L'esposa de Putifar és un personatge menor de la Bíblia hebrea i de l'Alcorà. Era l'esposa de Putifar, un sacerdot i capità de la guàrdia personal del faraó que vivia a Heliòpolis (Antic Egipte) en temps de Jacob i els seus dotze fills. Tenien una filla, que en algunes versions s'identifica amb Assenat, futura esposa del patriarca Josep.
Segons el Llibre del Gènesi, un dia el seu espòs va comprar un esclaucanaaneu de 17 anys a un mercader ismaelita. L'esclau s'anomenava Josep i era molt eficient. A poc a poc, es va anar guanyant la confiança de Putifar fins que aquest el va nomenar administrador de la casa. La dona es va enamorar de l'esclau i se li insinuà per mantenir relacions sexuals. El jove va negar-s'hi i quan va arribar el seu marit, que estava de viatge, la dona va acusar l'esclau d'haver-la violat. Putifar va creure la seva dona i Josep va acabar a la presó. Aquesta narració, que representa un motiu prevalent en moltes cultures, ha generat al seu torn molts desenvolupaments en el judaisme, el cristianisme i l'islam, prenent noves formes cada cop. Ha inspirat moltes obres d'art.
Al Gènesi no se li dona cap nom, però en fonts jueves medievals posteriors i en la tradició islàmica, se l'identifica com Zuleika (/zuːleɪkɑː/; hebreu: זוליכה; àrab: زُلَيْخَا, Zulayẖā).
7 Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta:
--Vine al llit amb mi. 8 Però ell s'hi va negar i digué a la dona del seu amo:
--El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m'ha confiat l'administració dels seus béns. ⁹ En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m'ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?
¹⁰ I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella. 11 Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. 12 La dona el va agafar pel mantell tot dient-li:
--Vine al llit amb mi!
Josep li deixà el mantell a les mans, s'escapà i va sortir de la casa. 13 Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, ¹⁴ va cridar els servents i els digué:
--Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m'he posat a cridar fort. 15 I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s'ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.
¹⁶ Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. 17 Llavors li va contar la mateixa història:
--L'esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure's de mi. 18 Però quan jo m'he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. 19 Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m'ha fet el teu esclau», es posà furiós. 20 Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.
Josep, doncs, s'estava a la presó,
L'Alcorà narra el tractament que l'esposa d'Aziz va fer de Yússuf de la manera següent:
Zuleika agafa el mantell de Yússuf. Detall d'una miniatura de Bihzad, 1488
La dona de la casa on ell era el desitjava.
Tancà les portes i [li] va dir: «Vine, tu!».
Ell objectà: «Em torno a Déu perquè em salvi! Perquè Ell és el meu Senyor i m'ha donat una bona estada a casa vostra. La gent dolenta no pot triomfar!».23
Ella el desitjava i ell la desitjava.
Si no fos, doncs, perquè va veure un senyal del seu Senyor...
D'aquesta manera Nós vam allunyar d'ell el mal i la immoralitat!
Va ser dels Nostres servidors i adoradors, bo i perfecte.24
Ambdós anaren perseguint-se, corrent, cap a la porta.
Ella arrencà un tros de tela de la seva camisa, de la part de darrere.
Es trobaren amb el seu marit darrere de la porta.
Ella digué: «Quin ha de ser el pagament que ha de rebre el qui ha volgut perjudicar la teva família, deshonrant l'esposa? Ell ha de ser empresonat, amb càstig dolorós!».25
[Iússuf] replicà: «Ella ha volgut que fem l'amor».
Va intervenir un familiar de la seva casa, que va actuar de testimoni i va jutjar que, si la camisa tenia el tros tallat per davant, ella havia dit la veritat i ell mentia,26 i que, si la camisa tenia el tros tallat per darrere, ella havia mentit i ell havia dit la veritat.27
Quan aquest va veure la camisa d'ell, tallada per darrere, va dir: «És una trampa de les vostres, dones! La vostra astúcia per a fer trampes és grandíssima! Iússuf!28 Ja no et preocupis d'aquest història! I tu, dona, demana perdó pel teu pecat, perquè tu ets gran pecadora».29
Hi havia unes dones de la ciutat que anaven dient: «La dona d'Al-Aziz [el poderós] ha desitjat el jove bell que té a casa al seu servei. Ell l'ha tornada boja d'amor. Veiem nosaltres molt clarament que està extraviada, boja».³⁰
Quan ella va veure el que elles deien i murmuraven, els va enviar uns missatgers per invitar-les, els preparà un gran banquet i els va donar a cadascuna un ganivet.
Llavors manà [a Josep]: «Surt davant d'elles!».
Quan el van veure, tant bell com era, es van quedar totes bocabadades d'admiració i es van fer talls amb els ganivets en les dues mans, sense adonar-se'n.
Elles van dir: «Que Déu ens protegeixi! Aquest no és un home mortal. Només pot ser un àngel nobilíssim!».31
Llavors [ella els] digué: «Ací teniu el qui provoca les vostres crítiques pel que he fet, perquè jo l'he sol·licitat per fer amb ell l'amor. Ell, però, s'ha mantingut ferm en el deure. Ara, si ell no fa el que li mano jo, ell serà empresonat i menyspreat!».³²
Ell exclamà: «Senyor meu! M'estimo més la presó que el que demanen elles de mi. Si Tu no allunyes els seus ginys de mi, consentiré en el que volen, ignorant, com qui no hi creu».33
El Senyor el va escoltar i va allunyar els seus ginys.
