Congre de les Balears

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Congre de les Balears
Ariosoma balearicum.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Congridae
Família: Anguilliformes
Gènere: Ariosoma
(Swainson, 1838)[1]
Espècie: A. balearicum
Nom binomial
Ariosoma balearicum
(Delaroche, 1809)[2]
Sinònims
  • Ariosoma impressa (Poey, 1860)
  • Ariosoma minor (Howell Rivero, 1934)
  • Ariosoma somaliense (Kotthaus, 1968)
  • Conger auratus (Costa, 1844)
  • Conger balearicus (Delaroche, 1809)
  • Conger cassini (Risso, 1810)
  • Conger impressus (Poey, 1860)
  • Congermuraena balearica (Delaroche, 1809)
  • Congrellus balearicus (Delaroche, 1809)
  • Congromuraena balearica (Delaroche, 1809)
  • Congromuraena impressa (Poey, 1860)
  • Echelus ciuciara (Rafinesque, 1810)
  • Helmichthys diaphanus (Costa, 1844)
  • Leptocephalus affinis (Facciolà, 1883)
  • Leptocephalus eckmani (Strömman, 1896)
  • Leptocephalus ekmani (Strömman, 1896)
  • Leptocephalus inornatus (Facciolà, 1883)
  • Leptocephalus marginatus (Kaup, 1856)
  • Leptocephalus microphthalmus (Beebe & Tee-Van, 1928)
  • Leptocephalus rex (Eigenmann & Kennedy, 1902)
  • Leptocephalus taenia (Kaup, 1856)
  • Muraena balearica (Delaroche, 1809)
  • Muraena cassini (Risso, 1810)
  • Ophiosoma impressus (Poey, 1860)
  • Ophisoma acuta (Swainson, 1839)
  • Ophisoma balearicum (Delaroche, 1809)
  • Ophisoma impressus (Poey, 1860)[3]

El congre de les Balears, congre roig, congre de sucre, congre dolç, congre serpeter o congre (Ariosoma balearicum)[4] és un peix de la família dels còngrids i de l'ordre dels anguil·liformes.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • La longitud total ateny els 50 cm.
  • Cos serpentiforme, de llargada igual a unes set vegades la longitud del cap, més comprimit a la regió caudal que a la preanal.
  • Anus un poc anterior al centre de la longitud total.
  • Ulls grossos, amb l'espai interorbitari pla i molt estret.
  • Comissura bucal una mica per davant de la vertical del centre de l'ull.
  • Inici de l'aleta dorsal aproximadament a l'altura de la base de les pectorals.
  • Dors de color ocre clar o gris groguenc, flancs amb iridescències nacrades i ventre blanc brut. Aletes dorsal i anal blanquinoses o blavenques, orlades de negre.[6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Té una dieta carnívora.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una espècie bèntica i litoral que viu sobre fons sorrencs i fangosos fins als 732 m de fondària,[8] però normalment se'l troba entre els 20-100 m.[9]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a tot el Mediterrani, a l'Atlàntic intertropical oriental (des del sud de Portugal fins a Angola) i occidental (des del Canadà i Carolina del Nord -Estats Units- i el nord del Golf de Mèxic fins al nord de Sud-amèrica),[10] i a l'oest de l'Oceà Índic, incloent-hi el Mar Roig.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Swainson W. 1838. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 1. i-vi + 1-368.
  2. Delaroche, F. E. 1809. Suite du mémoire sur les espèces de poissons observées à Iviça. Observations sur quelques-uns des poissons indiqués dans le précédent tableau et descriptions des espèces nouvelles ou peu connues. Ann. Mus. Hist. Nat. Paris. v. 13: 313-361, Pls. 20-25.
  3. «Ariosoma balearicum». Catalogue of Life. (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84273-6508-7. Pàg. 323.
  7. Bauchot, M.-L. i L. Saldanha 1986. Congridae (including Heterocongridae). p. 567-574. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. vol. 2. UNESCO, París.
  8. Smith, D.G. 1990. Congridae. p. 156-167. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  9. Sanches, J.G. 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  10. Robins, C.R. i G.C. Ray 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  11. FishBase (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bauchot, M.-L. 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p.
  • Riede, K. 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congre de les Balears Modifica l'enllaç a Wikidata