Congre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Congre
Congre (Conger conger)
Congre (Conger conger)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Anguilliformes
Subordre: Congroidei
Família: Congridae
Subfamília: Congrinae
Gènere: Conger
Espècie: C. conger
Nom binomial
Conger conger
(Linnaeus, 1758)[1]
Sinònims
  • Anguilla conger (Linnaeus, 1758)
  • Anguilla obtusa (Swainson, 1839)
  • Conger communis (Costa, 1844)
  • Conger niger (Risso, 1810)
  • Conger rubescens (Ranzani, 1840)
  • Conger verus (Risso, 1827)
  • Conger vulgaris (Yarrell, 1832)
  • Leptocephalus candidissimus (Costa, 1832)
  • Leptocephalus conger (Linnaeus, 1758)
  • Leptocephalus gussoni (Cocco, 1829)
  • Leptocephalus inaequalis (Facciolà, 1883)
  • Leptocephalus lineatus (Bonnaterre, 1788)
  • Leptocephalus morrisii (Gmelin, 1789)
  • Leptocephalus pellucidus (Couch, 1832)
  • Leptocephalus spallanzani (Risso, 1810)
  • Leptocephalus stenops (Kaup, 1856)
  • Leptocephalus vitreus (Kölliker, 1853)
  • Muraena conger (Linnaeus, 1758)
  • Muraena nigra (Risso, 1810)
  • Ophidium pellucidum (Couch, 1832)
  • Ophisoma obtusa (Swainson, 1839)[2]
Cap de congre

El congre (Conger conger) és un peix teleosti, anguil·liforme, de la família dels còngrids i semblant a l'anguila.[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Talla: màxima de 300 cm, comuna de 60 a 150 cm.
  • Cos molt allargat, anguil·liforme; part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida.
  • Pell nua i sense escates.
  • Línia lateral visible, amb porus separats entre si.
  • Cap cònic, lleugerament deprimit.
  • Musell arrodonit i prominent.
  • Boca terminal amb la comissura bucal a nivell de la meitat posterior de l'ull.
  • La llengua és lliure en la seua part més anterior.
  • Dents còniques, disposades en bandes sobre les mandíbules, el vòmer i el paladar, a més de petites dents faríngees.
  • Orificis olfactoris laterals sobre el musell.
  • Obertures branquials grans i en posició lateral.
  • Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; origen de l'aleta dorsal en la vertical que passa per l'extrem posterior de les pectorals.
  • Pectorals, presents.
  • Ventrals, absents.
  • Coloració grisa però també pot ésser negrosa.
  • Els porus de la línia lateral són voltats de blanc.
  • Aletes dorsal i anal orlades de negre.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Espècie bentònica i solitària.

Actiu durant el crepuscle i la nit.

Congre amagat al seu cau.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba als litorals rocosos des de pocs metres fins als 500, generalment, amagat a balmes i caus, però també sobre fons fangosos.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És un voraç depredador de peixos, crustacis i cefalòpodes i, de vegades, necròfag.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix només un sol cop a la vida, a l'estiu, i passa una llarga etapa larvària.

La maduresa sexual arriba als 5-15 anys.

Les femelles gràvides poden arribar a pesar uns 40 quilos amb uns ovaris de 8 quilos i uns 3 a 8 milions d'ous.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Congres tot just pescats.

Viu en aigües europees i africanes, a tota la Mediterrània i a la part oriental de la Mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de les costes de Noruega i Islàndia fins a les costes del Senegal (incloent-hi les illes Açores, Madeira i Canàries).

Pesca[modifica | modifica el codi]

La pesca pot ésser artesanal, semiindustrial i esportiva amb arts de platja, tremalls de fons, d'arrossegament i palangres.

La seua pesca no està regulada per llei ni té talla mínima legal. Carn relativament apreciada, es comercialitza fresca.

Gastronomia: El congre a la taula[modifica | modifica el codi]

Hamashigesushi sushi. Congre fregit preparat a la manera japonesa

El congre és un peix blau, és a dir que pertany al grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix. La seva textura es fina i suau i el cap del congre fa un molt bon fumet. Als Països Catalans el congre és un peix apreciat des-de temps molt antics i tradicionalment es menjava bullit i hom recomanava escalfar-lo en lloc d'escorxar-lo.[4] Actualment es menja sovint amb altres peixos o marisc en arrossos i cassoletes.

El congre és un dels ingredients essencials d'una bona sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns i que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

El congre ("anago" en japonés) és un peix molt important a la cuina tradicional japonesa on és la base del Anagomeshi o congre rostit presentat cobrint l'arròs, i del Sushi de congre, entre moltissims altres plats.

També és un peix molt popular a la cuina tradicional de la Xina, sobretot a la cuina de la zona de Shanghai i a la cuina cantonesa.

A Anglaterra el congre és un peix molt apreciat i és molt conegut el congre rostit (Roasted conger), que es prepara afegint sidra i es menja amb col en vinagre.[5]

El congre també forma part de la cuina tradiciona de Xile, on es fa el Caldillo de Congrio, una sopa preparada amb trossos d'aquest peix, cebes, patata i pastanaga.[6]

Vegeu-ne també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Cuina de peixos (Rupert de Nola)
  5. Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)
  6. Chile Food Typical Chilean Meals, Seafood, Desserts, Menu, Photos(anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]