nombrosos ponts: la vella ciutat, sobre la riba occidental, i un barri modern, sobre la riba oriental. La seva posició aïllada sobre un altiplà a prop de 900 m d'altitud l'exposa sovint als rigors dels vents freds. Té un clima extrem d'hiverns freds i llargs i estius calorosos (nou mesos d'hivern, tres mesos d'estiu), i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l'any. L'any 2005 tenia una població de 172.421 habitants.
És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d'àrea comercial. Seu de l'Audiencia Territorial, de regió militar i d'arquebisbat.
Història
Existeixen rastres de presència humana sobre el pujol del castell que domina la ciutat al període del neolític (4500 aC) i en la primera Edat del Ferro (850 aC).
Tanmateix, la ciutat de Burgos té origen militar, ja que és fundada com a tal pel comte castellà Diego Rodriguez Porcelos l'any 884 quan Alfons III d'Astúries, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear una ciutat sobre les vores de l'Arlanzón.[2]
Burgos, va ser poblada per disposició reial i sotmesa directament a l'autoritat dels reis de Lleó. Cap al 930, es convertia en capital del comtat de Castella, i durant el regnat de Ferran I de Castella, el Magne (mort el 1065), esdevingué la capital del regne de Castella i Lleó, fins a l'any 1087, que fou substituïda per Toledo, títol que a la vegada va cedir a Valladolid el 1492 en el moment de la caiguda de Granada.
Va ser proclamada seu episcopal el 1074, després elevada al rang d'arquebisbat el 1574.
A l'oblit polític va correspondre el dinamisme comercial i artístic. La ciutat centralitzava la llana. Durant els segles XIV i XV es desenvolupà extraordinàriament, mercès a la centralització de la llana dels grans criadors de la meseta castellana, la qual era expedida cap a Flandes a través dels ports cantàbrics. La relació amb Bilbao, port d'embarcament principal, fou tibant, a causa de l'intent de Burgos de controlar la flota biscaïna, i s'agreujà quan aquesta obtingué dels Reis Catòlics un consolat el 1494. El 1499, però, arribaren a un acord, pel qual Burgos conservava el monopoli del comerç llaner i Bilbao el de les exportacions de ferro.
És també l'època en què arquitectes i escultors vinguts sobretot del Nord posen la ciutat en la moda del gòtic. Burgos esdevé la capital d'aquest art a Espanya amb realitzacions destacables com:
- la catedral de Santa Maria
- l'església de San Esteban (entre 1280 i 1350)
- l'església de San Gil (segle XIV)
- l'església de San Lesmes (segles XIV-XVI)
- el reial monestir de Las Huelgas (segle XII), fundació i panteó dels reis castellans, d'estil cistercenc
- la cartoixa de Miraflores (segle XV), gòtica, amb sepulcres i retaule de Gil de Siloé.
També hi ha edificis civils interessants, com:
- la Casa del Cordón (segle XV);
D'estil renaixentista i del s. XVI:
- l'Hospital del Rey
- l'arc de Santa Maria
- l'església dels sants Cosme i Damià
- les cases de Miranda i d'Angulo
Dels seus museus i arxius són cabdals:
- el Museo Arqueológico, amb el frontal romànic d'esmalt de Silos
- la Biblioteca Provincial
- l'arxiu de la catedral.
Al final del segle XVI, s'entra en el declivi de la meseta i de la prosperitat burgalesa. Burgos inicià la decadència, a conseqüència de la crisi econòmica provocada pel trencament de l'eix comercial Medina del Campo - Anvers. El 1833, esdevé capital de la seva província.
Durant la guerra civil (1936-1939), s'hi constituí el 23 de juliol de 1936 la Junta de Defensa Nacional[3] (dit Govern de Burgos), on Francisco Franco fou proclamat generalíssim dels exèrcits del nou estat espanyol l'1 d'octubre de 1936,[4] i la ciutat esdevingué la seu del govern sublevat fins a la presa de Madrid el 1939.
Burgos i els pelegrins
Sobre el Camí de Sant Jaume.[5] Es ve d'Atapuerca, i el pròxim poble és Rabé de las Calzadas, sent la cinquena parada de la Guia del Pelegrí.
Fins a principis del segle XIII, s'entrava a Burgos per la porta Gamonal al nord-oest de la ciutat, sent la ciutat una senzilla etapa. A partir de 1221, els pelegrins passaven al costat de la catedral i els seus treballs. Al segle XV ja podien veure de lluny les dues fletxes de la catedral. La ciutat comptava amb més de trenta hospitals per als pelegrins, entre els quals l'hospital San Juan Evangelista i l'Hospital del Rey.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José María Peña San Martín | UCD | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Jose María Peña San Martín | AP-PDP-UL | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Jose María Peña San Martín | Aliança Popular | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Jose María Peña San Martín (fins a 1992) Valentín Niño Aragón |
PP | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Valentín Niño Aragón | PP | 17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | Ángel Olivares Ramírez | PSOE | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | Juan Carlos Aparicio Pérez | PP | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | Juan Carlos Aparicio Pérez | PP | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Francisco Javier Lacalle Lacalle | n/d | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d | 13/06/2015 |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 |
| Des del 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 |
Referències
- ↑ Boades, Bernardo. Libre de feyts d'armes de Catalunya. Editorial Barcino, 1948, p. Volum 5, p.192.
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038 (en castellà). vol.1. Marcial Pons Historia, 2005, p. 178. ISBN 8495379945.
- ↑ Sánchez Cervelló, Josep. El pacte de la no-intervenció: La internacionalització de la Guerra Civil espanyola. PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI, 2009, p. 116. ISBN 8484241602.
- ↑ Infante Miguel-Motta, Javier. Por el imperio hacia Dios bajo el mando del Caudillo (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2014, p. 474.
- ↑ Torres Fontes, Juan. Homenaje al profesor Juan Torres Fontes (en castellà). vol.1. EDITUM, 1987, p. 738. ISBN 8476840535.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgos |
