Departament de Maldonado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maldonado
Bandera de Maldonado Escut de Maldonado
(En detall) (En detall)
Localització
localització del departament de Maldonado al mapa de l'Uruguai.
Informació
País Flag of Uruguay.svg Uruguai
Capital
 • Població
 • Coordenades
Maldonado
54.603
34º 54' 9" S 54º 56' 55" O
Superfície
 • Total
 • % de l'Uruguai
Posició 17
4.793 km²
2,71%
Població
 • Total
 • % de l'Uruguai
 • Densitat
Posició 3
140.192 (2004)
4,10%
29,25 hab./km²
Fus horari UTC -3/-2
Gentilici fernandino, -na[1][2]
Data de fundació 1828
IDH 0,767 (5è, 2010)
Codi ISO UY-MA
Codi telefònic +598 42
Pàgina web Ajuntament Municipal de Maldonado
Política i administració
Intendent Óscar de los Santos
Partit governant Front Ampli

Maldonado (en castellà i oficialment Departamento de Maldonado) és un departament de l'Uruguai, situat sobre el litoral sud-est del país. Limita al nord amb Lavalleja, a l'est amb Rocha, al sud amb el Riu de la Plata i l'oceà Atlàntic, i a l'oest amb Canelones.

Amb una superfície de 4.793 km², és el tercer departament més petit del país després de Montevideo i Canelones. És, també, un dels nou més antics del país – va ser creat per decret el 1828 i tenia una superfície aproximada als 28.000 km².[3] La capital departamental és la ciutat homònima (situada 140 km a l'est de Montevideo), i antigament coneguda com a San Fernando de Maldonado, encara que Punta del Este representa el con urbà més freqüentat.[4][5]

El 2002, ocupava la cinquena posició dins de l'Uruguai pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà, amb 0,767 punts, una xifra comparable amb la de països com Romania.[6] També, segons les dades del cens del 2004, Maldonado tenia 140.192 habitants, dels quals 54.603 vivien a la capital, essent, per tant, el tercer departament més poblat del país.[7]

Sobre les costes continentals d'aquest departament es troba la petita Isla de Lobos, una gran reserva natural d'elefants marins.

Història[modifica | modifica el codi]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Sebastià Cabot

L'origen del seu nom data de l'any 1530, quan l'explorador i navegant venecià Sebastià Cabot va sortir amb destinació Castella, deixant el càrrec al tenient Francisco Maldonado, capità del vaixell de Santa María de Espinar.

Primers pobles[modifica | modifica el codi]

Segle XVIII[modifica | modifica el codi]

A finals de 1749, el rei d'Espanya decideix nomenar José Joaquín de Viana com a primer Governador de Montevideo, assumint el comandament el 1751 després de la seva arribada a Buenos Aires el febrer d'aquell mateix any.

Viana, ja en el poder, es va plantejar la possibilitat d'anar guanyant terreny, per la qual cosa no va dubtar en fer lliurament d'estances en predis que anaven distanciant-se notòriament del domini de Montevideo – el qual en aquell moment era compost de petits ranxos i habitatges que formaven part de l'actual barri de Ciudad Vieja.

El 1752 el Tractat de Madrid establia els límits administratius i Viana autoritzava una ordre d'arrest per a Francisco Gorriti, capità del Regiment de Cantàbria, per refusar contribuir amb les despeses expedicionàries defensives que es realitzaven, per exemple, contra els indis minuans. Aquest fet és molt significatiu per a la història departamental, ja que és el motiu pel qual l'illa de Maldonado rep l'actual nom d'Isla Gorriti.

Lluites entre Espanya i Portugal[modifica | modifica el codi]

Ferran VI d'Espanya, a qui es deu el gentilici castellà de fernandino per als nadius d'aquest departament.[1]

Simultàniament es duia a terme la col·locació dels «marcs» que comprenien a la Banda Oriental en una línia divisòria que justificava l'ocupació del territori amb la signatura del tractat. D'aquesta manera, Montevideo quedava vulnerable davant l'invasor i Maldonado a les intencions colonitzadores de Portugal.