Ell tot ho sent!
Ell tot ho sap!34
Però més tard, malgrat que ells havien vist els signes divins, van opinar que convindria que fos empresonat, per un cert temps.35
Els comentaristes jueus també veuen alguns bons motius en les seves accions. Una història sobre Zuleika s'explica en un midraixhebreumedieval, Sefer haYashar (ספר הישר), també conegut com el Toledot Adam i Divrei haYamim heArukh, on ella estava junt amb altres dones aristocràtiques egípcies, el seu cercle d'amigues, que es burlaven d'ella per estar enamorada d'un noi esclau hebreu. En convidar les seves amigues a casa seva, Zuleika va donar taronges i ganivets per tallar-les a totes elles. Mentre es dedicaven a aquesta tasca, Zuleika va fer passar Josep per la sala. Distretes per la seva bellesa, totes les dones es van tallar accidentalment amb els ganivets, traient sang. Zuleika va recordar llavors les seves que havia de veure Josep durant tot el dia. Després d'aquest incident, les seves amigues van deixar de burlar-se d'ella.
Raixí comenta que l'esposa de Putifar va veure a través de l'astrologia que tindria fills a través de Josep. Però el càlculs astrològics no van ser del tot correctes. Assenat, la seva filla (per adopció, en alguns relats) es va convertir en l'esposa de Josep i, per tant, l'esposa de Putifar va «engendrar nets» (no fills) de Josep.[1][2]
Els comentaristes de les escriptures musulmanes (mufassirun) han considerat Zuleika com una pecadora i villana amb les excepcions dels grans poetes místics musulmansRumi, Hafiz i Jami. Per a Rumi, l'obsessió de Zuleika amb Joseph és un símptoma i una manifestació del gran amor profund (ishq; عشق) a Déu per part de l'ànima. Per això, insisteix, és cert l'amor profund de qualsevol persona per una altra persona.
L'esposa de Putifar no té un nom a la Bíblia ni a la tradició cristiana. D'altra banda, un midraix titulat Sefer haYashar es fa ressò en les històries medievals que li donen el nom de Zulika. Tampoc se l'anomena a l'Alcorà, però les tradicions musulmanes de l'edat mitjana també l'anomenen Zulika
L'escena del seu intent de seducció apareix en diverses miniatures perses, sobretot de Bihzad.
Les seves inclinacions cap a l'adulteri s'expliquen generalment pel fet que el seu marit podria ser un eunuc, una hipòtesi adoptada per Thomas Mann a la seva novel·la Josep a Egipte (1936). En aquesta tercera part de la seva tetralogia, Josep i els seus germans, Mann descriu la caiguda d'una dona que va ser primer exemplar i que després va ser consumida per una passió morbosa.[3]
El capítol 39 del Llibre del Gènesi, i malgrat que l'esposa de Putifar no era un personarte important a la Bíblia, va tenir una presència relativament destacada a l'art i ha estat representat per molts mestres de l'art cristià, com a mínim des del Gènesi de Viena (primera meitat del segle VI) fins a la Crònica de Nuremberg (1493). Els temes tractats al voltant d'aquesta iconografia són la castedat de Josep, el tràgic premi a la seva lleialtat o, simplement, mostrar una escena amorosa amb la figura de l'esposa més o menys explícita depenent del context artístic i social.
Medalló oval bifacial postmedieval. La part esquerra és una representació de la història de Susanna i els vells de l’Antic Testament. La part dreta representa l'escena de Josep i l'esposa de Putifar
↑ «Joseph». A: Le Nouveau Dictionnaire des œuvres (en anglès). Bouquins/Laffont.
↑Gauthier-Walter, Marie-Dominique «Sources iconographiques du cycle de Joseph à la cathédrale de Poitiers» (en francès). Cahiers de civilisation médiévale, 34(134), 1991, pàg. 141-158.
L'esposa de Putifar, per Louis-Frédéric Schützenberger (c. 1870)
Josep i l'esposa de Putifar, per Gauguin (1896)
Josep i l'esposa de Putifar, per Joseph Kuhn-Régnier (1910)
Escena de Josep i l'esposa de Putifar al Gènesi de Viena
Josep i l'esposa de Putifar. Exterior de la Catedral de Milà
Medalló oval bifacial postmedieval. La part esquerra és una representació de la història de Susanna i els vells de l’Antic Testament. La part dreta representa l'escena de Josep i l'esposa de Putifar
.jpg)
.jpg)
Battistello, 1618
Orazio Gentileschi, c. 1626-1630
Artemisia Gentileschi (atr.), c. 1622-1640
Guido Reni, c. 1630
Guercino, 1649
Guercino, 1649
Carlo Francesco Nuvolone, c. 1640
Murillo, c. 1640-1645
Pietro Liberi, conegut com «Libertino». Museu Nacional de Varsòvia
Rembrandt, 1655, National Gallery of Art
Fragonard, 1760-1761
