Dones a Albània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dones albaneses

Les dones d'Albània són dones nascudes, que viuen o provenen d'Albània. La primera associació de dones d'Albània (Yll'i mengjezit; Estel de l'alba) es va fundar el 1909.[1]

Les dones albaneses de la regió nord del Gheg resideixen dins d'una societat conservadora i patriarcal.[2] En una societat tan tradicional, les dones tenen un paper subordinat en les comunitats dels ghegs (en albanès, gegët), que creuen en el «predomini masculí», malgrat l'arribada de la democràcia i l'adopció d'una economia de lliure mercat a Albània després del període sota el Partit del Treball comunista (Partia e Punës e Shqipërisë, PPSh).[3] La cultura dels ghegs albanesos es basa en el Qanun de Lekë Dukagjini, de 500 anys d'antiguitat, un codi de conducta tradicional dels ghegs, on el paper principal de les dones és tenir cura dels nens i de la llar.[2]

Estatus social de les albaneses[modifica]

Estatus social tradicional dels ghegs[modifica]

Vegeu també: Qanun (llei)

S'espera de les dones ghegs albaneses (nord d'Albània) siguin fidels als seus marits, i es considera que les dones casades són propietat dels seus cònjuges.

La importància que donen els homes ghegs a casar-se amb dones verges ha portat a que les dones paguessin per recuperar la virginitat. Malgrat el risc d'infeccions i inflamacions, les dones ghegs sexualment actives solen fer-se una «cirurgia ginecològica» senzilla de 20 minuts per convertir-se de nou en verges a les ciutats dels ghegs.[4] Algunes clíniques informen que alguns homes porten les seves noves esposes per comprovar la seva virginitat perquè no han sagnat durant la nit de noces.[4]

És menys desitjable tenir filles dins la societat patriarcal dels ghegs albanesos.[3] A causa de la importància del desig de tenir fills que no pas filles, és habitual que les dones albaneses embarassades siguin rebudes amb la frase «të lindtë një djalë» (que sigui un fill). Al nord d'Albània, com Mirditë i les zones muntanyoses properes, és part de la tradició que les dones albaneses només es puguin casar després de donar a llum el primer fill.

Abans de la Segona Guerra Mundial, era habitual que algunes dones ghegs albaneses «visquessin en concubinatge» amb homes que vivien a les zones de muntanya.[3]

Estatus social tradicional dels toscs[modifica]

Històricament matriarcals, els albanesos del Tosc (Toskëri) (centre i sud d'Albània), han valorat la igualtat entre gènere, religió i sexualitat.

Estatus social tradicional dels labs[modifica]

Els labs de Labëria (sud d'Albània) són una societat patriarcal, però no tant com els ghegs. Com les montenegrines, les dones de Labëria es veuen obligades a fer tota la feina dura.[5]

Verges jurades[modifica]

Article principal: Verges jurades

En el passat, les unitats familiars que no tenien patriarques, les dones albaneses no casades poden assumir el paper del cap masculí de la família fent un «jurament de virginitat» per convertir-se en verges jurades (en albanès, burrneshë, «dona masculina» o virgjineshë, «dona verge»), un paper que inclou el dret a viure com un home, a portar armes, tenir propietats pròpies, poder moure's lliurement, vestir-se com els homes, adquirir noms masculins si ho volien, tenir autonomia, evitar matrimonis concertats, estar en companyia d'homes i ser tractades com un home.[2]

  • Mapa dels dialectes albanesos (gheg i tosc)
    Mapa dels dialectes albanesos (gheg i tosc)
  • Albaneses amb roba tradicional
    Albaneses amb roba tradicional
  • Verge jurada de la tribu hoti a Rapsha (Albània otomana), principis del segle xx
    Verge jurada de la tribu hoti a Rapsha (Albània otomana), principis del segle xx

Preparació de menjar[modifica]

Les dones del centre d'Albània, en particular les dones d'Elbasan i de les regions properes, són conegudes per cuinar la ballokume, una galeta dolça, durant el Dita e Verës (el dia d'estiu), un festival anual de primavera celebrat el 14 de març. D'altra banda, les dones musulmanes albaneses, en particular les dones de la secta islàmica bektaşilik, cuinen l'aşure, una darreria feta de blat trencat, sucre, fruita, fruita seca i canyella, després de l'aixura (en àrab عاشوراء, ʿĀxūrāʾ), una festivitat musulmana que se celebra el 10è dia del mes de muhàrram.[3]

Els drets de les dones en la política albanesa[modifica]

El 1920, Urani Rumbo i altres van fundar a Gjirokastër la Lidhja e Gruas (la Unió de les Dones), una de les organitzacions feministes més importants que promouen l'emancipació de les dones albaneses. Van publicar una declaració al diari Drita, protestant per la discriminació de les dones i les condicions socials. El 1923, Urani Rumbo també va formar part d'una campanya per permetre que les nenes assistissin al liceu «dels nois» de Gjirokastër.[6]