El governador comença a preocupar-se per l'avanç portuguès i decideix demanar el suport del rei espanyol, enviant-li un ofici el juliol de 1754, en el qual expressava el seu malestar davant del lleuger avenç dels portuguesos que ja aconseguien un establiment a l'abadia del Chuy. Viana proposava que s'aixequessin dos poblats, el primer a Maldonado i el segon a Minas, per controlar la situació i al que es podria arribar si es destinaven fons suficients per part de la Reial Hisenda. La finalitat primordial seria la col·laboració mútua i servir de barrera davant de possibles ofensives provinents del territori que avui forma part de l'estat brasiler de Rio Grande do Sul.

Fundació de la vila de Maldonado[modifica | modifica el codi]

Com a resultat de la indiferència de la seva majestat, Viana va prendre la directiva d'emprendre un viatge en companyia de 13 veïns l'agost de 1755, fundant l'assentament de La Caballada del Diario. Uns quants mesos després, la població es trasllada al seu emplaçament actual. Per a tal efecte es desconeix la participació del rei espanyol o d'alguna autoritat vinculada a la jurisdicció oriental, per la qual cosa es pensa que ha d'haver estat una intervenció de facto. Viana passaria des d'aquell moment a exigir igualtat de condicions i bon tracte als nous colons de Maldonado, tal com s'havia donat amb els primers habitants de Montevideo.

El poble va rebre el nom de «Maldonado» que, abans d'això, havia estat adjudicat tant a l'illa com a la badia. Poc després, i en homenatge al rei espanyol Ferran VI, es va començar a emprar el nom complet de «San Fernando de Maldonado».[8][1]

Creació del departament[modifica | modifica el codi]

Mapa actual de Maldonado en color vermell.

Quan l'Uruguai va obtenir la independència el 1830, només estava subdividit en nou departaments que abastaven una considerable superfície. Maldonado va ser un dels nou primers departaments del país – i es troba representat per una de les nou franges de la bandera de l'Uruguai – i la seva àrea geogràfica estava composta a més per la dels actuals departaments de Lavalleja, Rocha i el sud de Treinta y Tres. Tenia, per tant, aproximadament 28.000 km² de superfície – lleugerament inferior, per exemple, a la de l'actual comunitat autònoma de Galícia. L'escasa població del «Gran Maldonado» es concentrava, sobretot, a la costa i vivia de la ramaderia i de l'agricultura però més especialment de la pesca i de l'exportació i importació de productes per via portuària. Era un departament amb 200 km de costa marítima i limitava amb el Brasil. En assumptes de govern, Maldonado era representat per un senador i per quatre diputats – un de menys que Montevideo.[9]

El 1837 es va crear el departament de Minas.[10] Per a tal propòsit, la meitat nord del Gran Maldonado va passar a formar part de la nova divisió. El departament va perdre territori interior (10.016 km²) però encara mantenia la totalitat del seu litoral i dominava la franja costanera des del Riu de la Plata fins a l'oceà Atlàntic. A més de les seves aigües, la condició de fronterer amb el Brasil li va permetre mantenir una certa hegemonia durant el segle XIX. La duana de Maldonado controlava els productes que entraven o sortien del país amb destinació o origen Montevideo.

Després de pràcticament quatre dècades sense grans canvis, Maldonado va patir una altra divisió territorial, la que potser seria més decisiva, ja que deixaria el departament amb les dimensions actuals, llevat d'una petita porció septentrional que seria reincorporada al departament de Treinta y Tres el 1884 durant el seu procés de formació. El 1880 es va crear el departament de Rocha (10.551 km²),[11] el qual s'estendria des de la frontera amb el Brasil, al llarg de la costa atlàntica, fins a pràcticament la separació entre el Riu de la Plata i l'oceà. Amb la pèrdua del litoral oriental i de la frontera, Maldonado quedaria amb una superfície de poc més de 4.000 km². A més a més, una petita part del seu extrem nord serviria per crear el departament de Treinta y Tres quatre anys més tard.

Tot i haver reduït la seva àrea geogràfica en un 75% respecte a la que tenia el 1830, Maldonado ha mantingut una posició privilegiada, ja que encara té nombrosos ports, rierols, serralades i illes, a més de platges sorrenques i una oferta turística destacada des de la segona meitat del segle XX. Després de veure el seu territori dividit en tres nous departaments entre els anys 1830 i 1880, Maldonado és actualment un dels tres departaments més petits del país amb una superfície de 4.793 km² i també ocupa la tercera posició pel que fa al nombre d'habitants, amb unes 150.000 persones segons estimacions del cens del 2004.

Construccions antigues[modifica | modifica el codi]

Mapa topogràfic de Maldonado amb les principals poblacions del departament.

Maldonado[modifica | modifica el codi]

Article principal: Maldonado (Uruguai)

La Catedral San Fernando de Maldonado: edifici d'estil neoclàssic. La seva creació va tenir lloc allà per 1801, i es va fundar l'octubre de 1895 per obra de l'arquebisbe de Montevideo, el Dr. Mariano Soler (nascut a San Carlos). L'altar major representa l'obra d'Antonio Veiga, qui va obtenir dos premis en l'exposició continental duta a terme a Buenos Aires cap a 1882.

La imatge de la Mare de Déu del Carmen situada en l'extrem superior de l'altar, va ser propietat del vapor Ciudad del Santander, que va naufragar en les proximitats d'Isla de Lobos el 1829. El marquès de Comillas, el seu legítim propietari, va donar la imatge que avui rep la veneració a la Mare de Déu i sobre el suport del qual el pintor uruguaià Carlos de Santiago va representar el vaixell Ciudad del Santander.

Capella: el febrer de 1801 el rector Dr. Dámaso Gómez de Fonseca va establir de forma oficial aquest emplaçament, per poder construir el solar pensat per a l'església a l'actual catedral. En temps d'invasió anglesa la capella va ser el lloc que es va trobar fora de perill de les ofensives bèl·liques, encara que el 1889 es corria el rumor que podria esfondrar-se a causa del seu deteriorament.

Torre del Guaita: va ser edificada per Rafael Pérez del Puerto el 1800. Té cinc metres de costat i tretze d'alçària. La seva finalitat era la d'observar el Riu de la Plata i informar al govern de Buenos Aires sobre qualsevol ingrés marítim a l'estuari sota la seva jurisdicció.

Marcs dels Reis: instal·lat el 1752 per servir de límit entre les possessions espanyoles i portugueses d'acord amb el redactat a Madrid el 1750. És de marbre blanc esquitxat en color rosat, i va ser fabricat a Lisboa, esculpit amb llegendes i noms de monarques d'aquell temps.

Caserna de Dracs o Blandengues: L'aixecament d'aquest edifici es va produir el març de 1771 i va culminar el 1797. Va ser planificat per Bartolomé Howel, un enginyer espanyol. En ell es va refugiar el General José Gervasio Artigas, pròcer nacional uruguaià.

Piriápolis[modifica | modifica el codi]

Article principal: Piriápolis

El Castell de Piria: construït cap a l'any 1894 i apropiat per Francisco Piria (al qual deu el seu nom), va ser cedit el 1975 per Carmen Piria a la família Amaro, i convertit en museu històric el 1980. Ha estat objecte de llegendes que versen sobre la presència de fantasmes en el seu contorn. El cert és que avui pot visitar-se i conèixer l'estil de vida de la que va ser la família més rica de la zona.

Piriápolis.

Punta del Este[modifica | modifica el codi]

Article principal: Punta del Este

Far de Punta del Este: la seva construcció data de 1860 i va ser lliurat per Tomás Libanera per a la correcta vigilància de la navegació Riu de la Plata–Mar Uruguaiana–oceà Atlàntic. Té 45 m d'alçària.

Port Nuestra Señora de la Candelaria: descobert el febrer de 1506 per l'explorador Juan Díaz de Solís, el dia que tenia lloc la celebració a la Mare de Déu de la qual va adoptar el seu nom.