Durant el regnat de Zogú I d'Albània, els drets de les dones van ser protegits per l'estat sota la Gruaja Shiqiptare (1928-1939), que va promoure una política progressiva i va garantir a les dones el dret a l'educació i a la vida professional, la prohibició de reclusió de les dones en harems i l'ús vels, igualtat de drets d'herència, divorci, i prohibició de matrimonis concertats i forçats, així com la poligàmia. Tanmateix, a la pràctica, aquesta política progressiva només concretava l'elit cosmopolita de la ciutat i va tenir pocs efectes en la vida de la majoria de dones d'Albània.[7]

El 1920 es va concedir a les dones el sufragi restringit, i no va ser fins al 1945 quan les dones van obtenir drets de vot complets,[8] però com en altres estats comunistes, els drets civils tant de dones com d'homes eren simbòlics, a causa del caràcter totalitari del govern. Sota el govern comunista d'Albània es va promoure una ideologia oficial d'igualtat de gènere.[9] A les primeres eleccions democràtiques després de la caiguda del comunisme, el nombre de dones diputades al parlament va passar de 75 (de 250 diputats) a l'últim parlament comunista d'Albània a 9.[10] En període turbulent després de 1991, la posició de les dones va empitjorar.[11] A partir del 2013, les dones representaven el 22,9% del parlament.[12]

Hi ha un renaixement religiós entre els albanesos que, en el cas dels musulmans, vol dir que, de vegades, es tornen a imposar a les dones el paper tradicional de mare i mestressa de casa.[13]

Matrimoni, fertilitat i vida familiar[modifica]

La taxa de fecunditat total és d'1'5 nens nascuts per dona (est. 2015),[14] que se situa per sota de la taxa de substitució de 2'1. El percentatge de prevalença anticonceptiva és força elevat, el 69,3% (2008/2009).[14] La majoria de les dones albaneses inicien les seves famílies entre els 20 i 25 anys (2011); l'edat mitjana del primer matrimoni era de 23,6 per a les dones i de 29,3 per a homes.[15]

En algunes zones rurals d'Albània, els matrimonis continuen sent concertats, i la societat és fortament patriarcal i tradicional, influenciada pel conjunt tradicional de valors del qanun.[16] La urbanització d'Albània és baixa en comparació amb altres països europeus, el 57,4% de la població total (2015).[14] Tot i que el matrimoni forçat és generalment desaprovat per la societat, és un «fenomen molt conegut al país, sobretot en zones rurals i remotes» i les nenes i les dones d'aquestes zones són «molt sovint obligades a casar-se a causa d'una [mentalitat] patriarcal i la pobresa».[17]

L'avortament a Albània es va legalitzar completament el 7 de desembre de 1995.[18] L'avortament induït es pot realitzar sota demanda fins a la dotzena setmana d'embaràs.[19] Les dones han de rebre assessorament durant una setmana abans del procediment, i als hospitals que realitzen avortaments no se'ls permet publicar informació al públic sobre les dones que han tractat.[19]

Durant el govern d'Enver Hoxha, l'Albània comunista va tenir una política natalista,[19] portant a les dones a avortaments il·legals o a induir-los pel seu compte. Eventualment, el país va tenir la segona taxa de mortalitat materna més alta de tot Europa i es va estimar que el 50% de tots els embarassos van acabar en un avortament.[19]

Ocupació[modifica]

Durant l'època comunista, les dones van treballar en gran quantitat de treball remunerat. El període de transició a Albània ha estat marcat per canvis econòmics ràpids i inestabilitat. El mercat laboral s'enfronta a molts dels problemes que són comuns a la majoria d'economies de transició, com ara la pèrdua de llocs de treball en molts sectors, que no van ser suficientment compensats per nous sectors emergents. El 2011, la taxa d'ocupació era del 51,8% per a les dones joves, enfront del 65,6% dels homes joves.[20]

Educació[modifica]

Fins al 1946, prop del 85% de la gent era analfabeta, principalment perquè les escoles que utilitzaven la llengua albanesa havien estat pràcticament inexistents al país abans que s'independitzés el 1912. Fins a mitjan segle xix, els governants otomans havien prohibit ús de la llengua albanesa a les escoles.[21] El règim comunista va donar una gran prioritat a l'educació, que incloïa l'alfabetització de la població, però també la promoció de la ideologia socialista a les escoles.[22] A partir del 2015, la taxa d'alfabetització de les dones només estava lleugerament inferior a la dels homes: el 96,9% de les dones davant del 98,4% dels homes.[14]

Violència vers les dones[modifica]

Vegeu també: Violència domèstica, Violència de gènere, i Violència masclista

En els darrers anys, Albània ha pres mesures per abordar el tema de la violència contra les dones. Entre aquestes mesures s'inclou la Llei 9669/2006 (Llei de mesures contra la violència en les relacions familiars)[23] i la ratificació del conveni d'Istanbul.[24]

Albaneses destacades[modifica]