Casapueblo: obra del pintor i escultor Carlos Páez Vilaró, sobre la costa occidental de la Sierra de la Ballena. És el producte de més de tres dècades de treball, i és famós per les seves cases de pedra i calç blanc donant-li un toc rústic i natural.[14]

San Carlos[modifica | modifica el codi]

Article principal: San Carlos (Uruguai)

Casalot del Senyor Carlos Seijo: va pertànyer a l'historiador del mateix nom, que va ser així mateix el primer a realitzar investigacions sobre la població carolina a finals del segle XIX.

Molí Lavagna: rep el pseudònim del seu antic propietari Ignacio Lavagna, nascut a Itàlia i traslladat a Maldonado el 1870. Va treballar en el molí Perdomo fins que el 1884 en va comprar el seu i va exercir en qualitat d'empresari. El mateix any de la seva mort, el 1928, el molí es va incendiar perdent-se tot tipus de guany. Carlos Lavagna, el seu fill, s'encarregaria de fer-ho funcionar novament en portar maquinària alemanya, però el 1931 va morir i el deute que subjeia a la fàbrica va fer que es clausurés de forma definitiva. Avui en dia es troba sumit en ruïnes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Cerro Pan de Azúcar, Sierra de las Ánimas.

D'entranyable posició geogràfica, Maldonado és un departament ric en contrasts. Té un relleu sorprenent que es caracteritza per la presència de serralades en gairebé la totalitat dels seus confins, i per una península que separa el Riu de la Plata de l'oceà Atlàntic al llarg d'una costa d'uns 100 quilòmetres que van des del seu límit amb Canelones (pel rierol Solís Grande) fins a la seva frontera amb Rocha en l'extrem est del país.

Orografia[modifica | modifica el codi]

És rocós i de mitjanes a elevades altures. Des del conjunt serrà de Carapé, allunyat de la zona costanera, emergeixen els de Caracoles i Balena amb direcció al sud, la Sierra de las Cañas cap al nord, i cap al sud-oest, el Cerro Catedral (amb 513 metres, el punt més alt de l'Uruguai). Sobre el litoral meridional, la Cuchilla Grande (les Cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) obre pas a la Sierra de las Ánimas, la segona més alta del país amb més de 500 msnm. Proper a Piriápolis se situa el Cerro Pan de Azúcar (400 metres).

Les platges són sorrenques i aixecades, com es pot veure als balnearis de Las Flores, José Ignacio, Manantiales, Punta Colorada i Santa Mónica, entre d'altres.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El riu Solís Grande que el separa de Canelones, i els rierols de Pan de Azúcar i Maldonado que desemboquen a la Laguna del Sauce i a l'oceà Atlàntic, respectivament.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Maldonado és càlid, humit i bastant plujós. Les precipitacions són espoliades a través de rierols; els del nord que es dirigeixen cap a la llacuna Merín i els del sud que desemboquen a l'Atlàntic. Els que no troben sortida a mar oberta, vessen les seves aigües a les llacunes del Sauce, de José Ignacio i de Garzón, formades arran dels rius del mateix nom.[15]

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

Elefants marins de dos pèls a l'Isla de Lobos.

Ric en pastures i abundant en índexs pluvials, Maldonado és un departament d'acabades i antigues ramificacions vegetals. Proper a San Carlos es poden trobar arbres majors als 100 anys d'edat, i són molt dispersos els eucaliptus, les coníferes, les bellaombres, els ibiscos, els romanins, i les palmeres i estudiantines en menor mesura.

Pel que fa a la seva fauna, en les proximitats del Cerro Pan de Azúcar es troba una reserva natural oberta al públic, en la qual es pot visitar els animals en el seu entorn natural. Destaquen el capibara, el gat de Geoffroy, el puma, el caiman yacare, el jaguar, la guineu grisa argentina, l'armadillo, espècies de tirànids, el paó i, a la costa, l'elefant marí (considerat una amenaça per als pescadors). L'Isla de Lobos és la reserva natural d'elefants marins més gran d'Amèrica del Sud i de les més grans del món, amb més de 250.000 exemplars de dos espècies diferents: el llop fi o de dos pèls (Arctocephalus australis) i el lleó marí, llop d'un pèl o llop de perruca (Otaria flavescens). El 2005 es van comptabilitzar 1.500 lleons i 250.000 llops marins.[16][17][18]

Els ratpenats habiten cap al nord, a les grutes de Salamanca, a Aiguá.

Economia[modifica | modifica el codi]

Molins de vent a la Sierra de los Caracoles.

La principal font d'ingressos del departament es troba donada per la immensa activitat turística – natural i cultural – que té la seva millor època durant els mesos d'estiu, és a dir, des de mitjan desembre a començament de març.

També juga un paper important l'agricultura, amb major camp laboral al sud, i la cria de bestiar boví i oví, més comú del centre al nord de Maldonado. Les plantacions són força variades i van des de blat de moro, blat, farratges, papes (o patates), fins a la collita d'hortalisses i el cep.

L'energia eòlica amb els molins de vent és un recurs de recent explotació al departament i que permet obtenir electricitat i estalviar en temps de sequera.

Finalment, existeix una explotació minera i industrial prolongada. A Pan de Azúcar es poden trobar empreses dedicades a la producció de marbre, de ciment tipus Portland, i allà i a la zona serrana de Carapé s'exploten pedreres d'aquesta pedra. A les ciutats més centralitzades hi ha una estesa indústria destinada a la manufactura de conserves, farines, productes vinícoles, sucre i tèxtils.

Educació[modifica | modifica el codi]

Maldonado compta amb una sèrie d'institucions orientades a la formació de serveis en hoteleria i turisme. La Universitat de la República (UdelaR) disposa d'un centre associat a tals propòsits, el qual organitza de forma conjunta amb la Intendència Municipal. A la capital es troben a més un centre de Formació Docent i, en aquesta i en la resta, a la Universitat del Treball de l'Uruguai (UTU).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de 2004, Maldonado comptava amb una població aproximada de 140.192 habitants i hi havia un total de 47.657 habitatges al departament. La llar mitjana era de 2,9. Per cada 100 dones hi havia 97,2 homes. Així mateix, segons estimacions de l'INE de l'Uruguai, la població assolirà els 179.351 habitants en començar el 2025.[7]

  • Taxa de creixement poblacional: 2,285% (2004)
  • Taxa de natalitat: 17,10 naixements/1.000 persones (2004)
  • Taxa de mortalitat: 7,06 morts/1.000 persones
  • Mitjana d'edat: 31,0 (30,1 homes, 32,0 dones)
  • Esperança de vida en néixer (2004):
Total: 76,20 anys
homes: 72,19 anys
dones: 80,37 anys
  • Mitjana de fills per família: 2,31 fills/dona
  • Ingrés urbà per capita (en ciutats de 5.000 o més habitants): 4.066,1 pesos uruguaians/mes

Creixement de la població (habitants):[19]

Govern[modifica | modifica el codi]

D'acord amb l'article 262 de la Constitució de la República, en matèria d'administració departamental:

« el Govern i Administració dels Departaments, a excepció dels serveis de seguretat pública, seran exercits per una Junta Departamental i un Intendent. Tindran la seva seu a la capital de cada departament i iniciaran les seves funcions seixanta dies després de la seva elecció.

A més, l'Intendent, amb acord de la Junta Departamental, podrà delegar en les autoritats locals l'exercici de determinades comeses en les seves respectives circumscripcions territorials(...).

»

Maldonado ha estat governat des de la seva creació el 1828 fins a l'any 2005 pels partits de dreta, liberals i conservadors. Durant els darrers anys, el Partit Nacional (conservador) mantenia una certa hegemonia, renovant mandat cada cinc anys. No obstant això, durant les eleccions municipals del 2005, el candidat del Front Ampli (coalició d'esquerres) va obtenir una victòria històrica, derrotant per primera vegada al candidat nacionalista. Óscar de los Santos, el nou intendent, va renovar mandat en obtenir una nova victòria, aquest cop més ajustada, durant les darreres eleccions municipals del 2010.[20]

Principals centres urbans[modifica | modifica el codi]

Costa de Punta del Este.

A més de la capital pròpiament dita, Maldonado compta amb nombroses ciutats, entre elles, l'agropecuària de San Carlos (23.878 habitants); Punta del Este, el principal balneari del país (8.252 hab); Piriápolis (7.759 hab), envoltada pels turons de San Antonio, del Toro i Pan de Azúcar (la ciutat homònima del qual té 6.969 habitants), i Aiguá, amb 2.676 persones.