Actrius[modifica]

Cantants[modifica]

Diplomàtiques[modifica]

Escriptores[modifica]

Esportistes[modifica]

Feministes[modifica]

Guerreres[modifica]

Models[modifica]

Polítiques[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 454. ISBN 978-963-7326-39-4. «...fundar (1909) la primera associació de dones albanesa, Yll'i mengjezit (Estel de l'alba)» 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Bilefsky, Dan «Albanian Custom Fades: Woman as Family Man» (en anglès). The New York Times. Arxivat de l'original el 2013-02-01 [Consulta: 16 agost 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Elsie, Robert. «Albania» (en anglès). Advameg, Inc.. Arxivat de l'original el 2013-10-20. [Consulta: 16 agost 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Rukaj, Marjola. «Virginity pressures in Albania bring women to the operating table» (en anglès). Women News Network (WNN). Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 16 agost 2019].
  5. ↑ Garnett, Lucy Mary Jane; Stuart-Glennie, John S. The Women of Turkey and their Folk-lore (en anglès). 2. D. Nutt, 1891. 
  6. ↑ Haan, Franciska de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical dictionary of women's movements and feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 475–477 (G - Reference, Information and Interdisciplinary Subjects Series). ISBN 963-7326-39-1. 
  7. ↑ Biographical dictionary of women's movements and feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th centuries. G - Reference,Information and Interdisciplinary Subjects Series. Central European University Press. ISBN 963-7326-39-1
  8. ↑ «Women i Politics» (PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-10-02. [Consulta: 16 agost 2019].
  9. ↑ Human Rights in Post-communist Albania (en anglès). Human Rights Watch, 1996, p. 164. ISBN 978-1-56432-160-2. 
  10. ↑ Joseph, Suad; Naǧmābādī, Afsāna. Encyclopedia of Women and Islamic Cultures: Family, Law and Politics (en anglès). BRILL, 2003, p. 553. ISBN 978-90-04-12818-7. «In Albania, there were 73 women out of the 250 deputies in the last communist parliament while in the first post-communist parliament the number of women fell to 9.» 
  11. ↑ Rueschemeyer, Marilyn. Women in the Politics of Postcommunist Eastern Europe (en anglès). M.E. Sharpe, 1r de gener de 1998, p. 280. ISBN 978-0-7656-2161-0. 
  12. ↑ «Women in Parliaments: World Classification» (en anglès). www.ipu.org. Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 16 agost 2019].
  13. ↑ Vickers, Miranda; Pettifer, James. Albania: From Anarchy to a Balkan Identity (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 1997, p. 138. ISBN 978-1-85065-290-8. «The religious revival among Muslim Albanians also affected women, as conservative family values gained ground and some women were forced back into the conventional roles of homemaker and mother.» 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «The World Factbook» (en anglès). cia.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 16 agost 2019].
  15. ↑ «Select variable and values - UNECE Statistical Database» (en anglès). W3.unece.org, 09-02-2016.
  16. ↑ Young, Antonia. «Women's lack on identity and the myth of their security unden albanian patriarchy. Patriarchy in Albania» (PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-11-18. [Consulta: 16 agost 2019].
  17. ↑ «IRB: Albania: Forced marriages of women, including those who are already married; state protection and resources provided to women who try to avoid a marriage imposed on them (2010-June 2015) [ALB105216.E] | ecoi.net - European Country of Origin Information Network» (en anglès). ecoi.net. Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: 16 agost 2019].
  18. ↑ «Aborti – vrasje e fëmijës së palindur» (en albanès), 29 octubre 2013 (núm. 8045, data 07.12.1995). Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 16 agost 2019]. que dona suport a l'article 7491 de 1991 Sobre les principals disposicions constitucionals, a proposta del Consell de Ministres, aprovada per l'Assemblea del Poble d'Albània.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 «Albania – ABORTION POLICY – United Nations» (en anglès). Nacions Unides. Arxivat de l'original el 2017-11-08. [Consulta: 16 agost 2019].
  20. ↑ «Youth Employment and Migration : Country Brief : Albania» (PDF) (en anglès). Ilo.org. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 16 agost 2019].
  21. ↑ «Albanian "Letërsia e gjuhës së ndaluar"» (PDF) (en albanès). Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 16 agost 2019].
  22. ↑ S.T. Dhamko. Boboshtica. Historie. Boboshtica, 2010 (dorёshkrim). Ff. 139-140.
  23. ↑ «LAW No. 9669 of 18.12.2006 : “ON MEASURES AGAINST VIOLENCE IN FAMILY RELATIONS”» (en anglès). Osce.org. Arxivat de l'original el 2017-05-26. [Consulta: 16 agost 2019].
  24. ↑ Bureau des Traités. «Liste complète. Etat des signatures et ratifications du traité 210» (en francès). Consell d'Europa. Arxivat de l'original el 2016-02-03. [Consulta: 16 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dones a Albània
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dones_a_Albània&oldid=31911956»