A continuació hi ha una llista de pobles o ciutats amb una població superior a 1.000 persones segons dades estimatives del cens de 2004 (excepte en els casos en els quals s'especifica la data):

Ciutat/Poble Població
Aiguá 2.676
Cerro Pelado 2.407 (1996)
Gregorio Aznárez 1.003 (1996)
Hipódromo 1.436 (1996)
Maldonado 50.417
Pan de Azúcar 6.969
Pinares - Las Delicias 6.989 (1996)
Piriápolis 7.579
Punta del Este 8.252
San Carlos 23.878
San Rafael - El Placer 1.950 (1996)

Municipis[modifica | modifica el codi]

Segons la llei aprovada el 2009, la qual creava un tercer nivell de govern – les alcaldías –, Maldonado quedaria subdividit en vuit municipis liderats per un alcalde al costat d'un consell (concejo). Els municipis van ser creats en funció del nombre d'habitants que tenien aquestes poblacions, de forma que els vuit nous municipis són, així mateix, les ciutats més poblades del departament. El municipi més gran és el de San Carlos (1.438 km²), mentre que el més petit és Punta del Este (48 km²).[21]

Municipi Població[22] Superfície (km²)
Aiguá 04 500 1 246
Garzón 0900 719
Maldonado 0105 000 192
Pan de Azúcar 09 500 719
Piriápolis 014 000 192
Punta del Este 015 000 48
San Carlos 037 000 1 438
Solís 04 600 240

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 San Fernando de Maldonado (castellà)
  2. «Fernandino, na» (en castellà). Reial Acadèmia Espanyola. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  3. Institut Geogràfic Militar i Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai
  4. «Punta del Este, la Mónaco del Sur» (en castellà), 2009. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  5. «El Mónaco sudamericano es de izquierdas» (en castellà). elmundo.es, 2009. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  6. Índex de Desenvolupament Humà de l'Uruguai. Pàgina web de la presidència – Consultat el 27 de desembre de 2011 (castellà)
  7. 7,0 7,1 Projeccions de població per al departament de Maldonado-Estudi dut a terme per l'Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai (castellà)
  8. Historia de Maldonado. Tomo I de María A. Díaz de Guerra. Edició: Intendència Municipal de Maldonado (1988)
  9. «Història de l'Uruguai independent del segle XIX» (en castellà). La Escuela Digital. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  10. «Història de Lavalleja» (en castellà). Intendència Municipal de Lavalleja. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  11. «Rocha» (en castellà). rochauruguay.com. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  12. «Mapa polític de l'Uruguai de 1830» (en castellà). taringa.net. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  13. «Divisió de l'Uruguai en departaments» (en castellà). kalipedia.com. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  14. Casapueblo, Punta Ballena, Uruguai (per José Carlos de Santiago). Consultat el 27 de desembre de 2011
  15. Maldonado a GTI Uruguai (castellà)
  16. Páez, Enrique. «Impacto en cachorros de lobo fino sudamericano durante el derrame de petróleo en Isla de Lobos» (en castellà). Jornades de Zoologia de l'Uruguai [Uruguai] [Consulta: 26 desembre 2011].
  17. «Mortandad de lobos marinos sería habitual» (en castellà). El País, 12 d'agost de 2010. [Consulta: 26 de desembre de 2011].
  18. «Flora i fauna de Maldonado» (en castellà). Cambra de Maldonado, 2009. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  19. Creixement poblacional per departament a l'Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai (castellà)
  20. «Blancos conquistan Florida y suman 12 intendencias» (en castellà). El País, 15 de maig de 2010. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  21. «Tercer nivel de Gobierno en Uruguay: Municipios y Alcaldes» (en castellà), 2009. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  22. http://www.maldonado.gub.uy/presupuesto-2011-2015/mapas.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Maldonado Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 34° 38′ 0″ S, 54° 53′ 0″ O / 34.63333°S,54.88333°O / -34.63333; -54.88333